Tradició oral i particularitats lingüístiques

La memòria oral de la comunitat gai masculina a Sitges, col·lectiu molt heterogeni, s'ha desenvolupat molt recentment (del 2006 ençà) i dona sentit a la seva trajectòria en relació amb la vila. De la mateixa manera, els sitgetans han estat testimonis i còmplices del curs dels esdeveniments entorn a la comunitat d’homosexuals i han creat la seva pròpia narrativa, que a vegades coincideix i d’altres s’oposa al discurs històric dels protagonistes.

Aquestes narratives han estat escassa o nul·lament documentades des de les institucions museístiques de la vila. A dia d’avui les podem trobar, principalment, parlant amb els seus protagonistes o indagant i preguntant als sitgetans que han parat atenció a aquest fenomen, que algunes vegades han volgut justificar i altres cops han silenciat.

En general i segons la construcció d’un relat comú, s’ha volgut vincular el naixement de la comunitat gai amb l’arribada i establiment a Sitges d’artistes modernistes a finals del segle XIX. Però hi ha un altre moment culminant per al col·lectiu: la represa dels carnavals, sota llibertat condicionada, durant el darrer període de la dictadura franquista (1970-1975).

Sitges ha estat el primer municipi a Espanya en erigir un monument contra l’homofòbia. Es tracta d’un triangle equilàter de color rosa en la base del qual hi ha gravat el lema "Sitges contra l’homofòbia / Mai més / 5 d’octubre 1996 – 2006". L’any 2006 fou instal·lat damunt les pedres del quart espigó, entre les conegudes com a platja de la Bassa Rodona i la platja de l’Estanyol. El maig de 2013 el monument fou restaurat i traslladat al seu nou emplaçament, els jardins del Passeig Marítim, on té plena visibilitat i s’ha convertit en un lloc de referència per tota la comunitat. També ha esdevingut espai de reivindicació espontània en moments de crisi, com per exemple en els dies immediats a la massacra a la discoteca Pulse d’Orlando (Florida, EUA) el 12 juny de 2016.