Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

(en tots els camps)

Confraries de Pescadors

Al Penedès existeixen tres confraries de pescadors, la de Calafell, la de Vilanova i la Geltrú i la de Sitges. Les confraries de pescadors són l'equivalent a les cooperatives de pagesos i, com aquestes, vetllen pels interessos dels seus socis que, en aquest cas, són els pescadors professionals. Així, s'ocupen de qualsevol tràmit administratiu relacionat fins a la comercialització de la pesquera mitjançant la llotja, des del combustible per a les barques fins al subministrament del gel per a la millor conservació del peix, des que és pescat i fins que és venut.

La funció de les confraries, en un inici, es planteja com una organització de suport i protecció entre els pescadors davant la inestabilitat i la falta d’institucions socials que recolzessin al pescador i la família davant d’accidents o altres adversitats pròpies de l’activitat pesquera. Avui quan la societat ha desenvolupat estratègies generalitzades d’ajut social,  les confraries continuen sent espais amb un caràcter gremial però amb una funció més dirigida a defensar els interessos col·lectius del sector, en la captura i la distribució, i a facilitar la gestió burocràtica necessària per dura terme l’activitat pesquera.

De la pervivència de la funció social i comunitària manté els ajuts als pescadors jubilats, de manera que també ofereixen un servei d'assistència social que ve a complementar el de caràcter estatal. També com entitat participa del fet festiu comunitari. Tant les pròpies relacionades amb el patró sant Pere, com en el cas de Vilanova que participa del fet festiu rellevant, com és el carnaval amb la Comparsa de Pescadors.

Data d'inici: 14/11/2016 - 00:00
Data de finalització: 14/11/2016 - 00:00

Administradors i Pabordes

Administradors i pabordes són aquelles persones a les quals s’encarrega l’organització de la Festa Major en algunes ciutats del Penedès. El terme administrador es fa servir al Vendrell i a Vilafranca del Penedès, on són els Administradors de Santa Anna i els Administradors de Sant Fèlix, respectivament, els qui s’ocupen de les festes majors d’aquestes localitats. La designació paborde s’utilitza a Vilanova i la Geltrú, on la Festa Major se celebra en honor de la Mare de Déu de les Neus. Tots dos mots tenen un origen vinculat al fenomen religiós, concretament s’anomenaven administradors o pabordes, segons l’indret, els individus que s’encarregaven de regir les confraries que gestionaven les activitats vinculades a la devoció dels sants o marededéus presents a cada localitat. Aquest fet té origen en època medieval, i era habitual que els membres de cada confraria pertanyessin a un mateix gremi, de manera que la imatge venerada esdevenia patrona del gremi (si més no a nivell local) i les activitats o elements festius que es gestionessin des de la confraria, també guardaven estreta relació amb l’agrupació gremial.

En cadascuna de les ciutats esmentades els sistemes d’elecció actuals d’administradors i pabordes són diferents, però tenen en comú que, generalment, es tracta de persones vinculades al món de la cultura popular local o pertanyents a algun tipus d’associació o entitat de la ciutat.

Entre les seves tasques principals hi ha l’organització de la majoria d’actes de la Festa Major, la gestió dels recursos econòmics proporcionats pels Ajuntaments o obtinguts a través de sistemes de captació diversos, l’assistència a tots els actes tradicionals i l’elaboració d’una memòria on es recullin tots els detalls de l’activitat que han desenvolupat, document que servirà de guia a properes generacions d’administradors i pabordes.

Data d'inici: 28/07/2016 - 00:00
Data de finalització: 28/07/2016 - 00:00

Casals i ateneus al Penedès

Els casals i ateneus del Penedès són entitats de caràcter privat que provenen de l'emergència de l'associacionisme a la Catalunya de l'era industrial. Durant els segles XIX i a principis del XX es constitueixen entitats pioneres a la península ibèrica, com el mutualisme que exemplifica la Sociedad de Tejedores / Asociación Mutua de Tejedores (que aplega múltiples associacions obreres) o l’ateneisme. Les classes benestants posaran en marxa entitats com casinos, orfeons, liceus, institucions culturals o societats recreatives, que voldran construir cultura academicista i, també, espais de fortificació de la identitat grupal i de classe. Per la seva banda, des del moviment obrerista es bastiran els ateneus obrers, d’entrada orientats a promoure l’educació popular, però també els cors claverians i entitats de tipus més conservador com els cercles catòlics. Aquestes entitats passen a ser un element bàsic del lleure i de l’educació popular difosa, a més de centres per l’impuls dels interessos econòmics de determinats sectors socials. Des de mitjans del segle XIX aquests espais construeixen una xarxa de sociabilitat que afavoreix tant l'educació reglada com la informal, a més de la transmissió cultural de diferents pràctiques i tradicions culturals. A més, algunes de les entitats burgeses inclouran en els seus programes elements progressistes d’instrucció de les classes treballadores o invertiran en els ateneus obrers, generant un panorama complex. Cada entitat, en funció del context i la composició social canviant, també adquirirà la representativitat de sectors socials diferents. Sigui com sigui, en temps de conflicte, aquests espais seran clau per articular la conscienciació ideològica de diferents grups socials i també per representar localment les tensions polítiques. Durant la Transició i en alguns casos ja des del Tardofranquisme, els casals i ateneus van tenir un paper destacat en la recuperació (i reinvenció) de tradicions i balls populars, a més de festes que havien estat censurades pel Franquisme. Des del 1983, la Federació d’Ateneus de Catalunya aplega moltes d’aquestes entitats sota la denominació genèrica d’ateneus, malgrat la consciència de les nomenclatures i històries diverses de cada entitat. Aquesta fitxa considera ateneus del Penedès (emprant la denominació en un sentit laxa) els que provenen d’algunes de les diferents principals tradicions econòmiques i socials que, a més, han derivat cap a acomplir funcions socials molt diverses en l’actualitat (des de la programació d’activitats culturals fins a l’organització de programes educatius o festes populars). Les entitats seleccionades són el Foment (de Vilanova i la Geltrú), la Societat Recreativa El Retiro (de Sitges), el Casal - Societat la Principal (de Vilafranca del Penedès), i l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (d’Igualada).

Data d'inici: 01/12/2016 - 00:00
Data de finalització: 26/04/2019 - 00:00