Revetlles de Sant Joan

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Revetlles de Sant Joan
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0020
Nom propi de l'element: 
Revetlles de Sant Joan
Grup i/o comunitat: 
Les festes de Sant Joan són celebrades per tot tipus de persones arreu del Penedès. En el seu context, es realitzen activitats destinades a gent de totes les edats, pensades per afavorir la interacció amb familiars, amics i veïns.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La nit de 23 al 24 de juny es duu a terme la revetlla de Sant Joan, una celebració d’origen pagà vinculada amb el culte al solstici d’estiu. 

La festa es caracteritza pel valor ritual i simbòlic que li atorguen diferents elements com el foc i l’aigua, entre d’altres; però també pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador, que s’evidencia en la varietat d’actes i accions, públics i privats, que es duen a terme. En són exemple: l’encesa i crema de les fogueres, els balls, o els actes de comensalisme, amb la coca de Sant Joan com a element representatiu.

Així es constata al Penedès, on arreu del territori es reuneix la població per celebrar la nit més curta de l’any. Una celebració però que també té, per una part de la societat, un altre significat: la reivindicació identitària catalana representada per la Flama del Canigó.

Data identificació: 
divendres, 23 juny, 2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les Revetlles de Sant Joan es duen a terme a tots els municipis de la vegueria del Penedès, no hi ha cap localitat on d’una forma o d'una altra no es desenvolupi cap acte aquest dia.

La Revetlla de Sant Joan és una festa que es porta a terme pels carrers dels municipis, sobretot en espais oberts com places, parcs o platges. Aquests espais, però, poden mostrar dos tipus de perfils diferents: d'una banda, aquells que fan de nus de comunicació entre carrers importants dels municipis, és el cas d'alguns parcs o places ubicats a l'interior dels nuclis. En altres ocasions, són espais de característiques oposades: zones liminals com parcs i places ubicats als límits de les zones poblades, que acostumen a ser poc concorreguts la resta de l’any, i que durant la Revetlla de Sant Joan assoleixen cert protagonisme. L’espai de la platja esdevé un indret singular, ja que la nit del 23 de juny s'hi reuneixen moltes persones, sobretot al Garraf i al Baix Penedès, i principalment, cap a aquelles zones costaneres on hi ha més locals d’oci i restauració, com són els passeigs marítims.

D'altra banda, també, a nivell particular, se celebren revetlles de Sant Joan privades, sovint en jardins d'habitatges o en espais llogats per a aquesta finalitat (cases rurals, càmpings, apartaments de platja, etc.). En aquests casos es tracta de grups relativament petits d'amics, familiars o coneguts, que es reuneixen en espais privats.

Es descriuran algunes zones on es realitzen actes a mode d’exemple. Al municipi de la Bisbal del Penedès es fa la foguera en un descampat, al costat de la llar d’infants, que és emprat habitualment com a aparcament de vehicles. Altres actes, com la lectura del manifest d’Òmnium Cultural, es realitzen a l’interior de l’Ajuntament (Plaça Major). A Sant Quintí de Mediona, la foguera es realitzava al pati de l’antiga escola, però el 2017  es canvià l'ubicació degut a les obres de la nova biblioteca. En altres indrets, com Bonastre, els actes es desenvolupen a la Plaça Major i a l’exterior de la Societat. En el cas de Vilafranca del Penedès, els espais on es realitzen activitats són el Parc de Sant Julià i el Casal Popular.

Localització: 
Datació: 
Data de realització: 
divendres, 23 juny, 2017
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La Revetlla de Sant Joan es realitza el dia 23 de juny, quan el dia ha donat pas a la nit. A la tarda es desenvolupen, freqüentment, els actes institucionals com l’arribada de la Flama del Canigó, i a la nit és quan les persones a títol individual o en grup realitzen més activitats festives com el llançament de petards o sopars comunitaris.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

La Revetlla de Sant Joan és una celebració que no presenta gaires diferències entre les diverses localitats on se celebra. Aquestes, en tot cas, estan més relacionades amb les dimensions del municipi que no pas amb d’altres característiques, de manera que si el nucli urbà és gran, habitualment es realitzen més actes i més elaborats que no pas si el nucli és petit.

La Revetlla de Sant Joan, al Penedès, és una celebració que s’inicia la tarda del dia 23 de juny amb actes organitzats per entitats culturals com colles sardanistes, colles de diables, de grallers, etc. o associacions com Òmnium Cultural. A cada municipi hi participen les entitats locals. També són freqüents les lectures de manifestos amb contingut polític i s’encén la foguera del poble. En termes generals, la segona part de la festa consisteix en un sopar comunitari, ja sigui dins de l'entorn familiar o amb amistats. El sopar acostuma a ser carn a la brasa i finalitza amb la Coca de Sant Joan; un dolç de pa de pessic compost, tradicionalment, per fruita confitada, crema pastissera i pinyons, entre els principals ingredients.

També hi ha localitats del Penedès on es realitza un sopar entre el veïns com és el cas de Sant Sadurní d’Anoia. Per finalitzar la festa és habitual encendre petards, bengales o coets. Malgrat aquest esquema d’actes principals, les activitats concretes són variables segons les tradicions locals o personals, o preferències en relació als àpats i ús d'elements pirotècnics. Així, no és una festa que tothom visqui de la mateixa manera.

Arreu de la vegueria del Penedès hi ha una sèrie d’actes comuns que s'observen en diversos municipis. Un d'ells és l'arribada de la flama del Canigó, que dona el tret de sortida a la Revetlla. De fet, dins de l’imaginari col·lectiu d'una part de la societat penedesenca, l’arribada de la Flama del Canigó s’ha tornat imprescindible per poder realitzar la Revetlla de Sant Joan. El fet és que no s’acostuma a dur a terme cap acte per part de l’administració fins que el foc ha arribat al municipi. La flama es farà servir per a l'encesa de la foguera popular.

La Flama del Canigó simbolitza la unió dels pobles dels Països Catalans. Va començar a cremar l’any 1955 i és un foc perpetu que uns voluntaris alimenten amb llenya perquè no s’apagui mai, de manera que cada 23 de juny es pugui portar arreu dels Països Catalans mitjançant fanalets. Aquest és el foc que es fa servir per encendre les fogueres organitzades per les entitats culturals. Es distribueix entre localitats, de manera que representants d'entitats de cada municipi, o persones particulars, es dirigeixen a d'altres localitats on el foc ja ha arribat i encenen un fanalet de gas, on s'enduen la flama.

Diferents elements de la cultura popular formen part de la celebració. Per exemple a La Bisbal del Penedès es constitueix una comitiva que porta la Flama del Canigó des de l’Avinguda Colom fins a l’Ajuntament, acompanyada pels grallers del poble i les autoritats locals. A Bonastre també es realitza un seguici que va des de la Plaça Major fins a la Societat. A Sant Sadurní d’Anoia es fa un recorregut pels carrers de la localitat amb la flama, però en aquest cas és en forma de cercavila fins al Parc de la Rambla.

Un altre element per a aquest dia són les fogueres, que s’encenen amb la Flama del Canigó. A tots els municipis s'encén una foguera, a no ser que per motius de legislació no es pugui fer, com succeeix en algunes localitats de forma puntual a causa d'obres o de manca d'espais. Al Vendrell la foguera s'encén a l'entorn de la Rambla o a la Plaça Tobies, durant la presentació de la flama i l’arribada dels participants dels altres municipis. Quan acaba l’acte es reparteix Coca de Sant Joan entre els assistents. En el cas de la Bisbal del Penedès la foguera s'encén al voltant de les 20h, gràcies a un membre de la brigada de l’ajuntament, fent ús del quinqué on hi ha la Flama del Canigó. Al municipi de Bonastre la foguera és encesa després de la lectura del manifest, i en el cas de Sant Sadurní d’Anoia o de Vilafranca del Penedès la foguera s’encén a la mitjanit.

També hi ha grups d’amics i de familiars que encenen fogueres de dimensions reduïdes a les zones de platges per celebrar la revetlla. Quan el foc és viu, hi ha persones que salten per sobre. Aquests salts són possibles perquè el foc no assoleix gaire alçada ni virulència, ja que es tracta de fogueres realitzades amb poc combustible. La finalitat d’aquesta acció és assegurar-se salut, amor o diners. La interpretació i la finalitat no és homogènia; en ocasions és un simple acte de diversió i joc entre el grup que afavoreix establir lligams amb la resta de companys de festa. També hi ha qui llença un paper al foc amb un desig escrit esperant que es compleixi al llarg de l’any, o contràriament, amb quelcom que vol eliminar de la seva vida. Un segon ritual, vinculat amb el salt del foc, és realitzar un bany al mar, ja que és la manera de tancar el cercle per assegurar-se un bon estat de salut i fortuna per a la resta de l’any. D’aquí que de vegades es facin servir dites com: “Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any”.

Per construir la foguera es col·loca el material combustible formant una pila més o menys alta, en forma de piràmide, que faciliti la combustió. A la part de sota se situen materials fàcilment inflamables, i als voltants d'altres de més durs i resistents a les flames, però que un cop cremen, proporcionen un foc viu. A les zones estudiades, la foguera pròpia del municipi és realitzada per persones que formen part de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) o per treballadors de l’ajuntament o d'entitats de cultura popular. En algunes localitats és freqüent que el públic només pugui mirar el foc des de darrera de les tanques, ja que degut a normatives de seguretat s’han de col·locar elements de protecció que impedeixin que les persones s’apropin al foc. D’aquesta manera, els participants no poden realitzar actes com saltar per sobre les flames o les brases. En cas que cremin desitjos en aquestes fogueres, llencen el paper des de les tanques al foc.

Hi ha persones que a la foguera de la Revetlla de Sant Joan li atribueixen propietats màgiques, i per a aquest motiu realitzen diversos rituals per aconseguir un benefici. Així, n'hi ha per atorgar a la persona una millor salut per a la resta de l’any mitjançant la purificació del cos; per aconseguir l'amor d’una altra persona; per quedar-se embarassada, o per millorar la situació econòmica, entre d'altres.

Un altre element característic d’aquesta nit són els sopars populars. En aquest cas, n' hi ha diferents models; n’hi ha que són les persones assistents les qui porten el propi sopar i després comparteixen la taula amb la resta de veïns. En d'altres, els participants compren un tiquet perquè una associació els prepari el sopar i els el serveixi, tot compartint taula amb la resta de veïns. El primer cas es pot veure a Sant Quintí de Mediona, per exemple, on la gent prepara el seu sopar a casa i després s’asseu a la taula i cadires que ha reservat, prèviament, a l’Ajuntament. Aquesta mateixa situació es viu a Sant Sadurní d’Anoia, amb el Sopar de Carmanyola, on cadascú porta el seu sopar i conjuntament se celebra la Revetlla, tot i que en aquest cas, les persones també poden optar per col·laborar amb un tiquet perquè els Diables els preparin una botifarrada. En el cas de Vilafranca del Penedès i de Bonastre aquesta situació es repeteix.

A la majoria de municipis on es realitzen aquests sopars a la fresca, en moltes ocasions, tanquen la nit amb música. Generalment es tracta de dj’s o de grups de versions com és el cas de Sant Sadurní d’Anoia, de Vilafranca del Penedès, de Sant Quintí de Mediona o de Bonastre, entre d'altres.

D’uns anys ençà, l’entitat Òmnium Cultural elabora un manifest per tal que es llegeixi en el context de la Revetlla de Sant Joan en els municipis que ho considerin oportú. Aquest fet ve propiciat pel context polític català de la dècada dels 2010, i cada localitat on es llegeix, adapta aquesta activitat a la seva pròpia celebració. En el cas del Vendrell aquesta lectura es realitza com a acte inicial, al vespre, i després es procedeix al repartiment de la flama Canigó entre els representants de localitats veïnes (del Baix Penedès i Tarragonès) que s’hi desplacin a buscar-la. En el cas de la Bisbal del Penedès, el manifest es llegeix quan la flama arriba a l’Ajuntament, generalment mostrant el fanalet sobre d’una taula decorada amb la Senyera, on seguirà exposat des de les 18h fins a les 20h perquè tothom qui ho desitgi pugui veure’l. Posteriorment es reparteix cava, refrescs i coca de forma gratuïta per a tots els assistents. A Sant Sadurní d’Anoia i a Sant Quintí de Mediona, el manifest es llegeix en el moment que la flama arriba al seus nuclis respectius. En el cas de Bonastre, la lectura es produeix després del sopar, i en diversos municipis, després de la lectura es procedeix a cantar Els Segadors. Aquestes activitats mostren la vessant més reivindicativa o patriòtica d’aquesta festa que, d’altra banda, com s’esmentava anteriorment, té múltiples interpretacions.

Una tipologia d’actes que també és força habitual, i sobretot en emplaçaments costaners, són els castells de focs. A Coma-ruga (El Vendrell), per exemple, en el context de la Fira Turismar, que se celebra als volts de Sant Joan, es realitza un castell de focs la nit de la revetlla. Aquest mateix fet també s’observa a Sitges, sense vincular-se, però, a cap activitat promocional. En certa manera, aquest acte equival a l’encesa de les fogueres que realitzen altres municipis a les 12 de la nit, ja que els castells de focs tenen lloc a aquesta hora. Les persones que observen el castell de focs a Coma-ruga ho fan, bàsicament, des del Passeig Marítim i des de la sorra de la platja, ja que degut a l'orografia del territori es pot veure pràcticament des de qualsevol punt. El públic participa a través de l'observació de l’espectacle, la realització de fotografies, comentant-lo amb altres persones pròximes, i manifestant si els ha agradat o no a través d’exclamacions d’alegria o aplaudiments. 

Fins a aquest punt, els actes coincidents en molts dels municipis de la vegueria. En algunes localitats, però, també es realitzen altres activitats diferenciades. En el cas del Vendrell s’efectua una ballada de sardanes, que inicien els Dansaires del Penedès amb una anella de lluïment. A continuació  les persones del públic que ho desitgin s’hi poden afegir. Tant a Sant Sadurní d’Anoia com a Sant Quintí de Mediona les colles de diables locals efectuen actes de lluïment. Aquesta activitat, a més, a Sant Quintí de Mediona pren especial rellevància per a la colla de diables, ja que permet assegurar-se sortides al llarg de l’any cap a altres localitats a través del que es coneix en l’argot com a tornes. Es conviden colles de diables procedents d’altres poblacions a participar a la festa de Sant Quintí, de manera que aquestes colles convidaran a la primera a les seves celebracions. D’altra banda, aquesta actuació afavoreix que la celebració de Sant Joan tingui continuïtat.

Altres activitats que també es realitzen per a la Revetlla de Sant Joan amb un caràcter més personal o individual són les festes particulars realitzades en domicilis, o bé a les platges del territori. En aquest cas, les persones fan un sopar en comunitat i més íntim, en l’àmbit familiar o d’amics. Després del sopar, com a postres, és freqüent prendre coca de Sant Joan; és un dolç amb fruita confitada i pinyons que es realitza específicament per a aquest dia. És una menja que habitualment es compra i es reparteix entre tots els comensals, i que de vegades s’acompanya amb vi dolç o cava. També hi ha persones que elaboren aquest dolç a casa. Els ingredients bàsics són 250 g de farina de força,70 g de llet, 50 g de mantega o oli, 50 g de sucre, 20 g de llevat, 2 ous (grans), 1/2 copa d’anís o altre licor, pell de llimona ratllada, sal i sucre, fruites confitades a talls (taronja, cireres, etc.) i/o pinyons.

Per últim, destaca també el llançament i encesa de petards adquirits per persones a títol individual, i de fet, es pot dir que aquesta part de la festa és la que es té més present avui en dia, sobretot entre infants i joves. Les persones que llencen els petards i les bengales, ho fan des de diferents tipus d’ubicacions segons les possibilitats que hi hagi per fer ús de la pirotècnia que es tingui en possessió sense causar danys materials ni a persones. Moltes persones llencen els petards a prop de l’habitatge, sobretot en cas que al grup hi hagi nens i nenes petits. En cas que els nois i noies siguin més grans, aquests passegen pel municipi i els van llençant per carrers, parcs i places. Per últim, si tenen capacitat de desplaçament a distàncies més grans, poden anar a llocs de platja per cremar la pirotècnia, bàsicament a la zona de la sorra o dels passeigs marítims. El moment de l’encesa és, principalment, després de sopar, i en moltes ocasions l’horari d'acabament d'aquestes activitats és a la matinada, ja que hi ha persones, principalment els joves, que celebren durant tota la nit la revetlla i la celebració l’acaben un cop que han vist sortir el Sol.

Història i transformacions de l'element: 

El foc ha estat un element important a Europa des de temps remots, de fet els camperols havien encès fogueres en dies concrets de l’any, i aprofitaven per ballar al seu voltant, o bé per saltar per sobre de les flames en recerca d’algun bé. De fet, hi ha constància que aquests rituals ja es realitzaven a l’Edat Mitjana, amb origen en elements pre-cristians. Durant l’Edat Mitjana hi havia tres fets importants al voltant del solstici d’estiu; una eren les fogueres, la segona les processons de torxes i, per últim, fer voltar una roda.

Més endavant, per tal que aquesta festa tingués un caire més cristià es va vincular a la celebració de Sant Joan. Tot i la cristianització de la festa, ha continuat mantenint aspectes rituals màgics i pagans, on es produeix una barreja d’elements com el foc, l’aigua i els vegetals. Aquests rituals plens de màgia tenien com a finalitat millorar o facilitar el benestar d’animals i persones, evitar perills i calamitats com tempestes, malalties, plagues o incendis, i sobretot la bruixeria. D’aquesta manera, es poden interpretar les fogueres com quelcom purificador o profilàctic, ja que servirien per allunyar els mals i la impuresa.

Els orígens d’aquesta idea del foc com a profilàctic es remunten a l’antiguitat, quan en moments d'epidèmies s’encenien grans fogueres, i es va acabar pensant que es podrien encendre de forma preventiva per evitar aquestes pandèmies futures, per purificar l’aire. També es poden relacionar aquestes festes amb les  “efèsties”  en honor al déu Vulcà que celebraven els grecs, i que els romans van continuar, en les quals es feien curses amb destrals enceses. O amb altres celebracions vinculades a divinitats, com és el cas del déu Pal·les (divinitat del foc) i les persones que sortien a recollir gram negre (Potentilla sp.) per cremar-lo, ja que es creia que portava bona sort, riquesa, fertilitat i salut a les persones que saltessin 3 cops per sobre d’aquest foc (Artis-Gener, A i Moya, B; 1980; Amades, J. 1982; Gimeno, I. 1987; Soler, J. 1999).

Totes aquestes idees van acabar arribant a Catalunya, on la Revetlla de Sant Joan s'interpreta com una festa comunitària en què la gent es reuneix per encendre una gran foguera per ballar i divertir-se. Una de les característiques del foc és que pot ser transportat amb l’ús de fanalets, espelmes, o torxes. La mostra d’aquesta idea és el ritu de la Flama del Canigó que es remunta al 1955 - si bé els seus antecedents s’originen a principis del segle XX, segons documenta l’antropòleg Jordi Castellví , entre d'altres estudiosos–, gràcies a la iniciativa d’un grup de joves de la Catalunya Nord,  encapçalats per Francesc Pujades. Aquesta flama es transporta per la majoria de municipis de Catalunya i territoris de parla catalana per encendre les fogueres per Sant Joan.

Per fer la foguera, normalment, es reunia molta palla i el cap de família era l’encarregat de portar aquesta palla a la pila comunitària. En cas que la població fos costanera, s’aprofitaven les cendres per dibuixar-se una creu cristiana a cada cama i després es banyaven al mar per netejar-se-les. La canalla i els joves també participaven en la recol·lecció del material, ja que s’establia una mena de competició entre els barris on es feien fogueres per veure quina era la més espectacular.

S’intentava que aquesta foguera fos el màxim de resplendent possible, per aquesta raó, les persones que volien portaven mobles vells, caixes, estores, mates d’argelaga, o llenya. A més, també s’intentava fer molt de soroll, motiu pel qual es van començar a llençar coets i petards, disparar escopetades, fer xivarri amb xiulets, banyes o esquelles. Aquestes idees s’han intentat mantenir fins a l’actualitat, tot i que a dia d’avui resulten més difícil de materialitzar. De fet, a la majoria de localitats penedesenques hi havia la tradició de guardar els estris de fusta, com mobles, cadires, o caixes, entre d'altres, per portar-los a la foguera del barri. Hi ha constància, segons els informants, que això ja es feia quatre generacions enrere, i que segurament abans també s’havia fet. El que es pretenia, era demostrar a la resta dels barris que la foguera pròpia era la més lluent i la que tenia una major durada, així que els veïns s’implicaven per poder aconseguir aquesta fita. Alhora, aconseguien desprendre’s d’aquelles andròmines velles i que ja no els eren útils. A continuació, els nens dels barris saltaven per sobre de les brases i de les flames, quan aquestes ho permetien.

Aquesta idea de comunitat era pròpia dels pobles del Penedès, com es pot veure a Sant Quintí de Mediona, on la gent gran explica que aquestes festes es vivien al carrer, fent grup entre tots el veïns. Tradicionalment, la participació de l’administració pública ha estat més aviat limitada, i eren els mateixos veïns els que organitzaven les fogueres i els actes que ells volguessin protagonitzar.

Era habitual realitzar actes al voltant del foc, ja fos saltar o apropar-hi la canalla. També era molt característic llençar alls al foc per després menjar-se’ls, ja que es deia que prevenien les malalties. Això es pot relacionar amb la idea d’acabar fent un sopar comunitari, ja que hi havia la tradició que la gent dels barris i dels pobles es reunissin tots junts en una taula. A Sant Quintí de Mediona es té present que anys enrere la festa era més informal, i és a l'actualitat que s’intenta recuperar aquest model de celebració, ja que els veïns havien deixat de col·laborar i de reunir-se.

Un lloc que esdevenia com a centre de reunió aquest dia eren les places o cruïlles dels pobles, davant de la casa de pagès en cas d’estar aïllada, o els llocs elevats per realitzar la foguera. Aquests indrets han canviat al llarg del temps, ja que amb els anys s’han anat deixant de fer diverses fogueres per acabar realitzant-ne una de sola, i en moltes ocasions a les afores del poble, degut a les normatives que han anat aprovant-se a nivell administratiu. Una altra causa que fa que el nombre de fogueres es trobi en declivi és que les persones no disposen de les mateixes possibilitat de fer foc; al marge de les normatives, hi ha la falta de disponibilitat de materials aptes per ser cremats, la no existència d’espais privats per fer fogueres, etc. Pel que fa a l’estructura, en moltes ocasions hi havia un ninot realitzat de palla que simulava una figura masculina que coronava la foguera, amb un barret de palla o un cove per tal que els joves el fessin caure a les brases.

Des de fa uns quants anys alguns municipis han intentat recuperar les festes de la manera tradicional o antiga, tal com la descriuen els informants. Per exemple, l’ajuntament de la Bisbal del Penedès aprofita els plafons informatius per informar a la població que pot portar les seves andròmines velles al lloc de la foguera. En canvi, a Sant Quintí de Mediona des del 2014 s’intenta que la festa torni a ser celebrada conjuntament pels veïns i veïnes del poble, i es va aprofitar l’embranzida que va significar l’arribada de la flama del Canigó de la mà d’Òmnium Cultural per intentar que la gent del municipi hi participés.

En aquests municipis no es coneix una data concreta a partir de la qual s'iniciés la celebració de Sant Joan; pot dir-se que és una activitat que s’ha anat transmetent de generació en generació.

Processos i preparatius: 

A dia d’avui part de la celebració de la Revetlla de Sant Joan és força institucionalitzada, és a dir, que d’una forma o d’una altra els ajuntaments participen o gestionen algunes activitats. Per exemple, per preparar la foguera de la Bisbal del Penedès hi participen diverses regidories com la de Cultura, Lleure i Gent Gran o la de Festes i Sanitat. L’ajuntament deixa habilitat l’aparcament de terra del costat de la llar d’infants perquè les persones que ho desitgin hi portin els mobles vells que serviran com a combustible per a la foguera. També fan portar un camió de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) per apagar-la qual calgui, i assegurar-se que està totalment apagada en finalitzar la festa per evitar incendis. I l’espai s'encercla amb tanques com a conseqüència de normatives de seguretat.

Per intentar animar a la població a participar es posen anuncis i avisos als panells informatius i a la plana web, però són els membres de la brigada els que comencen a preparar la foguera amb les andròmines abandonades o dipositades a la porta de les cases dels veïns i que anaven destinades a la deixalleria. Si les dates no són pròximes a la revetlla, porten aquestes peces al magatzem de l’ajuntament i les portaran al lloc de la foguera quan sigui el moment òptim. D’aquesta manera, la gent pot veure que s’està preparant la revetlla i s’anima a participar. En cas que sigui la persona la que s’interessa en portar els seus mobles vells, se li demana si pot conservar-los fins que s'hagi començat a preparar l’espai on es realitzarà la foguera. Si l’espai ja està habilitat, se li demana que els porti ella mateixa al lloc on es fa la foguera. Tot i que aquests casos són molt minoritaris.

El que acaba marcant el ritme per preparar la foguera és el calendari escolar, ja que no es comença a preparar fins que no s’acaba el curs per dos motius. El primer, és que l’esplanada on es fa la foguera és el pàrquing que fan servir els pares i mares que porten els nens i les nenes a l’escola, i el segon és per motius de seguretat, ja que es troba molt a prop del centre i es vol evitar qualsevol mena d’incident.

En el cas de Sant Quintí de Mediona, la Revetlla s’organitza des de la Regidoria de Cultura amb la participació del tècnic municipal en aquest àmbit. També es produeixen reunions mensuals, des del mes de febrer, amb els Diables, que són els que realment desenvoluparan els actes populars, com el sopar o la música. Entre tots realitzen un cronograma per organitzar tota la feina que sigui necessària i no deixar cap qüestió a la improvisació. Els aspectes més institucionals, com la recollida de la Flama del Canigó o la lectura del manifest, queden a càrrec de l’Ajuntament, i els actes més participatius com la foguera, els correfocs, el sopar popular o la música estan dirigits pels Diables.

Arreu de la vegueria del Penedès cal gestionar l'arribada de la Flama del Canigó. En aquest cas  és Òmnium Cultural qui transporta la flama des del cim del Canigó, a la Catalunya Nord, fins a tots els municipis de la vegueria (i de Catalunya) que la volen. Les persones que s'encarreguen d'aquest transport i repartiment són conegudes amb el nom d’Equips de Foc.

Hi ha municipis, com la Bisbal del Penedès, en què és un membre de la brigada qui va en cotxe fins al municipi on s’ha acordat per tal de d’encendre el fanalet amb la flama, que ja es troba en aquella localitat i poder-se-la endur. En el cas de Sant Quintí de Mediona, la flama es va a buscar a Sant Pere de Riudebitlles. Els mitjans de transport per recollir la flama són variats en funció del temps disponible i la climatologia. Hi ha hagut anys que s’ha fet a peu o en bicicleta, i altres vegades en cotxe. Normalment, un cop la Flama arriba al poble, és una entitat, una persona il·lustre del municipi, o un nen o nena, qui la portarà fins a la plaça o a l‘espai indicat.

Les persones també organitzen les seves pròpies festes o activitats a títol individual; és un dia de reunions familiars o d’amics, en què es queda per realitzar un sopar. En moltes ocasions el menjar es cuina a la brasa o bé es fa un sopar amb pa amb tomàquet i embotits. Durant el sopar s’acostuma a veure vi i cava. Després del sopar, i durant el llançament de petards moltes persones també prenen begudes destil·lades, com rom, whisky o vodka. La segona part de la festa és el llançament de coets, petards, bengales i fonts de llum, i en alguns casos l'encesa de petites fogueres a les platges del territori. També hi és present la música, ja que moltes persones porten aparells que permeten portar-la qualsevol lloc, com els telèfons mòbils, mp4 o altres reproductors amb altaveus portàtils. També n’hi ha que porten els seus propis instruments. Aquesta tasca és negociada anteriorment entre els membres del grup, uns dies abans, ja que es posen d’acord en com repartir part de les despeses i a quines hores faran la reunió.

Dedicació: 

La revetlla de Sant Joan és una festa dedicada a l’arribada de l’estiu i a la nit més curta de l’any. A més, també té un  component màgic o esotèric, fet que es pot viure en algunes fogueres populars en què l’organització reparteix papers per tal que les persones hi puguin escriure allò que volen que el foc s’endugui tot llençant-los a la foguera, o en l’existència de rituals destinats a assolir objectius diversos.

Tal com ho relaten els informants, aquest dia és el tret de sortida de l’estiu o l'època de vacances; quan les persones poden donar per acabada la rutina de l’hivern (entenent aquesta paraula com a sinònim de curs escolar o període de l’any dedicat, principalment, al desenvolupament de l’activitat laboral o rutines diàries) i començar un període on potencialment es podran realitzar activitats que no es poden fer la resta de l’any.

Pel que fa als rituals, n’hi ha per aconseguir un efecte purificador; són els més coneguts. Cal fer una foguera, tot i que aquesta sigui petita, tirar una mica de sal i algun tros de roba al foc. D’aquesta manera s’aconsegueix eliminar les males energies. Posteriorment, cal saltar tres cops per sobre de la flama per salvar-se d’aquelles situacions o persones negatives.

També n’hi ha per aconseguir l’amor d’una persona. En aquest cas són necessàries dues espelmes de color vermell, que s’encendran. En un tros de paper s’escriu el nom de la persona estimada i es plega dos cops. A continuació, es posa un recipient amb aigua per fer-la bullir amb el foc de les espelmes, i quan comença a bullir s’afegeix el paper amb el nom, espígol, una dotzena de pètals de roses, gingebre i milfulles. Per últim, es cola la infusió i es reparteix per l’habitació.

Es descriuen, també, rituals per obtenir un embaràs. En aquest cas, quan es comença a enfosquir la nit de Sant Joan la dona que vol quedar embarassada ha de recollir espígol i fer un ramillet per deixar-lo a la serena. Després d’un temps, quan l’espígol està ben sec, i fent-ho coincidir amb els dies d’ovulació, s’haurà de prendre una infusió de l’espígol recollit.

Un últim exemple són els rituals que serveixen per trobar feina. En aquest cas, es necessita una rosa groga, un sobre i un paper. S’arrenquen els pètals de la flor i s’introdueixen dins del sobre, i al paper s’escriu el tipus de feina que es busca. Tot plegat es llençarà a la foguera de Sant Joan.

Un altre element que serveix per entendre els orígens i els rituals d’aquesta festa és un aliment, la coca de Sant Joan. Aquest dolç, elaborat amb farina i fruita confitada, es pensa que prové d’un antic ritual solar, ja que les coques primigènies eren circulars amb un forat al mig que recordava el Sol. Aquest coc s’havia de menjar a l’exterior, ja que es creia que menjar-se’l a l’interior d’un espai tancat donava mala sort.

Per a algunes persones, la festa de Sant Joan també alberga un altre tipus de simbologia, relacionada amb la catalanitat i la idea dels Països Catalans. Aquesta festa és viscuda per una part de la població com una reivindicació pacífica del sentiment catalanista, ja que moltes d’aquestes persones ho expliquen com un tret diferenciador respecte altres països.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Per poder desenvolupar la Revetlla de Sant Joan hi ha una sèrie d’elements bàsics, necessaris per fer cremar la foguera, com serien la llenya, fustes, mobles vells i andròmines. Des de les administracions públiques es demana que siguin materials amb baix contingut en pintures o vernissos per tal d’evitar l’alliberació de fums tòxics, de manera que en cas de veure possibilitats de tenir materials contaminants al foc, la brigada els retirarà.

Un altre estri necessari és el quinqué o fanalet, que es fa servir per transportar la flama del Canigó. Aquest element acostuma a tenir una llarga història dins del municipi, ja que una de les expressions més emprades per determinar-ne l'origen és “hi és des de sempre”.

Altres elements importants són les cadires i taules que es posen a disposició de les persones en aquells municipis on es realitzen sopars de germanor a la fresca. I en els espais on es realitzen actuacions musicals, és necessari un entarimat i els equips de so.

Un altre element que s’ha hagut d’anar incorporant a la festa són les tanques, ja que degut a les noves normatives europees, tot i les moratòries vigents, és necessari establir cordons de seguretat entre el foc i les persones.

Per últim, els petards, bengales, coets i fonts esdevenen protagonistes de la festa. Aquests són emprats principalment per persones joves, però és habitual que les de més edat també en facin servir. De fet, hi ha material pirotècnic adaptat per edats, de manera que les persones que en compren escullen unes o altres varietats segons les necessitats.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Pel que fa a la manera d’organitzar la Revetlla de Sant Joan hi ha dues vessants diferents; una és la institucional, és a dir, on participen les entitats públiques com els ajuntaments o altres entitats municipals. L’altra, la particular, on trobaríem aquelles accions que fan les persones a títol individual o en grups tancats.

Des del primer punt de vista, existeixen diferents ens que participen a la festa, per exemple a la Bisbal del Penedès són les Regidories de Cultura, Lleure i Gent Gran, i la de Festes i Sanitat les que en gestionen l’organització. Són els organismes que marquen els horaris per fer la foguera, determinen l'hora quan s'encendrà i quan donarà per acabada la festa. També són les persones que formen part d’aquest equip les que es posen en contacte amb Òmnium Cultural per anar a buscar la Flama del Canigó i dictaminen com ha de ser la comitiva que porti la flama, amb els grallers del poble, fins a l’ajuntament. Aquestes mateixes característiques són presents a Sant Quintí de Mediona, ja que és l’Ajuntament, amb el Patronat de Cultura, el que gestiona, juntament amb els Diables del municipi, els actes que es faran i en quin ordre. També són els que estan en contacte amb Òmnium Cultural per anar a buscar la flama a la localitat que correspongui, en aquest cas a Sant Pere de Riudebitlles.

Com s’esmentava anteriorment, també hi ha una vessant particular. En aquest punt són les persones les que organitzen les seves pròpies activitats per tal de celebrar la Revetlla de Sant Joan, establint diversos graus de relació respecte les activitats més institucionalitzades. Cada grup de persones que realitzen la celebració a nivell individual busquen aquells horaris i zones que els sigui més adient per poder dur a terme la festa de la millor manera possible. Hi ha que fan el sopar a la platja, o al jardí d’alguna casa d’algun membre del grup. A partir d’aquest punt, les persones començaran a preparar part del seu sopar segons les directrius que hagin acordat prèviament. Un cop fet el sopar les persones comencen la seva festa particular de forma més lliure, ja que hi ha que llencen petards només acabar de sopar, altres que es dirigeixen a alguna zona del nucli urbà com places o a la platja, altres grups ho celebren sense llençar petards i passejant per veure els castells de focs, etc. La festa pot acabar-se quan surt el Sol, ja que en ser una activitat privada no té una hora d'acabament concreta, com sí que succeeix amb les festes més institucionalitzades.

Participants/Executants: 

La Revetlla de Sant Joan és una festa que la majoria de persones, en algun moment de la seva vida, viuen de forma intensa. De fet, en moltes ocasions la gent gran explica als més joves com la vivia durant la seva pròpia joventut, i alhora, les persones més joves la viuen d’una manera diferent, ja que els actes i els temps són uns altres, i les celebracions s’adapten segons les necessitats socials.

Aquesta festa és viscuda de forma molt intensa pels infants, tal com ho relaten els informants. Gràcies a aquests nens i nenes, pares i avis són arrossegats a tornar-la a viure activament, ja que els fills o néts volen veure la foguera i llençar els petards. De fet, hi ha constància a la Bisbal del Penedès, que els infants estableixen una mena de competició entre ells per veure qui ha portat què a la foguera. Debaten, de forma intensa, si allò que es crema és aquella andròmina que ha portat algun d'ells. D’aquesta manera, els pares es veuen amb l’obligació de buscar alguna cosa perquè l'infant pugui portar a la foguera. Si es compara amb el relat del passat, quan hi havia diverses fogueres dins el mateix nucli i s’establia competició entre barris, s’observa com en l’actualitat només n’hi ha una, de manera que la “competició” esdevé individual.

Els nens també afavoreixen l’ús de pirotècnia, ja que els pares amb nens tornen a comprar petards per als seus fills i també és freqüent que adquireixin algun coet destinat a adults.

Per poder encendre les fogueres amb un cert èxit es necessita que hi hagi persones disposades a responsabilitzar-se de la recollida dels trastos vells i que guardin part de les andròmines aptes pel foc. De fet, en municipis com la Bisbal del Penedès se sol·licita que les persones que tinguin andròmines velles les portin al lloc de la foguera per encendre-la col·lectivament.

Precisions ús i funció: 

La Revetlla de Sant Joan té una gran importància a Catalunya, i a la vegueria del Penedès. Aquesta festa es pot veure des de diferents vessants, ja que porta associats una sèrie de valors.

La Revetlla de Sant Joan juga un paper molt important en les relacions socials entre persones, ja que és molt habitual la reunió de colles d’amics i familiars per compartir el sopar. A més, sempre que existeixi la possibilitat, l’àpat es produeix a l’aire lliure, ja sigui a la terrassa o al jardí, o bé emportant-se’l (o comprant menjar per emportar) a la platja. Per als joves i la canalla representa l’inici de les vacances, ja que les escoles tanquen al voltant de dia 21 de juny, així, la Revetlla de Sant Joan és gairebé el primer dia de les vacances per als estudiants.

Una part de la comunitat entén la Revetlla com a reivindicació d’un projecte polític lligat als Països Catalans. Per aquest motiu hi ha elements com la Flama del Canigó que es reparteix per tot el territori, i la participació d’entitats com Omnium Cultural, que redacten el manifest que s’esmentava amb anterioritat. En aquest sentit hi ha localitats on la celebració s’acaba amb expressions com “visca Catalunya” o cantant els Segadors.

També hi ha altres grups de persones que viuen la Revetlla com un motiu més per reunir-se al voltant d’una foguera i fer una festa amb amics i familiars. I d’altres per les quals destaca el component màgic o romàntic, que veuen, en part, aquesta celebració com un vincle amb un suposat primitivisme; com si les persones tornessis a trobar els lligams amb la natura. D’aquesta manera hi ha persones que salten per sobre de les fogueres per purificar-se i eliminar tot rastre d'infortunis, i es cremen aquells estris, mobles o andròmines en mal estat o antics per la mateixa raó. Una altra activitat que se suma a l’anterior és banyar-se al mar sempre que sigui possible, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix una netedat absoluta de la malastrugança.

Una altra manera d'entendre aquesta festa és pel simple fet d’acomiadar l’hivern i la primavera, i donar pas a una etapa de l’any on comencen la majoria de festes majors dels municipis de la vegueria. A més, moltes persones veuen en aquesta època de l’any un moment de trencar amb la inèrcia i la rutina.

Patrimoni relacionat: 

Flama del Canigó, Òmnium Cultural

Revetlles de Sant Joan, Generalitat de Catalunya

Recepta de la Coca de Sant Joan, Gencat

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

La Revetlla de Sant Joan ha anat canviant al llarg de les generacions, és una celebració que es manté i s’adapta a les noves necessitats socials. La població, majoritàriament, ja no veu la celebració només com un acte de comunió amb la resta dels veïns, sinó que es reuneix amb familiars i amics per celebrar aquest dia.

Aquest canvi, en part, ha estat influenciat per les normatives que dificulten o impedeixen fer fogueres en la majoria d’espais privats i públics. En cas d’encendre una foguera s’han de demanar permisos que dificulten la fluïdesa de la festa, i malgrat demanar el permís, en la majoria de casos es denega per evitar incendis i accidents. Per l’època d’estiu en què es celebra la Revetlla, per exemple, es prohibeix fer foc o encendre petards a una distància determinada dels boscos.

Per aquest fet, en la majoria de pobles del Penedès només s’encén una foguera, organitzada per entitats del municipi, i en què l’administració pública hi és present. En certa manera, s’ha dificultat el contacte entre el públic i el foc, degut a què es col·loquen tanques entremig com a sistema de protecció, en gran mesura com a conseqüència de la institucionalització de la festa.

L’altra perspectiva des d’on es viu la Revetlla està molt vinculada a l’oci. Les persones es reuneixen per menjar, parlar, ballar i sentir música en grup. De fet, una part important d’aquesta celebració és el sopar, de vegades a base de carn a la brasa i d’altres en forma d’entrepans o pizzes que es porten a la platja. En algunes ocasions, aquestes persones que es troben a la platja realitzen petites fogueres amb llenya i petites andròmines i després salten per sobre. El fet de saltar està més vinculat a la diversió i al risc que no tant a la purificació, ja que no hi ha un ritual concret ni ordre de salt, ni manera de fer establerta. També es veu que hi ha un biaix de gènere, on són els joves els que més salten i encenen els petards que no pas les joves. Són els pares, i no les mares, qui ajuden als nens i a les nenes a encendre els petards, bengales o llençar bombetes. El mateix passa en els generacions més grans, en cas que es realitzi carns a la brasa són els homes qui acostuma a cuinar i a encendre aquest foc.

Aquesta celebració comporta una major presència de persones a les platges de la vegueria, així que els locals d’oci com bars, restaurants o gelateries tenen un increment del clients Per contra, a les zones d’interior no hi ha aquest èxit econòmic vinculat a la Revetlla perquè freqüentment les persones s’han desplaçat a la costa. En tot cas, es poden trobar colles de joves que encara no disposen de vehicles i que ocupen l’espai públic fins la matinada. En canvi, els adults que no han anat a la platja es queden a casa o al jardí, si en disposen, per acabar la Revetlla de Sant Joan en grups.

Un altre negoci que treu rèdit econòmic són els comerços on venen productes pirotècnics, ja que per la Revetlla de Sant Joan és quan venen més quantitat de coets, petards, bengales i bombetes.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

La Revetlla de Sant Joan és una celebració que es transmet de pares a fills, ja que generacions prèvies expliquen a fills i nets com celebraven anteriorment la festa. Els informants comenten que en els últims anys hi ha hagut una nova força per intentar recuperar la manera de fer de generacions anteriors, com intentar guardar els mobles vells, fer una foguera comunitària amb la participació de la majoria de la gent del poble, que les persones es quedin al seu municipi a fer la celebració, etc.

Una altra manera de difondre el coneixement de les activitats o de la manera de participar és a través de les noves tecnologies, ja que gràcies a Internet i a les xarxes socials les persones tenen més facilitat per poder consultar qualsevol tipus d’informació, des dels actes que es duran a terme.

Viabilitat / Riscos: 

La Revetlla de Sant Joan gaudeix d’una gran força i popularitat, se'n parla de forma oberta als mitjans de comunicació i pràcticament totes les persones tenen present que és el dia 23 de juny. La participació sempre és alta: els carrers, les places o les platges són plens de gent fins a altes hores de la matinada, fet que porta a pensar que aquesta festa  té una llarga vida per davant.

Malgrat aquesta vitalitat hi ha alguns elements de la Revetlla que presenten un cert risc. Dècades enrere, les persones es reunien per fer les fogueres comunitàries, o bé, en cas de viure aïllats del nucli de població, realitzaven la seva pròpia foguera a casa. A dia d’avui, aquesta festa s’ha institucionalitzat, és a dir, actualment no hi ha cap localitat on els actes no estiguin sota l’organització dels ajuntaments de forma directa o indirecta. En aquest sentit es produeix un cert trencament amb la idea de festa popular, ja que els actes es protocol·litzen. D'altra banda, les normatives europees del foc exigeixen una sèrie de requisits, un d'ells la distància entre el públic i el foc de manera que les persones no poden saltar per sobre, tocar-lo, ni sentir-lo a prop. Alhora que dificulta l’encesa de fogueres a nivell particular. Durant els mesos d’estiu és totalment prohibit encendre cap foc al tros. En el cas de les platges es deixa fer petites fogueres, tot i que a primera hora del matí s’ha de deixar pas a les brigades de neteja per tal que la platja estigui disponible per als banyistes.

Tot i això, també cal dir que gràcies a les administracions públiques en alguns pobles s’ha mantingut viva aquesta tradició, com seria el cas de la Bisbal del Penedès i de Sant Quintí de Mediona. En aquesta última localitat fa uns quatre anys que es va recuperar la festa col·lectiva, ja que abans només es feien els actes familiars, però no hi havia actes comunitaris com la foguera, sopar de germanor o música.

Un altre punt problemàtic és la falta d’informació històrica referent als actes, o la manera de celebrar-los, en el passat. En alguns casos només es pot conèixer el que es feia a cada indret gràcies a la memòria col·lectiva de la gent gran, però si no es fa un esforç per intentar mantenir-la, tota aquesta informació es pot perdre. Aquesta situació fa que no es pugui conèixer de forma exacta la manera de fer d’abans, i que les persones en el present idealitzin una situació passada.

Per últim, un aspecte que condiciona la Revetlla als municipis petits és que degut al pressupost disponible per part de l’administració o a la falta de serveis els actes són de menor envergadura, de manera que molts joves marxen a nuclis més grans a viure la festa. Per exemple, molt joves del Baix Penedès que viuen als pobles d’interior, es desplacen als nuclis de Cunit, de Calafell o a les platges del Vendrell ja que hi ha la idea que la festa serà millor que al propi municipi, o si més no, que hi haurà més ambient.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Les persones que participen de la tradició d’aquest dia, la viuen com una festa, sobretot les més joves. Aquesta celebració es percep com el tret de sortida de l’estiu. De fet, és una festa que es troba molt pròxima a la data de finalització del període lectiu als centres educatius, així que per a infants i joves representa també el comiat de les seves obligacions habituals.

Les persones més grans veuen amb certa alegria com la comunitat torna a estar implicada en l’elaboració de fogueres comunitàries. Recorden com s’establien les relacions amb els seus avis quan ells eren petits i parlaven sobre la Revetlla de Sant Joan i anaven guardant les andròmines per portar-les a la foguera. Expliquen que sortien a la fresca, o que les fogueres eren preparades entre tots els veïns. Un aspecte en què coincideixen gent gran i jove és en valorar de forma molt positiva la idea que als pobles es torni a fer una bona Revetlla de Sant Joan; els uns perquè senten el poble viu i els altres per no haver d’agafar el cotxe per marxar.

Finalment, hi ha una altra manera de viure aquesta festa, i és a partir de la nostàlgia i el record. Moltes persones que tenen una certa edat recorden com es vivien als pobles de la seva infància i joventut aquestes festes, i ara observen com part de les celebracions han canviat. Segons manifesten alguns informants els serveix per pensar i reflexionar els canvis que ha patit la seva vida i el conjunt de dinàmiques socials.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La Revetlla de Sant Joan és una festa que no gaudeix de cap tipus de protecció, de manera que és fàcilment adaptada a noves circumstàncies. No hi ha protocols estrictes que obliguin a fer o deixar de fer alguns actes, de manera que es permet una major evolució de la festa per poder viure-la segons les necessitats socials i del moment.

Tanmateix, l'absència de protocols també comporta que hi hagi municipis on desapareguin els actes tradicionals i la festa es limiti al llançament de coets i petards. Per exemple, a Sant Quintí de Mediona el 2017 no es va realitzar la foguera perquè no hi havia l’espai adequat per poder fer-la, però si aquesta festa hagués estat regulada o protegida, s’hagués intentat buscar un lloc idoni per poder realitzar-la. S’ha vist en moltes ocasions que en festes que estan protegides s’intenta fer el major esforç possible per continuar amb la tradició; en canvi, les festes que no gaudeixen d’aquest reconeixement són vistes com més modelables.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

La manera de difondre i salvaguardar aquestes festes recau en tres institucions que ocupen espais diferents. La primera és la unitat familiar o social, ja que és el grup que transmet la manera de fer pròpia. És el cas de les tradicions més internes com poden ser realitzar un àpat concret per sopar, o anar a llençar petards a un lloc específic,  reunir-se en una zona concreta, etc. en definitiva, es transmet a les persones més joves la manera de fer del grup, i aquestes la podrien perpetuar en un futur.

D'altra banda trobem les entitats culturals que mantenen una manera de fer col·lectiva i del territori, i per últim hi ha les administracions públiques, ja que són en bona part, les que gestionen els espais públics a dia d’avui i regulen, a través de les normatives, el desenvolupament de les festes. Les entitats culturals i les administracions solen estar molt relacionades a través de la realització de tràmits burocràtics com la sol·licitud de permisos, ajuts o subvencions per poder desenvolupar les seves activitats, alhora que les administracions vetllen perquè les entitats sobrevisquin i realitzin la seva obra.

Recursos associats: 
  • Repartiment de la Flama del Canigó al Vendrell
    Repartiment de la Flama del Canigó al Vendrell
  • Foguera de Sant Joan
    Foguera de Sant Joan
  • Persones fent cua per recollir un tall de coca de Sant Joan
    Persones fent cua per recollir un tall de coca de Sant Joan
  • Ball de gegants
    Ball de gegants
  • Comitiva que transporta la flama del Canigó
    Comitiva que transporta la flama del Canigó
  • Cant dels Segadors per part de la comitiva
    Cant dels Segadors per part de la comitiva
  • Quinquè amb la flama del Canigó
    Quinquè amb la flama del Canigó
  • Andròmines per cremar durant la nit de Sant de Sant Joan
    Andròmines per cremar durant la nit de Sant de Sant Joan
  • Persones menjant coca de Sant Joan
    Persones menjant coca de Sant Joan
  • Foguera de Sant Joan
    Foguera de Sant Joan
  • Arribada de la flama del Canigó
    Arribada de la flama del Canigó
Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

S’ha entrevistat a diverses persones que participen en la celebració. Concretament s’ha parlat amb tècnics de cultura, amb regidors, i amb persones que celebraven la festa el mateix dia de la revetlla.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimarts, 11 juliol, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dilluns, 17 setembre, 2018
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès