Pessebres vivents

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-4-0001
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Pessebres vivents
Grup i/o comunitat: 
Veïns i veïnes del poble de totes les edats. En la majoria de casos organitzats mitjançant una comissió o associació.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els pessebres vivents són representacions teatralitzades d’escenes, inspirades en relats bíblics i apòcrifs del Naixement de Jesús, on s’hi afegeixen quadres costumistes de la vida rural, com oficis i tasques del camp, i quadres extrets de les representacions dels pastorets. Es representen a l’aire lliure, en espais rellevants pel seu valor paisatgístic o arquitectònic del municipi i hi participa un gran nombre de veïns i veïnes de totes les edats. Es realitzen dins el cicle festiu de Nadal, entre els mesos de desembre i gener.

A la vegueria del Penedès es tracta d’una manifestació vigent en diversos municipis. Hi trobem representacions parlades en moviment, estàtiques o mixtes; amb música enregistrada o en directe. N’hem trobat a les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, que es realitza ininterrompudament des de l’any 1976; a Torrelavit; a Sant Quintí de Mediona; a Sant Pere de Ribes, a Canyelles; a  La Pobla de Claramunt; a Bellvei i a Sant Jaume dels Domenys.

Data identificació: 
dissabte, 1 desembre, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

L’espai on es desenvolupen les representacions dels pessebres vivents juguen un paper fonamental, ja que es busquen llocs amb un valor afegit pel seu interès paisatgístic o en nuclis antics de les poblacions amb la presència d’una arquitectura tradicional o rural, en el sentit de valoritzar uns elements o edificis que emanin antiguitat o autenticitat estilística.

A Canyelles, a Sant Quintí de Mediona i a Torrelavit es desenvolupa al voltant del nucli antic.

A Torrelavit en el barri del Vilet i al voltant de l’església de Sant Marçal (abans es feia al voltant de l’església de Santa Maria de Torrelavit). A Sant Quintí de Mediona es fa un itinerari tancat amb un principi i un final pels carrers del nucli antic per acabar a la plaça del Sol. A Canyelles també es fa un recorregut pel nucli antic, amb inici a la placeta d’en Bassa d’en Llot fins al carrer Nou. En el cas de les Gunyoles, l’element central és una cova natural situada a l’espai natural de la Serra. El Pessebre Vivent de Sant Pere de Ribes és l’únic itinerant; cada any es tria un espai diferent i només s’ha repetit en tres ocasions en trenta anys de realització.

Georeferenciació: 
Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Els pessebres vivents tenen lloc durant el cicle nadalenc, entre els mesos de desembre i gener. A excepció del Pessebre de les Gunyoles, d’Avinyonet del Penedès, la resta se celebren durant el mes de desembre.  El de Sant Pere de Ribes els dies 25, 26, 27 i 28 de desembre; el de Sant Quintí de Mediona, el dia de Nadal (25) i el dia de Sant Esteve (26); a Torrelavit el dia de Nadal (25) i el diumenge següent; a Canyelles es fa el cap de setmana abans de Nadal.

El Pessebre Vivent de les Gunyoles és el que te més representacions, els diumenges des de mitjans de desembre fins a mitjans de gener, i els dies de Nadal (25), Sant Esteve (26) i primer d’any (1).

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

Els pessebres vivents són representacions teatralitzades, d’un conjunt d’escenes, inspirades en relats bíblics i apòcrifs del naixement de Jesús, i en quadres costumistes, que es representen en espais a l’aire lliure. Es desenvolupen dins el cicle festiu del Nadal, donada la temàtica que tracten, però s’allarga, en alguns casos als caps de setmana del mes de gener. Les diferents escenes poden ser parlades o no, estàtiques o en moviment, i el vestuari acostuma a ser d’època, entesa aquesta com una barreja de la idealització del que hauria de ser la vestimenta palestina del canvi d’era, combinant elements del vestuari popular català en aquells personatges no bíblics, com els pastors, els artesans o la gent del poble.

Són representacions relativament modernes, ja que s’originen a mitjans del segle XX. Però els seus antecedents podríem trobar-los en els drames litúrgics i autos sacramentals. Vindrien a ser una versió a l’aire lliure dels pastorets. De fet, alguns dels pessebres parlats, com el de les Gunyoles, aprofiten textos dels pastorets i n’afegeixen de propis per a quadres específicament creats per a l’ocasió.

Una de les principals singularitats dels pessebres vivents, en relació als pastorets és la localització de la representació. L’espai assumeix un rol específic important, atorgant un valor afegit a l’espectacle. La motivació motriu de molts pessebres vivents és la valorització d’un espai, d’un paisatge o d’un paratge de la població. Aquest paratge pot ser el nucli antic d’una població (Canyelles, Sant Quintí de Mediona o Torrelavit) un espai natural, un carrer o una cova natural (les Gunyoles), o qualsevol altre espai que destaqui pel seu valor paisatgístic, estètic, arquitectònic o d’autenticitat. En el cas de Les Gunyoles, l’element central és una cova natural situada a l’espai natural de la Serra. El Pessebre Vivent de Sant Pere de Ribes és l’únic itinerant; cada any es tria un espai diferent i només s’ha repetit en tres ocasions en trenta anys de realització.

Una altra característica dels pessebres vivents és l’àmplia participació popular en el desenvolupament de l’acció i l’organització col·legiada des de la societat civil. Així, l’espai no és només un espai geogràfic sinó també un espai físic. És la suma i la unió del paisatge i la seva gent en un únic objectiu.

A diferència de manifestacions semblants o similars, en aquest cas, és el visitant el que es mou seguint un itinerari marcat, on va descobrint cada escena.

Pel que fa al treball de camp, s’ha centrat en el desenvolupament del Pessebre Vivent de les Gunyoles, a Avinyonet del Penedès, per tractar-se dels més antics i amb una major continuïtat de representació. És un pessebre en moviment i parlat amb vestuari d'època, tradicional i música enregistrada, que es representa de forma continuada i ininterrompuda des de l’any 1976. El recorregut inicial començava a l’església del poble i el travessava per acabar a una cova natural ubicada a la muntanya de la Serra. Any rere any el recorregut s’ha modificat, fins arribar a l’emplaçament actual, que és un circuit tancat al voltant d’aquesta cova. El públic visitant es concentra al local social, on comencen visionant un petit audiovisual i es fan grups d’un màxim de 200 persones conduïdes per un guia que va indicant l’itinerari a seguir i quan parar i quan reemprendre la marxa, tot i que les escenes estan ben acotades, ja que es tracta de representacions amb guió.

Es tracta de 13 escenes, quatre d’elles són quadres plàstics, és a dir, que no hi ha diàleg. A la resta sí que n’hi ha. Les escenes en qüestió són:

Anunciació a Maria: es tracta d’una escena on Maria, asseguda, ocupada en tasques de costura,  és sorpresa per l’anunci de l’arcàngel Gabriel. Aquest li comunica que serà mare del fill de Déu. L’escena se situa al davant de la suposada casa de Maria. Ella seu a fora, davant una olivera; l’arcàngel apareix dret per damunt el terrat de la casa, ben il·luminat i amb un lliri a la mà.

L’edicte de l’empadronament: l’edicte d’empadronament que afectà la província romana de Judea l’anuncien els soldats romans a l’entorn d’un mercat públic, que representa Natzaret, el poble natal de Josep i Maria. I per tant, el vestuari dels personatges correspon a aquesta visió estandarditzada de gel·labes, turbants i túniques llargues. Els mercats eren i són punt d’encontre entre artesans, comerciants i usuaris. És un  punt de socialització on es concentra molta gent, amb una funció clarament econòmica, però també social i lúdica. En aquest espai és on es presenten els personatges de Rabadà i Mataties.

Cercant posada: en aquest quadre apareix Josep i Maria, embarassada i a punt de parir, damunt un ase, cercant hostatge per passar la nit i donar a llum. Es tracta d’una escena d’alta emotivitat, on es contrasta l’avarícia de l’hostaler amb la necessitat de la parella (Josep i Maria). I s’introdueix la figura de la filla de l’hostaler, que és cega i menyspreada per part del pare. La seva fe i intercessió per la necessitat de la parella davant del pare fan que recuperi la vista.

Treballant a l’era: en aquest cas, no és pròpiament una escena, ja que no hi ha diàleg, sinó un quadre plàstic. És un quadre costumista de la ruralitat, on s’exalça el treball a l’era, amb l'elaboració d’un paller. El vestuari, en aquest cas, respon a la tipologia popular

El caganer: aquest és un altre quadre plàstic, sense diàleg perquè l’únic personatge que hi surt és el caganer del pessebre.

Temptació del dimoni: en aquesta escena els principals protagonistes són en Rabadà i en Mataties, que allà on surten provoquen la hilaritat del públic. Mentre s’expliquen històries a la vora del foc, se’ls apareix un dimoni temptador que intenta enganyar-los per tal que caiguin en l'avarícia. Per un moment semblen caure sota els seus enganys, però al final es mostra que la gent humil és feliç amb amor i salut. El dimoni enfurismat maleeix a Mataties, que se salva gràcies a l’ajuda del seu bon amic Rabadà. Però els dimonis se’ls emporten a l’infern. Els dimonis van caracteritzats amb roba vermella i negra i unes banyes al cap; mentre que els pastors van amb pantalons, camisa, sarró i barretina.

El poder de les tenebres: un cop a l’infern, en Mataties i en Rabadà han de fer front a les amenaces del gran Lucífer i als set pecats capitals, que dansen al voltant de la caldera del Pere Botero. Quan ho veuen tot perdut, apareix un àngel que els anuncia el naixement del Messies qui no deixarà que el mal guanyi els cors de les persones i amb una llum encegadora debilita als dimonis i ajuda a fugir als pastors.

Anunciació als pastors: fugen i fugen fins que es troben altra gent, pagesos i pageses amb els seus fills que estan fent feines del camp. Els volen explicar les seves aventures a l’infern però no els creuen. Fins l’aparició d’un àngel que els anuncia el naixement de Jesús i, ja convençuts, decideixen anar cap a Betlem a adorar al Messies. En aquesta escena, els personatges es desplacen i els tornarem a trobar a l’escena de la cova.

L’infern vençut pels àngels: és el nom que li donen a l’escena on tres pastors estan dormint al ras. Un àngel (dissimulat per una capa i un bastó) els desvetlla, però ells la prenen per una padrineta. L’àngel els explica com fer cagar el tió (una soca que tenen al costat). Proveïts i tot cantant “tió”, “tió”, “tió”, observen atònits que el tió és mou i els caga un flabiol. Llavors s’adonen de que l’àngel, que ells creuen una padrineta, ha desaparegut. De sobte entra en escena el dimoni, però en aquest instant, la padrineta apareix aquesta vegada transformada en arcàngel que venç al dimoni amb la seva presència.

Naixement de Jesús i adoració: els pastors i les pastores amb les seves famílies s’adrecen a la cova. Es tracta d’una cova natural on hi ha,  a primer terme la Sagrada Família, al capdamunt hi ha l’àngel, i al fons la mula. A l’escena també hi participen els pastors que arriben per adorar el nou nat. En un moment donat, apareixen per un costat els tres Mags d’Orient que arriben, a peu amb els presents. L’or pel qual es reconeix a Jesús com a Rei de Reis; l’encens com a símbol de l’adoració de Déu i finalment la mirra, que representa la condició humana i per tant es reconeix en Jesús l’home que ha de patir per salvar a la humanitat.

Fugida a Egipte: darrer quadre plàstic que es veu al fons de la vall, amb la fugida de la Sagrada Família a Egipte, alertats per l’àngel de l’amenaça d’Herodes. A primer terme, en una bassa que hi ha prop de la cova es pot distingir una dona fent bugada i un pescador.

L’infant jesús al taller de Natzaret: per finalitzar dos natzarens, un home i una dona, vestits amb gel·labes i túnica llarga, parlen directament amb els visitants presentant una fusteria on es pot veure a Maria, asseguda brodant, mentre Josep i Jesús ja més gran treballen la fusta. L’escena finalitza quan els dos natzarens, conviden al públic a prendre un tassó de sopa ben calenta i unes galetes amb cava al celler de Can Cuscó.

Història i transformacions de l'element: 

Tot i que la data de naixement dels pessebres vivents està perfectament documentada, l’any 1955, si busquéssim els antecedents d’aquesta representació podríem retrocedir fins els drames litúrgics d’origen medieval. La figura de Sant Francesc d’Assís tindria un capítol específic, compartit amb la tradició de muntar pessebres, si més no com a mite fundacional. Entremig caldria parlar dels pastorets que no eren res més que un entremès que se celebrava a les esglésies la vigília de Nadal, durant l’anomenada Missa del Gall. El seu nom deriva de la importància que hi tenien els pastors en aquestes representacions.

Però, el primer pessebre vivent tal i com l’entenem avui en dia es fa l’any 1955 a Engordany, valls d’Andorra. El projectà Esteve Albert i Corp, escriptor, historiador, folklorista i dinamitzador cultural. En una entrevista que li feien pel diari Mataró, reconeix que la idea no fou fruit d’una exaltació espontània, sinó que ell ja feia pessebres vivents a casa seva, a Dosrius, amb la seva família. La diferència fou que a Andorra hi participaren un centenar de figurants de les Escaldes i d’Engordany, l’Esbart Santa Anna de les Escaldes i corals andorranes i la col·laboració del Govern andorrà. L’èxit i el ressò de l’esdeveniment fou monumental.

Ben aviat es va imitar la iniciativa. Fou l’any 1959 a Castell d’Aro, a suggeriment de mossèn Gumersind i la família Bas. El mateix mossèn declara, en les seves memòries, que s’inspirà en el Pessebre Vivent creat per l’Esteve Albert a Engordany. Aquell primer Nadal, la representació té com a marc les ruïnes del castell de Benedormiens, on s’escenifica solament el naixement. Davant la bona acollida per part de la gent del poble, fou possible que a l’any següent més famílies s’engresquessin a col·laborar, ampliant el recorregut any rere any i donant continuïtat, fins al dia d’avui, del que és el pessebre vivent més antic de Catalunya.

Posteriorment varen néixer altres pessebres vivents com el de Corbera de Llobregat, Bàscara, Brunyola, Pals, Bescanó, Fontcoberta, o Santa Pau, entre d’altres.

A la Vegueria del Penedès en trobem a:

Les Gunyoles

El Pessebre Vivent de les Gunyoles, d’Avinyonet del Penedès és el que fa més temps que es representa ininterrompudament. La primera representació es remunta a l’any 1976 i, des de llavors, no s’ha deixat de fer. La història d’aquestes representacions sorgeix amb la tradicional vetllada de Pastorets que organitzava la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles al local parroquial. El local va quedar petit i es va decidir de traslladar-lo a l’aire lliure, als carrers de la població i, més endavant,  a l’entorn de la cova situada a Les Serres, que és on es continua fent.

Torrelavit

La idea va sortir dels monitors d´esplai parroquial del poble, que es deia La Baldufa, juntament amb el mossèn Aragonès. Els monitors, que tenien entre 16 i 20 anys, a mesura que es feien grans deixaven l’esplai, però continuaven vinculats pel pessebre. Fins que l’esplai desapareix, però es continua amb l’organització del pessebre vivent. Els primers pessebres es feien a la sortida de la missa del Gall, el 24 de desembre, al voltant de l’església de Santa Maria. Amb l’èxit i l’augment de participació s’ha de traslladar al nucli del Vilet. Els seus orígens cal situar-los a mitjans dels anys 70 del segle passat, no ho recorden amb exactitud.

Sant Quintí de Mediona

Els antecedents d’aquest pessebre vivent se situen l’any 1982, quan tres persones de la mateixa família van fer dos quadres: el Naixement i l’Anunciació, a casa seva. Va ser molt espontani, però va agradar molt i es va començar a preparar el que seria el pessebre vivent de l’any 1984. Els nombre de quadres varia segons la participació de cada any, però es mou en la quarantena. Es tracta d’un circuit tancat, la gent comença per un lloc i acaba a l’altre. Al començament es feia principalment pel carrer de Salt, però es va modificar perquè tenia molta pendent i creava dificultat d’accessibilitat a molta gent. Ara s’ha agafat el tram més planer del carrer del Salt, després el carrer Pi i Maragall, la plaça 11 de setembre, la plaça de l’Església i de l’Ajuntament i la Ppaça dels avis, on hi ha el darrer quadre. Després s’arriba a la plaça del Sol on es reparteix una torrada i una tassa de brou als visitants.

Sant Pere de Ribes

A Sant Pere de Ribes, hi havia la tradició de representar els Pastorets en diversos locals del poble, de forma itinerant. Fins que l’Ajuntament inaugura un local prou ampli, però amb una acústica molt dolenta. Durant dos anys s’hi fan els Pastorets, fins que decideixen traslladar l’acció a cel obert, aprofitant el patrimoni arquitectònic de les masies del poble. La idea primigènia era la d'anar fent un any Pessebre Vivent i l'altre Pastorets, però l’èxit del primer va ser tant gran que ja no es van proposar cap any més fer Pastorets. La particularitat d’aquest pessebre és que cada any canvia la seva ubicació.

Canyelles

El pessebre de Canyelles és un pessebre en moviment amb vestuari d'època i música en directe que es representa ininterrompudament des de l’any 2007. Tot i que durant els anys 60 del segle XX, ja s’havien intercalat representacions de Pastorets i Pessebres Vivents; però no van tenir continuïtat.

Processos i preparatius: 

Podem distingir diferents fases per a la realització dels pessebres vivents. A nivell organitzatiu, hi ha un petit grup que forma la Comissió o junta que són els responsables de la coordinació. Acostumen a ser els iniciadors de l’activitat i persones que si han anat afegint. Quants més anys d’experiència més fàcil resulta aquesta fase, ja que la majoria ja saben el que han de fer.

Aquesta comissió és la responsable de fer la crida a la població que hi vulgui col·laborar. A Sant Quintí de Mediona s’organitza un dinar popular i es pregunta un per un si es vol participar i en quin quadre. A les Gunyoles, es passa un escrit casa per casa i es pregunta si algú no vol o no pot participar-hi aquell any. Es compta amb la resta. La comissió de Torrelavit es reuneix el novembre per començar a preparar-lo. Posen dos dies perquè la gent que vulgui s’hi apunti. La trobada es fa en el casal de cultura. Cadascú s’apunta en el quadre que més li agrada. Si hi ha algun quadre buit no es fa. A Sant Pere de Ribes, un cop feta la presentació pública del pessebre, a primers de novembre, es reparteixen els papers i anomenen director. Cada quadre s'organitza pels assajos, primer a la seu de l'entitat organitzadora, que és Els Xulius i després al lloc del pessebre. La direcció general organitzà 3 assajos conjunts. El primer és la pressa de contacte, fent un recorregut pel lloc, perquè la gent s'ubiqui. El segon és un assaig general de dia, per veure l’evolució i la interacció entre actor. Finalment, es fa una preestrena, amb llums i música. En el cas dels pessebres parlats, calen més assajos per aprendre’s el guió. A les Gunyoles, assagen tres setmanes abans, al local social La Torre. En el cas dels pessebres estàtics, tothom ja coneix el seu rol i el que ha de fer i on s’ubiquen.

Els primers anys són els més complexos, perquè s’ha de fer el vestuari, les instal·lacions de llum i so, l’atrezzo, etc. Cada any s’incorporen millores i novetats.

Els dies de representació, tothom té el seu paper assignat. N’hi ha que es responsabilitzen de fer tasques auxiliars, com la de guia, vigilància i talls de circulació de carrers, venda de tiquets, etc.

Dedicació: 

Es tracta d’una manifestació que té de rerefons la representació del Naixement del Messies, dins el marc general de la celebració del Nadal, amb un vessant eminentment popular i festiu.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

El principal element dels pessebres vivents, que els caracteritzen, és l’espai on es desenvolupen. És un espai natural com la Serra de les Gunyoles, amb la cova com a punt central; o un espai antropitzat, un nucli urbà o masies.

En aquest espai s’han d’habilitar una sèrie de serveis que requereixen un mínim d’infraestructures tècniques, com la instal·lació elèctrica per la llum i el so. En el cas de Les Gunyoles, s’hi ha construït espais que serveixen tant de decorat com de magatzem durant l’any.

Un element que mereix una especial atenció és el vestuari. Cada personatge necessita la seva indumentària. Segons el personatge que s’interpreti ens trobem amb una vestimenta orientalitzant o tradicional catalana. Per la primera tipologia hi trobem les gel·labes, túniques llargues i mocadors simulant la indumentària tradicional àrab. Per la segona tipologia trobem els pastors amb el seu sarró i la barretina. Els Reis d’Orient mereixen una especial atenció, per l’exotisme dels seus personatges. Porten túnica llarga, capa de diferents colors, corona, perruca i barba falsa; el rei Baltasar porta la pell enfosquida amb pintura de maquillatge.

També podem veure els àngels amb la túnica blanca i ales amb plomes blanques;  els dimonis amb capa vermella, i els romans mostrant túnica curta, casc, armadura i escut amb daurats i vermells. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Una de les principals característiques dels pessebres vivents és l’àmplia participació popular del poble o municipi. Centenars de voluntaris que fan d’actors, actrius, modistes, electricistes, guies, guionistes, tramoies, auxiliars i tot el que calgui. Entre tots es fa tot. Però normalment hi ha un grup més reduït que són els responsables d’organitzar l’esdeveniment, publicitar-ho i coordinar-ho de la manera més àgil possible. La forma més habitual d’organització és a través d’una comissió específica o una junta. En l’actualitat, la majoria de pessebres vivents estan agrupats sota l’aixopluc de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya. L’origen d’aquesta entitat recula fins l’any 1983, quan Francesc Parcerisas impulsa una primera reunió al poble de Fals (Bages). Però no serà fins al març de 1991 en una trobada convocada per Esteve Albert, a Santa Maria de Miralles (Igualada), que en Josep Benet, de Tona, i Miquel Riba, de les Gunyoles, plantegen la conveniència d’una associació. La proposta va ser acceptada i es va nomenar una comissió gestora formada per les dues persones anteriors i per Francesc Parcerisas, de Fals, i Solange Vidal, d’Igualada. Aquesta comissió seria l’encarregada de redactar els estatuts i convocar una assemblea amb tots els pessebres que es pogués tenir constància.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Diorames i pessebres
Portada de pessebres a la muntanya
Participants/Executants: 

La participació pot variar d’un any a l’altre, però no significativament, ja que es tracta d’una activitat molt col·laborativa amb persones de totes les edats i d’ambdós sexes. A les Gunyoles hi participen entre 120 i 140 voluntaris, a Torrelavit entre 80 i 120, a Sant Quintí de Mediona uns 150 i a Canyelles i Sant Pere de Ribes, un parell de centenars.               

Patrimoni relacionat: 

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08231

Espai natural protegit Serres del Litoral Català (Generalitat de Catalunya: Acord de Govern 150/20145, de 4 de novembre).

 

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

L' organització dels pessebres vivents suposa una activitat frenètica que implica gran part de la comunitat. Durant el període de preparació i els dies de representació, tot gira al voltant d’aquestes manifestacions on la participació és el viu reflex d’aquella comunitat amb totes les franges d’edats.

Els pessebres vivents, sobretot els parlats, són un model dels tradicionals Pastorets, apareguts a mitjans del segle passat, que traslladen l’acció dels populars personatges a cel obert. S’hi afegeixen quadres costumistes, on es mostres escenes de la vida tradicional quotidiana, quadres que podrien veure’s en exposicions de diorames i pessebres, però en comptes de figures de fang hi trobem personatges reals. Per tant, és un sincretisme de tradicions nadalenques, una barreja de tradició i festa popular.

A més, aporten nous valors i noves dinàmiques, que faciliten una participació més gran de la gent, un contacte més directe amb el públic i una revalorització paisatgística del lloc. Paisatge entès com a resultat de l’activitat antròpica en un espai natural concret.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

Alguns d’aquests pessebres vivents, com el de les Gunyoles, es porta representant de forma continuada des de fa més de 40 anys. Per tant, ja hi ha hagut renovació generacional. Aquesta renovació es dona d’una manera natural perquè es tracta d’una manifestació molt participativa on s’integren persones de totes les edats i on el nucli familiar hi col·labora col·lectivament. A mesura que els participants es van fent grans poden anar canviant de personatges i això també és un al·licient . El tipus d’activitat també facilita la participació en altres rols que no siguin el d’actors. D’aquesta manera si hi ha algú que prefereix no interpretar cap personatge pot col·laborar en altres tasques, igualment necessàries i importants. Tothom pot col·laborar d’una o altra manera i facilita la participació.

Viabilitat / Riscos: 

Res no fa preveure, a dia d’avui, cap risc en la continuïtat de les representacions dels pessebres vivents. Tot al contrari, gaudeixen d’una forta vitalitat. A més, d’any en any s’hi apliquen millores, sigui en les instal·lacions, en la il·luminació, en el vestuari, en el guió, amb nous quadres o en la música. La vitalitat de la que parlem queda palesa també en el fet que s’hagi fet la representació del Pessebre de les Gunyoles en dies de plena temporada d’estiu, bàsicament per motius promocionals, lluny de Nadal, de manera que trenca els límits temporals que la tradició imposa a aquest tipus d’espectacle. 

 

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La valoració de les persones que intervenen és sempre positiva i veuen reconeguts els esforços amb les visites que reben durant les funcions. El pessebre de les Gunyoles, al final del recorregut,  reparteix un full on hi ha un breu qüestionari de satisfacció, per tal de copsar el grau de satisfacció del públic i continuar millorant.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Es fa difusió a través de diferents webs. El web propi de cada Pessebre i en el web de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya. També s’inclou informació als webs municipals. A més, es fa difusió als mitjans de comunicació locals i comarcals. El Pessebre de les Gunyoles van fer alguna representació a l’estiu per celebrar el seu 40è aniversari. També durant la Fira del Gall de Vilafranca hi fan alguna demostració cada any.

Recursos associats: 
  • Punt d’entrada al circuit del pessebre vivent
    Punt d’entrada al circuit del pessebre vivent
  • Quadre de l’Anunciació a Maria
    Quadre de l’Anunciació a Maria
  • El mercat de Natzaret
    El mercat de Natzaret
  • Josep i Maria cercant posada
    Josep i Maria cercant posada
  • Detall de l’escena entre en Rabadà i en Mataties
    Detall de l’escena entre en Rabadà i en Mataties
  • El poder de les tenebres on en Rabadà i en Mataties s’enfronten al gran Lucífer i als set pecats capitals
    El poder de les tenebres on en Rabadà i en Mataties s’enfronten al gran Lucífer i als set pecats capitals
  • Adoració del Melcior, Gaspar i Baltasar
    Adoració del Melcior, Gaspar i Baltasar
  • El pescador i la dona que renta
    El pescador i la dona que renta
  • Celebració final amb un porró de cava o un got de caldo
    Celebració final amb un porró de cava o un got de caldo
Vídeo (online): 

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

La fitxa s’ha elaborat des del treball de camp en el Pessebre Vivent de les Gunyoles, les entrevistes realitzades a diferents integrants de l’espectacle i enquestes enviades a la resta dels Pessebres Vivents.

Informants: 
Jordi Filella Castellvi, president de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya.
Data de realització: 
dimarts, 13 desembre, 2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dimarts, 13 desembre, 2016
dilluns, 8 abril, 2019
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès