La Festa de la Bicicleta

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0023
Nom propi de l'element: 
La Festa de la Bicicleta
Grup i/o comunitat: 
La Festa de la Bicicleta del Vendrell és una activitat que porten a terme persones de totes les edats, sense distinció de gènere. S’hi pot participar a títol individual o en grups d’amics, familiars o de membres d’entitats i associacions.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa de la Bicicleta és una celebració popular que va dur-se a terme per primera vegada l’any 1942 a la localitat del Vendrell. Joan Fusté, el seu impulsor, era un jove de la vila que va pensar en la possibilitat de celebrar una festa anàloga a la dels Tres Tombs o la benedicció de cotxes de Sant Cristòfol, però en aquest cas amb bicicletes, si bé també en formen part carrosses tirades per bicicletes.

Hi participen grups escolars, d’entitats, famílies o grups d’amics que s’organitzen per anar vestits, decorar les bicicletes o construir carrosses amb alguna temàtica concreta. Es porta a terme un recorregut pel municipi en el transcurs del qual es produeix la benedicció de les bicicletes i participants, i l’avaluació dels mateixos per part d’un jurat segons les categories establertes a les bases del concurs.

Des dels seus inicis s’ha combinat aquest acte definitori de la festa amb altres activitats com balls i concerts, en les primeres edicions, o competicions de BTT i pedalades nocturnes, en les darreres. A més, és freqüent que alguna de les activitats de la festa tingui una vessant solidària. Més enllà de la pròpia celebració, però, la preparació de vestuari i carrosses, així com la participació en la resta d’activitats o la component de rivalitat sana entre grups afavoreixen la interacció social, la transmissió de coneixements i valors lligats a la festa i la cohesió, tant dins dels grups com a nivell local.

Amb els anys, altres localitats del Penedès i d’arreu de Catalunya han iniciat les seves pròpies festes de la bicicleta, generalment sense benedicció dels vehicles i amb una visió entre lúdica i esportiva. Aquestes festes han tingut més o menys durada en el temps, essent algunes de les que encara se celebren la de Calafell o la de Santa Margarida de Montbui.

Data identificació: 
diumenge, 28 maig, 2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

La Festa de la Bicicleta en què se centra aquesta fitxa se celebra al Vendrell, tanmateix hi ha altres localitats penedesenques i d’arreu de Catalunya on es porten a terme activitats lúdiques i festives amb bicicletes, tot i que són d’origen posterior i amb enfocaments diversos. Algunes d’aquestes són Calafell o Santa Margarida de Montbui. Aquesta festa també s’havia celebrat a Cubelles i Igualada.

En el cas del Vendrell, durant el transcurs de la festa s’efectua un recorregut des de l’avinguda Camp d’Esports, on es produeix la concentració de ciclistes i carrosses, cap al c/ Roda, c/ Transversal, av. Sant Vicenç, av. Jaume Carner, crta. de Valls, c/ Indústria, av. Riera de la Bisbal, c/ Quatre Fonts, c/ Om, c/ Mar, c/ Isidre Ribas, c/ Cerdanya, pl. Francesc Macià, on es produeix la benedicció de bicicletes i carrosses, c/ Prat de la Riba i la Rambla.

Des de les primeres edicions de la festa (1942) fins l’actualitat la forma de la ciutat ha anat canviant, produint-se la construcció de nous barris i carrers, i canvis en espais d’ús comunitari com zones esportives, aparcaments o camps, emprats per a la congregació de població en actes populars. La necessitat de concentrar elements com carrosses exigeix disposar d’un espai relativament gran on encabir-les, mentre que el recorregut de la comitiva ha de ser prou llarg com per donar cabuda a tots els participants. Amb els anys, el recorregut s’ha adequat a aquestes necessitats i als canvis urbanístics que s’han anat succeint.

Localització: 
Datació: 
Data de realització: 
diumenge, 27 maig, 2018
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell se celebra l’últim diumenge de maig, i de fet, una frase emblemàtica, pròpia de la ciutat, i vinculada a aquesta festa diu L’últim diumenge de maig, en bicicleta vaig. Tanmateix, en alguna edició i de forma excepcional s’ha portat a terme el primer cap de setmana de juny. Es tracta d’una celebració de caràcter anual iniciada l’any 1942.

Les festes que se celebren a Santa Margarida de Montbui i Calafell, el 2017 comptaven la 22a i 19a edició, respectivament. En el cas de Calafell, tanmateix, no hi ha una data fixa en què es porti a terme, tot i que el mes de preferència és l’abril i sempre es fa en diumenge.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell va començar a celebrar-se l’any 1942, i fou ideada per Joan Fusté Rius (1920-1990). En un moment en què la bicicleta era un element de transport clau i que facilitava la mobilitat, es decideix rendir-li tribut, seguint el model de Sant Cristòfol (amb els cotxes) o Sant Antoni (amb els animals). La pervivència de la celebració és una mostra de com s’adapta i es transforma, sent avui una festa amb un component lúdic i d’oci que s’adapta als contextos socio-culturals del moment; pedalada solidaria, foment de la vida sana i de l’ús de la bicicleta.

Externament podria descriure’s com una trobada de persones, organitzades per grups (entitats, escoles, famílies, colles d’amics) que van en bicicleta efectuant un recorregut per la ciutat, vestits en referència a alguna temàtica o, si més no, conjuntades. A més, poden portar carrosses impulsades per bicicletes o bicicletes convencionals modificades o decorades, que generalment s’han construït de forma col·lectiva entre els membres del grup. En un punt del recorregut s’efectua la benedicció dels vehicles, i al final, un jurat valora els participants segons les categories establertes i s’atorguen premis.

La participació a la festa, però, comporta una sèrie de preparatius que afavoreixen la col·laboració entre els membres del grup i el treball conjunt. Cal tenir present, però, que no totes les persones que finalment participaran amb un grup el dia de la festa circulant amb la bicicleta hauran prèviament participat en el muntatge de la carrossa o confecció d’elements de vestuari. En aquest sentit, doncs, es podria dir que a l’interior de cada grup participant hi ha un subgrup comparativament reduït de persones que s’encarregaran de les tasques prèvies. Aquest fet és especialment visible amb els grups escolars en què membres més actius de les AMPES s’ocuparan de la decoració de la carrossa o vestimenta, alhora que hi haurà persones que senzillament s’inscriuran per participar el dia de la festa. Les dimensions totals del grup poden arribar als dos centenars de persones, mentre que l’organització del mateix recaurà, com a molt, en algunes desenes.

En grups formats per associacions o entitats culturals, en ser més reduïts i existir un vincle més fort entre els seus membres, el repartiment de tasques prèvies es produeix de forma més equitativa, de manera que és més freqüent que, d’una manera o altra, la majoria de persones que formaran part de la comitiva el dia de la festa hagin col·laborat en algun aspecte de la carrossa o decoració. Aquests grups rarament superen el centenar de participants.

Les persones que a dins de cada entitat s’ocupen de les tasques prèvies no es regeixen segons un organigrama definit, sinó que es gestionen en funció de les habilitats i disponibilitat de cadascú. En el cas dels grups escolars, generalment es tracta d’alguns pares i mares d’infants, fet que defineix les franges d’edat d’aquestes persones, formant un grup relativament homogeni en aquest sentit. La seva participació, com a molt s’allargarà mentre els fills i filles estudiïn a l’escola (Educació Primària), fet que també afavoreix que any rere any hi hagi incorporacions i baixes.

En grups formats per entitats culturals o associacions, les edats de les persones que s’ocupen de l’organització interna poden ser més variables, arribant a ser més elevades. Alhora, la vinculació amb l’entitat pot allargar-se molt de temps, en alguns casos tota la vida, i això afavoreix la continuïtat en la participació a les tasques prèvies al llarg dels anys sempre que no hi hagi altres factors personals que ho impedeixin.

Pel que fa al gènere, hi ha participació tant d’homes com de dones en aquestes tasques, i tot i que no hi ha una divisió del treball gaire marcada, sí que s’observa la tendència que tasques que impliquin l’ús de força física siguin majoritàriament realitzades per homes. En termes generals, la composició dels grups no és estricta ni estàtica, de manera que no cal que hi sigui tothom en cada sessió de treball, ni que totes les persones integrants hi treballin amb la mateixa intensitat, aportant cadascú el seu temps i feina segons les possibilitats.

En relació a la gestió econòmica, cada entitat finança amb fons propis la decoració de la carrossa i elements decoratius de vestimenta del grup, i les persones participants no realitzen cap pagament com a inscripció. Pot donar-se el cas que, si s’acorda que tots els membres del grup hagin de dur una mateixa samarreta, calgui comprar-la, però no hi ha altre despesa per als participants més enllà d’aquests casos. Aquest fet afavoreix que tant per a la construcció de les carrosses, com per a la decoració de bicicletes s’aposti per materials aprofitats o de baix cost, que s’hagin pogut obtenir de forma gratuïta o molt econòmica, o amb la col·laboració dels mateixos integrants del grup (per exemple acumulant taps o ampolles de plàstic usats a casa). La competència sana que s’estableix entre els grups no es fonamenta en qui pot fer una major despesa, sinó en qui obté un resultat més vistós o un major nombre de participants.

Tasques prèvies

La primera d’aquestes accions és la tria de la temàtica al voltant de la qual s’arranjarà la decoració. Tant pot tractar-se d’algun element d’actualitat, com una pel·lícula d’estrena o una notícia recent, com d’alguna temàtica fantàstica, sense deixar de banda les efemèrides o homenatges a personatges il·lustres. Un cop definit el disseny caldrà cercar els materials amb què es construirà la carrossa o es decorarà la indumentària i bicicletes dels participants. En termes generals s’intenten buscar materials senzills d’aconseguir i de treballar, com podrien ser cartrons, fulloles, plàstics, flors o globus, sobretot en cas que s’hagin de decorar totes les bicicletes del grup, ja que així es facilita la tasca.

L’estructura bàsica de la carrossa és metàl·lica, però relativament lleugera per poder ser impulsada o arrossegada per dues o tres bicicletes. Aquest xassís, cada grup el conserva d’un any per a l’altre, de manera que el que defineix les particularitats de la carrossa és tota la part decorativa que es munta, en cada edició, sobre aquesta estructura. L’impuls de la carrossa, com s’esmentava, es produeix també amb bicicletes, que poden estar integrades dins el mateix xassís, a la part davantera (mentre que a la part posterior hi ha un eix amb dues rodes), o situar-se davant, com a element tractor de la carrossa, pròpiament dita, que seria un remolc. En tots dos casos les bicicletes tenen els quadres soldats amb vares metàl·liques per tal de formar un sol conjunt tractor.

Una altra possibilitat, que es dona en aquells casos que la participació és individual o en grups molt reduïts, és la modificació del quadre d’una sola bicicleta per tal que representi, amb l’addició d’elements decoratius, algun altre objecte (com si fos una carrossa de mida reduïda). S’ha vist el cas de soldar dos quadres de bicicleta de forma vertical, de manera que l’inferior té les rodes, però la persona conductora ho fa des del superior. Aquesta situació, ideada per guanyar alçada, exigeix una reformulació de la mecànica del vehicle, que un cop decorat, pot representar un animal, un helicòpter, etc.

Quan s’han obtingut els materials necessaris, les persones que s’encarreguen de l’organització del grup procedeixen a la decoració de la carrossa. Generalment aquesta activitat es realitza en franges de temps lliure que puguin ser compartides per diversos integrants d’aquest grup, no necessàriament tots, en un espai de l’escola o entitat cultural, o propietat d’algun membre del grup que el cedeixi. De forma paral·lela s’haurà anat fent difusió de la festa per tal que persones afins a l’entitat organitzadora (AMPA o entitat cultural) s’hi inscriguin i col·laborin en les tasques que els sigui possible. Si es decideix que tots els membres del grup portin la mateixa indumentària, caldrà fer les gestions oportunes perquè això sigui així (donar instruccions del tipus de roba, encarregar samarretes amb algun lema o emblema, proporcionar-les als participants, etc.). Quan se sàpiga quantes persones formaran part del grup participant a la festa es comunicarà a l’organització perquè en tingui constància i pugui gestionar el repartiment d’obsequis i avituallament. En el moment en què s’ha realitzat aquesta fitxa, l’organització de la festa recau en la Regidora de Cultura i Festes de l’Ajuntament del Vendrell, tot i que en altres períodes hi ha hagut altres entitats organitzadores.

En cas de participació individual o en grup reduït (familiar o amics), independentment de si es modifica o no l’estructura de les bicicletes, els passos a seguir són similars. Tot i això, hi ha més variabilitat, ja que pot ser que les bicicletes no es decorin o que no es faci segons una temàtica concreta, fet que simplifica els preparatius. Alhora, però, aquests petits grups, precisament per la seva mida, poden optar més fàcilment per una indumentària comuna més elaborada que els grups més grans.

El dia de la Festa de la Bicicleta

El dia de la Festa de la Bicicleta comença amb la concentració de participants i carrosses a l’avinguda del Camp d’Esports a partir de les 10 del matí. Des d’aquesta hora fins les 11h es produeix la confirmació d’inscripcions i l’entrega de dorsals, avituallament i un petit obsequi als participants. A les 11h surt la comitiva de carrosses i ciclistes, fent el recorregut per la vila esmentat anteriorment i passant per la plaça Francesc Macià on rep la benedicció. Simultàniament, els grups de mobilitat reduïda reben els seus dorsals, avituallament i obsequis a meitat de trajecte, on tots dos grups s’uniran.

En finalitzar el recorregut, els participants van arribant a la Rambla, on hi ha la tarima amb representants de l’ajuntament, patrocinadors, algun convidat d’honor i els administradors de la Festa Major. A mesura que passen per davant d’aquestes persones, que fan de jurat, un presentador va amenitzant la festa. Finalment, per allà les 12.30h, quan tots els participants ja han arribat, les carrosses queden estacionades a la plaça Tobies, on el públic pot apropar-s’hi i fer-los fotografies.

El jurat efectua la deliberació i seguidament es produeix l’entrega de premis als representants dels grups guanyadors i de records per als grups i persones participants. A l’edició de 2017, per exemple, aquest record era una litografia de Joan Descals, i la majoria de premis foren cedits per empreses, establiments i comerços de la ciutat. S’atorgaren sis premis econòmics a carrosses (entre 100€ i 600€), i als grups més original, més nombrós d’escoles, més nombrós (sense comptar les escoles), el que hi acudeix de més lluny, les bicicletes més original i més ben guarnida, als ciclistes més jove i més gran, a la família més nombrosa i a la parella més elegant. Cal tenir present, però, que en aquesta edició hi hagué més categories de les habituals per commemorar el 75è aniversari de la festa.

Actes complementaris 

Tot i ser el principal, la sortida de la comitiva amb les carrosses i en bicicleta no és l’únic acte que es produeix per la Festa de la Bicicleta. El mateix dia, en finalitzar l’entrega de premis s’efectua també el sorteig vinculat a les butlletes solidàries posades a la venda en dies previs. Generalment, els fons recollits es destinen a alguna entitat amb finalitat social de la població.

En l’edició de 2017, a més, per commemorar el 75è aniversari de la festa, van recuperar-se algunes de les curses que s’havien fet en els seus inicis, com la carrera amb la bicicleta a l’espatllala carrera de la lentitud i la carrera de la safata. Totes tres curses es van dur a terme a la Rambla i foren patrocinades per establiments de restauració de la vila.

Des de 2007, aproximadament, a la vigília de la festa es realitza la pedalada nocturna. Aquest és un recorregut que s’inicia a les 9 del vespre i surt des del nucli del Vendrell, per l’anomenada Via Verda, cap a Coma-ruga, on es fa una botifarrada, i es retorna. És una activitat oberta a la participació de qualsevol persona, tot i que cal abonar un petit import.

D’altra banda, en les darreres edicions, a la vigília de la festa, s’han organitzat altres activitats que tenen com a protagonistes vehicles o elements amb rodes, com la mostra Tot sobre Rodes  i la Prova de Resistència BTT 3 hores, organitzades pel Club Open Natura, a l’aparcament de l’avinguda Camp d’Esports. També s’han realitzat activitats com campionats escolars infantil de patinets, amb diverses categories segons l’edat, i exhibicions de biketrial a càrrec d’Àngel Batlle, organitzades per la botiga Big Bikers i la Regidoria d’Esports. Aquest tipus d’activitats atrauen a un públic infantil i juvenil, principalment, mentre que la pedalada nocturna aplega una major proporció de participants adults o famílies.

Com a actes propis de la 75à edició, a més, es va realitzar una exposició de fotografies virtual, una exposició anomenada Viu els 75 anys de la Festa de la Bicicleta, que va tenir lloc a l’espai La Fusteria i on podien observar-se bicicletes antigues, i una mostra amb el mateix nom que va tenir lloc a l’Oficina Jove del Baix Penedès.

En el cas de la Festa de la Bicicleta de Calafell, també es produeix una trobada de persones per fer un recorregut amb aquest vehicle per la ciutat, però no hi ha organització de grups a través d’entitats o associacions, sinó a títol personal, en família o amb amics. En alguns casos poden observar-se bicicletes decorades, però no carrosses.

La concentració es produeix a l’aparcament del pavelló Joan Ortoll a partir de les 10 del matí, i s’inicia un recorregut que duu els participants al port de Segur de Calafell i tornar. En total uns 10 Km de recorregut lúdic, a ritme de passeig. Durant la concentració i la sortida, la Banda de Timbals i Gralles Mas Romeu toca música en directe.

En aquesta festa no cal realitzar inscripció prèvia, de manera que les persones que volen prendre’n part només han d’anar al punt de concentració amb la bicicleta. En finalitzar el recorregut es realitza un sorteig de productes o serveis cedits per comerços de la ciutat que col·laboren en la iniciativa. Per participar-hi, el públic pot comprar butlletes a un preu d’un euro. En aquest sorteig s’hi poden guanyar bicicletes, pilotes de bàsquet, de futbol, pales de platja, o conjunts de petanca, entre d’altres. Alguns d’aquests obsequis també són cedits per la Regidoria d’Esports del municipi. Per a tots els participants hi ha avituallament i un obsequi. A més, també hi ha un trofeu per la bicicleta més original i pels participants de més edat.

Aquesta festa és organitzada conjuntament per l’Associació ARC, de Calafell, i la Regidoria d’Esports. Els participants són, majoritàriament, persones del municipi que, el mateix dia de la sortida, acudeixen al punt de concentració per participar-hi, de manera que, des d’aquesta perspectiva no requereix massa preparatius previs més enllà del manteniment de la pròpia bicicleta. L’organització, per contra, sí que ha d’efectuar gestions com el control del trànsit, la previsió de participació (per als obsequis i avituallament), el muntatge i desmuntatge de la tarima al punt de concentració (on hi ha els trofeus, es farà el sorteig i hi ha la persona que amenitza l’acte) i la disposició de serveis mèdics d’emergència per si hi hagués algun incident.

En el cas de Santa Margarida de Montbui, per la Festa de la Bicicleta també s’efectua un recorregut en bicicleta per la localitat. Generalment se celebra en cap de setmana. Al matí es realitzen les inscripcions, i més tard, a dos quarts de dotze del migdia té lloc la sortida. Es tracta d’un acte lúdic, no competitiu en què es donen premis (entre els 100 € i 200 €) al participant més jove, al més gran, a les millors disfresses infantil i d’adult, a la bicicleta més ben guarnida, a la més antiga, a la més divertida i a l’entitat amb més participants.

Història i transformacions de l'element: 

Context del sorgiment de la festa

La primera Festa de la Bicicleta del Vendrell va ser el 17 de maig de 1942. El seu ideòleg fou Joan Fusté Rius (1920-1990), que prenent com a model la tradicional festa dels Tres Tombs i inspirant-se en les benediccions de cotxes de Sant Cristòfol, va veure la possibilitat de realitzar a la vila una activitat semblant amb bicicletes. Tanmateix, hi havia un precedent l’any 1924, en què el setmanari esportiu Penadés Deportiu havia organitzat la Festa del Pedal, un recorregut amb bicicletes que no incloïa la benedicció. Aquesta primera festa, però, no va tenir continuïtat.

Amb aquesta idea en ment Jan Fusté va anar a parlar amb el mossèn de la vila per explicar-li, veure què li semblava, i cercar un Sant patró per a la Festa de la Bicicleta. L’objectiu, però, era que la festa fos el mes de maig per facilitar l’obtenció de flors per guarnir les bicicletes i que sempre caigués en diumenge per tal que més persones hi poguessin participar i fos un dia de festa complert. Aquests condicionants varen fer impossible determinar un patró per les bicicletes, de manera que es va decidir realitzar només la benedicció. Generalment, la Festa de la Bicicleta s’ha celebrat l’últim diumenge de maig tot i que alguna vegada, per causes diverses, ha calgut traslladar-la al primer de juny.

Sobre el fet d’ornamentar les bicicletes amb flors, no hi ha un origen o rerefons religiós, com sí que passaria en festivitats com Corpus. Probablement aquest fenomen guarda relació amb el fet que en època primaveral les flors són un recurs fàcil d’obtenir per ser emprades en decoració, i que, d’altra banda, donen un resultat vistós i estètic. En èpoques posteriors, uns elements que s’han fet servir de forma anàloga són els globus, també pel fet de ser fàcils d’obtenir i d’utilitzar. En ambdós casos destaca l’aportació de color al vehicle, que transmet la idea de celebració.

Tenint en compte els contextos històric, social i econòmic del moment, possiblement l’origen de la festa guardi algun tipus de relació, també, amb dues circumstàncies concretes entorn al món de la bicicleta. D’una banda el fet que es tractava d’un vehicle amb un ús relativament elevat, tant per efectuar desplaçaments habituals com per passar jornades d’oci. El poder adquisitiu de gran part de la població, en plena postguerra, no permetia l’adquisició de cotxes, de la mateixa manera que les distàncies que caldria efectuar de forma diària tampoc ho farien plenament necessari, ja que habitatge i indret de treball es trobarien relativament pròxims. En aquest context, un vehicle com la bicicleta esdevé clau, ja que en comparació a anar caminant permet una major mobilitat, i el cost és més baix que el d’un vehicle motoritzat. Progressivament, la bicicleta va prenent nous usos, passant a tenir un sentit més lúdic o vinculat a la pràctica esportiva, i precisament aquest impàs també afavoreix la idea de festa.

D’altra banda, prèvia a l’aparició de la Festa de la Bicicleta, el Baix Penedès en general i el Vendrell en particular, ja presentaven certa tradició ciclista, i és que des del 1920 la població comptava amb un velòdrom de terra, que es va inaugurar oficialment el 1927.  L’afluència de ciclistes professionals que hi acudien per entrenar va anar creixent des que l’any 1933 es va pavimentar amb ciment Portland, a diferència d’altres velòdroms de l’època que tenien la superfície de fusta. Sembla ser que els seus peralts permetien assolir velocitats molt elevades. La darrera cursa que es celebrà en aquesta instal·lació fou el 1985 i posteriorment fou enderrocada.

 

Organització i participació

L’organització de la Festa de la Bicicleta era una tasca complexa. En una entrevista a Joan Fusté publicada al setmanari 3de8 (31/05/1987) hi explica que sis mesos abans de la publicació del programa, iniciava la seva tasca de cercar premis, fer diverses visites a possibles patrocinadors fins acordar la col·laboració, o buscar convidats d’honor per a l’entrega de premis i trofeus. Després calia coordinar actes paral·lels, fer el programes i repartir-los pels comerços i forns de la vila i la comarca. I és que cal esmentar que al llarg de les edicions el nombre d’actes organitzats, la seva varietat i el nombre d’empreses, entitats i localitats participants va anar en augment.

Pel que fa a la participació, en les primeres edicions era majoritàriament de persones del Vendrell, i és que el mateix dia es duien a terme ballades de sardanes al migdia, concerts i balls al vespre, esdevenint un dia completament festiu. Ràpidament, però, amb la festa consolidada, va incrementar la participació de grups provinents d’altres localitats com Vilafranca del Penedès, Igualada, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní, Calafell, Cubelles o Bellvei de l’àmbit del Penedès, però també d’indrets tant distants com Tortosa, Reus, Tarragona, Valls, Barcelona, Girona, Figueres o Manresa. Fou especialment intens el vincle que es generà amb la ciutat de Sitges, que va ser de les primeres en aportar participants a la Festa, efectuant desplaçament de centenars de persones que, de bon matí, carregades amb les bicicletes, agafaven el tren, per arribar fins a Calafell on es concentraven i feien una costellada per esmorzar, i seguidament desplaçar-se, ara ja en bicicleta, cap al Vendrell per unir-se a la festa. Un cas semblant va ser el de Vilanova i la Geltrú, que també, en algunes edicions, havia aportat grups de participants molt nombrosos.

Aquests contactes amb persones d’altres localitats van afavorir el fet que, anys després, quan varen plantejar-se celebrar festes semblants als seus municipis es produïssin intercanvis de participants entre uns i altres, organitzant autobusos i camions per tal de desplaçar persones i bicicletes, i que l’organització del Vendrell hi pogués col·laborar aportant la seva experiència en aquest tipus d’esdeveniment. En aquest sentit es produïen fenòmens de tipus agermanament amb aquestes localitats.

De forma simultània a aquest creixement en relacions exteriors, però, es donà la situació que la participació vendrellenca va anar disminuint, i és que la Festa ha passat per diverses etapes. Com s’esmentava, el seu inici data de 1942 i se celebra ininterrompudament fins 1959. Durant les dècades dels 60 i 70 es troben edicions soltes i períodes en què no se celebra, coincidint amb uns anys en què Joan Fusté decideix no tirar endavant la festa. A partir de l’any 1980 fins a l’actualitat s’ha tornat a realitzar de forma ininterrompuda, passant per diverses organitzacions.

Així, les edicions entre el 1980 i 1987 foren encara organitzades per Fusté, les últimes amb la col·laboració d’alguns joves de la vila, que sota el nom de Comissió Jan Fusté i presidits per Jaume Carbonell, prengueren el relleu a partir de 1988 i fins l’edició de 2001. Durant aquest període, la festa va gaudir també de la participació de personatges populars per a l’entrega de premis i de concursos amb patrocinis econòmics quantiosos. Aquest fet atreia mitjans de comunicació i afavoria la difusió de la festa, incrementant-ne la popularitat més enllà del territori baixpenedesenc. Arran d’una polèmica sorgida a partir del programa d’actes publicat el 2001, la Comissió Jan Fusté va deixar la seva activitat i la festa va passar a ser organitzada per l’Ajuntament del Vendrell, amb col·laboració de les AMPES de les escoles de la ciutat en alguna edició. Actualment és organitzada per la Regidoria de Cultura i Festes. En aquest darrer període la popularitat de la festa ha anat decreixent.

Des d’una perspectiva històrica, cal tenir present que les primeres edicions varen celebrar-se just durant la postguerra, en plena etapa d’imposició de doctrines franquistes. En el període que va de 1942 fins 1949 s’observa, als programes, que els actes són organitzats per Educación y Descanso, i que es porten a terme al seu local. Aquesta entitat s’encarregava de vetllar per l’acompliment dels principis polítics i morals vinculats al règim. És a partir de 1950 que els actes ja es produeixen en locals d’altres entitats com el Cinema Tívoli o el Cinema Centro Vendrellense i figuren gestionats per La Organización. En aquest sentit, les primeres paraules en català en un programa de la Festa de la Bicicleta daten de 1952 i eren un poema dedicat als Nens del Vendrell, en honor al 3 de 8 que havien descarregat. Per trobar el primer programa sencer redactat en català cal esperar fins 1980.

En termes socioeconòmics, al llarg del recorregut de la festa, s’ha donat la col·laboració d’ajuntaments, entitats esportives, culturals, escoles, establiments bancaris, comerços i empreses d’àmbit local, comarcal, català i estatal. Una de les tasques de l’organització, tradicionalment, ha estat cercar finançament per als premis i actes que se celebressin, de manera que ja en les primeres edicions apareixen patrocinis per algunes competicions, com en el cas de 1944 quan se celebraren curses al velòdrom sota el nom de Trofeu Osborne. Més enllà de les aportacions de cases comercials de més envergadura, però, són molts els negocis i comerços més modestos del Vendrell i del Penedès que han aportat, al llarg dels anys, la seva col·laboració per a què la festa fos lluïda i els premis engrescadors.

 

Activitats paral·leles i evolució de la festa

Entre les activitats que s’han realitzat, vinculades a la festa més enllà de la concentració i benedicció de les bicicletes, destaquen els concerts de música (jazz, d’orquestra) i balls, així com els espectacles de màgia o hipnotisme, o les sessions de cinema amb pel·lícules tant d’animació com amb actors, tot això present des de les primeres edicions. L’any 1943 es produeix la reobertura del velòdrom del Vendrell, i se celebra una cursa vinculada a la Festa de la Bicicleta, tot i que es dona durant el mes de març. L’any 1944 s’hi celebra el Trofeu Osborne mencionat anteriorment.

El 1946 se celebra el primer concurs de bicicletes decorades, amb diverses categories i premis (infantil masculí i femení, adults masculí i femení, premi especial per dones casades, premi per veterans, categoria de bicicletes vuitcentistes i premi al ciclista de més edat) que foren cedits per comerços de la vila i la Casa Brandy Bruch. Aquest tipus de concurs, amb variacions en les categories i incloent altres conceptes com l’elegància, les carrosses, etc. es mantindrà fins l’actualitat.

El 1950 s’incorpora la Carrera Fiesta de la Bicicleta, consistent en donar dues voltes a la Rambla amb la bicicleta carregada a l’espatlla (perquè en ser la seva festa es considerava que havia de reposar). Aquest mateix any també es celebraren curses infantils i les anomenades carrera de la lentitudcarrera del bocadillo i carrera de la habilidad, recuperades, algunes d’elles el 2017 per celebrar els 75 anys de la festa.

De l’edició de 1951 destaca l’aparició, per primera vegada, de premis per als grups més nombrosos i els que es desplacessin al Vendrell des de més lluny, així com per la parella que també vingués de més lluny. Es donaren premis als ciclistes més joves i més grans presents a la benedicció pels seus propis mitjans, i s’obsequià amb una cinta per posar als banderins, als clubs ciclistes que s’havien desplaçat a la festa. El 1953 es va celebrar la primera cursa de cambrers en bicicleta, consistent en efectuar un recorregut en bicicleta amb una safata amb begudes en una mà.

A partir de 1954 els ciclomotors s’incorporen a la celebració i són beneïts amb les bicicletes. Part dels patrocinadors i de les activitats es vinculen al món del motor, i aquell any el Moto Club Vendrell va organitzar la 1a Gimcana de Ciclomotors d’Espanya en el context de la Festa de la Bicicleta. La presència d’aquests vehicles es manté fins al període de discontinuïtat de la festa als anys 70.

De l’edició de 1955 destaca l’espectacle d’aeromodelisme que es va organitzar al Camp d’Esports, l’alliberament de coloms missatgers, el partit de futbol entre el CE Vendrell i la Confraria de Pescadors de Vilanova o la presència dels Harlem Globetrotters amb el seu espectacle de piruetes vinculades al bàsquet. A finals de la dècada dels 50 es troben patrocinadors com Pepsi-Cola o Coca-Cola, es compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell i se segueixen realitzant més proves de motor.

L’any 1974 es tornaren a fer curses de nivell quasi professional al velòdrom, se celebrà un partit de rugby entre el FC Barcelona i el Cornellà i es va convidar a la banda d’un grup de militars de l’exèrcit d’Estats Units que en aquell període havien amarrat al port de Barcelona.

A partir dels 80, amb la festa empresa de nou després d’uns anys de pausa, sorgeix la idea de fer carrosses de diversos materials (cartró, plàstic, fibres, fusta, etc.) que fossin impulsades per bicicletes, i s’afegeixen categories dedicades a aquestes elements als concursos. Possiblement, aquest nou impuls a la festa es veu afavorit, d’una banda, pel relleu generacional que es va produint tant en l’organització com en les persones participants, i de l’altra, pel moment de transició política en què es troba el país. Ja en democràcia, amb entitats i associacions culturals que es van recuperant, es produeix un impuls general en la celebració d’activitats populars grupals; així, la idea de construir carrosses, de competir en grups, troba un context social òptim per arrelar entre la comunitat participant.

D’altra banda, la festa se centra només en bicicletes, de manera que desapareix la participació de ciclomotors. Pel que fa als patrocinis, en algunes edicions, el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) esdevé patrocinador conjuntament amb l’Ajuntament, que mantindrà el recolzament econòmic durant tot el període. A finals dels 80 succeeix que hi ha moltes empreses o comerços interessats en patrocinar algun premi o trofeu del concurs, i l’organització mostra la seva preocupació per haver de rebutjar aquests oferiments. Un patrocinador rellevant d’aquest període és la cervesera Damm.

Al llarg de la dècada s’observa una major participació de grups de la comarca i un descens dels que es desplaçaven de més lluny, es mantenen els concursos de bicicletes decorades, d’elegància, de carrosses, i puntualment s’atorguen premis especials, com el 1986 en què es va donar un premi a la bicicleta que tingués l’aparell sonor més original (timbre, botzina, etc.). S’incorporen actes com les matinades, la participació de la Banda Santa Anna, o l’exposició de fotografies que es va fer el 1984 en commemoració del 42è aniversari de la festa.

A la dècada dels 90 apareixen noves activitats com Bici Festes en locals d’oci nocturn, concursos d’aparadors, gimcanes populars, exposicions i concursos de fotografies o trobades de bicicletes tot terreny. L’any 1992 es va publicar un àlbum en commemoració del 50è aniversari de la festa.

Al llarg de la història de la festa, els indrets de concentració de les bicicletes i carrosses i els carrers per on passa la comitiva s’han anat modificant. Als programes de les primeres edicions apareix com a indret de concentració l’Estadio Vendrellense, prop d’on es trobava el velòdrom, on actualment hi ha les instal·lacions del Club d’Esports Vendrell.

El recorregut de 1987, per exemple, surt de la Rambla, passa pels carrers Dr. Robert, Cafès, Montserrat, Sant Magí, Santa Anna, Muralla Carnisseria, Sant Jordi, Roquetes, Baix Penedès, Avda. Tancat, carrer Castellers, Sant Xavier, Baix Penedès, ctra. de Sant Vicenç, carrer Cristina Baixa, pont de França, carrer de l’Om, de Mar, plaça Vella, carrer Alt, Dr. Robert i retorn a la Rambla. L’any següent, el 1988, el recorregut s’escurça i se n’habiliten dues variants, una per a les carrosses i l’altra pels grups de ciclistes.

D’altra banda, des del període en què s’inicia la construcció de carrosses, aquestes també han anat canviant de forma paral·lela a com ho ha fet el grau de participació i d’implicació dels grups locals en la festa. Des dels anys 80, quan comença aquesta pràctica, i fins la dècada dels 2000, període en què la festa és organitzada primer pel mateix Jan Fusté i després per la comissió que du el seu nom, coincidint alhora amb el període en què hi ha més patrocinadors (i per tant premis més quantiosos), elevada participació de personatges populars i cobriment de mitjans de comunicació d’ampli abast territorial, les carrosses són un element clau de la festa, prenent dissenys sofisticats i esdevenint el mitjà pel qual el grup manifesta la seva creativitat i habilitat. És un període en què s’estableix certa rivalitat sana entre els grups per veure qui guanya els premis per fer la carrossa més bonica, qui aconsegueix reunir més persones, etc.

A partir de la dècada dels 2000, període en què es van succeint diversos models d’organització, es produeix, de mitjana, un refredament pel que fa a participació i magnitud de les carrosses. Se succeeixen anys en què els patrocinis són menors, així com la participació de personatges populars que puguin atreure la mirada externa cap a la festa. D’altra banda, en la societat actual, la bicicleta probablement s’interpreta des d’una altra perspectiva, adquirint altres usos més semiprofessionalitzats o competitius poc vinculats a la festa.

La Festa de la Bicicleta sempre ha tingut un caire eminentment festiu, de manera que en les seves èpoques de més esplendor, als programes s’hi imprimien eslògans de tipus còmic i vinculats amb l’actualitat del moment per anunciar-la. Alguna d’aquestes frases foren:

- ¿Se acercan platillos volantes en Vendrell? No. Se aproxima la Fiesta de la Bicicleta 1950

- Divorci sí, divorci no? Sí a la Festa de la Bicicleta del Vendrell

- Ens retornaran Gibraltar, entrarem al Mercat Comú, entrarem a l’OTAN? El que sí que farem serà el 41è aniversari de la Festa de la Bicicleta del Vendrell.

En el cas de Calafell fou l’Associació Recreativa de Calafell (ARC) qui va començar a organitzar la Festa de la Bicicleta. En aquell moment, a finals de la dècada dels 90, se celebrava algun diumenge d’abril o de maig, sense data fixa, i el recorregut era pel Passeig Marítim de Calafell.

A partir del 2016, la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Calafell va entrar a formar part de l’organització de la festa, de forma conjunta amb l’ARC, fet que ha permès donar més difusió a l’acte. En les darreres edicions s’ha observat un increment de la participació i es preveu que, en properes edicions, se segueixi el mateix model d’organització conjunta. La participació, com en el cas del Vendrell, és gratuïta.

Durant anys, la Festa de la Bicicleta també va realitzar-se a Cubelles, concretament el 2016 se’n va celebrar el 28è i últim aniversari. En aquesta darrera edició, els actes organitzats, previs a la sortida, comprenien activitats infantils, exhibicions i classes populars de zumba. En aquest cas, per poder prendre part de l’activitat calia una inscripció que tenia un preu simbòlic d’1.5 € destinat a finalitats solidàries.

Una altra ciutat on també s’havia celebrat la Festa de la Bicicleta és Igualada. En les darreres referències a aquesta festa, del 8 de juny de l’any 2014, s’esmenta una elevada participació de centres educatius amb l’objectiu de recuperar la festa, que prèviament havia desaparegut. Tanmateix aquesta iniciativa no va tenir continuïtat.

Processos i preparatius: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell actualment és organitzada per la Regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de la ciutat. Tenint en compte que la festa se celebra a final de maig, les tasques organitzatives des de la regidoria poden iniciar-se al gener, és a dir, uns cinc mesos abans. Es tracta d’anar definint els actes que es duran a terme el mateix diumenge de la festa (i d’uns anys ençà, també a la vigília), buscar patrocinadors per als premis, cercar algun convidat d’honor per a la seva entrega, preparar els obsequis per als participants, coordinar aspectes logístics de la festa (policia, ambulància, circulació viària per la ciutat, espais per als mitjans de comunicació, etc.), o gestionar les inscripcions, entre d’altres.

El 2017, any del 75è aniversari, la primera presentació d’actes de la festa es va realitzar 75 dies abans per tal de celebrar l’efemèride, i periòdicament s’anaven publicant notícies i novetats fins arribar al dia de la festa. En altres edicions, però, la presentació d’actes s’ha realitzat amb menys temps d’antelació, prescindint d’activitats commemoratives.

D’altra banda, cada grup o persona interessada en prendre part de la festa pot dedicar més o menys temps a preparar la seva participació i realitzar activitats diverses per fer-ho. Els grups que preparen carrosses, generalment entitats populars o escoles, les han de construir. Aquesta tasca implica el muntatge del xassís, generalment aprofitable d’una edició per l’altra i que consisteix en diverses bicicletes unides, que es desplaçaran de forma coordinada, i que porten adossada alguna plataforma o superfície, i d’una carrosseria amb algun motiu decoratiu, reivindicatiu o commemoratiu, que serà la part més visible de la carrossa i que canviarà cada any.

A més, tant els grups com les persones que volen prendre part de la festa de forma individual han de realitzar una inscripció prèvia per tal que l’organització conegui amb antelació el nombre aproximat de participants que hi haurà, ja que se’ls prepara avituallament i algun detall. Cada any, a través de la pàgina web de l’Ajuntament del Vendrell es fan públiques les bases que regulen la participació i s’obre un període d’inscripcions, que es realitzen a la Regidoria de Cultura i Festes.

Tant en el cas de Calafell com de Santa Margarida de Montbui l’organització de la festa va a càrrec de les respectives regidories d’esports.

Dedicació: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell, així com les que se celebren en d’altres localitats, solen tenir com a element protagonista aquest vehicle. Són celebracions on es ret homenatge a aquest mitjà de transport de forma lúdica i, en alguns casos, reivindicativa. Generalment no hi ha cap Sant patró vinculat a aquest tipus de festes, ni es realitzen per cap altre motiu que no sigui gaudir de l’activitat. En el cas del Vendrell, on es beneeixen els vehicles, es fa per analogia a festivitats com Sant Cristòfol o els Tres Tombs, ja que des de les primeres edicions de la festa es va idear seguint aquest esquema, que s’ha mantingut fins l’actualitat.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

L’element principal comú a totes les festes amb bicicletes són, precisament, les bicicletes, que poden estar decorades amb elements com globus, flors, estructures de cartró o cartolina amb formes concretes, teixits o plàstics, entre d’altres. En el cas del Vendrell, a més, es produeix la construcció de carrosses impulsades per bicicletes per part dels grups participants, sobretot les AMPES i entitats culturals. Aquestes carrosses solen estar formades d’un xassís que es reutilitza any rere any (una plataforma que porta incorporades les bicicletes que impulsaran la carrossa) i la part superior, decorativa, que canvia en cada edició.

Generalment, cada any cada grup idea una temàtica al voltant de la qual es decorarà la carrossa i la roba o bicicletes dels membres del grup. Aquesta decoració sol estar feta de materials assequibles com cartrons, fustes lleugeres, plàstics fàcilment retallables o modelables (ampolles o garrafes d’aigua, o porexpan, entre d’altres) o globus. 

En les últimes edicions, per afavorir la participació de col·lectius de totes les edats, també s’observen persones grans que van en cadira de rodes i infants amb patinets o altres elements amb rodes que els permetin impulsar-se.

Com a infraestructures necessàries per a la celebració de la festa cal esmentar, també, les tarimes on s’ubiquen els membres del jurat i els premis, en el cas del Vendrell, i des d’on es realitza el sorteig en el cas de Calafell. En tots dos casos és habitual la presència de presentadors en aquests escenaris per amenitzar la jornada.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell, actualment, és organitzada per la Regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament, de manera que és el personal tècnic municipal qui s’encarrega del disseny i gestió de les activitats que es desenvolupen en el context d’aquest acte.

En aquesta localitat és molt rellevant el paper que juguen les AMPES de les escoles participants com a entitats impulsores, cadascuna al seu centre. D’altra banda, hi ha alguna entitat cultural que també hi participa, de manera que una elevada proporció de les persones que prenen part a la festa ho fan vehiculades per aquests grups. La resta de participants s’organitzen en grups d’amics, famílies, parelles o persones soles, tot i que aquest tipus d’organització és minoritària. En qualsevol d’aquests casos, un temps abans de la celebració, variable segons el projecte del grup, disponibilitat i efectius per tirar endavant les tasques necessàries, cal realitzar una sèrie d’activitats per preparar la festa.

L’organització dins dels grups és diversa. En el cas dels grups escolars, són els infants els qui impulsen a la participació als pares, mares, germans o altres familiars, o en cas que siguin més grans, a partir de 9 o 10 anys,  poden ajuntar-se amb altres companys i participar-hi sense familiars adults. D’altra banda, segons la vinculació que tingui cada família amb l’AMPA, el grau de participació dels pares i mares en la construcció de la carrossa o en la presa de decisions relatives a la decoració del grup serà més o menys elevat. Així mateix, també hi pot haver famílies que no participin en la construcció de la carrossa i que senzillament s’apuntin per sortir amb el grup el dia de la festa.

En el cas d’entitats culturals la participació d’infants és baixa, ja que es concentren en els grups de les escoles. Per contra, és en aquests grups on hi ha una proporció més elevada de persones més grans, i el vincle predominant entre els membres no és el de família, sinó el d’amics, coneguts, companys d’aficions i interessos, etc., en definitiva allò que fonamenta l’entitat. En termes generals són grups menys nombrosos que les escoles, de manera que la participació dels membres en la construcció de la carrossa o elements decoratius per al grup és més repartida.

En la Festa de la Bicicleta de Calafell, l’organització recau sobre la Regidoria d’Esports i l’associació ARC, amb seu a la localitat. En aquest cas no hi ha participació d’entitats com a tal, sinó que són persones, famílies i grups d’amics els qui s’hi inscriuen de forma particular.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Administradors i Pabordes
Els Tres Tombs d'Igualada
Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs
Participants/Executants: 

A la Festa de la Bicicleta del Vendrell hi poden participar persones a títol individual, famílies, grups d’amics, persones agrupades en entitats, escoles, etc. En relació a les categories del concurs, se n’estableixen de diferents segons si es valoren grups escolars, altres grups, parelles o persones soles. Generalment són les escoles les que aporten un major volum de participants, ja que és habitual que a través de l’infant s’hi acabi apuntant tota la família. En termes generals la Festa de la Bicicleta és un acte destinat a persones de qualsevol edat, i de fet,  hi ha premis per als participants més jove i més gran.

D’uns anys ençà s’ha potenciat la vessant inclusiva de la festa i s’hi han incorporat diverses llars d’infants de la ciutat i una residència d’avis, participant cadascú segons les seves possibilitats de mobilitat. Aquests grups no efectuen el recorregut sencer, sinó que s’hi afegeixen a l’alçada del carrer Quatre Fonts, abans d’arribar a l’indret de la benedicció.

Un altre tipus de participants a la festa són les persones que fan de jurat; alcalde i regidors de l’ajuntament, patrocinadors i administradors de la Festa Major. D’altra banda també hi ha el públic que viu la festa com observador o el presentador de l’acte que amenitza la festa. Finalment, el fet que hi hagi un rerefons solidari vinculat a la festa fa que l’entitat a què es destinen els fons sigui també participant, juntament amb totes aquelles persones que col·laboren en la causa.

En el cas de la Festa de la Bicicleta de Calafell no és necessària la inscripció prèvia. Es tracta d’una festa oberta a tothom, de manera que s’hi acaben trobant infants, joves i persones adultes. Per tal de poder participar-hi simplement cal dirigir-se al punt de concentració a l’hora indicada. Allí els participants reben un tiquet que hauran d’entregar, posteriorment, a la zona d’avituallament, a l’alçada del Port de Segur de Calafell, per rebre l’aigua i l’obsequi commemoratiu d’aquella edició.

A part d’això, al final de la festa se celebra un sorteig, de manera que les persones que hi vulguin participar poden comprar butlletes de 6 o 7 números cadascuna al preu d’un euro.

Precisions ús i funció: 

En el cas del Vendrell l’ús i la funció actuals d’aquesta festa tenen a veure amb el seu origen, en què un bon dia, un jove de la vila va decidir organitzar tota una sèrie d’activitats festives per tal de retre homenatge a les bicicletes com a mitjà de transport i com a elements lúdics, a més de generar una diada festiva addicional al calendari anual d’actes populars del municipi.

Després de setanta-cinc anys en què aquesta festa s’ha anat mantenint, passant per diverses etapes de més i menys esplendor, un dels motius actuals per a què se celebri, segons els informants, ja és la mateixa tradició; el fet de considerar aquest acte com un element definitori de la història i el present del Vendrell, com un patrimoni propi, identitari i característic que cal conservar.

El seu esperit lúdic i el fet que es tracti d’una festa d’origen vendrellenc amb tanta trajectòria són els motius pels quals, des que no hi ha una comissió independent que s’encarregui de la seva organització, ha estat l’Ajuntament qui ha pres les regnes per mantenir-la, a l’espera que en el futur es pugui consolidar un model d’organització estable i que permeti la continuïtat de la festa amb èxit.

En el cas de Calafell, la Festa de la Bicicleta és de més recent creació, de manera que té uns objectius lleugerament diferents. D’una banda conscienciar la gent dels drets dels ciclistes i fomentar la bicicleta com a mitjà de transport, de l’altra afavorir l’activitat esportiva i per últim gaudir d’una jornada lúdica popular amb amics i familiars.

Patrimoni relacionat: 

Exposició virtual Viu els 75 anys de la Festa de la Bicicleta

Documentació referent a la Comissió Jan Fusté dipositada a l'arxiu comarcal del Baix Penedès (arxius en línia).

Cançó de la Festa de la Bicicleta del Vendrell

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell és interpretada per les persones de la localitat com una tradició. Com s’esmentava anteriorment, el seu sentit és principalment lúdic, però en tractar-se d’un acte que compta amb tantes edicions, ha esdevingut part definitòria de la identitat vendrellenca.

Les últimes edicions d’aquesta festa han tingut també una vessant solidària, i és que s’ha aprofitat aquesta activitat per recollir fons per a causes socials. Les persones que hi volen col·laborar ho fan a través de la compra de butlletes per al sorteig d’una bicicleta i altres obsequis cedits per empreses i comerços col·laboradors.

Per la seva part, la Festa de la Bicicleta de Calafell té un significat lúdic, de defensa del medi ambient i de reivindicació de la bicicleta com a mitjà de transport. Se’n vol promoure l’ús intentant dissenyar estratègies de convivència amb vianants i vehicles motoritzats.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

La transmissió per a la participació a la Festa de la Bicicleta del Vendrell es dona, principalment, a través de l’entorn escolar i familiar, i d’algunes entitats o associacions lúdiques i culturals de la ciutat.

En relació a l’organització, tant en aquesta festa com en les homònimes d’altres localitats, s’observa la tendència a què siguin entitats públiques, bàsicament ajuntaments, els que s’encarreguin de gestionar-les, fet rellevant tenint en compte que en inici eren organitzades per entitats o comissions privades. Aquest pas d’un tipus d’organització a l’altra s’explica per la major capacitat de difusió que pot aportar un ajuntament, o per a garantir la continuïtat de la festa en casos de problemes o dificultats en el grup inicial. Tanmateix, el valor aportat per una comissió independent és diferent al que pot aportar una regidoria, ja que pot dedicar-se en exclusiva a aquell acte i gestionar-lo amb més antelació.

Viabilitat / Riscos: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell ha passat per èpoques de molta participació, amb persones vingudes d’arreu de Catalunya, carrosses i grups amb vestuari i decoració molt treballats, i per etapes de menor implicació popular i dificultats organitzatives. Segons el moment, les perspectives per al futur han estat diferents, i segons l’organització, ara és moment d’aconseguir que persones de totes les edats s’hi enganxin, que hi hagi més participació, que una major part de la població se la senti pròpia, l’esperi i se l’estimi.

S’observa com la participació d’escoles de la vila i una escola de Santa Oliva, població veïna, s’ha anat mantenint i, a més, s’hi han afegit les escoles bressol. En aquest sentit sembla que la introducció de la canalla a la festa està assegurada i es produeix. El problema principal apareix en la franja dels adolescents i dels adults joves sense fills, en què la participació és baixa. Des de l’organització, aquesta situació es vincula al fet de no aconseguir implicar les entitats de la vila on sí que participen aquests joves, per això es pretén reflexionar sobre com enfocar properes edicions per tal de poder arribar a aquest públic.

De cara al futur es planteja la necessitat d’efectuar una anàlisi per detectar què falta perquè la festa millori i la població l’esperi; conèixer per què les persones que hi participen ho fan i potenciar-ho, i veure si es pot aconseguir vèncer els recels dels qui no hi participen encara. En aquest sentit, una de les dificultats manifestades per la organització és la manca de temps per poder efectuar aquestes reflexions, ja que just en finalitzar aquesta festa, la regidoria ja n’ha d’organitzar d’altres de cara a l’estiu.

En el cas de la Festa de la Bicicleta de Calafell, per part de l’organització es considera que és una activitat amb molta acceptació, i en què s’espera que la participació vagi incrementat una mica més cada any. A l’edició de 2016, per exemple, varen registrar-se unes 800 persones participants.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La Festa de la Bicicleta del Vendrell és una activitat tradicional de la població i bona part de la ciutadania la sent com a pròpia i representativa de la identitat vendrellenca, tanmateix la seva popularitat ha disminuït en els darrers anys.

El 2017, per celebrar el 75è aniversari de la festa, es va demanar col·laboració ciutadana per tal de reunir fotografies que reflectissin aquesta trajectòria i fer-ne una exposició virtual. En aquest procés s’observà que les persones més interessades tant en aportar imatges com en veure l’exposició posterior foren les que actualment tenen uns 70 o 80 anys i que varen viure les primeres edicions de la festa durant la seva joventut. Sembla ser que aquesta generació va viure la festa amb molta intensitat, coincidint amb una de les seves èpoques d’esplendor. En aquell moment, la Festa de la Bicicleta era una de les limitades ocasions al llarg de l’any per divertir-se, sortir i socialitzar amb amics, veïns i coneguts, vestir-se de forma especial (en grups, disfressats, etc.), lluir-se (concursos d’elegància), en definitiva, per dur a terme activitats diferents a les habituals.

Per generacions posteriors el significat de la festa ha anat canviant, d’alguna manera perdent intensitat. Respecte a aquest fet hi ha diversos factors a tenir en compte; un d’ells el canvi d’hàbits socials  succeït al llarg dels anys, pel qual les activitats que es duen a terme un diumenge al matí i les persones amb qui es realitzen poden haver canviat. D’altra banda, les múltiples alternatives d’oci aparegudes al llarg del temps i que poden entrar en competència amb aquesta festa, directament o indirecta. En aquest sentit, no es pensa tant en el fet que es puguin programar activitats el mateix dia de la festa, sinó en que les opcions per socialitzar i cercar esbargiment al llarg de l’any probablement són molt més nombroses que en un període passat, generant una competència entre activitats a nivell anual. Caldria destacar, també, el canvi de percepció vers la bicicleta com a vehicle; la davallada en la seva importància com a mitjà de transport i el pas a ser un element per a ús principalment lúdico-esportiu. I finalment, la manca d’una comissió organitzadora estable, amb possibilitats de dedicar-se intensament a la cerca de patrocinis i d’engrescar col·lectius.

És per l’existència d’aquesta situació que la organització actual considera que la col·laboració de les escoles és molt rellevant, ja que, d’una banda, afavoreix la transmissió generacional de la festa, potenciant la participació d’infants i donant-los-la a conèixer. Però d’altra banda, també per poder implicar les generacions dels pares d’aquests infants.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

Malgrat no comptar amb un nivell de protecció institucionalitzat, des de l’organització de la Festa de la Bicicleta del Vendrell es realitza una tasca de difusió de la mateixa per tal d’incrementar la participació. El mitjà més habitual on s’exposa informació sobre aquesta festa és la pàgina web de l’Ajuntament del Vendrell. D’altra banda, els grups que habitualment participen a la festa, com són les escoles i alguna entitat cultural, temps abans també en fan difusió a través dels seus mitjans habituals (blogs, correus electrònics, xarxes socials, aplicacions de missatgeria instantània, etc.) per tal d’iniciar els preparatius i donar les instruccions oportunes a totes aquelles persones que vulguin participar-hi amb el grup.

En apropar-se la data de celebració s’editen cartells i programes on s’enumeren les activitats que es duran a terme, i pot donar-se el cas que es generin perfils propis en alguna xarxa social, com fou el cas de l’any del 75è aniversari.

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Per a la realització d'aquesta fitxa s'ha comptat amb la col·laboració dels col·lectius organitzadors de les localitats del Vendrell i de Calafell.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimarts, 31 juliol, 2018
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 2 gener, 2019
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès