L'Encantament dels Rotllos

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Encantament dels Rotllos
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0015
Nom propi de l'element: 
L'Encantament dels Rotllos
Grup i/o comunitat: 
Es tracta d'un acte popular obert a qualsevol persona que desitgi veure'l o participar-hi. El públic més nombrós són els habitants de Llorenç del Penedès, concretament aquells més vinculats a la parròquia de Sant Llorenç.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’Encantament dels Rotllos és una activitat d’origen religiós que se celebra a la localitat de Llorenç del Penedès el diumenge més proper al dia de la Mare de Déu de la Candelera, que és el dos de febrer. Es tracta d’una activitat tradicional i popular destinada a l’obtenció de fons per al manteniment de la parròquia, en la qual hi participen diverses persones del poble, ja sigui a través de l’organització o en el mateix moment de la celebració.

La festa consisteix en la subhasta de lots de dos rotllos, un de gran i un de petit; uns dolços semblants a les mones de Pasqua tradicionals, que prèviament han estat beneïts. En acabar la missa de dotze, sortint de l’església de Sant Llorenç, es forma un cercle al voltant de les escales, i es porten, des de l’interior del temple fins a la porta, els calaixos de forner que contenen els rotllos (darrerament se subhasten uns 80 lots). Els encantadors són les persones que agafen els lots i, tot caminant per l’interior del cercle amb els rotllos aixecats, van demanant si algú està disposat a donar més diners per cadascun dels paquets, procés que es repeteix fins que tots els rotllos s’han exhaurit. Just abans de l’inici de la subhasta es reparteixen entre tots els assistents trossos de coca beneïda per menjar al mateix moment.

Tradicionalment, l’organització de la festa, juntament amb la d’altres activitats relacionades, ha recaigut en les famílies del poble, concretament les que viuen al Barri de Dalt i al Barri de Baix. En principi, cada any li correspon als habitants d’una casa, seguint l’ordre del carrer, encarregar-se de gestionar la compra dels rotllos, assegurar-se que són a l’església quan correspon i efectuar la gestió econòmica. En els darrers anys, però, els informants admeten que costa més trobar persones que acceptin la responsabilitat quan els arriba el torn a casa, bé sigui per desconeixement o per no mantenir vincles amb la parròquia. Tanmateix, les persones vinculades a la parròquia expliquen que resulta esperançador trobar organitzadors que, malgrat no tenir aquests vincles religiosos, accepten realitzar la tasca en considerar-ho una tradició del poble.

Data identificació: 
dissabte, 28 gener, 2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

La festivitat de l’Encantament dels Rotllos se celebra a la població de Llorenç del Penedès. Habitualment es duu a terme davant les escales d’entrada a l’església de Sant Llorenç, on els participants es col·loquen formant una rotllana, mirant cap al punt central del cercle. Les caixes amb els rotllos s’ubiquen a la porta del temple, indret des del qual s’inicia la subhasta.

Quan les condicions climatològiques no permeten la celebració d’aquest acte a l’exterior, es produeix a l’interior de l’església, a la part més pròxima a la porta d’accés. En acabar l’eucaristia es retiren els bancs de la zona posterior del temple, espai on el públic forma el cercle. Les caixes amb els rotllos s’ubiquen damunt dels bancs centrals de l’església, i des d’aquest punt comença l’encantament, de la mateixa manera com es faria a l’exterior.

Georeferenciació: 

Localització: 
Datació: 
Data de realització: 
diumenge, 4 febrer, 2018
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La festivitat de l’Encantament dels Rotllos actualment se celebra el diumenge més proper al dia de la Mare de Déu de la Candelera (2 de febrer), generalment el posterior. Durant el període en què aquest dia era festiu, l’encantament se celebrava el mateix dia.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

L’Encantament dels Rotllos és una celebració d’origen religiós que es produeix a la localitat de Llorenç del Penedès com a mínim des del primer quart de segle XVII. Forma part d’un conjunt d’activitats que es realitzaven al llarg del cicle anual per recollir fons per a l’Església, que guardaven relació amb la festivitat de la Candelera, i que eren organitzades, per torns, per famílies de la població. Amb el temps, però, la resta d’aquestes activitats, que s’explicaran a l’apartat d’Història, s’han deixat de dur a terme, de manera que l’Encantament perviu com a única mostra del conjunt. S’han trobat referències de celebracions similars en altres localitats penedesenques, com l’Arboç, així com l’ús de dolços tipus rotllo o garlanda en altres tipus de col·lectes, o en processos d’obsequi o donació rituals.

L’Encantament dels Rotllos es produeix el diumenge més pròxim al dia de la Candelera, en acabar la missa de dotze. Es tracta d’una subhasta de rotllos beneïts que es realitza per obtenir fons per a la parròquia. Els rotllos  són uns dolços circulars, elaborats amb una massa de tipus brioix i aromatitzats amb matafaluga o anís, similars a les mones de Pasqua tradicionals o als tortells de Sant Antoni, tot i que en aquest cas no duen cap tipus de farciment ni ous durs a la part superior.

L’organització de l’encantament, com s’esmentava, recau sobre famílies de la localitat. Seguint l’ordre de les cases de determinats carrers del Barri de Dalt i del Barri de Baix, cada any toca el torn a una família, que en cas que accepti, haurà de contactar amb el forn i efectuar l’encàrrec, gestionar el transport dels rotllos, cercar els encantadors i ocupar-se del cobrament el dia de la festa.

Es tracta d’una celebració vinculada a la parròquia, de manera que gran part de les persones que hi assisteixen ho fan per la seva vessant religiosa. Alhora, però, també té una part de tradició local i d’identitat col·lectiva, en molt bona mesura pel fet de remuntar-se enrere en el temps, per tractar-se d’un tipus de celebració que, tot i que es produïa en altres municipis, s’hi ha anat perdent, i perquè encara perduren en el record de persones que actualment tenen 65-70 anys la resta d’activitats de col·lecta que es realitzaven al llarg de l’any, i en les quals s’emmarcava l’Encantament del Rotllos. Es construeixen, també, costums al voltant d’aquesta festa, com el fet que en les postres d’aquell diumenge s’acompanyi el rotllo amb cassoletes de crema.

Abans de l’inici de l’eucaristia els rotllos ja han d’haver-se portat a l’església; en principi és el mateix forner, generalment de la localitat de Santa Oliva, qui els hi portarà, i juntament amb els organitzadors els col·locaran. Se situen a l’altar, a l’interior dels calaixos de forner amb què s’han transportat fins al temple, i en acabar la missa es beneeixen i es porten cap a la porta de l’església per donar inici a l’encantament. Alhora, les persones que eren dins l’església surten cap a l’exterior i, juntament amb la resta de públic que assisteix a la celebració, formen un cercle al voltant de les escales. En aquest moment, a més, es produeix el repartiment de trossos de coca beneïda per tal que els assistents a l’acte en vagin menjant. Es tracta de coca de brioix (farina, sucre, sal, ous, llevat i essències) que s’ha beneït juntament amb els rotllos i que s’ofereix als assistents a mode de celebració.

S’anomenen encantadors les persones que s’encarregaran de dirigir la subhasta. Es tracta de cinc o sis persones, fins al moment sempre homes, que aniran prenent cada lot dels calaixos, i amb el braç alçat l’aniran mostrant al públic, caminant per l’interior del cercle que forma, i preguntant “qui en dóna més?!”, tot venent-lo al millor postor. Es tracta d’homes que col·laboren en aquesta activitat a títol individual, després que la casa (família) organitzadora els ho hagi proposat, però que en relació a aquesta tasca no pertanyen a cap entitat o col·lectiu.

És habitual començar amb preus de sortida relativament baixos, que pacten els mateixos encantadors entre ells, i sempre suficients per cobrir el preu de cost dels rotllos, que han estat comprats, i ràpidament anar pujant fins assolir xifres de 30, 35 i fins a 40€, de vegades. Els preus es van marcant en el mateix procés de la venda; si es veu que la gent va fent ofertes més elevades, aniran pujant, si no, quedaran més baixos. Tanmateix, segons la situació econòmica del moment, també s’intenta moderar-los per tal que qualsevol persona que vulgui uns rotllos els pugui comprar.

El públic va fent les seves ofertes, l’encantador va dient, per exemple, “25! me’n donen 25! Qui en dóna més?!” i si no hi ha cap oferta nova, el lot es vendrà a la persona que ha fet la més alta. Aleshores l’encantador li entrega el lot, recull els diners i els porta cap una tauleta on hi ha una persona amb la caixa dels diners. Si cal retornar canvi, ho fa, i seguidament agafa un nou lot per repetir el procediment. Així doncs, dins del cercle es produeix l’encantament simultani de cinc o sis lots de rotllos, tants com encantadors hi hagi.

En els últims anys s’han subhastat uns 80 lots cada any, però en edicions anteriors s’havien assolit xifres de fins a 120 lots. En funció de les perspectives d’assistència o de com ha anat evolucionant la venda en edicions prèvies, s’encarrega una quantitat concreta de lots. Cadascun està format per un rotllo més gran i un de més petit, embolicats en paper, dins de bosses de plàstic. Anys enrere anaven sense embolicar i aleshores els encantadors els agafaven amb un mocador blanc. Com a agraïment per la seva tasca en la festa, tant els encantadors com el mossèn reben, per part dels organitzadors, un lot cadascú de forma gratuïta. Els mateixos organitzadors també se’n queden un. L’acte de l’encantament en sí mateix té una durada aproximada de mitja hora.

Generalment, l’Encantament dels Rotllos s’escau en una data propera a la festivitat de Sant Blai, en la qual, tradicionalment, es produeixen benediccions d’aliments per tal que adquireixin virtuts protectores i de guariment, vinculades a la salut. És per aquesta raó que durant l’Eucaristia del diumenge en què se celebra l’encantament és probable que també es produeixi la benedicció dels aliments vinculada a Sant Blai. En relació a aquest fet, els parroquians porten aliments com caramels, xocolata, o fruita, entre d’altres. Aquests productes són beneïts a l’inici de la missa, i en principi, són consumits al llarg de l’any, si la seva conservació ho permet, en moments de malestar físic.

En ser la missa de celebració de la Candelera, des de l’església pot produir-se el repartiment de petites candeles beneïdes a les quals s’atorga, també, propietats protectores. Aquest fet, però, pot ser substituït per l’encesa d’una candela gran per a tota la comunitat.

Història i transformacions de l'element: 

Les primeres referències documentades d’una celebració especial el dia de la Mare de Déu de la Candelera a la localitat de Llorenç del Penedès daten del segle XVII. Segons apareix al número 38 de la revista local Portal Nou (març 1980), a l’Arxiu Parroquial de la localitat s’hi va trobar el Capbreu Bussot, un document en el que, entre altres qüestions, s’hi ofereix una descripció de les activitats dutes a terme en motiu d’aquesta festivitat l’any 1628.

S’hi esmenta que “Item (així també) dia de Na Sa Candelera rreb lo Rector de Llorens de la administració del Panaret que aporten les dones, y les completes, profesó, vespres y goigs quatre sous y nou (diners). Y ay offerta general y las dones administradores acostumen offerir cada huna una coca pintada y molt blanca”. Així, doncs, s’observa com per a la celebració d’aquesta diada es combinaven els actes estrictament religiosos, com serien la processó o les pregàries, amb la col·lecta de diners i el consum comunitari d’aliments, en aquest cas coques, tradició que s’ha conservat durant tot el segle XX i fins l’actualitat.

Més enllà d’aquesta informació, però, no s’ha trobat l’origen i significat primigenis d’aquesta celebració, que ha anat patint modificacions en la seva forma al llarg del temps. Actualment, l’Encantament dels Rotllos es produeix en un format més breu, en un sol dia, però a meitats de segle XX, eren diverses, les activitats que es duien a terme, durant l’any, que guardaven certa relació amb aquesta festivitat. El punt d’unió d’aquestes activitats era, precisament, les persones que s’encarregaven d’organitzar-les.

Cada any, una zeladora del Barri de Dalt i una del Barri de Baix del nucli de Llorenç custodiaven a casa seva una imatge de la Mare de Déu, que duia acoblada una petita safata que serviria per recollir donatius. Eren dues, doncs, les imatges que anirien passant per les cases del poble, i precisament, era per la Candelera quan es produïa el canvi de zeladora. Generalment, se seguia l’ordre de les cases del carrer per tal de determinar qui seria la següent, i eren els diversos membres de la casa (família) els que s’encarregaven de dur a terme les tasques vinculades a aquesta responsabilitat, entre elles l’organització de l’Encantament dels Rotllos.

D’una banda, les filles de cadascuna d’aquestes cases, nenes o noies de 13 o 14 anys com a molt, eren les encarregades de passar, porta per porta, la imatge de la Mare de Déu i recollir els donatius que aportava cada família; cadascuna al seu respectiu barri. La frase amb què se sol·licitava aquesta col·laboració era la següent “Ave María! Que vol fer caritat a la Mare de Déu?” i seguidament es recollia l’import que la família pogués entregar. En aquest sentit, i a tall d’anècdota, una de les informants explica com li sabia greu quan, per part d’algunes famílies, l’aportació era petita; que hagués desitjat passar de llarg d’aquestes cases, i com la seva mare li feia entendre el valor que aquella quantitat podia tenir per aquelles persones, i el fet que la Mare de Déu havia de passar per totes les cases sense distinció.

Aquesta activitat es repetia cada diumenge al matí, durant tot l’any, i era duta a terme només per una sola noia de cadascuna de les dues cases, segons el barri. El diumenge al matí se celebraven dues eucaristies, una més aviat i l’altra cap al migdia, a alguna de les quals haurien d’assistir les noies que passaven la Mare de Déu. Així, doncs, si s’optava per anar a la primera missa, el recorregut quedava interromput, de manera que una part de les cases es visitaven abans de l’eucaristia i l’altra, després. Per contra, si es començava el recorregut de bon matí, es podia assistir a la segona missa en acabar, i després es disposava d’un cert temps lliure abans de dinar. Cal tenir present que cada recorregut sencer podia arribar a ocupar dues hores, i es tractava d’un obligació a la qual les noies no es podien negar.

El dia de la Mare de Déu de la Candelera feien el recorregut les mateixes zeladores; les senyores de cada casa. El procediment era el mateix que la resta de diumenges; es passava la imatge per les cases i es demanava caritat. A canvi, però, s’oferien tres candeles beneïdes i un tall de coca. Habitualment, les candeles anaven lligades amb una beta de ràfia, i eren guardades a cada casa per tal d’encendre-les, al llarg de l’any, en moments de dificultat, com podia ser una malaltia, o una previsió d’inclemències meteorològiques. Aquestes candeles també es vinculen amb protecció per a les dones en determinades etapes vitals com podrien ser un embaràs, un part o una viduïtat recent.  Generalment, n’hi havia dues de més senzilles, llises, i una de més treballada amb decoració daurada.

Aquest era el dia que es recollien més diners, perquè es donaven les candeles, i hi havia un cert element competitiu entre els dos barris per veure qui en recollia més. Normalment era el Barri de Dalt qui aconseguia un import més elevat, bàsicament perquè era més gran i tenia un major nombre de cases. Aquest mateix dia, a la sortida de missa també es duia a terme l’Encantament dels Rotllos pròpiament dit, activitat que s’ha mantingut fins l’actualitat. Tant en el cas de la coca com dels rotllos, els informants manifesten que s’elaboraven en forns de la localitat, no s’esmenta, doncs, que fossin les mateixes zeladores les que fessin aquests dolços. Tanmateix, tenint en compte la longevitat de la celebració, no és una situació descartable en segles anteriors.

Per últim, per la Festa Major de Llorenç, 10 d’agost, les filles de les cases organitzadores també passaven les imatges de la Mare de Déu per les cases de cada barri, juntament amb una borratxa (gerra) amb colònia. En aquest cas anaven en parelles, una duia la Mare de Déu i l’altra la borratxa, i ben mudades; vestits i sabates nous i una mantellina blanca (pollita). Era una tasca pesada ja que es feia tot el recorregut de cada barri a l’hora de dinar.

Aquest dia, a canvi del donatiu, s’oferia una mica de colònia a qui el feia. Cal tenir present que sempre es tractava de nenes o noies molt joves, que era una activitat que probablement només es faria un cop a la vida (havia de coincidir que toqués l’organització a la família i que en aquell moment es tingués una edat adequada –preadolescent o adolescent) i que se succeïen anècdotes que han quedat marcades en la memòria de les informants. Una d’elles explicava com una Festa Major, passant la borratxa per una casa mentre els membres de la família dinaven, en comptes de posar-li la colònia al coll, a un senyor gran li va posar al cap. La qüestió va ser que el senyor era calb, la colònia li va patinar i li va caure dins del plat de vedella rostida. El senyor no se’n va adonar i anava sucant el pa al plat, mentre que ella explica que no “sabia de quin color posar-me, ni què dir, de tanta vergonya com passava”. Una altra informant relata com en preguntar a una família si volien fer un donatiu, va rebre per resposta que “la Mare de Déu no en demana, de caritat!”.

Per sintetitzar, doncs, les responsabilitats de les cases de les zeladores comprenien passar la Mare de Déu cada diumenge, per la Candelera preparar les candeles, per la Festa Major passar també la borratxa, i organitzar l’Encantament, única activitat que ha arribat amb el mateix format fins al present.

El primer en deixar-se de fer fou passar la imatge cada diumenge, activitat que es va perdre a finals dels anys 60. Fins als anys 80, però, encara es va mantenir passar-la per la Candelera, amb les candeles, i per la Festa Major. A partir d’aquest moment això també va desaparèixer i només va romandre la celebració del dia de la Candelera a l’interior de l’església. Malgrat tot, a la sortida de missa, juntament amb els rotllos, també s’oferien els paquetets de candeles que preparaven les cases organitzadores, tot i que posteriorment això fou substituït per l’encesa d’una candela més gran, dins l’església, que, simbòlicament, és per tot el poble.

Les possibles causes d’aquesta evolució són diverses. D’una banda, el canvi d’una societat tradicional, principalment agrària, amb rols de gènere i edat marcats, en què l’Església era un institució amb poder social, i en què gran part de les relacions personals s’establien en un radi de distància relativament petit, a una altra de més globalitzada, amb moviments migratoris de llarg abast, on el pes econòmic recau en gran mesura sobre el sector dels serveis i en què els paràmetres que defineixen els rols, tant de gènere com d’edat, són també diferents. D’altra banda, a nivell social, es podrien esmentar factors com una pèrdua progressiva de religiositat, el canvi de percepció en el concepte de família (nuclear/extensa) i la seva relació amb la idea de casa, o el fet que els membres adults de la família desenvolupin la seva activitat laboral fora del municipi (rellevant pel temps dedicat i relacions que s’estableixen).

Processos i preparatius: 

Tal com ja s’ha esmentat a l’apartat d’Història i transformació, són dues famílies del poble les que s’encarregaran de l’organització de l’Encantament, una del Barri de Dalt i l’altra del Barri de Baix. Originàriament s’encarregaven també de la custòdia d’unes imatges de la Mare de Déu i de gestionar certes activitats vinculades al culte. Actualment, però, la seva tasca consisteix en buscar el forn que vulgui fer els rotllos, encarregar-los, vetllar perquè dissabte al vespre ja siguin a l’església, cercar els encantadors pel moment de la subhasta, recollir els diners i passar comptes amb el forn.

Tradicionalment els rotllos eren encarregats als diversos forns de la localitat de Llorenç, cada any a un de diferent. D’uns anys cap aquí, però, és el forn de Santa Oliva qui els produeix, perquè sembla ser que és l’únic que accepta aquesta mena d’encàrrecs i pot proporcionar el producte a un preu assequible.

El pagament dels rotllos es fa el dilluns al matí, un cop s’han venut, de manera que els organitzadors no han de fer un desembossament de fons propis.

Dedicació: 

La celebració de l’Encantament dels Rotllos, tradicionalment, ha coincidit amb el dia de la Candelera, tot i que no queda massa definit el vincle directe que pot tenir amb aquesta festivitat.

En tot cas, la Mare de Déu de la Candelera se celebra el 2 de febrer, 40 dies després de Nadal, i representa el moment en què Jesús fou presentat al temple i quan es produí la purificació de Maria segons l’antic ritu jueu. Les candeles que s’encenen durant aquesta festivitat simbolitzen la nova llum que aporta Jesús i la tradició recomana guardar-les per reconfortar-se en els mals moments que poden viures al llarg de l’any. 

La festivitat de la Candelera fou introduïda pel Papa Gelasi al segle V, i la seva data coincideix amb la de les antigues Lupercals romanes, uns ritus de purificació que es realitzaven al Mont Palatí en honor al déu Pan.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Rotllos: Dolç de forma circular, semblant als rotllos de Pasqua o als de Sant Antoni, amb gust d’anís i sense ous durs ni massapà. Se subhasten de dos en dos, un de gran i un de petit.

Candeles: espelmes petites que es repartien per la festa de la Candelera. Sovint eren tres, lligades amb un cordill de ràfia, essent una d’elles més bonica i treballada.

Calaixos de forner: recipient d’un metre i mig de llarg per un d’ample, aproximadament, amb parets verticals d’aproximadament un pam d’alçada, que serveix per transportar dolços. En aquest cas es fa servir per al transport dels rotllos del forn cap a l’església i per contenir-los al seu interior durant l’eucaristia, la benedicció i fins al moment de la subhasta.

Borratxa: gerra amb 4 o 5 brocs que, en aquest context, es feia servir per transportar colònia per la Festa Major amb l’objectiu d’obtenir més donatius per l’església.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

L’Encantament dels Rotllos és una activitat organitzada per famílies de Llorenç del Penedès, per torns. En cas que necessitessin consell o recolzament, l’entitat que els en podria oferir és el Consell Parroquial de la població.

Actualment es tracta d’una tasca que es realitza de forma voluntària. Les dues famílies, una del Barri de Dalt i l’altra del Barri de Baix, que han organitzat la darrera edició, seguint l’ordre de les cases del carrer, són les encarregades de preguntar a les persones que viuen a la casa següent si volen organitzar el proper Encantament dels Rotllos. Si ho accepten, ja no cal fer res més, si no, caldrà provar sort a la següent casa, fins trobar-ne una que vulgui gestionar l’acte.

Existeix la temptació de preguntar, directament, a persones de les quals s’intueix una resposta afirmativa, però per tradició s’intenta que independentment de la vinculació amb l’Església ho pugui organitzar qualsevol veí a qui, per ordre, li correspongui.

Participants/Executants: 

A l’Encantament dels Rotllos hi ha diverses tipologies de participants; d'una banda els organitzadors,  de l’altra els encantadors, i finalment, els assistents a la celebració.

Els organitzadors, com s’ha esmentat anteriorment, són dues famílies, una del Barri de Dalt i l’altra del Barri de Baix, que s’ocuparan d’encarregar els rotllos, de contactar amb els encantadors perquè facin la subhasta, de portar els rotllos el dissabte a l’església i de gestionar la vessant econòmica de l’activitat (cobrar durant la subhasta, passar comptes amb el forn que fa els rotllos, i entregar el restant a l’església).

D’altra banda, els encantadors són els cinc o sis homes que executen la subhasta. Generalment, cada any són els mateixos ja que, malgrat que es proposa a persones noves, costa molt que s’acabin afegint al grup. Cal tenir present que l’Encantament dels Rotllos té un origen religiós, de manera que són les persones més vinculades a l’església les que hi tenen una participació més rellevant. En aquest sentit, el nombre de persones de l’Església va disminuint, així que solen ser les mateixes les que acaben promovent els diversos actes que es realitzen al llarg de l’any.

Els informants comenten que la majoria de tasques de l’església les acaben efectuant les dones, de manera que, quan són preguntats sobre el fet que els encantadors sempre hagin estat homes, sobretot les informants, contesten que “una cosa que funcionen els homes...” i “Ja que fan una cosa, que facin...”.

Els assistents a la subhasta són, majoritàriament, les persones que surten de missa. Habitualment es tracta de persones grans, però també hi ha algunes famílies més joves amb canalla. També altres persones del poble interessades per la festa que, quan és el moment, s’acosten a les escales de l’església, on es produeix l’encantament. En algun cas, sobretot des que es fa difusió d’aquest acte a través de l’Ajuntament, persones d’altres indrets s’interessen per l’activitat i hi assisteixen.

Precisions ús i funció: 

L’Encantament dels Rotllos és una celebració popular i tradicional, molt arrelada entre les persones religioses de la població, que permet obtenir recursos econòmics per al manteniment de la parròquia de Sant Llorenç. Originàriament, les persones encarregades de l’organització de l’Encantament també tenien altres responsabilitats, com la custòdia d’imatges de la Mare de Déu o la preparació de les candeles per la festivitat de la Candelera. Actualment, tot i que la festa està estretament lligada a la parròquia i serveix per recollir diners per mantenir-la en bones condicions, l’activitat d’organització de la festa no comporta aquests altres deures religiosos.

Patrimoni relacionat: 

Església parroquial de Sant Llorenç

Tot i no tractar-se estrictament d’elements propis de l’acte de l’Encantament dels Rotllos, podrien considerar-se patrimonials les imatges de la Mare de Déu que originàriament passaven per les cases les zeladores, que serien encarregades també d’organitzar l’encantament.

Una d’aquestes imatges correspon a la Mare de Déu del Roser. Es tracta d’una imatge que forma tot un conjunt amb la safata que servia per recollir els donatius, i actualment es troba a la Casa Parroquial. Aquesta figura era la que es passava pel Barri de Dalt. Existeix una altra imatge, la del Barri de Baix, tot i que no s’ha pogut determinar a quina Mare de Déu correspon. De totes dues se’n desconeix l’autoria i època de manufactura.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

El significat simbòlic d’aquesta tradició no és conegut amb certesa, més enllà de la possibilitat que ofereix d’obtenir uns recursos econòmics per l’església, sobretot en èpoques en què no hi havia assignacions públiques o subvencions per a possibles obres de manteniment. En termes generals, a les candeles beneïdes per la festa de la Candelera se’ls atribueixen propietats protectores relacionades amb la salut i amb la dona –les que han donat recentment a llum, les embarassades, les vídues-, d’aquí el paper històricament protagonista de les dones (zeladores...). D’altra banda, també proporcionen llum i protecció, física i simbòlica, en cas de tempestes o d’absència de corrent elèctric.

Degut als horaris establerts per a la celebració d’eucaristies a la parròquia, és freqüent que el mateix dia que es realitza l’Encantament també es faci la benedicció d’aliments pròpia de Sant Blai. Juntament amb això, a la sortida de missa es produeix el repartiment de trossos de coca beneïda. La proximitat del dia de Sant Blai o la construcció de costums populars com el fet de guardar o prendre cap a casa, per a algú malalt, algun tros de coca beneïda fan pensar en un sentit de protecció o cerca de la salut a través de l’aliment.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

Aquesta activitat es transmet en l’entorn familiar de la mateixa gent del poble, principalment. En tractar-se d’una activitat relacionada amb l’església, és més probable la transmissió entre aquelles persones que freqüenten aquest espai.

D’altra banda, però, s’informa d’aquesta activitat a través de mitjans de difusió de la localitat, com la revista de l’Ajuntament o la seva pàgina web. En aquest sentit, en algunes ocasions, s’ha detectat la presència de visitants que, havent-se assabentat de la celebració de la festa a través d’aquests mitjans, s’han apropat a Llorenç del Penedès a conèixer-la.

Quan es produí l’inici de l’increment poblacional que ha afectat la majoria de localitats del Baix Penedès (finals de la dècada dels 1990 i 2000), arran de l’expansió urbanística dels municipis, s’intentava, també, a través de l’escola, ensenyar les tradicions populars de Llorenç als nens nouvinguts i les seves famílies. En aquest sentit, una de les dificultats actuals és que, sovint, el professorat tampoc és originari de la població i la transmissió de les tradicions locals esdevé més complexa.

Respecte a aquesta qüestió, una de les informants efectua la reflexió que la transmissió de determinats elements de patrimoni cultural costa més que, per exemple, interessar-se pels esports o altres temàtiques d’abast global, ja que sovint, moltes persones tenen altres prioritats. L’increment poblacional tan accelerat que es produí fruit del creixement urbanístic de les darreries dels noranta, ha generat, d’alguna manera una manca que cohesió social en moltes localitats. Moltes vegades hi ha nuclis de població on les persones només hi van a dormir, efectuant tota la seva vida social en d’altres indrets (relacions laborals, familiars, amistats, etc.), de manera que el sentit de col·lectivitat, de poble, es veu afeblit. D’altra banda, el component religiós d’aquesta festivitat també pot dificultar que persones nouvingudes que no comparteixin aquest sentiment l’adoptin com a pròpia.

Viabilitat / Riscos: 

Un dels riscos associats a l’organització d’aquesta activitat és el descens de persones joves vinculades a la parròquia, essent les que tenen edats inferiors a quaranta anys les menys presents al col·lectiu. Aquest pot ser un dels motius pels quals cada cop costi més trobar tant persones organitzadores com encantadors.

Tradicionalment, quan tocava el torn d’organitzar la festa a una determinada casa, se solia acceptar. Actualment es tracta d’una activitat voluntària, i això també ha fet que moltes persones se n’hagin anat desentenent, segons expliquen els informants.

Tanmateix hi ha dos elements que fan entreveure més optimisme entre les persones vinculades a la parròquia; un és l’empenta del Consell Parroquial. Aquesta entitat organitza diverses de les activitats que es duen a terme a l’entorn de la parròquia, de manera que si arribat el moment no es trobés cap família disposada a organitzar l’Encantament, el mateix Consell n’assumiria l’organització, així, mentre aquesta entitat seguís en actiu, la festa també hi seguiria. Alhora, però, s’intenta endarrerir al màxim aquest moment, ja que el que veritablement és tradicional és que siguin les persones del poble les qui l’organitzin.

L’altre fenomen que en reforça la viabilitat és el fet que també hi ha una part de la població que, malgrat no ser religiosa, estaria disposada a tirar endavant l’organització de l’Encantament pel seu component cultural i tradicional, per la consciència que és un tret propi de la població on viuen o on han nascut.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Per als organitzadors, col·laboradors i membres del Consell Parroquial, el valor que té aquesta festa és el de poder ajudar econòmicament a la parròquia i que una tradició que es remunta tan enrere en el temps no es perdi. Sobretot, en relació a aquest últim punt destaquen el fet que les tradicions locals són molt importants perquè configuren el sentit de col·lectivitat del poble, i que els sabria molt de greu que una activitat de la que ja es té constància al segle XVII desaparegués. Aquest fet, indiquen, fa que un poble sigui ric, i consideren que Llorenç és molt ric perquè conserven moltes tradicions que s’han executat ininterrompudament durant llargs períodes de temps fins l’actualitat.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

Per tal de difondre aquesta activitat, des de l'Ajuntament s'informa de la seva realització a través de la revista d'àmbit local Portal Nou. A més, el diumenge previ a la celebració s'efectua un recordatori en finalitzar l'Eucaristia, a l'església.

Recursos associats: 
  • Cistelles d'aliments per a la benedicció de Sant Blai
    Cistelles d'aliments per a la benedicció de Sant Blai
  • Encantament dels Rotllos - portadda
    Encantament dels Rotllos - portada
  • Encantament dels Rotllos
    Encantament dels Rotllos
  • Encantament dels Rotllos
    Encantament dels Rotllos
  • Encantament dels Rotllos
    Encantament dels Rotllos
  • Rotllos per a l'Encantament
    Rotllos per a l'Encantament
Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Es va realitzar una entrevista en grup a 3 membres del Consell Parroquial de Llorenç del Penedès. Concretament es tractava d'un home de 48 anys i dues dones, una de 66 anys i l'altra de 67, tots tres nascuts i amb residència a Llorenç del Penedès. També es va presenciar i participar a la festa de l'Encantament dels Rotllos de 2017 i 2018.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimecres, 18 juliol, 2018
Actualitzacions de la fitxa: 
divendres, 28 desembre, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès