Fires de Maig de Vilafranca del Penedès i Fira de Santa Teresa del Vendrell

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0025
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Fires de Maig i Fira de Santa Teresa
Altres denominacions: 
Fires dels enamorats (Vilafranca del Penedès)
Fires i Festes de Maig (Vilafranca del Penedès)
Festa Major de la tardor (El Vendrell)
La petita Festa Major (El Vendrell)
Fira pixotera (El Vendrell)
Grup i/o comunitat: 
Organitzades per l’administració en col·laboració amb comissions i entitats associatives. Dirigides a la mateixa comunitat del municipi amb projecció ultra comarcal.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Distanciades en origen per tres segles de diferència, les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès i la Fira de Santa Teresa del Vendrell són avui en dia, dues mostres multisectorials de referència al Penedès. Ubicades en una situació estratègica que les ha facilitat la comercialització a la comarca - gràcies a la xarxa de camins, carreteres i ferrocarril -, en diferent mesura, ambdues han fomentat l’actuació comercial i l’engranatge econòmic del territori, esdevenint espais d’intercanvi. Tanmateix, el valor de les respectives mostres recau també en la comunicació i les relacions socials que propicien: des del simple passeig amb la família i els amics, a la participació en activitats de caràcter gastronòmic, lúdic i cultural, entre els quals els elements festius de cultura popular tradicional, que afavoreixen el sentiment de comunitat.

Data identificació: 
divendres, 12 maig, 2017 to dilluns, 15 octubre, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

Des de l’any 1991, Vilafranca del Penedès celebra les fires de Maig o dels Enamorats al Recinte Firal, ubicat a l'avinguda de Catalunya s/n. Un espai que supera els 16.000 m2, compost pel Pavelló, l'Auditori Municipal, la Fassina, l'espai d'Esport i Lleure de l'Alt Penedès ELLAP i del CE Xamba i les ubicacions exteriors entre aquests edificis.

Les activitats i expositors es divideixen en àrees adjacents però diferenciades. De la mateixa manera que succeeix amb la fira de Santa Teresa al Vendrell, es mantenen i s’habiliten els escenaris per exposar o reubicar activitats consolidades o innovadores. Ocorre així que es presenten petites variacions d’un any a un altre. N’és un exemple l’espai Demo, que mentre el 2017 s’emplaçà a la sala d’actes de la Fassina, el 2018 se situa a l’interior del Palau Firal. També succeeix amb els mateixos pavellons, que poden bescanviar de lloc alguns sectors, com el comerç, present el 2018 a l’exterior del recinte, però a l’interior del pavelló 2, l’any anterior. No obstant els canvis, en cada edició s’allotja també l’automoció, la llar, els serveis i la maquinària agrícola. En un altre indret, concretament a l’Auditori Municipal, s’hi desenvolupen les jornades professionals.

A l’extern dels pavellons s’hi emplacen diverses associacions, entitats i l’espai Juga Fira. Paral·lelament, a la plaça del Vi té lloc l’exposició de productes DO Penedès i la Gastronomia.  Per últim, l’avinguda Catalunya separa les Fires de Maig de la d'atraccions, i dona la benvinguda i el comiat als visitants amb la fira d'artesans disposada a banda i banda.

Durant els  dies que es desenvolupen les fires, diverses activitats culturals tenen lloc en alguns dels espais ja esmentats – com per exemple: concerts a la plaça del Vi i a l’interior del recinte firal– o en d’altres: com a la plaça de la Vila, on s’hi celebra la diada castellera amb la participació de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Xicots de Vilafranca i Castellers de Vilafranca.

La fira de Santa Teresa al Vendrell ocupa diferents espais del nucli de la vila, indrets que es consoliden o es disposen per a les activitats lúdiques i culturals que s’hi realitzen – cercavila popular, diada castellera, ball de diables, concurs nacional de colles sardanistes, concerts, exposicions...- i per als variats sectors que hi participen, estands o exposicions de presència continuada o de recent incorporació.  Tot seguit s’exposa la distribució espacial de l’any 2018. 

A la Rambla s’hi ubiquen els estands multisectorials, la Innofira (espai dedicat a l’eficiència energètica, la sostenibilitat i les noves tecnologies) i la zona gastronòmica i de tastos (el Firatast). Ben a prop, davant del Centre cívic l’Estació, a l’avinguda Jaume Carner, s’hi emplaça el Firafoc, la mostra del bestiari de foc del Vendrell que es realitza per primer cop en aquest any 2018. En el costat oposat de la Rambla, a la ctra del Dr. Robert, s’hi localitza la Fira d’Abans, un espai de recreació, ambientat en els orígens històrics, al segle XIX, on  s’exposen els oficis antics, les parades artesanals, els carros antics, les escenificacions teatrals i una granja d’animals de fibra de vidre. Tot seguit, al carrer dels Cafès, s’hi situa el carrer de l’Art amb parades d’artesania. Prosseguint per la via s’arriba fins a la plaça Nova, on està instal·lada la carpa Handmade, un espai creatiu d’aprenentatge per a adults i infants d’elements realitzats a mà i de manera artesanal (tècniques de patchwork, de restauració, de decoració, de ganxet, d’enquadernació, de rebosteria, de fotografia, de reciclatge, d’arts florals...).

Creuant la via del tren, a l’aparcament del Pèlag, s’hi emplaça l’automoció; i travessant la riera, a l’avinguda del Camp d’Esports, s’hi localitzen les atraccions.

D’altra banda, les manifestacions culturals es realitzen en alguns casos, en les ubicacions ja esmentades, com per exemple, les actuacions musicals a la Rambla; o en  altres carrers, places o immobles (museu Deu, biblioteca pública Terra Baixa...), com  la cercavila popular que transcorre per  c/ Quatre Fonts, c/ Muralla, Plaça Nova, c/ Cafès, c/ Prat de la Riba, c/ Peix i plaça Vella.

Georeferenciació: 

Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Actualment les Fires de Maig o dels Enamorats se celebren el tercer cap de setmana de maig, però no sempre ha estat així. Des del seu origen, l'any 1528, fins a la crisi de la fil·loxera es duien a terme el primer de maig o en dies propers.

Pel que respecte a la fira de Santa Teresa, inicialment tenia lloc el 15 d’octubre, data de l’onomàstica. Actualment, la festa major de la tardor del Vendrell es celebra el cap de setmana més proper. Succeeix així que, segons calendari, la festivitat no forma part de les jornades de la celebració. És el cas de l’any 2018, que s’ha realitzat de l’11 al 14.  

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

Les fires són un instrument de promoció comercial, una plataforma econòmica i social, de gran impacte i dinamització al territori.

De la seva presència a Catalunya, se’n té constància des del segle XIII. Per aleshores, data la fira de Sant Andreu d’Organyà i un segle després, la de Sant Isidre a Torelló i la de Sant Lluc a Olot. Cal esperar fins al 1528 per documentar les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats de Vilafranca i fins al 1843, per determinar la Fira de Santa Teresa del Vendrell.  En un cas o altre, els seus orígens es vinculen amb el cicle agrícola. Així ho recull l'historiador Jordi Vidal, citant a Gaspar Feliu, on parla que les fires de Vilafranca tenien lloc principalment en el moment:

(...) en què els pagesos gaudien de temps lliure, així com disposaven de productes procedents de la collita i de la verema, i per tant, de diners. Era també l’hora d’emparaular el bestiar per a les carnisseries municipals o privades.

Vidal, J. (2016): Capítol II. Fires i mercats a Vilafranca a l’època moderna (segles XVI-XVIII) a Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès Economia i sociabilitat. pàg 41. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.

De la mateixa manera succeeix al Vendrell, on tres segles després, es constata també la mostra ramadera i agrícola. Una fira realitzada a mitjans octubre, coincidint amb l’aturada de les tasques del camp i l’arribada propera de l’hivern, com a factor propici per a l’adquisició de productes necessaris per proveir del fred.  

En un cas o altre, les dues fires creixen a mercès d’una estratègica situació d’ambdues capitals i d’una xarxa de camins – i posteriors millores en el transport de mercaderies i persones (carreteres i ferrocarril) – que faciliten  l’intercanvi de productes.  Tanmateix, no és tan sols el fet de ser un espai que fomenta l’actuació comercial i l’engranatge econòmic del territori l’única raó del seu creixement. L’altre motiu és ser un punt de trobada, de confluència social, d’enfortiment de les relacions i els lligams personals. Dues característiques que, adaptant-se al temps, es mantenen avui en dia. I és que si en els seus orígens es caracteritzaven per ser fires agrícoles i ramaderes, actualment són mostres multisectorials que es complementen amb una major oferta d’activitats culturals, gastronòmiques i lúdiques.

Les Fires de Maig o dels Enamorats és la fira multisectorial de referència del Penedès i es celebra anualment el tercer cap de setmana de maig al Pavelló firal de Vilafranca, mentre que la de Santa Teresa al Vendrell, té lloc el cap de setmana més proper al 15 d’octubre en diferents espais del nucli de la vila. En ambdós casos, acullen expositors del sector comercial, industrial, de serveis i associatiu. Empreses o entitats que, majoritàriament, són del mateix municipi, si bé, i principalment, en el cas de la capital de l’Alt Penedès, també compta amb la presència d’altres poblacions.  

Tot i que els dies principals de la fira són dissabte i diumenge, la seva inauguració es realitza prèviament: dijous, en el cas del Vendrell, i divendres, respecte a Vilafranca. L’activitat firal però s'inicia en jornades prèvies, on es desenvolupen diferents tipologies d’actes. En són dos exemples les  exposicions –l’any 2018 la biblioteca Pública Terra Baixa de la capital del Baix Penedès, ha ofert una mostra de documents relacionats amb la fira, principalment programes, digitalitzats a la Biblioteca Digital Vendrellenca – o les jornades professionals, d’una mostra i l’altra, que any rere any pretenen oferir informació o eines de tipus professional als assistents, així com crear sinergies entre empreses.

L’acte d’inauguració va a càrrec de les autoritats polítiques, municipals o invitades, que, en termes generals, exposen les novetats i reptes d’enguany; remarquen les relacions amb els comerciants, artesans, productors i empresaris; i posen en valor, la trajectòria firal i el seu arrelament en la ciutadania.  Després de realitzar la passejada de la comitiva pels diferents estands, queda oficialment inaugurada i oberta al públic.

Com a fires multisectorials que són, ambdues coincideixen en mostrar estands de sectors com l’automoció, la llar o els serveis, entre altres, que intenten atraure els usuaris, exhibint els seus productes i oferint-los, en alguns casos,  a preus especials amb motiu de la celebració de la mostra.  Aquesta lògica comercial, que es repeteix anualment, conviu amb noves aportacions que l’organització realitza a fi de posar en valor la celebració de la fira any rere any. Adaptar, innovar i renovar esdevenen accions necessàries per afavorir-ne el seu manteniment, en un context econòmic i social actual, en què, tal com destaca l'historiador Ramon Arnabat: la rapidesa de circulació de la informació i de les novetats a través d’internet, la quotidianitat dels desplaçaments de les persones i dels col·lectius – que fa que no sigui necessària per a la relació comercial ni social – i l’augment de les fires sectorials o el gran nombre de fires a Catalunya  les posen en perill (Arnabat, R. (coord.):2016, veure bibliografia). 

La posada en funcionament el 2017 dels espais  Demo a Vilafranca - on els expositors disposen d’un indret específic per a fer presentacions, xerrades i demostracions de productes i projectes - i Innofira al Vendrell - un espai dedicat a les noves tecnologies i a l’eficiència energètica-  són exemples que evidencien aquesta contínua transformació.

Però si l’aspecte comercial s’adapta als nous temps, el social també ho fa. Així ha succeït que  la vessant espiritual d’antigament, amb les seves processons i misses, ha quedat reduïda en benefici d’un caràcter més lúdic, que en origen, ja estava present amb les ballades pels carrers. Com si de festes majors es tractessin – en el cas del Vendrell, se l’anomena també la festa major de tardor i, col·loquialment, la petita festa major i fira pixotera, per la presència de la pluja, en reiterades edicions- avui en dia,  una i altra presenten una diferent oferta d’actes i elements festius de cultura popular tradicional com les matinades dels grallers, l’actuació castellera, el seguici ... així com diverses activitats, gastronòmiques i lúdiques, que propicien la comunicació i les relacions socials. En són exemples:  l'espai Juga fira a Vilafranca, adreçat als nens i nenes, on s’ofereixen jocs i tallers per als més menuts, convertint així la fira en un espai on poder gaudir totes les edats; el Handmade al Vendrell, un punt creatiu de trobada entre adults i infants on aprendre tècniques diverses manuals i artesanals (decoració, enquadernació, rebosteria, patchwork...) i els foodtrucks i estands gastronòmics d’ambdós municipis, on poder tastar i degustar, entre altres, productes del territori, com Vins DO Penedès.  

Però més enllà de la implicació en una activitat o l’altra, el passeig continua sent la manifestació més arrelada de les fires. Voltar amb la família i els amics per veure les parades o els espectacles, retrobar-se amb velles amistats residents o no al municipi... són factors principals, al·licients de la ciutadania, que conviden a participar en la fira i, consegüentment, a afavorir-ne el seu manteniment.

Història i transformacions de l'element: 

L’origen de les Fires de Maig es remunta al segle XVI, mentre que la de Santa Teresa al segle XIX. Malgrat els tres segles de diferència que hi ha entre una mostra nascuda durant l’època moderna i una altra en la contemporània es perceben similituds entre ambdues.  D’una banda, el fet que, si bé no es documenten les primeres referències històriques fins al 19 de juliol de 1528 – data en què Carles I va concedir el privilegi de celebrar una altra fira a Vilafranca el primer de maig, dita també dels Apòstols, concretament de Jaume el menor i Felip, i de l’Aurora – i el 15 d’octubre de 1843  - quan el regent, el general Baldomero Espartero, signava el permís a l’abril de celebrar una fira el mateix any al Vendrell, en un moment de prosperitat de la vila que havia estat designada com a cap del Partit Judicial l’any 1835  –, ambdós municipis presentaven fluxos de mercaderies, que a mesura s’avançà en el temps, i concretament amb la fira de l’Alt Penedès de major antiguitat, fóra necessari dinamitzar amb una millora de les comunicacions i el transport.  I així va succeir amb la construcció de la carretera que unia Vilafranca i Vilanova el 1860, facilitant que el mercat dels vins del municipi i el Penedès arribessin a Amèrica via marítima i, afavorint també el comerç a l’interior de la comarca. Però paral·lelament, també amb la construcció del ferrocarril que connectava Barcelona i Tarragona amb la línia des de Martorell, inaugurada el 1865, que ajudà a augmentar els contactes de Vilafranca del Penedès i el Vendrell amb els compradors provinents de l’àrea metropolitana de la Ciutat Comtal.  

D’altra banda, l’evidència que, malgrat les millores en les infraestructures, ambdós municipis ja eren una cruïlla de camins que afavoria la trobada espontània entre venedors i compradors i que, consegüentment, diverses formes d’intercanvi comercial, així també com altres fires, s’hi succeïen. En el cas de Vilafranca del Penedès, existia un calendari de mostres com la de Sant Tomàs (Fira del Gall), la de Sant Lluc (Fires del sembrar), la del Congre o de la Quaresma i la de Sant Simó i Sant Judes, exemples de la vitalitat econòmica i comercial, i de la rellevància del municipi dins del territori que compartien.

I respecte al Vendrell, les diferents anàlisis que s’han realitzat entorn la data d’origen de la celebració actual, testimonien que des del 27 de maig de 1830, una acta municipal documentava ja la celebració de la Fira (Feria en el text); si bé com explica l’historiador Pere Ferrando Romeu, no es pot determinar que l’ús de la paraula en l’escrit es refereixi a la mateixa mostra actual.

Les similituds entre ambdues fires s’accentuen quan coincideixen en el marc temporal, com és a finals del segle XIX, època en què l’èxit de la fira estava intrínsecament lligat al sector vitivinícola. Així s’explica que amb l’arribada de la fil·loxera, s’iniciés una crisi econòmica que s’agreujà amb l’esclat del conflicte rabassaire i amb la concurrència i les transaccions comercials que es donaven tant a la Fira de Santa Teresa com a les Fires de Maig, com narren l’historiador Joan M. Colet Duran i Ramon Arnabat.

Amb l’arribada de la II República, el consistori vilafranquí reactivà la fira. En aquest nou cicle es potencià la vessant agrícola i la industrial per tal d'afavorir al desenvolupament econòmic del municipi i el Penedès, però també se li donà un major caràcter festiu, cultural i laic, per contrarestar amb la Festa Major, de caràcter religiós i estàtic, monopolitzada pels poders conservadors. Les Fires de Maig esdevingueren així les Fires i Festes de Maig.

En el transcurs dels successius anys, es convocaren també assemblees per  resoldre qüestions vitivinícoles com la Magna Assamblea Viti, augmentaren el nombre d'estands i d'expositors, s'incorporaren activitats específiques per a les dones, etc. Però l’inici de la guerra civil espanyola (1936) aturà la fira fins al 1957, que es reprengué, 15 anys després que la del Vendrell.  

Cap als anys cinquanta, l’activitat econòmica revifà. Amb el creixement exponencial del fenomen turístic i el Pla d’Estabilització de l’any 1959, es va superar l’estancament econòmic sofert des de la guerra. Mentre a Vilafranca, el consistori creà la Comisión Mixta Pro Fomento de Ferias y Mercados amb l’objectiu de recuperar la Fira del Gall, paral·lelament, s’acabà també afavorint el restabliment de les Fires de Maig o dels Enamorats, aquest últim nom emprat des de finals del segle XIX amb motiu del que representava la fira: un espai de trobada social i de coneixença d’altres persones. El Vendrell, amb l’organització de la Exhibición Comercial, Industrial y Agrícola del 1962, també començà una època d’èxit, en què la maquinària agrícola i els automòbils substituïren els elements bàsics d’intercanvi. Tanmateix, es mantingué fins als anys 60 el costum de comprar i regalar joguines als petits, una tradició afavorida en un context social i econòmic en què tan sols per Reis i la Fira se n’adquirien.  

Però als inicis dels anys 70 arribà la gran davallada i la necessitat de replantejar altres propostes que, començaren a formular-se des de meitats del 80. De tal forma, des d’aleshores s’han produït canvis d’ubicació – de la rambla de Sant Francesc al Pavelló Firal de la zona esportiva municipal (1991), en el cas de Vilafranca-; s’han habilitat  nous espais d’ús - com  l’aparcament del Pèlag (2003), en el cas del Vendrell –; i principalment, s’han adaptat noves fórmules als temps actuals. Accions que sense deixar de complir amb les funcions tradicionals de la fira, aconsegueixen que ambdues mostres siguin sent un espai de reclam econòmic i social.

Processos i preparatius: 

Per a la celebració de les fires de Vilafranca i el Vendrell es comença a treballar passat l’estiu i iniciat l’any respectivament.  

En termes generals, es duen a terme diverses reunions on es tracten els temes relacionats amb els dies de celebració de les Fires, els horaris d'obertura al públic, les propostes d'imatge gràfica, el calendari d’activitats i la introducció de novetats. I és que amb les valoracions i dades sobre la taula de l'edició passada es valora si cal modificar elements, si les novetats i canvis introduïts segueixen o si es modifiquen per millorar.

Paral·lelament, es comença a treballar en la nova imatge de les fires i es fa la planificació d’actuacions tant a nivell comercial, com de comunicació i publicitat.

Dedicació: 

Les Fires de Maig, s'anomenaven també antigament dels Apòstols, perquè requeia la celebració de la festivitat de Sant Felip i Sant Jaume, i de l'Aurora, perquè tenia lloc per aleshores una de les processons més importants del municipi. Posteriorment, també prengueren el nom dels Enamorats, per la facilitat per incrementar les relacions de parella durant la fira. Un romanç escrit per Jaume Ramon al 1880, així ho explicita: 

Mes no us cregueu que els firayres

s'estigan tots al firal

per algun motiu ne diuen

Fira dels Enamorats.

Aixís és que prop de mitx-dia

sota els porxos hi fan cap

un bé de Déu de minyonas

dels pobles d'aquests voltants

que llueixen ses millors gales

passejantse amunt i avall,

mentre els fadrins se las miran

amb lo cor d'un fil penjant.

Recollit per Antoni Sabaté Millo al Programa oficial de les Fires del Maig del 1990. 

D'altra banda, la Fira de Santa Teresa es realitza el dia de l'onomàstica, data dictaminada pel regent Baldomero Espartero en l'assignació del permís per celebrar la mostra, l'any 1843. 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les infraestructures i objectes emprats són els característics en l'organització d'una fira multisectorial. En primer lloc, l'accés a l’electricitat  que ha de garantir una bona il·luminació del recinte firal, pavellons i estands i facilitar als expositors la connexió d’ordinadors, equips de so, refrigeradors...; però també la posada en funcionament de l’abastiment d’aigua, no només necessària per a l’habilitació de banys públics, sinó també per a algunes parades de la zona del tast i degustacions.

D’altra banda, hi ha els objectes referents al mobiliari i als diferents tipus d’estands, material que pot ser aportat tant per la mateixa administració com pels propis expositors. Així mateix es repeteix també amb la decoració, on, per exemple, les banderoles amb les imatges de les fires les disposa l'organització; però no els elements decoratius a la zona de cada entitat o empresa, dutes per ells mateixos.

Paral·lelament, hi ha l’habilitació dels diversos espais d’accés a les mostres, com les àrees d’aparcament, el bus i el trenet, en el cas últim de Vilafranca.

Per últim, hi ha tot el material informatiu repartit per l’administració – per exemple:  el programa de la fira, adhesius... – i les empreses o entitats – per exemple: propaganda, revistes...-.

 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Respecte a Vilafranca, el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament i la Comissió de Fires i Festes de Maig o dels Enamorats són els dos organismes formals encarregats de l'organització. El Servei de Promoció Econòmica forma part de la Regidoria de Promoció Econòmica i està format per diversos professionals del món de l'empresa que tenen l'objectiu de crear nova activitat econòmica i millorar la competitivitat de les empreses del territori. La Comissió de Fires, per altra banda, reuneix a representants dels diversos sectors econòmics de Vilafranca per tal de participar en la presa de decisions o valoracions d'esdeveniments com les Fires de Maig.

En un format paral·lel, el Vendrell gestiona la fira a través de la Regidoria de Promoció Econòmica i el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT), entitat associativa que a la fira vetlla per mantenir una línia d’actuació en consonància amb les exigències comercials i socials, treballant per al comerç, els empresaris i la restauració del municipi.

D’altra banda, en un cas i altre hi ha la complicitat del teixit econòmic i comercial dels mateixos municipis i de la comarca; així com la participació activa de la societat, des d’organitzacions formals (comissions i entitats com castellers, falcons, grups sardanistes ...) o sistemes informals (familiars, grups d’amics... ).

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Administradors i Pabordes
Colles de falcons
Patrimoni relacionat: 
Administradors i Pabordes
Colles de falcons
Patrimoni relacionat: 

Casa de la Vila. Vilafranca del Penedès. 

 

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

En termes econòmics, parlar de fires és parlar de concepció estratègica, d’entorn territorial i desenvolupament local, de gestió i organització, de fulls de ruta, de màrqueting o de tècniques d’avaluació, quantitatives i qualitatives... en definitiva, d’una de les eines més completes de promoció. Però socialment és també un fenomen que reflecteix i exposa la societat i el territori des del qual es constitueixen i s’organitzen.

Avui en dia, les fires continuen sent un punt de trobada comercial, però que gràcies a la vessant social es mantenen. I és que la necessitat d’estar amb altres persones, de viure en comunitat,  s’evidencia en l’increment, any rere any, d’activitats que potencien l’encontre. Un fet que mostra el mateix caràcter de la fira que, en un context econòmic global que afavoreix la rendibilitat de les relacions comercials cada cop més despersonalitzades, opta per un contacte directe i personal entre venedor i comprador, així com entre els mateixos participants.

 

Salvaguarda: 
Transmissió: 

La continuïtat de les fires es supedita a dos factors: d’una banda, l’econòmic i el comercial; de l’altra, el social. Dos vessants que coincideixen en alguns expositors, és a dir, en empreses del municipi o foranes que participen en les fires per tradició any rere any, independentment de la repercussió i el benefici econòmic que els hi pugui reportar, premisses que valoren la resta de professionals.

Paral·lelament, hi ha la implicació ciutadana que donen suport a la continuïtat de la mostra com a assistents, siguin o no compradors actius. I és que els informants posen en major valor la fira com a un esdeveniment que invita al retrobament, a les trobades entre amics i familiars... més enllà del fet de poder adquirir un producte. I és que en el context econòmic actual, que facilita disposar de quelcom fàcilment, és aconseguir una major oferta o seguir la tradició de comprar un producte concret a la fira, els principals motius per comprar.

 

Viabilitat / Riscos: 

Ser dues fires amb dimensió ultra comarcal que gaudeixen d’una important presència de públic no és garantia de viabilitat i més, si es té en compte el fet que el desenvolupament tecnològic i l’agilitat comercial han afavorit les relacions econòmiques, però també que una major mobilitat i l’opció de diferents tipus formes de comunicació faciliten el contacte social.  De tal forma, es mostra indispensable saber adaptar-se als nous temps, renovant i innovant. En aquesta línia treballen ambdues fires que anualment presenten noves propostes.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La valoració que se’n realitza de les fires és variable segons l’informant. D’una banda hi ha l’organització que en termes generals mostra un grau de satisfacció elevat basat principalment en el nombre d’expositors i assistents. No coincideix sempre amb els comerciants, que si bé valoren positivament l’afluència de públic i la fidelització dels clients, en alguns casos no els compensa econòmicament, partint de les mateixes despeses que el sol fet de participar els hi genera (la quota de l’estand, per exemple).  De l’altra hi ha els usuaris que qualifiquen positivament la fira des del punt de vista social i consegüentment, les activitats de caràcter gastronòmic, lúdic i cultural.  

 

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Les mesures principals de salvaguarda es donen cada any amb la millora o l’aposta per activitats que estimulin la participació empresarial i de la resta de la ciutadania. Per tal de facilitar aquestes accions, des de l’equip d’organització es treballa d’una banda en la innovació, però de l’altra en la difusió i promoció.  En aquesta línia, es treballa des de l’organització fidelitzant els participants i cercant-ne de nous, però també donant-la a conèixer a tots els possibles assistents a través de diferents canals de publicitat (anuncis als diaris i revistes) i comunicació, com mitjans de comunicació (premsa escrita, ràdio i televisió), internet i xarxes socials. En aquest darrer cas, estimulant a que el mateix usuari hi col·labori, difonent des del seu compte la seva participació en la fira.

 

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

La diada castellera de les Fires de Maig està catalogada en el Patrimoni Festiu de Catalunya. 

La Fira de Santa Teresa, respecte als elements festius de cultura popular tradicional, estan catalogats en el Patrimoni Festiu de Catalunya. 

Recursos associats: 
  • Fira de Santa Teresa del Vendrell. Carrer de l'Art
    Fira de Santa Teresa del Vendrell. Carrer de l'Art
  • Fira de Santa Teresa del Vendrell. Carpa Handmade
    Fira de Santa Teresa del Vendrell. Carpa Handmade
  • Fira de Santa Teresa del Vendrell. Carpa Handmade. Activitats
    Fira de Santa Teresa del Vendrell. Carpa Handmade. Activitats
  • Fira de Santa Teresa del Vendrell. Firatast
    Fira de Santa Teresa del Vendrell. Firatast
  • Fira de Santa Teresa del Vendrell. Estand
    Fira de Santa Teresa del Vendrell. Estand
  • Fira de Santa Teresa del Vendrell. Firafoc
    Fira de Santa Teresa del Vendrell. Firafoc
  • Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Pavelló Firal
    Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Pavelló Firal
  • Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Pavelló. Llar i serveis
    Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Pavelló. Llar i serveis
  • Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Pavelló. Material agrícola
    Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Pavelló. Material agrícola
  • Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Juga fira
    Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Juga fira
  • Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Diada castellera
    Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Diada castellera
  • Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Grallers
    Fires de Maig. Vilafranca del Penedès. Grallers
Vídeo (online): 

 

 

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Per a la realització de la fitxa s'han entrevistats a expositors i usuaris, així com s'han recollit les dades sol·licitades a l'administració. 

 

Data de realització: 
divendres, 26 maig, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
divendres, 26 maig, 2017
dimarts, 1 gener, 2019
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès