Festes del Most i de la Verema

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0001
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Festes del Most i de la Verema
Altres denominacions: 
Festa del Most
Festa de la Verema
Festa de la Collita
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les Festes del Most i de la Verema són unes festes que estan íntimament lligades a la tradició del vi, de la vinya, de l’agricultura i del paisatge de la vegueria del Penedès.

Aquestes festes mostren una manera de concebre el món on el temps està marcat pels ritmes que imposa el cultiu de la vinya; en d’altres èpoques, per a moltes persones l’any començava o acabava després de la verema. Cal tenir en compte que el raïm, pràcticament,  madura tot alhora; així que un cop començada la tasca de veremar, no pot aturar-se fins el dia que es cull l’últim raïm de la vinya. Això implica una feina intensa concentrada en poc temps, i que a més, és la culminació de totes aquelles tasques desenvolupades al llarg de l’any; un conjunt d’activitats per tal que la vinya doni el seu fruit. A això s’hi afegeix el patiment que pot causar la climatologia.

És per aquestes raons que quan l’activitat ja s’ha acabat, hom necessita un moment de relaxació, de gaudir de la feina feta al llarg de l’any, i poder donar gràcies al patró o patrona del poble per la bona collita. Aquest és l’origen d’aquesta festa, i tot i que a dia d’avui ha canviat de significat, el vi i la verema es continuen situant al centre de la celebració.

Avui dia la importància d’aquestes festes es vincula a significacions comercials, culturals i de lleure, no tant a la idea de descans després de les tasques agrícoles, ja que la majoria de la població d’aquestes contrades ja no es dedica al cultiu de la vinya com activitat econòmica principal.

Data identificació: 
dissabte, 1 octubre, 2016
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les festes del Most i de la Verema es realitzen a tota la vegueria del Penedès, però no a tots els municipis, ja que en alguns pobles d’aquestes contrades han anat desapareixent. Tanmateix, encara se celebren en un gran nombre de pobles en els quals festivitat és molt viva.

A l’Alt Penedès es realitza a la Granada, a la Ràpita (Santa Margarida i els Monjos), a la Múnia (Castellví de la Marca), a Font-Rubí, a Sant Llorenç d’Hortons, a Sant Pere de Riudebitlles, a Moja (Olèrdola), a l’Arboçar i a les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), a Torrelavit, a Lavern i a Sant Pau d’Ordal (Subirats), a Sant Martí Sarroca i a Sant Cugat Sesgarrigues. Cal fer un esment a Sant Sadurní d’Anoia, on per aquestes dates se celebra la Setmana del Cava i la Festa de la Fil·loxera. A la comarca costera del Garraf hi ha festes del most i de la verema a Cubelles i a Sitges. Per últim, a l’Anoia se’n troben a Hostalets de Pierola, a Òdena i a Igualada.

La majoria de les activitats que es realitzen en aquestes festes es duen a terme a les places i carrers dels municipis, tot i que també hi ha indrets on s’ocupen solars o poliesportius municipals per fer activitats molt concretes, la Gotimada, per exemple, es realitza al poliesportiu municipal de Torrelavit o l’Arrencaceps es du a terme en un descampat del municipi de Sant Pere de Riudebitlles.

Georeferenciació: 

Datació: 
Data de realització: 
dissabte, 8 octubre, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

No hi ha unes dates coincidents en tots els municipis on es realitza aquesta festa anual, però cal tenir en compte que com que és una festa vinculada a la verema i al most, aquesta celebració es produeix entre finals de setembre i principis de novembre, en uns dies concrets per a cada municipi. Generalment es fan coincidir amb cap de setmana per tal que les persones del poble i els visitants puguin assistir còmodament a les activitats organitzades.

Un altre aspecte en què els municipis tampoc coincideixen és en la durada de la festa. Hi ha localitats on la festa es redueix al cap de setmana, i en d’altres, els actes es poden allargar fins a vuit dies com és el cas de la Ràpita. Aquestes diferències són fruit del valor socioeconòmic per a la població, en el cas de la Ràpita aquesta festa està molt vinculada a la comercialització de productes relacionats amb la vinya, en canvi, en altres indrets com Sant Cugat Sesgarrigues és una activitat lúdica, on no hi ha comercialització de cap producte agrícola.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

Les Festes del Most i de la Verema  es desenvolupen en aquells pobles de l’interior de la vegueria del Penedès que encara mantenen un lligam fort amb sistemes productius tradicionals. Això respon a què en aquestes societats existeixin vincles, econòmics o socials, amb el cultiu de la vinya i amb l’elaboració de productes derivats com el vi o el cava. Per tal de poder entendre el desenvolupament d’aquestes festes s’analitzarà en profunditat la Festa del Most de Sant Cugat Sesgarrigues, tot i que es tindran en compte les altres localitats per veure el ventall d’activitats que es realitzen al voltant d’aquest tipus de  festa. El motiu per escollir la de Sant Cugat Sesgarrigues és que la festa que s’hi desenvolupa és representativa de la vegueria, ja que el seu format mostra un gran nombre d’actes comuns amb les d’altres localitats i permet la comprensió de la festa sense que aquesta quedi eclipsada per un acte principal específic. Es tracta d’un municipi on inicialment aquesta festivitat se celebrava, es va perdre durant uns anys, i posteriorment es va recuperar.

En aquest municipi, per donar el tret de sortida a la Festa del Most es realitza un pregó. Aquest acte té lloc a la sala de plens de l’ajuntament, just abans del sopar del divendres del cap de setmana en què es desenvolupen els actes de la festa, on hi ha cadires per tal que la gent del poble que vulgui assistir-hi pugui seure per sentir les paraules del pregoner, aquesta persona ocupa l’espai on se situen els càrrecs electes. Generalment, va a càrrec d’alguna persona, no veïna del poble, però vinculada al món del vi, enòleg o enòloga, que n’explica les particularitats, de manera que s’intenta que els assistents valorin aquesta beguda com a part del territori, és a dir, que les persones no vegin davant seu un porró amb vi, sinó una beguda que els transporti a la feina del pagès, del celler i que els vinculi directament a la terra. En altres ocasions, el pregó el realitza una persona o associació cultural del poble. En aquest cas, també s’elabora un pregó vinculat al vi o al cava, però en aquest cas, la beguda esdevé el nexe d’unió entre les persones assistents, ja que es promociona com una beguda que ha de ser compartida. Les persones que acudeixen a l’acte són de totes les edats, ja que si el pregó és realitzat per alguna de les associacions del poble es pot donar el cas que hi hagi algun pare, mare, fill o filla, o algun dels avis fent la presentació. Aquesta situació fa que la resta de familiars vulguin acompanyar-los com a públic.

A continuació es realitzarà una descripció de les activitats que es porten a terme en diversos municipis per tal de poder entendre com es desenvolupen aquestes festes i observar-ne els trets comuns. Primer de tot es descriuran els actes en què les persones participen de forma més activa, i es finalitzarà amb aquells actes particulars o únics que es celebren en municipis concrets.

Àpats comunitaris

Segons els veïns de Sant Cugat Sesgarrigues els sopars de germanor a la fresca són un dels actes més ben valorats, de fet es realitzen dos sopars comunitaris, i en tots dos casos s’aprofita per fer una presentació dels vins blancs, rosats i negres que s’elaboren al territori. Els vins s’aboquen en uns porrons amb les etiquetes de les cases comercials, de manera que tots els comensals, però també els visitants esporàdics, poden fer-ne un glop sempre que ho desitgin. Els sopars són organitzats per l’Associació dels Tres Tombs de Sant Cugat Sesgarrigues.

   El sopar de divendres i el sopar de dissabte sempre es realitzen seguint un mateix patró. A la plaça del Cafè es posen barbacoes a disposició de tothom que les necessiti, ja que són els comensals  els que es cuinen el seu propi menjar. Les barbacoes són repartides per tota la plaça, de tal manera que sempre hi ha barbacoes a prop de les taules. També es posen a disposició del públic les graelles i pinces per poder cuinar el sopar. Les taules es reparteixen de forma regular per tota la plaça, i es situen al voltant de les barbacoes, a la part més estreta de la plaça es col·loquen juntes a la taula com si fossin una barra, així que en aquest cas els assistents només poden ocupar una banda de la taula. Les persones que vulguin sopar han de col·laborar amb la compra d’un tiquet que té un preu diferent segons el menú, ja que es pot escollir entre arengades, cansalada, botifarra fresca o negra, o llom, a més de dues llesques de pa de pagès. A les taules hi ha els porrons amb el vi, oli, tomaca i sal. Aquesta plaça  és força tancada, fet que permet als veïns protegir-se del vent i del fred, també hi ha un gran cep que realitza la funció de “sostre”. Aquest espai sembla una zona privada, ja que les dues entrades són franquejades per portes i emmurallada en tot el seu perímetre, d’aquesta manera sembla una celebració privada, així els participants senten un cert grau de privacitat davant dels no-participants, alhora que les persones es relacionen unes amb d’altres, movent-se lliurement per tota la plaça. El sopar es realitza a peu dret, fent servir les botes com a cavallets per recolzar uns taulons que fan la funció de taula, i el que s’aconsegueix és un ambient informal i de comunitat. Aquesta manera d’organitzar el sopar facilita les interaccions entre els veïns, ja que a l‘estar dretes és més fàcil que les persones es desplacin, mentre sopen, per altres zones de la plaça per coincidir amb altres grups. Un altre aspecte que facilita també les relacions personals és el vi i la seva manera de consumir-lo, ja que el porró és un recipient comunitari i que cal compartir. De fet, quan una persona fa un glop de vi ràpidament es pregunta al veí de la taula si en vol fer un glop. Una altra situació que comporta l’ús d’aquest recipient és que hi ha persones que mostren les seves habilitats per beure’n el vi de diverses maneres així troben una excusa per poder establir una conversa amb altres persones.

En aquest espai s’hi poden veure persones de totes les edats, tot i que no hi ha una gran quantitat de famílies amb nens i nenes petits. Tot i que és una activitat intergeneracional es formen grups segons les edats dels comensals, de manera que es pot observar que les persones d’edats similars ocupen el mateix espai en la taula.

Mentre les persones estan acabant de sopar s’inicia un concert de música jazz, però a mesura que la nit va avançant, aquest mateix grup de música comença a interpretar versions de grups de rock català tal com s’ha fet en els últims anys.

Un altre tipus d’àpat que es realitza en altres municipis en el marc de les Festes del Most i de la Verema són els esmorzars. A Font-Rubí per exemple hi ha l’Esmorzar del Veremador, format per pa amb tomàquet i botifarra negra o blanca . Aquest àpat també es feia a Sant Jaume dels Domenys durant els anys en què es va realitzar la festa, es duia a terme a la terrassa de la Societat i en aquell cas estava format per pa amb tomàquet, arengada i raïm.

D’altra banda, a Sant Pau d’Ordal es realitza una  xocolatada el dia de l’empalmada . Aquest acte està organitzat per la colla de diables de la localitat, ja que és una de les associacions que col·labora habitualment en les activitats del poble. Aquest grup fa la xocolata desfeta en unes grans olles i després, amb un tractor guarnit amb globus i altres elements festius, acompanyats per les gralles, la reparteixen passant casa per casa. A Torrelavit, en canvi, on es fa un dinar popular en què cada comensal ha de portar els seus coberts, plats i got, el menú està format per amanida, carn a la brasa amb mongetes, vi i cava, postres i cafè. En la majoria d’aquests actes s’ha de realitzar l’abonament de diners a canvi d’un tiquet que garanteixi l’àpat. En moltes ocasions aquests diners serveixen per finançar els actes de la festa.

Cercaviles

Una altra activitat que es desenvolupa al voltant de les Festes del Most i de la Verema és la cercavila. A Sant Cugat Sesgarrigues, que és un municipi petit, l’organització intenta que tota la població se senti acollida. Precisament per aquesta raó, el segon dia de festa   es porta a terme un Correfoc infantil . Aquest tipus d’activitat és habitual al Penedès, i de fet, és un acte comú en moltes de les festivitats i celebracions que es donen a la vegueria. En altres pobles o ciutats també es realitzen aquesta classe d’activitats, per exemple, a la Múnia es fa la Cercavila del Most. En aquest cas hi intervenen els Balls de Gitanes, de Bastons, de Picarols, o de Panderetes, entre d’altres. També surten els diables amb el drac i una carrossa amb els hereus i pubilles de la localitat.  En aquest cas, s’anomenen hereus i pubilles tots aquells infants i joves de la població que, engalanats amb robes tradicionals (homes: espardenyes, mitgetes blanques, pantaló negre a l’alçada del genoll, camisa blanca, armilla negra,  faixa vermella i opcionalment barretina vermella; dones:  espardenyes, mitges de color clar, faldilla amb estampats florals contrastats o de tonalitats llises, davantal negre, brusa blanca de màniga curta, mitenes reixades negres i opcionalment cosset negre) surten en comitiva, en una carrossa impulsada per un vehicle motor. El mateix dia, a la tarda, se celebra un ball que serà presidit per aquestes figures.

Ballades de Sardanes

Al marge d’aquestes activitats més o menys comunes entre els municipis, n’hi ha d’altres que no són coincidents. En el cas de Sant Cugat Sesgarrigues o de Sitges es realitza una ballada de sardanes. En aquesta activitat, segons els informants, es produeix la participació de les persones grans d’aquestes localitats, de manera que es tracta d’un acte ben valorat per aquest sector de població.

Trepitjada de raïm

En altres municipis del Penedès, com seria el cas dels Hostalets de Pierola o a Sant Llorenç d’Hortons s’hi fan representacions d’oficis tradicionals vinculats a l’obtenció del most per realitzar vi. S’organitzen grups de voluntaris per anar a collir el raïm en alguna de les vinyes que hi ha a prop del poble, i portar-lo al carro mitjançant portadores. En altres indrets s’exposen les eines que es feien servir per treballar la vinya com portadores, premses tradicionals, carros, etc. Un acte habitual de les Festes del Most i de la Verema és la trepitjada de raïm comunitària, com la que pot observar-se a Banyeres del Penedès. En altres localitats aquesta activitat també es realitzava, com a Sant Cugat Sesgarrigues, però es va deixar de desenvolupar degut a la brutícia que generava. Actualment es planteja la recuperació d’aquest acte.

Intercanvi de plaques de cava

Per últim es troben els intercanvis de plaques de cava, una activitat molt arrelada al Penedès. En aquest cas són els municipis de Font-Rubí o de Cubelles els que realitzen aquesta activitat en el context de les Festes del Most i de la Verema. La finalitat d’aquest acte és intercanviar i vendre plaques entre els col·leccionistes i els aficionats.

Altres activitats

a)         Arrencaceps

En aquestes festes, a més dels actes més habituals esmentats fins aquest punt, també se’n poden trobar d’especials per la seva raresa o singularitat. Per exemple, a Sant Pere de Riudebitlles es celebra l’Arrencaceps. És una prova de força física que inicialment va néixer com una activitat masculina l’any 2003, però ràpidament va disposar d’una categoria femenina. Aquesta prova de força amateur va prendre forma dins de l’Associació Juvenil Rivo Birlarum, juntament amb el Gimnàs i la Ràdio de Riudebitlles. El concurs està inspirat en l’espectacle L’Home més fort del Món que es celebra a diferents països del món des de fa anys. En aquest cas, les proves estan adaptades a l’entorn agrícola i en relació a les feines que es fan a la comarca. El torneig pot constar de set activitats diferents on apareixen estris, tasques o materials relacionats amb la vinya, i finalment, a cada edició, per sorteig, se n’escullen cinc. Les proves són: a) la càrrega de remolc, que consisteix en transportar tres portadores de raïm fins a l’altre extrem de la pista per deixar-les anar a sobre d’una plataforma, b) el transport d’una portadora de 50 litres el màxim de recorregut possible, c) el llançament d’un cep de 5 kilograms de pes (prova en què el participant pot aprofitar l’impuls corrent fins a tres metres), d) l’arrossegament de tractor, en què s’ha de fer una distància de 10 metres en el mínim temps possible, e) La Roda, en què s’ha de fer girar una roda de tractor en un recorregut de 50 metres, f) el transport de bales de palla de 30kg d’un extrem a l’altre del recorregut en el mínim de temps possible i g) la prova de Força Estàtica, que es tracta d’aguantar 2 cistells de 3 kg cadascun el màxim de temps possible.

 

b)         Forquilla Riudebitllenca

Una altra activitat pròpia de Sant Pere de Riudebitlles és la Forquilla Riudebitllenca, que consisteix en una degustació gastronòmica de plats elaborats pels comerços i restaurants del poble. A tall d’exemple, el primer any que es va celebrar, el 2004, es van repartir més de 1.000 racions de menjar i una quantitat semblant de copes de cava.  Aquest acte té la funció de promocionar les begudes que s’elaboren al territori com el vi i el cava.

 

c)         La Pujada del Ruc

 Un altre municipi en què es desenvolupa un acte diferenciat és la Granada, en aquest cas es tracta d’una activitat que està molt vinculada a la seva festa major, la Pujada del Ruc al Campanar.  Tot i que és una activitat que es relaciona més directament amb la Festa Major, aquest acte s’inicia per la Festa del Most.

 La Pujada del Ruc al campanar està envoltada de foc i aigua, aquest animal pot escopir qualsevol dels dos elements, aquest fet pot provocar alguna remullada entre els assistents, ja que la figura està pensada amb aquesta finalitat, i de forma accidental alguna cremada. La música i la coreografia va animant l’espectador mentre el Ruc realitza la seva pujada pel campanar durant la Festa del Most. Després, el Ruc es quedarà allà dalt des del mes d’octubre fins al juliol, vigilant els veïns i al càrrecs públics. Aquesta funció la realitzarà fins que arribi el segon diumenge de juliol (inici de la Festa Major), llavors baixarà del campanar per explicar amb un llenguatge satíric què ha fet cadascun dels vilatans, però sobretot els càrrecs públics.

"Vet-ho aquí que una vegada hi havia un ruc que no menjava i cada dia perdia més. Tot passejant-lo per la carrerada i dia rere dia, al passar per darrera l'església l'animal mirava frisós un lletsó que havia nascut dalt del campanar.

Els veïns li aconsellaren fer-li menjar aquella herba de la qual n'estava tan engelosit. I ja els teniu tots muntant bastides, taulons i corrioles per pujar l'animal dalt el campanar. Lligat pel coll l'empenyeren amunt mentre els més saberuts que s'ho miraven anaven dient 'Mireu com riu de content que està abans de prendre la medecina'. No s'adonaven que l'estaven escanyant i, per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt es trencaren les cordes i tota la bastida se'n va anar en orris. No en quedà notícia si el ruc va morir o no, però el clot que feren va ser anomenat la Bassa Pedrera, lloc on es troba la plaça de Sant Joan, darrera l'església".

d)        La Gotimada

Al municipi de Torrelavit se celebra La Gotimada. Aquesta manifestació cultural consisteix en una guerra de raïm entre els veïns del terme. En aquesta batalla poden participar-hi més de 100 persones que es llençaran més de 1.000 kg de raïm, comprat a un productor de la zona. Malgrat que pot semblar que és una activitat pels joves del poble, al final  hi acaba participant gent de totes les edats. Tot i que no hi ha cap perill físic rellevant, hi ha participants que porten ulleres de protecció per evitar que entri el most en contacte amb els ulls, perquè provoca coïssor. Un altre element és el casc per evitar impactes forts al cap. Per últim, les persones hi acudeixen amb roba vella ja que pot queda molt bruta degut al most del raïm esclafat, que resulta difícil de netejar.

e)         El Pesat de la Pubilla i de l'Hereu i la Font de Vi

A la localitat de Sitges se celebra el Pesat de la Pubilla i de l'Hereu. La pesada dels joves es realitza després del concurs de trepitjadors de raïm. La pubilla i l’hereu se situen a sobre d’una balança de forma individual i el celler patrocinador de la Festa de la Verema els regala l’equivalent del seu pes en ampolles de vi. Allà mateix, també trobem una altra particularitat única al Penedès, la Font de Vi. Aquesta tradició va començar l’any 1962 i el funcionament és simple, ja que és una font d’aigua que es manipula perquè aquell dia el líquid que en surti sigui vi.

f)         Corremost

Al nucli de la Ràpita se celebra el Corremost. És una rua que es porta a terme amb vehicles sense motor, com bicicletes o patinets. Els participants guarneixen els vehicles amb motius vinícoles, i ells mateixos van també disfressats.

Totes les activitats que es produeixen en el context de festes popular, en aquest cas les Festes del Most i la Verema, acaben tenint algun efecte en les poblacions on es duen a terme, ja que la seva realització i la participació de vilatans i visitants comporten la creació d’una identitat comuna. Es desenvolupen una sèrie d’activitats que part de les persones senten com a pròpies, ja sigui perquè les han anat vivint repetidament al llarg de la vida, per la seva vinculació amb el territori, o per les persones amb qui les comparteixen, entre d’altres. Aquestes activitats estan relacionades amb la seva identitat personal, que alhora les vincula a la del grup. Per aquesta raó, a les festes hi ha una divisió dels actes segons els grups d’edat que s’estableixin, de manera que hi ha activitats que estan destinades a nens i nenes, d’altres per als joves, o per als més grans.

Aquesta manera de dividir el temps i l’espai afavoreix l’establiment de vincles dins del mateix grup d’edat, però difícilment amb els altres. Per facilitar que totes les classes d’edat es retrobin i també estableixin lligams, s’organitzen activitats on no hi ha una segregació clara. És el cas dels àpats o la cercavila; activitats que involucren a tot el poble i que faciliten l’intercanvi d’impressions entre generacions. Les persones més grans expliquen la manera de fer d’abans per tal que els més joves puguin conèixer les arrels del poble, però alhora, les noves generacions també mostren de primera mà als més grans com és el seu món actual. Un exemple d’aquest intercanvi es produeix en les ballades de sardanes, on les persones grans intenten explicar al joves com s’executa la dansa, els passos que existeixen i la manera de col·locar-se dins de l’anella. Alhora, també es produeix un context per anar més enllà en la conversa, i poder explicar, per exemple, les vivències que van tenir durant la seva joventut i comparar-les amb la manera de fer en el present.

Les festes també són emprades com una manera de diferenciar-se dels altres municipis. Malgrat que algunes activitats poden ser semblants entre les viles, cada participant intenta explicar la particularitat que té l’acte que es desenvolupa a la seva localitat, i intenta diferenciar-lo dels d’altres termes municipals. De fet, les diferents poblacions intenten explicar, a través dels seus actes com és el territori que les envolta. Un exemple és la lectura del pregó de les festes, on enòlegs o enòlogues, a través de la seva vinculació amb el vi i el cava, vinculen les persones amb la terra i la vinya. La manera de fer-ho és parlant del tipus de sòl, la climatologia, la qualitat del producte, el record de com treballaven les terres els avantpassats o la seva manera de produir el vi. L’orador i la resta d’oients s’uneixen en una comunitat aprofitant les característiques del territori i del passat per descriure el present.

En moltes ocasions, les Festes del Most i la Verema són emprades pel municipi per atraure visitants d’altres indrets. D’aquesta manera es donen a conèixer els productes que s’elaboren al territori, com el vi, el cava o els licors, de manera que també té una funció econòmica. A la Ràpita, per exemple, hi ha un notable increment de visitants durant els dos caps de setmana que dura la festa, de manera que molts cellers i empreses elaboradores de licors hi participen amb estands on promocionen els seus productes.

Història i transformacions de l'element: 

En general es pot dir que les Festes de la Verema i del Most van començar a implantar-se en algunes poblacions del Penedès en el moment que la vinya va tornar a esdevenir el cultiu principal del territori, passats els primers anys de la postguerra i de l’economia de subsistència que havia revifat el conreu del cereal. Alhora, aquestes festes prenen una nova embranzida a partir de la democràcia malgrat que els paràmetres socials i econòmics, des d’aleshores i fins avui, són uns altres.  En aquests pobles la festa ha esdevingut ja una tradició i és també una forma de promocionar els vins que s’hi produeixen.  A continuació, es realitzarà una explicació històrica de com han anat canviant aquestes festes.

L’origen de les festes de la Verema i del Most se situa al sud de França. Aquesta festa estava pensada per promoure el comerç dels productes agrícoles del territori i atraure públic forà. Durant el franquisme, al 1943, es celebra una fira semblant a la que es feia a França, concretament a Vilafranca del Penedès, anomenada Exposición y Feria Oficial de la Viña y el Vino. Aquesta activitat tenia un caràcter més de fira que de festa. En aquesta fira hi havia un procés d’organització jerarquitzat , de manera que eren les institucions polítiques del moment les que decidien com seria l’activitat. En aquest sentit, es van constituir diverses figures com la presidència (amb el poder executiu sobre la festa), les reines (dones escollides per dur a terme un paper de representació institucional), capellans que realitzaven la benedicció del primer most, etc. També s’hi realitzaven una gran quantitat de discursos amb un caràcter polític i comercial.

És en aquesta època en què es comencen a implantar les festes del Most i de la Verema en algunes poblacions penedesenques, on es vivien com una manera de relaxar-se i de gaudir. Era com una recompensa al patiment de tot un any de treball que culmina amb la verema. D’alguna manera, per a les persones que han realitzat aquestes tasques, es pot dir que l’any no neix el dia 1 de gener, sinó quan s’acaba de veremar. Així mateix, en aquest moment, torna a començar la nova temporada agrícola. Per aquesta raó es feia una celebració, per tal de festivar una bona collita i una bona entrada al nou any vinífer. Tot i que a dia d'avui la vinya i el vi continuen sent importants al territori, aquesta litúrgia ha patit una sèrie de canvis al llarg dels anys. Inicialment era una festa relacionada amb la fe i la religiositat cristiana, en la qual es donava gràcies a Déu per la climatologia i la benevolència del temps (perquè no hagués pedregat). Degut als orígens religiosos d'aquesta festa, alguns municipis tenen una imatge religiosa, com és el cas de la Múnia, on agraeixen a Santa Maria de la Múnia els bons resultats obtinguts durant l’any agrícola, fet que es repeteix des de l’any 1958. A l’actualitat, aquesta festa no està relacionada directament amb la fe, ja que ha evolucionat cap a un caràcter més lúdic i econòmic, tot i que en molt llocs encara es conserva l’acte religiós. 

Degut al paper important que va tenir l’Església durant el franquisme, els mossens tenien una gran capacitat d'influència sobre les persones que estaven dins de la seva comunitat. Aquesta situació es va viure a Sant Pau d’Ordal amb l'arribada de mossèn Borràs al municipi al voltant de l’any 1946. Aquest mossèn va ser la persona que va començar a dissenyar els actes festius per les Festes del Most i de la Verema. Va introduir l'acte religiós amb una missa solemne i va fer portar una coral de Barcelona en el seu primer any. Degut a l'èxit que va tenir al poble, en anys posteriors es van anar introduint altres elements a la festa, com una representació de teatre o balls. També es van començar a realitzar ofrenes de productes del camp (que es quedaria el mossèn degut a la seva precarietat econòmica). També es feia una exposició dels productes del camp; una mena de concurs que servia per veure qui era el qui havia aconseguit cultivar els vegetals més ofenosos. Això es feia a la rectoria del poble de  Sant Pau d’Ordal. Una nova activitat que es va introduir poc temps després va ser la de passar sobres per les cases perquè els vilatans fessin una donació econòmica pel capellà. Aquest donatiu s’ha mantingut fins l’actualitat, però ara els diners recollits es destinen a finançar la festa, i conjuntament amb el sobre es reparteix un petit obsequi.

L’arribada de la democràcia va comportar la recuperació de la festa per part d’un grup de joves al 1979, que la van anomenar la Festa de la Collita Popular, però van canviar alguns dels actes que s’havien fet anteriorment. Per exemple, en comptes de fer ofrenes a l’església, es va optar per portar aquests productes agraris al casal d’avis del poble, activitat que ha perdurat fins a l’any 2000 . Aquesta festa estava deslligada tant de la Societat (tot i que aquests li donaven suport logístic en cas de necessitat) com del mossèn que hi hagués en aquell moment. A dia d’avui aquesta festa és organitzada pel Centre Agrícola, amb la participació de gran part de la població a través de l’aportació d’idees i suggeriments. Algunes de les activitats que s’han realitzat són exposicions d’eines del camp, gimcanes de tractors, llançament d’aixades, tast de vins, un dinar popular, o correfocs, entre d’altres.

En altres municipis, aquesta festa neix com un simple ball després de finalitzar les tasques del camp, conegut com el Ball del Most, i juntament amb el ball es tastaven els primers vins i caves que s’havien elaborat. Tanmateix, aquesta festa va anar assolint un nou caràcter a mesura que es produïen canvis tant en l’àmbit social com l’econòmic del territori i que feien canviar la percepció de la població.  De manera que aquesta festa va passar a ser un acte de tipus commemoratiu, en comptes de ser una activitat per celebrar el final de la verema. Per exemple, a la Ràpita, l’any 1945 es feia el Ball del Most, però a partir de l’any 1973 va passar a anomenar-se la Festa del Most, i s’hi van desenvolupar més actes. Un recorregut semblant, va tenir el Ball del Most a Font-rubí, on a causa de la pèrdua d’importància econòmica de l’activitat agrícola i el descens de persones que s’hi dediquen, la Festa del Most, a dia d’avui, té més aviat un valor històric i de rememoració de les activitats tradicionals lligades a la producció de vi.

Un altre exemple de transformació festiva es troba a Torrelavit. Entre els anys 1950 i 1960 s’hi feia el Ball del Most, que era un simple ball de tarda al local social del poble, però amb l’arribada dels vehicles de combustió com el cotxe o la motocicleta, així com les discoteques a d’altres localitats veïnes, aquest ball va desaparèixer  . Més endavant, al voltant de l’any 2009, un grup de joves de Torrelavit, després d’una mala collita de raïm degut a unes elevades precipitacions, van aprofitar per fer una guerra de raïm podrit, que els següents anys es va convertir en una guerra de paper mullat. Aquesta primera batalla de raïm va afavorir que es tornés a recuperar  la Festa del Most que s’havia perdut, però adaptada a les noves circumstàncies socials, com en d’altres localitats. En edicions posteriors es va organitzar, de nou, la Gotimada (guerra amb raïm) en el context ja de la Festa del Most.

A Sant Martí Sarroca se celebra la festa de forma continua des d’abans de 1989. En aquest cas, es va recuperar gràcies a la Societat del Centre, una entitat privada amb més de 400 socis i sòcies dotada de grups de teatre, de coral, o de cant que també organitza els balls de saló, entre altres esdeveniments. Es tracta, doncs, d’una entitat molt vinculada a la cultura del poble. Degut a aquest fet, van aprofitar que la temporada de ball començava a voltants de setembre i que els orígens del poble són agraris, per celebrar la Festa del Most i donar el tret de sortida a la nova temporada de balls de saló. Per tal d’organitzar-la, van visitar les Festes del Most i la Verema de Sitges per veure quina mena d’activitats feien i poder adaptar-les a Sant Martí.

Un canvi que va viure la festa de Sitges fou la substitució de la Reina  dels anys del franquisme per la figura de la Pubilla, canvi que es va produir a l’any 1979. A Sitges, cada entitat local presenta una noia d’entre 16 i 22 anys, que per arribar a ser la pubilla del poble haurà de mostrar el seu coneixement sobre el mateix en una mena de competició amb la resta de noies. El nom de la pubilla es dona a conèixer durant el Ball de Gala del divendres del cap de setmana en què se celebra la festa, tot i que les aspirants ja hauran estat entrevistades el dia abans. Aquesta mateixa figura també la trobem a la Múnia, tot i que actualment no n’hi ha només una, sinó que prenen aquesta consideració totes les noies del poble que vulguin ser-ho, juntament amb tots els nois que vulguin ser hereus. A Sant Jaume dels Domenys, també existia la figura de l’hereu, i en aquest cas ambdós membres de la parella eren escollits d’entre tots els joves del terme. A Torrelavit, l’hereu i la pubilla es triaven mitjançant votacions populars dels joves d’entre 15 i 22 anys, però a dia d’avui és un grup format per set representants  de les associacions municipals qui decideix qui seran, després de conversar amb els candidats i candidates.

En relació a les tasques que porten a terme aquests personatges, a Sitges, la pubilla és qui realitza la primera trepitjada de raïm per aconseguir el Primer Most, que és presentat a l’Eucaristia.  A Sant Jaume dels Domenys també eren l’hereu i la pubilla els qui realitzaven la primera trepitjada, acte al qual posteriorment podien afegir-s’hi més persones. Aquesta activitat forma part del orígens de la festa, ja que oferir el primer most a l’eucaristia era la manera d’agrair a Déu la bona collita. En cas que la collita hagués estat dolenta degut a les inclemències del temps, aquesta acció servia per demanar una climatologia més benigne l’any següent. Per a algunes persones, l’ofrena del most ha quedat com una activitat complementària a les festes, de manera que tot i no ser creients hi participen com a tradició.

Processos i preparatius: 

Per desenvolupar qualsevol festa popular és necessària la realització de determinats preparatius. Es vol fer referència, en aquest apartat, a totes aquelles activitats populars que, tot i estar vinculades a la Festa, no se celebren directament durant els dies establerts, sinó amb anterioritat. Són les organitzacions i les entitats locals les que fan aquestes tasques prèvies per tal de poder desenvolupar la seva activitat el dia assenyalat. En moltes ocasions això significa que han de posar-se en contacte amb d’altres entitats locals, o fins i tot amb entitats d’altres pobles, per realitzar una Festa el més lluïda possible.

Un acte previ propi de Sant Pau d’Ordal és la capta. En el context de les Festes del Most  i la Verema és l’única localitat on es porta a terme un acte d’aquestes característiques. Aquesta capta es porta a terme amb l’ajuda d’un sobre buit que es passa per totes les cases del poble, juntament amb un petit obsequi que pot ser una figura d’un gegant, d’un capgròs, o, com a l’any 2016, d’un davantal. Els diners recaptats aniran destinats al finançament de la festa municipal.

El cas de Sant Cugat Sesgarrigues pot ser una mostra de com es realitzen aquestes tasques als municipis, tot i que, segurament en cada terme hi poden existir variacions. La Comissió de Festes s’encarrega de coordinar a totes les entitats locals per tal que aquestes participin de forma activa en la realització de la festa.  Les mateixes colles, com la de geganters, diables, grallers, etc. estan predisposades a participar. Els grups de cultura popular reben subvencions de l’Ajuntament per poder desenvolupar la seva activitat durant l’any; per contra, s’entén que la seva participació a la Festa Major, la Festa del Most o d’altres celebracions és necessària  per tal de poder desenvolupar els actes que es programen com els balls de gegants, els correfocs, la música que s’interpreta amb les gralles per la cercavila, etc. A més, sovint podran obtenir més finançament a través de la gestió de les barres del servei de bar que la Comissió de Festes instal·la als sopars populars o als concerts.

Per realitzar el repartiment de les barres de bar entre les entitats, aquestes es reuneixen amb la Comissió per tal de posar-se d’acord en els horaris i dies que tocarà a cada colla. Normalment no hi ha cap conflicte en aquestes qüestions, però si fos el cas que dos o més grups no es posessin d’acord, es realitzaria un sorteig per decidir els torns. Les colles i la Comissió actuen d’una forma molt col·laborativa, delegant-se part de les responsabilitats en cas de necessitat per preparar els actes de la millor forma possible.

Seguint en el cas concret de Sant Cugat, el sopar popular és organitzat per l’entitat dels Tres Tombs. Els membres d’aquesta colla són els que s’encarreguen de distribuir les botes que fan la funció de taula, les barbacoes amb els estris i materials de cuina, i són els encarregats de buscar el menjar que serà intercanviat per un petit donatiu de la gent que vol participar en el sopar. Majoritàriament són les dones les encarregades de distribuir en racions els aliments crus que formaran diferents menús. A continuació, les persones interessades en sopar es dirigeixen a la barra per demanar el plat que prefereixin (arengades, botifarra fresca, negra o blanca, cansalada, etc.) i ho bescanvien pels diners que els organitzadors han pactat prèviament. Després, aquestes persones es dirigeixen a les barbacoes enceses per cuinar les viandes. La preparació de les barbacoes recau en els homes de l’entitat, són ells els que preparen els ceps que serviran per fer el foc i les brases per cuinar. Part de la llenya es troba a la mateixa plaça, a costat de les barbacoes, i en cas que se’n necessiti més, hi ha un remolc a les afores de la plaça, a la part de darrera, amb més ceps secs.  Aquesta és una altra manera de buscar fons econòmics per poder costejar part de les despeses que generen les activitats culturals i d’oci. 

Els diables són els que habitualment porten la barra del sopar popular i del concert que es fa després. Tanmateix, el primer dia de la festa, col·laboren col·locant una traca a la pista de futbol sala, al terra, i que encén un dels seus membres. Això serveix per indicar que s’inicia el pregó a la sala de plens de l’ajuntament. Els diners obtinguts pels diables els destinen a comprar la pirotècnia que encendran per a la Festa Major o d’altres festes. 

Dedicació: 

Aquesta festa no es dedica a un patró o a una patrona concrets, tot i que hi ha molts pobles que realitzen algun acte religiós per donar gràcies a alguna santa o sant per la bona collita, o en cas de què no hagi estat bona, per demanar que l’any següent sigui millor.

Es pot trobar un gran nombre de pobles que realitzen una missa especial per aquell dia, com seria el cas Sant Cugat Sesgarrigues o a Sant Pau d’Ordal.  A Sant Jaume dels Domenys (quan es realitzava la celebració) o a Sitges, són la pubilla i l’hereu els qui presenten el primer most durant l’eucaristia al patró de la vila, que en cas de Sitges és Sant Bartomeu. Una altra activitat que poden realitzar la gent del poble o els visitants  és una peregrinació a alguna ermita o església, com es fa a Torrelavit, on es visita l’església romànica de Sant Marçal de Terrassola. Per últim, a la Múnia se celebra un acte per donar gràcies per la collita a Santa Maria de la Múnia, fet que es repeteix des de l’any 1958.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les eines emprades per realitzar aquestes festes són les que estan relacionades amb les tasques del camp, principalment amb aquelles que estiguin més lligades a la vinya i al vi. Per aquesta raó és molt fàcil observar portadores, banyeres on es trepitja el raïm, tractors, aixades, bales de palla, però també els vestits que llueixen hereus i pubilles.

En el cas de Sant Cugat Sesgarrigues, per dur a terme el sopar es fan servir botes de vi en posició vertical com a suport dels taulons que fan de superfície per recolzar els plats, els porrons i les begudes que s’hagin demanat a la barra. Per fer ús de les barbacoes són necessàries les graelles pel foc, així com les pinces per poder manipular el menjar que es cuina.

Les barres que fan servir les colles són de tipus portàtil, cedides pels proveïdors de begudes i refrescos.

L’escenari on es realitza el concert és sobre una tarima a uns 20cm d’alçada, on se situen els diferents elements del grup de música com els instruments i els amplificadors, les llums d’ambient i els focus que il·luminen als músics, així com ells mateixos.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Per tal de poder desenvolupar les Festes del Most i de la Verema cal que hi hagi persones disposades a dedicar el seu temps lliure a organitzar els actes , ja que a diferència de les festes gestionades des de l’Administració Pública, on són treballadors remunerats els qui les organitzen, en el cas de les Festes del Most i la Verema són persones que ho fan de forma altruista. Per aquesta raó existeixen comissions de festes, associacions o, com a Sitges, el Foment del Turisme de Sitges. Aquests grups intenten coordinar la resta d’entitats locals per tal de realitzar els actes, distribuir les partides econòmiques per contractar orquestres o grups de música, serveis especials o d’altres necessitats.

A Sitges, com s’ha esmentat, hi ha el Foment del Turisme de Sitges; a Castellví de la Marca, les Comissions de Festes del Municipi; a la Ràpita, el Grup de Joves de la Ràpita; a Sant Pere de Riudebitlles, l’Associació Juvenil Rivo Birlarum i a Font-Rubí o a Sant Cugat Sesgarrigues, la Comissió de Festes. En molts casos, a més d’aquests grups, també hi ha la col·laboració de l’Ajuntament: de vegades per organitzar la festa, i d’altres per ajudar amb els tràmits administratius o amb el finançament.

Concretament a Sant Cugat Sesgarrigues les festes estan organitzades per la Comissió de Festes, formada per un total de cinc persones, tot i que l’Ajuntament té l’última paraula. Com a nexe d’unió entre ambdues institucions hi ha el Regidor de Cultura, que a més, forma part de la Comissió de Festes. D’aquesta manera es pot dir que la Comissió és un òrgan extern, que està formada bàsicament per gent del poble i que gestiona els diners públics que van destinats a les festes del poble.

Les persones que formen la Comissió són voluntàries i amb ganes de col·laborar per al bé del poble. Si un dels membres de la Comissió decideix deixar el càrrec, per trobar una altra persona, es comencen a donar veus, és a dir, es posa un anunci a la revista local Dia a Dia, perquè la gent del poble conegui la situació i algú s’hi afegeixi. A més, de la Comissió i l’Ajuntament, es poden trobar altres entitats que també ajuden a organitzar les festes.

A Sant Pau d’Ordal, la Festa de Most està organitzada per un grup que gestiona moltes de les activitats culturals del poble; la Societat del Centre, entitat formada per uns 400 socis.

Les festes tenen una funció socialitzadora perquè es produeixen en un moment i espai concret que fa que part de la població surti de la rutina diària per fer quelcom diferent. Aquesta situació fa que les persones estiguin més predisposades a conversar amb els veïns i establir lligams, o bé, mantenir-los. Durant les Festes del Most i de la Verema les persones accedeixen de forma més fàcil a relacionar-se amb la resta de la població, però fins i tot a conèixer altres persones que van per primera vegada a la festa.

Els vilatans expliquen part de les activitats que s’hi desenvolupen, però també la història del poble i com és la vida en aquell municipi durant la resta de l’any. Així que també tenen la funció de donar a conèixer el municipi.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
El conreu de la vinya
L'elaboració del cava
L'elaboració del vi
Participants/Executants: 

En relació als participants, l’objectiu d’aquestes festes és aplegar el màxim de persones possible, ja que en la majoria d’actes hi ha cabuda per a totes les persones independentment de la seva edat. En municipis on hi ha un nombre baix d’habitants, com Torrelavit, Sant Cugat Sesgarrigues o Lavern, la participació ciutadana en els actes o en la organització de la festa acaba sent més directa . Aquesta situació és fruit de la major capacitat dels habitants per intervenir i fer suggeriments a les associacions, que poden ser sentides com a més properes i obertes, en comparació a localitats més grans. Tanmateix, aquests altres indrets reuneixen més quantitat de públic.

Precisions ús i funció: 

La funció de les Festes de la Verema i del Most pot ser variada segons el poble on es realitzi, però manté uns punts en comú. Una de les funcions més importants de les festes populars és retrobar els orígens de la comunitat. És important que el grup social estableixi uns ponts que uneixin a tots els membres del nucli.

Una manera d’establir ponts entre els ciutadans és amb la transmissió de coneixement, sobretot per la canalla que, degut a la industrialització i la mecanització del camp, no ha pogut conèixer les feines manuals associades a la recol·lecció i a la producció del vi, i elles són les persones que simbolitzen el futur, així que són les encarregades de guardar la tradició i el coneixement per evitar que es perdi. Aquest fet va fer reflexionar els organitzadors de la festa a Sant Pau d’Ordal, on la participació en la trepitjada popular de raïm, per part de nens i nenes, era tan alta que es va plantejar si era necessari continuar realitzant l’activitat, ja que era un acte que s’allargava durant molt de temps i dificultava el desenvolupament d’altres actes. Però, es va arribar a la conclusió que, precisament per aquest fet, calia seguir, per tal que les noves generacions poguessin entendre i comprendre part de la història del poble.

Una altra funció que té aquesta festa és la d’esbargiment i de trencament amb la rutina diària. Són fets comuns en la majoria de localitats la contractació de grups de música o d’orquestres, la celebració de concursos o competicions, com l’Arrencaceps, o d’activitats esportives relacionades amb el camp. També hi ha altres activitats que conviden al riure i a la disbauxa, com el Corremost o la Gotimada. A Sant Cugat Sesgarrigues, es planteja la festa com una forma d’acomiadar-se de l’estiu, de tenir les últimes interaccions obertes amb els veïns abans de retornar a la rutina que marca la tardor i l’hivern. En certa manera es relaciona amb la idea escolar d’inici de curs, de tornar a començar el cicle anual, i anar realitzant les activitats quotidianes fins que torni a aparèixer una nova oportunitat de reunió festiva popular, com la cavalcada dels Reis Mags d’Orient o el Carnaval.

Per últim, en molts municipis aquesta festa té una funció econòmica i de promoció. A la Ràpita es produeix la presentació dels vins, caves i licors de la zona, de la mateixa manera que a Sitges, on a més, el patrocinador principal de la festa és una coneguda marca de vins. En moltes localitats també s’hi troben parades i fires de productes artesans. 

Patrimoni relacionat: 
El conreu de la vinya
Festes del Most i de la Verema
L'elaboració del cava
L'elaboració del vi
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Per analitzar la magnitud de la significació simbòlica i socioeconòmica de les festes del most i de la verema, primerament cal tenir en compte quins són els elements que concentren l’interès dels membres de la societat que les viu, i en part, aquests elements tenen a veure amb les funcions que compleix la festa. 

   Un dels punts més comentats o valorats en moltes localitats és l’afluència de públic d’altres municipis per veure les activitats que es realitzen, fet aprofitat per la població local per mostrar els seus productes relacionats amb la vinya, com són els licors, vins, o caves. En aquest sentit, les festes del most i la verema centren el seu valor en el potencial de desenvolupament econòmic que representen per la localitat que les celebra. Un exemple d’aquest augment de població durant les festes de la verema s’observa a les Cabanyes, on gairebé s’incrementa en un 50%. A la Ràpita, on la població habitual se situa al voltant de les 1.600 persones, arriben a les 6.000 durant la festa, i acullen unes 70 empreses vinculades amb els vins, caves i licors. En aquest municipi, es té constància d’exposicions de begudes del Penedès des de 1973. 

Precisament les exposicions de begudes alcohòliques elaborades amb el fruit de la vinya i de productes artesans són un element comú en la majoria de festes del most i la verema celebrades arreu del Penedès. A part dels dos municipis esmentats es pot observar aquesta mostra a Font-Rubí, a Sant Pere de Riudebitlles, a la Granada, a Lavern, a Cubelles o a Torrelavit, on també es fa tast de vins.

Des d’una altra perspectiva, aquestes festes esdevenen un punt rellevant en el calendari per a moltes persones, precisament perquè impliquen un canvi en l’activitat diària, una marca que assenyala el final d’una etapa del cicle anual i el començament d’una altra. Tal com esmentaven les informants de Sant Cugat Sesgarrigues, malgrat que són conscients del significat tradicional de la seva festa, actualment s’interpreta com una celebració íntima, per retrobar els veïns, renovar-hi els vincles, acomiadar l’estiu i iniciar un període d’activitats habituals fins l’arribada de Nadal.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

Els organitzadors valoren de forma important el registre d’informació per poder desenvolupar actes que ja es feien antigament als municipis, així poden mantenir les tradicions. Tot i que en la majoria de vegades és absent segons els informants. En ocasions es troben documents de registre, factures, protocols o normatives escrites a partir dels quals hom pot conèixer què es feia en el passat. En el cas de les Festes del Most i la Verema no existeixen compilacions d’aquest tipus de documentació, de manera que cada entitat organitzant fa servir la memòria oral per intentar recuperar la tradició o de generar-ne de noves.

De fet, la data de recuperació de la majoria de les Festes del Most i la Verema actuals és posterior a l’arribada de la democràcia, per tant a partir dels anys 1980. En aquest sentit, a part de la recuperació de tradicions també es produeix un fenomen de generació de noves activitats, més vinculades amb les realitats socials de cada moment, que, en el futur podran esdevenir noves tradicions o no.

En aquest cas, la transmissió del coneixement es produeix oralment a l’entorn d’organitzacions, comissions o societats. Les persones que porten més anys a l’entitat poden explicar la manera com s’ha anat actuant, com s’han enfrontat els problemes, els actes organitzats, etc. En moltes ocasions els ajuntaments tenen un paper rellevant, ja sigui com a impulsors dels actes o cedint els mitjans per a la seva execució.

Viabilitat / Riscos: 

Un dels motius que fan que les festes perdurin al llarg dels anys és l’estima que sentin els ciutadans vers elles i com aquest fet es tradueixi en implicació per organitzar-les i gaudir-les, a més del suport rebut per l’administració pública.

A Sant Cugat Sesgarrigues, per exemple, la festa del most se celebra des dels anys 80 i, en aquest període de temps, s’han viscut fases de tota mena pel que fa a la implicació de la població. En un període concret, la Comissió de Festes no trobava relleu, de manera que per un temps la festa va desaparèixer. En aquest cas, si no hagués estat per la tasca realitzada pel regidor de cultura i amb la col·laboració de les entitats del poble és gairebé segur que moltes activitats i festes s’haguessin deixat de fer.

Una part de la societat que té molt de poder en el manteniment d’aquestes festes és el jovent, ja que són aquestes persones les que continuaran treballant de forma altruista i voluntària per mantenir les tradicions del pobles, i de fet foren els que a partir de la dècada dels 80 del segle passat van treballar per tal de recuperar les festes tradicionals. En molts pobles es pot veure que els organitzadors de les festes tenen en el seu nom la paraula Juvenil o Jove, com per exemple el Grup de Joves de la Ràpita o l’Associació Juvenil Rivo Birlarum de Sant Pere de Riudebitlles.

D’alguna manera, que hi hagi organitzadors i persones que gaudeixen de la festa és un indicatiu que la valoració que en fan és positiva, i d’altra banda, la implicació de persones més joves pot significar unes majors probabilitats de persistència.

Les Festes del Most i de la Verema es van recuperant o implementant cada cop a més poblacions, com a Igualada on se celebra aproximadament des de 2010, o a Sant Llorenç d’Hortons on es va celebrar per primer cop el 2012. A Sant Jaume dels Domenys, en canvi, són unes festes que varen deixar-se de celebrar al voltant del 2010, però que han estat substituïdes per la Festa del Vi i de l’Oli Novell, que tenen lloc en dates hivernals.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

En general, la major part de la població participant valora positivament la festa.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

Les festes se solen promocionar mitjans els mitjans de comunicació locals i comarcals.

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Per tal de poder elaborar aquest treball es van entrevistar a alguns membres de l’Associació de Festes de Sant Cugat Sesgarrigues, així com alguns vilatans de la localitat. També es van fer servir les explicacions dels participant que van assistir al Taller de Memòria Oral de Lavern, ja que aquest acte va permetre tenir una gran visió de les festes que es desenvolupen a la vegueria.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimarts, 6 desembre, 2016
Actualitzacions de la fitxa: 
divendres, 29 desembre, 2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès