El Corpus al Penedès, festa de Corpus de Sitges

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0024
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
El Corpus de Sitges
Grup i/o comunitat: 
El Corpus, a Sitges, és una festa celebrada per persones de totes les edats, generalment en grups familiars, de veïns o en el context d'entitats.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La festa de Corpus és una festivitat catòlica que va ser establerta pel Papa Urbà IV l’any 1264, tot i que té els seus orígens en la pietat popular medieval. Es tracta d’una celebració per homenatjar l’Eucaristia i des dels seus orígens combina elements religiosos amb d’altres de populars. Fou a partir del segle XVIII quan van prohibir-s’hi la majoria d’elements profans, fet que va provocar cert retrocés en el seguiment de la festa.

A l’actualitat, la popularitat de què gaudeix el Corpus al Penedès és molt variable segons el municipi. En diverses localitats es pot observar l’elaboració de catifes o decoració de petits altars en espais públics, com places o carrers, així com la realització de processons i pregàries en aquests altars. Tanmateix, es tracta d’una festivitat que, en termes generals, ha anat perdent popularitat, essent responsables del seu manteniment principalment els membres actius de les parròquies. D’altra banda, també s’observa en algun cas el fenomen invers, és a dir, l’eliminació de la vessant religiosa, i per tant de la processó, però mantenint la tradició del guarniment d’espais públics pel seu valor estètic i possible reclam de visitants.

Com a referent de Corpus, en tal que festa popular i religiosa alhora, i que genera adhesió i identitat entre la població local, hi ha el Corpus de Sitges, del qual es conserva documentació relativa a la processó des del segle XVII. El punt culminant de la festa és precisament la processó, que passa pels carrers del casc antic de la ciutat, engalanats amb catifes florals. La finalitat de les catifes es embellir els espais i honorar el seguici, format, entre d’altres, per elements de cultura popular i bestiari festiu, infants que han fet la Primera Comunió en l’any en curs, el penó de la Minerva, i la Custòdia amb el seu cos de portants.

D’altra banda, aquesta celebració té la particularitat que comprèn altres activitats, que s’hi han anat incorporant en diferents períodes, com el guarniment de balcons, façanes i altres espais de la ciutat; l’Exposició Nacional de Clavells, que en el seu origen era un acte independent del Corpus i, per últim, l’Exposició de Bonsais.

Es tracta d’una celebració amb gran adhesió popular, amb participació de grups d’amics, familiars o veïns, que han anat transferint els coneixements vinculats a l’elaboració de catifes florals de generació en generació, però on també s’hi ha anat afegint entitats culturals, esportives o educatives de la ciutat, tant en l’elaboració de catifes i el seguici de la processó, com en la participació de la resta d’activitats que conformen la festa avui. La convivència entre generacions permet que cadascú aporti el seu coneixement, de manera que per part dels integrants més joves s’introdueixen les noves tecnologies en diversos procediments de la festa. D’altra banda, moltes de les activitats resten obertes a la participació del públic visitant.

Data identificació: 
dijous, 1 juny, 2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

Es realitzen celebracions de Corpus a diverses localitats d’arreu del Penedès. El cas de Sitges, per diverses causes que s’aniran analitzant esdevé refent d’aquesta festa. Les processons de Corpus són activitats que es desenvolupen a l’espai públic, per carrers i places de les localitats, motiu pel qual s’hi poden observar, en major o menor mesura, elements decoratius, principalment catifes, elaborades amb diversos components.

Generalment, els recorreguts d’aquestes processons transcorren per carrers dels nuclis històrics de les ciutats, i hi ha un espai concret on sempre hi ha una catifa o petit altar, que és davant de l’església principal del municipi on s’efectua la celebració. Segons l’indret pot haver-n’hi més en altres places o carrers al llarg del recorregut. En el cas de Sant Jaume dels Domenys o de la Bisbal del Penedès, per exemple, s’observa la catifa de davant de l’església. En el cas del Vendrell o de Sant Quintí de Mediona es realitzen diverses catifes, una d’elles situada davant de l’església, i la resta per altres carrers i places del casc antic.

En el cas concret de Sitges la celebració de tots els actes que conformen el Corpus es produeix en diversos indrets de la vila. Al Museu Maricel s’hi porta a terme la presentació del cartell de Corpus, mentre que a l’Auditori de Miramar s’hi ubica l’Exposició de Bonsais. Un dels espais on es produeixen més activitats són els Jardins de la Societat Recreativa el Retiro, seu de l’Exposició de Clavells i de les activitats vinculades a la mateixa, com la lectura del pregó del clavell o l’entrega de premis. A més, també és el punt i final de la cercavila dels gegants la vigília de la celebració de Corpus.

Com que els actes principals d’aquesta festivitat, actualment, se celebren el diumenge posterior al dijous de Corpus, la cercavila de les tres parelles de gegants que hi ha a la ciutat de Sitges es produeix el dissabte. El recorregut que realitzen aquestes figures comença a la plaça de l’Ajuntament, segueix pel carrer Major, el de les Parellades, Sant Josep, Sant Gaudenci, Sant Francesc, passa pel Cap de la Vila, segueix per Àngel Vidal i acaba als Jardins del Retiro.

Un dels actes més emblemàtics del Corpus sitgetà és la confecció de catifes florals pels carrers on passarà la processó. El recorregut actual es correspon amb el que consta en la primera documentació conservada, que data del segle XVII. Cal tenir present que al llarg del segle XX, degut a la promoció de la festa com a reclam turístic, aquest recorregut es va anar modificant, de manera que la processó havia de passar per carrers per on històricament no havia passat mai, simplement pel fet que es confeccionaven catifes fora del recorregut.

Així, doncs, la processó comença a l’exterior de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, al Baluard, es dirigeix al Mirador de Miquel Utrillo, al Racó de la Calma, al carrer Fonollar, carrer Sant Joan, passa pel carrer de la Davallada, carrer Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, s’atura al Cap de la Vila on es fa una breu cerimònia religiosa a l’altar que hi ha ubicat, segueix per carrer Parellades, Bonaire, pel Passeig de la Ribera, Sant Pau, torna a passar pel Cap de la Vila, carrer Major, plaça de l’Ajuntament i finalitza, altre cop, al Baluard.  

Els actes religiosos vinculats a la festa es duen a terme a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Tanmateix, quan acaba l’Exposició de Clavells, se’n porten diversos exemplars, a mode d’ofrena col·lectiva, al Santuari de Nostra Senyora del Vinyet.

Altres espais de la ciutat que presenten decoracions florals són el Pati Blau, el Racó de la Calma, la Piscina Municipal,  el Jardí del Doctor Robert i l’Estudi d’en Vidal i el Vall. L’ou com balla pot observar-se al Palau Maricel, i a l’Hospital de Sant Joan.

Georeferenciació: 

Datació: 
Data de realització: 
diumenge, 18 juny, 2017 to diumenge, 3 juny, 2018
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La festivitat de Corpus se celebra de forma anual i que es tracta d’una festa amb data variable. Per al seu càlcul es té en compte quan ha estat el Diumenge de Resurrecció de l’any en curs, que coincideix amb el diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera. A partir d’aquesta data s’hi sumen 60 dies. Cal tenir present que Corpus sempre és un dijous, però des que el 1989 va deixar de ser festiu a Espanya, se’n varen traslladar les celebracions al cap de setmana  posterior, motiu pel qual a l’actualitat moltes processons o altres actes religiosos de Corpus es fan en diumenge.

En el cas de Sant Quintí de Mediona, per exemple, el diumenge es realitza una missa solemne, però és el dissabte quan les persones que ho desitgin poden veure les catifes als carrers i les decoracions en altres espais públics. De fet, aquests elements es confeccionen el dissabte al matí o divendres a la nit. Només en cas que la meteorologia ho permeti, també es podran visitar diumenge.

A Sitges, la processó es realitza el diumenge al vespre, tot i que es produeixen actes durant tot el cap de setmana. En aquesta localitat, el Corpus té una dimensió tradicional i popular, molt lligada a la identitat de la vila, i que va molt més enllà de l'esdeveniment estrictament religiós. És per aquesta raó que aplega un gran ventall d’activitats que s’esdevenen des d’uns dies abans del propi Corpus, amb la consideració d’actes previs, fins dies després, quan es produeixen les darreres activitats vinculades amb l’Exposició Nacional de Clavells.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

El Corpus és una celebració d’origen religiós l’objectiu principal de la qual, des d’aquesta vessant, és honorar el sagrament de l’Eucaristia. És per aquest motiu que l’acte principal de la festivitat era, i encara és en la majoria de localitats, una processó amb la participació d’infants que han fet la Primera Comunió, i mossens o un cos de portants que duen la custòdia amb el pa sagrat a l’interior. A partir d’aquest origen comú, a cada localitat on se celebra Corpus es produeixen diversos tipus d’actes on participen col·lectius diferents de persones, i és aquesta diversitat la que genera múltiples perspectives i interpretacions de la festa. Aquestes abasten des de visions bàsicament religioses, amb una participació majoritària de membres de parròquies, a interpretacions que emfatitzen la idea de festa popular i identitària, com a Sitges, on hi participen col·lectius de persones molt diversos, o perspectives més lúdiques i amb menor pes del sentit religiós, com en el cas de Sant Quintí de Mediona.

En el context de la celebració de Corpus, en la majoria de municipis penedesencs on es porta a terme, es produeix l’elaboració de catifes per ornamentar places i carrers, així com l’estesa de domassos en finestres i balcons. Habitualment es tracta d’indrets per on passarà la processó (diumenge posterior al dijous de Corpus) i segons la localitat es produirà la trepitjada de la catifa per part de tots els integrants de la comitiva, només per part de les persones que duguin la custòdia, o bé romandrà sense trepitjar. També és freqüent la instal·lació de petits altars ornamentats, on la comitiva s’aturarà a realitzar pregàries.

Les ornamentacions dels altars o les catifes solen estar elaborades amb materials d’origen vegetal com flors o fulles de plantes (senceres o tallades), llavors i pellofes. És freqüent, també, l’ús de substàncies processades com marro de cafè, serradures tintades o, més recentment, residus plàstics reutilitzats. En aquest sentit, cada localitat contempla la seva pròpia tradició en l’elaboració, essent algunes més estrictes pel que fa als materials i d’altres més permissives o innovadores. Tot i això, les catifes o decoracions elaborades amb materials plàstics solen tenir una funció d’exposició, per ser vistes, mentre que les de materials vegetals o serradures són les que poden ser trepitjades.

En algunes localitats penedesenques, on la interpretació de la festa és fonamentalment religiosa, són els membres actius de les parròquies els qui s’ocupen de l’elaboració d’aquests ornaments; des del disseny, l’obtenció dels materials, la realització de plantilles i dibuixos al terra, fins el reompliment final o la instal·lació de l’altar.

En d’altres localitats, com Sant Quintí de Mediona o Sitges, en les que el Corpus s’entén com una festa popular, amb una vessant més lúdica, apart de la religiosa, es produeix, també, la participació de veïns, que elaboren les catifes dels seus carrers o places properes, i d’entitats socials diverses, com AMPES, associacions de cultura popular, clubs esportius, o ONG, entre d’altres.

A Sant Quintí de Mediona, per exemple, les colles que elaboren les catifes formen part d’associacions del municipi. Anys enrere eren els veïns del poble els qui elaboraven les catifes que es feien davant de les seves llars, però aquesta activitat es va perdre. Tot i aquesta situació, encara hi ha veïns que s’agrupen per realitzar alguna de les catifes. La recuperació s’ha produït per part de l’administració pública que dóna ajudes econòmiques a les entitats o veïns per engalanar alguna de les places del poble.

En el cas de Sitges, la celebració del Corpus assoleix una envergadura major, tant pel que fa a nombre de persones participants com per les múltiples interpretacions de la festa. D’entrada, el Corpus sitgetà, actualment, consta de quatre tipus d’actes diferents: l’elaboració de catifes florals pels carrers on passarà la processó, l’Exposició Nacional de Clavells, l’Exposició de Bonsais i el Concurs de Balcons i Façanes ornamentades amb flors. Tanmateix, d’aquests quatre eixos que intervenen en la celebració, és el de l’elaboració de catifes el més genuí, en el sentit que té un origen més antic vinculat a la vessant religiosa de Corpus i que pot observar-se, en menor o major mesura, en d’altres localitats del Penedès i de Catalunya. La resta d’actes tenen un origen posterior i desvinculat del fet religiós, i ha estat a posteriori que s’han unificat en una mateixa festivitat.

Actualment, el model d’organització del Corpus a Sitges es fonamenta en una Comissió de Corpus integrada per representants de cadascuna de les quatre subcomissions existents, corresponents als tipus d’activitat esmentades amb anterioritat. La Comissió de Corpus es reuneix per primer cop el mes d’octubre de l’any previ a la celebració per definir un esquema amb totes les tasques que cal gestionar. Un cop definides les línies d’actuació es realitzen reunions periòdiques per efectuar-ne el seguiment. Entre les actuacions que ha de dur a terme s’hi troba conèixer el nombre de participants (catifes) que hi haurà, d’una banda per saber la quantitat de flor que caldrà encarregar, i de l’altra per encabir totes les catifes en l’espai disponible (recorregut de la processó).

Una altre element decoratiu que pot observar-se en algunes localitzacions penedesenques per Corpus és amb l’ou com balla. Es tracta d’un ou de gallina al qual es realitza un orifici per tal de buidar-ne el contingut i reduir-ne el seu pes, que se situa al capdamunt d’un petit brollador d’aigua, de manera que l’ou és suspès per l’impuls del raig i degut a la seva forma ovalada va girant. Una altra opció es fer servir un ou de plàstic. Tot i que l’origen d’aquesta tradició es troba a la ciutat de Barcelona, en el cas de Sitges se’n té constància des del 1886. Eren els mateixos veïns de la vila que elaboraven les enramades i les catifes, els que també realitzaven aquesta activitat. Inicialment s’aprofitaven les fonts que hi havia a l’espai públic i si no n'hi havia els vilatans construïen un brollador desmuntable per a posar-h’ l’ou com balla. A Sant Quintí de Mediona es recuperà aquesta activitat al mateix període en què es va reiniciar la construcció de catifes. Actualment, les persones encarregades d'elaborar l’ou com balla a Sitges són els treballadors dels  espais on es realitza (el Palau Mar i Cel i el Parc del Retiro) i són ells mateixos els que gestionen com fer-ho. En el cas de Sant Quintí de Mediona se n’encarrega el grup de persones que gestiona la catifa de la plaça dels Avis.

Pel que fa a l’elaboració de catifes, les primeres tasques a desenvolupar per cada grup participant s’inicien entre gener i febrer del mateix any de Corpus, i entre elles hi ha el disseny dels motius de la catifa, l’elecció dels colors amb què es voldrà omplir, o el càlcul de la quantitat de flors que es necessitaran. Són els mateixos grups, formats per famílies, veïns, associacions o altres entitats, els que gestionen el disseny de la catifa i la distribució de les flors que els pertoquen, així com el tractament que caldrà realitzar-los; desfullar-les, tallar-les o deixar-les senceres. En aquest sentit, la Comissió dota els grups de clavells per elaborar la catifa, i a més, cada grup pot decidir si vol adquirir més flors o altres elements vegetals per realitzar el disseny. En el cas de Sitges, les catifes ubicades al recorregut de la processó únicament poden fer-se amb flors naturals o elements vegetals (pellofa, gespa tallada, xiprer, llavors, etc.), però no amb elements com serradures, marro de cafè o altres materials, presents en catifes d’altres localitats.

En relació a l’Exposició Nacional de Clavells, la primera activitat que porta a terme la Comissió és la compra d’esqueixos de clavell de diferents varietats per repartir entre les persones que voldran participar-hi. Aquesta compra es realitza entre setembre i octubre de l’any previ al Corpus per tal que els participants els puguin plantar i cultivar, i en el moment de l’exposició les plantes es trobin en plena floració. Des d’aquest moment fins l’exposició, els participants hauran d’oferir a les plantes les cures necessàries per tal que es desenvolupin adequadament i arribin a fer flors vistoses, fins i tot durant el període en què estan exposades, quan hauran d’anar a regar-les als Jardins del Retiro.

Cada participant haurà de plantar els esqueixos en testos de fang, que van a càrrec propi, i per participar al concurs cal presentar una col·lecció de, com a mínim, 25 torretes (testos). Tanmateix, existeix la modalitat del clavell convidat per aquelles persones que disposen només d’una o dues torretes. També és habitual la participació de les escoles de la ciutat, però en aquest cas, en comptes de proporcionar només els esqueixos, s’entreguen ja les clavellines en testos. Aquest tracte diferenciat cap a les escoles es produeix com a sistema de preservació de la festa, i per anar introduint a la població que pugui no conèixer el Corpus a la celebració.

La sortida dels gegants per Corpus és una tradició a diferents poblacions del Penedès, que a Vilafranca del Penedès es remunta a principis del segle XVII. L’any 1981 es va recuperar aquesta tradició amb la celebració de Diada de la vigília de Corpus en la que els Gegants, acompanyats dels Nans i dels Capgrossos, el dimecres a la tarda, fan una cercavila i ballen pels carrers i places de Vilafranca.

A Sitges, el tret de sortida a la part visible del Corpus es dona el dissabte posterior al dijous de Corpus, a les 18h, quan es produeix la sortida de vigília de les tres parelles de gegants de la ciutat; els Gegants Vells, els Gegants Moros i els Gegants Americanos. Es fa una cercavila que surt de la plaça de l’Ajuntament i que té com a punt i final els Jardins del Retiro. Quan s’arriba a aquest indret es fa la lectura del pregó del clavell, amb què s’inaugura l’Exposició Nacional de Clavells. La cercavila dels gegants està documentada des de mitjans del segle XIX i la lectura del pregó del clavell de meitat del segle XX.

Després d’aquests actes, els col·lectius constituïts per veïns o per membres de les entitats locals que prèviament han informat a la Comissió de Corpus de la seva voluntat de fer catifes poden començar el procés. Les catifes hauran d’estar enllestides al llarg del diumenge al matí per tal que el públic les pugui veure abans de la processó. Cada grup s’organitza segons li convingui, de manera que n’hi ha que el dissabte a la nit faran la catifa sencera (dibuix al terra segons el disseny definit prèviament i reompliment amb les flors), d’altres només faran el dibuix i hi posaran les flors diumenge de bon matí, i finalment, també hi haurà grups que ho faran tot el mateix diumenge al matí. A tall d’exemple, aproximadament un terç de les 35 catifes que es comptabilitzen el 2018 són realitzades per grups de veïns, un altre terç per escoles i instituts de la ciutat, i la resta per entitats locals.

Cada grup que elabora catifes està dirigit per un responsable que acostuma a ser la persona del grup amb més experiència en aquesta activitat. És qui acudeix a les reunions que organitza la Comissió per informar-se i coordinar qüestions com la quantitat de clavells que el grup tindrà disponibles, horaris per fer la catifa, gestió de la recollida de les restes vegetals, etc. Així mateix, aquesta persona responsable és l’encarregada d’informar a la resta del grup sobre aquestes qüestions a través de reunions internes. En el cas de les entitats i les AMPES es constitueixen subgrups especialitats en Corpus, ja que d’aquesta manera milloren l’eficiència en la gestió, perquè aquests col·lectius realitzen altres actes al llarg de l’any.

Pel que fa a la realització del dibuix de la catifa, habitualment sempre és la mateixa persona qui  se n’ocupa en cada grup, ja que és la que més experiència acumula en aquesta part de la feina. Entre aquesta persona, la responsable del grup i altres persones amb experiència calculen la quantitat de flor que caldrà fer servir i la col·locació de cadascun dels colors. Alhora, es decideix quan es farà servir el clavell sencer o desfullat (només els pètals). En cas que s’hagin de desfullar els clavells, ho faran les persones més grans del grups, ja que es tracta d’una tasca delicada (per no trencar els pètals), tot i que simultàniament n’ensenyen a d’altres persones.

Un cop el dibuix ja està fet i ja se sap com es repartiran les flors i els colors, són el dissenyador/a i el responsable (de vegades poden haver-hi de dues a quatre persones més) els que coordinen la resta del grup per explicar com ho han de fer i qui fa cada tasca. Actualment hi ha persones de totes les edats que participen en l’elaboració de catifes, es va produint relleu generacional que en alguns casos s’ha donat directament d’avis a nets. Alhora, els grups no solen presentar estructures marcadament jerarquitzades i és que qualsevol persona pot apuntar-se a participar, malgrat que no formi part del grup, i ho pot fer en qualsevol moment. Així és com persones que passegen, diumenge al matí, per exemple, poden dirigir-se a algun dels elaboradors i oferint-se per col·laborar.

Com s’esmentava anteriorment, una altra qüestió és decidir si caldrà comprar més flors a part de les proporcionades pel consistori. Si és així, es realitzarà una col·lecta comuna de diners per adquirir més material vegetal.

Pel que fa als dissenys de les catifes, tenen motius diversos. Cada any són diferents, n’hi ha que fan referència a elements característics, personalitats o efemèrides de la ciutat, com per exemple imatges vinculades a Santiago Rusiñol. En el cas d’entitats també poden aparèixer motius que la simbolitzen, com escuts, logotips, o dibuixos sobre la vestimenta típica de l’entitat o algun element que facin servir per realitzar la seva activitat (personatges vestits amb roba de balls populars, cintes o cercolets per representar aquests tipus de balls, samarretes esportives, pilotes, etc.). Per últim, també hi ha catifes amb imatges de figures sense relació directa amb la pròpia ciutat (per exemple animals del fons marí, cases, globus aerostàtics) o amb representacions geomètriques.

El que resulta primordial és que diumenge al migdia les catifes estiguin acabades. Aquesta limitació horària té el seu origen en l’antic Concurs de Catifes, que va realitzar-se fins el 2010 (inclòs). En aquell període, els jutges encarregats d’avaluar la feina efectuada en cada catifa feien el recorregut per veure-les al migdia, per això era rellevant que en aquell moment ja estiguessin acabades. Com que ja era tradició tenir-les enllestides al llarg del matí de diumenge, s’ha mantingut aquesta regulació, de manera que fins aproximadament les 20h, moment en què s’acaba l’eucaristia i té lloc l’inici de la processó, les catifes queden exposades per a què el públic les pugui veure. L’eliminació del concurs va fer disminuir molt l’element competitiu de la celebració, motiu pel qual, per exemple, no és habitual la contractació de professionals de l’art floral per part dels grups.

Els carrers engalanats amb catifes florals són aquells espais per on ha de passar la processó de Corpus, i és que, en origen, el motiu principal d’aquesta decoració és retre homenatge a la comitiva. El recorregut actual és el que ja es feia al segle XVII, i ha estat a partir de reunir documentació per a la tramitació de la catalogació de la festa que s’ha pogut recuperar. En d’altres períodes s’havien fet catifes a l’exterior d’aquest recorregut tradicional, de manera que la processó havia de desviar-se per trepitjar-les. Actualment aquesta pràctica s’ha eliminat.

Al llarg del recorregut pot haver-hi diversos altars, el més rellevant dels quals i que es manté fix cada any és el del Cap de la Vila. Es tracta d’un altar envoltat d’una gran catifa floral, ubicat a la plaça del mateix nom, que cada any és construït per una entitat sitgetana. També resulta d’especial rellevància simbòlica la catifa que s’elabora al carreró davant del Palau Maricel, pel fet de ser la primera que es trepitjarà a l’inici de la processó i, de fet, aquest és un dels indrets del recorregut on s’acumula més públic, precisament per veure aquesta primera trepitjada. Habitualment, per decidir quin grup s’ocuparà de l’elaboració de les catifes en aquestes localitzacions més honorífiques es tenen en compte les efemèrides de les entitats de la ciutat, de manera que si hi ha algun grup que celebri un aniversari rodó o algun èxit recent, se li concedeix aquest privilegi. Cada grup té una ubicació habitual, fet especialment rellevant en el cas de catifes elaborades per grups de veïns, que solen trobar-se al seu mateix carrer. En cas que hi hagi algun grup nou és la Comissió la que indica on li toca fer la catifa en funció dels possibles espais lliures dins del recorregut.

La processó de Corpus de Sitges manté la mateixa estructura que les processons vuitcentistes a Catalunya, després que durant el segle XVIII s’hi produïssin els darrers grans canvis. És encapçalada pels Gegants Vells, segueixen els Gegants Americanos i els Gegants Moros. A continuació hi ha dos elements, l’Àliga i el Drac, dels quals no està clara la seva participació històrica en aquesta processó. Tanmateix, des que van incorporar-se al seguici compten amb l’acceptació popular, ja que es tracta de dos elements del bestiari molt valorats a Sitges. Són representacions d’animals de cartró pedra preparats per al llançament de pirotècnia, però el dia de Corpus duen clavells a la boca o al bec, de manera que presenten una imatge diferent de l’habitual. 

Des de 2009, darrere del Drac hi va la Moixiganga, representant algun quadre o misteri referent a  la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Es tracta d’un ball religiós en què s’efectuen aquestes representacions estàtiques situant-se persones les unes sobre altres, en equilibri. Es va recuperar la seva participació a la processó perquè aquell any li va tocar al grup fer la catifa i l’altar del Cap de la Vila i aprofitant l’avinentesa, van proposar-ho. D’aleshores ençà la seva presència ha estat una constant, fet afavorit per l’origen religiós del propi grup.

Després d’aquests grups de vessant més folklòrica comencen a aparèixer els elements de caire religiós. D’una banda els nens i nenes que han fet la Primera Comunió durant l’any i els familiars que els acompanyen, juntament amb d’altres fidels i diversos mossens de la localitat. Sitges disposa de dues custòdies, una de gran i una de petita, essent la gran la que surt habitualment per la processó de Corpus, de la mà del Cos de Portants.

Tradicionalment, l’organització de la processó de Corpus havia recaigut en la Confraria de la Minerva, de manera que el penó d’aquesta entitat pràcticament sempre hi havia estat present. En desaparèixer la confraria, el 1972, el penó va guardar-se a la parròquia fins que el 2012 es va decidir que tornés a sortir. En aquell moment i anys successius el duia el Cos de Portants del Tàlem, però des de 2017 s’ha recuperat la figura del pendonista. Es tracta d’un privilegi que la Comissió de Corpus, amb l’acord de la parròquia i la Regidoria de Cultura, proposa a persones que, a títol individual, tinguin una forta vinculació amb la festa o algun dels elements que la conformen. A més també hi ha dos cordoners.

Per últim, a la processó de Corpus també hi ha una representació dels hereus i pubilles de diverses entitats sitgetanes, així com els de la ciutat, que són escollits durant la Festa del Most prèvia. Per tancar el seguici hi ha la banda de música. Arrel de les recomanacions del Concili Vaticà II, les autoritats civils de la ciutat no tanquen la processó, però segon membres de la Comissió de Corpus es preveu proposar que ho facin en properes edicions. Des d’una perspectiva tradicional, el Corpus finalitza quan acaba la processó, tot i que hi hagi actes que s’esdevinguin més enllà en el temps.

Durant la processó de Corpus de Sitges el públic ocupa els laterals dels carrers per observar i permetre el pas de la comitiva, que passa per l’espai central, trepitjant les catifes florals que va trobant. El públic, en certs moments, com en la representació d’un quadre per la Moixiganga, o durant el pas dels nens i nenes de primera comunió, piquen de mans i fan comentaris elogiant la situació. En canvi, els qui han elaborat les catifes, miren de forma atenta el pas de la comitiva per sobre. Prèviament, just en els instants previs a la processó, vigilen de forma intensa que ningú del públic trepitgi de forma accidental la catifa, ja que en aquest punt ja s’ha retirat el cordó de seguretat que es col·loca quan la catifa s’ha acabat de realitzar, i alhora realitzen els últims retocs per aconseguir el millor acabat possible abans de la trepitjada. Generalment, per evitar embussos entre els visitants, es dissenya un recorregut al voltant de les catifes amb direccions obligatòries i passos prohibits. Per exemple, la banda esquerra de la catifa és de baixada, i la banda dreta és de pujada.

En relació a l’Exposició Nacional de Clavells, com s’esmentava anteriorment, queda inaugurada amb la lectura del pregó del clavell. Es tracta d’un concurs que compta amb diverses desenes de participants i que pot arribar a aplegar més de 2.000 torretes amb clavells. Aquesta exposició pot visitar-se durant una setmana sencera, en què els participants acudiran al Retiro a regar i tenir cura dels seus exemplars.

El dissabte posterior a la seva inauguració al mateix Parc del Retiro es realitza el Ball del Clavell, i el diumenge es reparteixen els premis entre els guanyadors de cada categoria (expositors amb aportació d’entre 25 i 50 torretes, de més de 50 torretes, o el clavell més bonic, que s’escull d’entre totes les flors). Més enllà del primer premi, no hi ha classificació. Les escoles i instituts de la ciutat també participen a l’exposició però només a nivell de mostra, ja que com a centres formatius prefereixen no fomentar la competició dins dels seus models educatius.

D’altra banda, hi ha un espai reservat al Clavell Convidat, en què els participants que només disposen d’una o dues torretes poden aprofitar per mostrar-les al públic. Generalment, aquests exemplars provenen dels esqueixos sobrants que la Comissió posa a la venda a un preu simbòlic un cop se n’han efectuat el repartiment entre els participants del concurs.

Després de l’entrega de premis, i com a cloenda de l’exposició, cada expositor talla uns quants dels seus clavells per repartir entre amics i familiars. És costum desplaçar-se a l’església del Vinyet per fer-ne ofrena a la Mare de Déu.

Pel que fa a l’Exposició de Bonsais es tracta d’una mostra de les plantes cultivades en el context d’aquesta tècnica japonesa. Són arbres en miniatura que permeten recrear petits paisatges dins de les torretes, algunes, a més, decorades amb figures de maqueta. El seu cultiu és complex i requereix un cert grau de coneixement especialitzat; se’ls ha de canviar la terra periòdicament, suprimir una part de les arrels o podar-los minuciosament, entre d’altres. Degut a la seva delicadesa només són exposats tres dies a l’Auditori de l’edifici Miramar, per tal de poder controlar-ne més bé les condicions ambientals. A l’interior d’aquest espai també es fa una mostra de Suiseki; una exposició de pedres que tenen formes que hom identifica amb algun element conegut, per exemple una cara, un animal, una planta o un paisatge, entre d’altres. Aquesta exposició és només de mostra, des dels seus inicis mai ha comportat l’entrega de premis ni la competició entre els arbres exposats.

El concurs de balcons i façanes es desenvolupa per diversos indrets de la ciutat, de manera que el visitant pot identificar els participants gràcies a un número identificatiu en algun lloc visible de l’edifici. Tanmateix, és un acte que compta amb poca participació, en comparació a l’elaboració de catifes. En el context de Corpus, hi ha dues formes tradicionals de decoració de l’espai públic; les catifes i les enramades. Sitges, al llarg dels anys, ha estat una localitat que s’ha especialitzar més en l’ús de les catifes florals, així com en altres indrets de Catalunya hi predominen les decoracions verticals. Malgrat aquesta situació, per part de la Comissió de Corpus s’intenta mantenir i conservar aquesta pràctica. De fet, encara es manté un concurs on els guanyadors reben una rajola commemorativa.

Història i transformacions de l'element: 

Corpus és una festivitat catòlica que fou establerta pel Papa Urbà IV l’any 1264, tot i que els seus orígens són anteriors i guarden relació amb la pietat popular medieval. El segle XIII fou un període on els debats entorn a qüestions teològiques i l’aparició d’heterodòxies i heretgies prengueren molta força, fins al punt que determinades corrents dins del cristianisme europeu van posar en qüestió la presència de Crist a l’eucaristia. Aquesta situació, que no agradava a l’Església oficial, va coincidir amb el fet que Juliana de Bethune, priora del monestir de Mont Cornillon, a Lieja, tingués unes visions que foren interpretades com una senyal de la necessitat d’instaurar una celebració de caràcter alegre per honorar l’eucaristia. Fou en aquest moment que a la diòcesi belga on se circumscriu Lieja es va instaurar la festivitat de Corpus. Al voltant del 1316, el Papa Joan XXII la va universalitzar.

A Catalunya arrela amb força a partir del segle XIV, quan s’estableix l’obligatorietat de tancar els negocis i s’inicia la tradició de decorar els carrers amb elements vegetals de cara a la processó. En aquell període ja es realitzaven processons formades per una part profana amb entremesos i elements anteriors a la festa (gegants, animals mítics, o balls, entre d’altres) i una part religiosa que comptava amb representacions dels evangelistes, profetes, sants i amb la custòdia, al final. Amb el pas dels segles, els entremesos es van prohibir, tot i que algun element dispers com l’àliga, les mulasses o els gegants van perviure. Tanmateix, al segle XVIII, la majoria d’elements populars vinculats a Corpus també es van suprimir, fet que va comportar la regressió, en termes de participació popular, de la festa. Aquesta situació encara s’aniria accentuant amb disposicions eclesiàstiques posteriors.

 La primera documentació que es troba a Sitges d’una celebració de Corpus amb l’estructura actual (sortida dels gegants a la vigília, realització de catifes i processó) data de mitjans del segle XIX, tot i que la primera referència a una partida econòmica destinada a aquesta festivitat és de 1360. A partir del segle XVII, la Confraria de la Minerva s’encarrega d’organitzar el Corpus; el recorregut de la processó és exterior i coincident, en bona part, amb l’actual, i hi ha altars situats en punts concrets del mateix. Es té constància que l’ofici de Corpus era un dels més rellevants de l’any litúrgic i, de fet, servia per donar inici a les Festes dels Barris, que transcorrien des del dijous de Corpus fins el següent. Durant aquest període, cada dia es realitzava un ofici i a cada barri es decoraven les façanes amb enramades. Pel cap d’octava es realitzava una altra processó amb un recorregut més reduït que la de Corpus, però més llarg que el de la resta de processons que es feien al llarg de l’any, en total una setantena.

Entre els segles XVII i XIX es va documentant la presència d’altars, enramades i catifes pels carrers. El tipus de vegetals emprats són flors de Sant Joan, ginesta i es comença a parlar de clavells i roses. Tanmateix, es tracta d’accions que es produeixen en el context de la casa, de manera que no es construeixen grans catifes comunitàries, sinó que cadascú decora com creu convenient la façana o l’espai de carrer davant de l’habitatge.

Igual que en altres localitats penedesenques, com Vilanova i la Geltrú, al segle XIX està documentat que es llançaven flors en el moment que passava la processó, sobretot per part d’infants vestits d’àngels. Tanmateix, el que va acabar predominant en la celebració sitgetana foren els encatifats. De fet, coincidint amb la celebració de la Santíssima Trinitat el cap de setmana previ a Corpus, s’organitzava una romeria fins a la Trinitat, on es feia un ofici. Aquest recorregut s’aprofitava per collir les plantes amb què es confeccionarien les catifes, que en origen, doncs eren fetes en gran part de plantes silvestres.

Com s’esmentava anteriorment, la primera referència a la sortida dels gegants per la vigília de Corpus és de 1845, i és que a principis de segle XX, les dues sortides més rellevants que feia aquest grup al llarg de l’any eren precisament la de Corpus i la de la Festa Major. A més, el dia de Corpus al matí també es feia dues sortides per acompanyar les autoritats a l’anada i la tornada de l’ofici.

A principis dels anys 20, l’Ajuntament s’adona que la celebració del Corpus resulta molt atractiva per al turisme de l’època, de manera que es comença a promocionar en aquest sentit per tal que hi acudeixin més visitants. A mesura que les catifes van incrementant en nombre i complexitat no es disposa de prou temps per realitzar la resta d’actes, de manera que als anys 30 ja desapareix la sortida dels gegants corresponent al final de l’ofici (al matí).

Amb l’arribada de la República es prohibeixen les manifestacions religioses al carrer, de manera que durant uns anys la processó de Corpus i l’elaboració de catifes es produeix a l’interior de l’església, fet que es repeteix durant el període de la Guerra Civil. És a partir dels anys 1939-1940 quan es tornen a fer catifes als carrers perquè hi passi la processó, tot i que les sortides dels gegants vinculades a l’ofici de Corpus ja no es recuperen. De la mateixa manera, l’hora en què es fa l’ofici s’ha anat endarrerint al llarg dels anys, de manera que ha passat del matí a la tarda: primer després de la cantada de Vespres, i quan aquesta va deixar de fer-se, després de la missa.

Poc a poc s’instauren altres activitats per donar més embolcall a la festa, com el Concurs de catifes, que a tall d’exemple l’any 1949 compta amb 139 catifes inscrites. En aquesta primera etapa del concurs, en termes econòmics, els premis eren poc quantiosos, i en tractar-se d’un període de postguerra, generalment les persones qui els guanyaven els acabaven cedint a l’hospital o l’església.

Al voltant dels anys 50 l’organització del Corpus recau sobre l’entitat Foment del Turisme, que s’encarrega de la recerca de patrocinis per poder donar premis de valor econòmic més elevat (que passen a cedir-se només parcialment a entitats benèfiques) i comprar flors per fer catifes més elaborades. En aquest moment, l’entitat també s’ocupa de fer crides arreu de l’Estat, a través del NO-DO o cartells, per promocionar turísticament la festa. Durant aquest període és quan les flors silvestres que tradicionalment s’havien fet servir per fer les catifes són substituïdes per flors comercials.

Als anys 60, arrel del Concili Vaticà II, s’aconsella als mossens que valorin, a cada població, la conveniència de celebrar processons, fet que fa que arreu del territori, aquestes manifestacions populars es vagin reduint. En el cas de Sitges fou precisament la insistència de la població en el manteniment de la tradició la que va aconseguir que la processó de Corpus se seguís realitzant.

És també en aquest període quan poden observar-se de forma molt diferenciada les dues vessants que va prenent la festa. D’una banda la religiosa, amb els feligresos en silenci, fent genuflexions en passar el Santíssim, seguint procediments molt formals, etc. Però de l’altra, la turística, de nova generació, amb la presència de persones anant i venint de les platges amb roba de bany, presenciant l’acte només com a manifestació folklòrica. Aquesta contraposició entre els significats de la festa ha anat perdurant fins a la dècada del 2010, generant discrepàncies entre els mateixos sitgetans, que es debatien entre una festa basada en la creença i la tradició o una per a la promoció econòmica de la localitat.

Un dels majors canvis en els darrers 150 anys en relació a la processó de Corpus és la pèrdua d’altars al llarg del recorregut. Actualment (2017) se’n conserven 2, però el que té una ubicació fixa és el del Cap de la Vila. D’altra banda, a partir de 2010 es va començar a valorar la possibilitat de suprimir el Concurs de catifes, que s’havia celebrat des de 1942. En el seu origen, aquest concurs incloïa tant la decoració de façanes com les catifes i tenia uns premis simbòlics per als millors dissenys. A mesura que les catifes es van anar fent més grans i per part de l’organització es va disposar de més recursos, els premis també es van engrandir i va anar sorgint l’element competitiu. D’altra banda, en ser les catifes més complexes, els participants efectuaven una inversió econòmica més elevada, de manera que necessitaven els premis per cobrir les despeses. Si un grup estava diversos anys sense rebre cap premi no podia recuperar la inversió, i així hi havia catifes que anaven desapareixent.

La qüestió és que va començar a canviar la manera de treballar les catifes, ja que abans eren les colles les que s’encarregaven d’aconseguir el material per poder elaborar-les i per aquesta raó era important aconseguir els premis que es donaven per part de l’administració. Les flors les podien recollir a la muntanya o bé comprar-les, cosa que implicava una gran despesa. Avui dia, no s’impedeix la compra o la recol·lecció de flors en espais naturals, però la Comissió de Corpus realitza un càlcul de flors necessàries per realitzar la catifa de cada grup, així que les associacions no necessiten comprar o recollir flors de més a més, i si ho fan és per obtenir un disseny o combinació de colors concrets.

Arrel del Concili Vaticà II, també hi havia hagut trams que s’havien desvinculat, espontàniament, del concurs, ja que consideraven que la finalitat de les catifes no era aquesta, sinó continuar amb la tradició de la ciutat i el pas de la processó. Per part dels centres educatius, sovint representats a través de les AMPEs, aquest element de rivalitat tampoc era vist amb bons ulls, i en alguns casos, com els d’escoles petites o instituts, es generaven dubtes en relació a les categories (catifes col·lectives, catifes individuals i catifes d’escola) on havia de participar cada grup.

D’aquesta manera, en detectar que era una possible font de conflicte i que la participació anava decreixent, es van aprofitar les retallades en el pressupost propiciades per la situació de crisi econòmica d’aquest període per eliminar el concurs que, d’altra banda, ja havia anat retornant als premis de caràcter simbòlic. La idea que s’intenta transmetre actualment és la de continuar amb els actes pel valor de la mateixa tradició, i amb el pas dels anys s’ha observat un increment en el nombre de catifes participants.

L’Exposició Nacional de Clavells de Sitges va néixer l’any 1918, tot i que d’aleshores ençà no s’ha desenvolupat de forma continuada degut a esdeveniments històrics o a dificultats logístiques vinculades al transport de les grans quantitats de clavells necessaris per dur-la a terme. Concretament, després de la primera edició de 1918 se’n van fer quatre més de seguides i es va abandonar l’activitat fins als anys 30, quan es va succeir un nou període de continuïtat fins a l’inici de la Guerra Civil. A partir de 1939, i sobretot gràcies a la major assistència de visitants provinents de Barcelona, l’exposició es va anar recuperant, arribant a la seva consolidació a la dècada dels 50, degut en bona part a la gestió de Foment del Turisme. Des d’aquest moment fins l’actualitat s’ha anat celebrant de forma ininterrompuda, essent la de 2017 la 78a edició.

L’impulsor de la creació d’aquest acte fou Miquel Utrillo, un amic de Santigo Rusiñol i d’altres personalitats de l’època de Sitges. La idea inicial va ser la de fer una exposició de clavells al Pavelló del Mar, ubicació que en el transcurs de les edicions ha anat canviant pel Prado, l’Hort de Campals, la Vall, fins arribar, l’any 2008, als Jardins del Retiro. Aquesta idea inicial fou acceptada per l’Ajuntament, de manera que es va crear una comissió per a la gestió de tots aquells aspectes vinculats a l’exposició (torretes, cossis, ubicació, materials, etc.).

Amb el transcurs de les edicions, l’exposició va anar prenent un cert caràcter elitista, amb la presència de personalitats il·lustres de l’època, com la reina Victòria Eugènia de Battenberg, el rei Alfons XIII, o posteriorment, la muller del dictador Francisco Franco, Carmen Polo, així com capitans generals de l’exèrcit. Es va crear una segona comissió encarregada de buscar patrocinadors per tal de poder atorgar premis de més valor econòmic, de manera que, sobretot a partir dels anys 50, eren molt més quantiosos que als inicis.

La primera edició de l’Exposició Nacional de Clavells, fruit de l’atzar, va coincidir amb el dia de Corpus d’aquell any. De fet, la data prevista per a la seva celebració era anterior a Corpus, però la climatologia no va ser favorable per a la floració dels clavells, de manera que es va endarrerir. Aquesta variabilitat en les dates es va mantenir durant diverses edicions, ja que la intenció era que els clavells mostressin una florida òptima. Entre les dues festes, doncs, podia haver un desfasament de fins a tres setmanes degut a la climatologia. Fou a partir de la gestió de Foment del Turisme, als anys 50, quan amb la col·laboració de l’Ajuntament es va començar a tractar l’exposició com un acte més dins de la festivitat de Corpus. Concretament, l’exposició durava uns deu dies, enmig dels quals se situava Corpus.

En aquest període, de la mà de Foment del Turisme, també es va impulsar el Tren de les Flors, un tren amb uns horaris específics que connectava Barcelona i Sitges per afavorir el desplaçament de visitants que volguessin conèixer les activitats que es duien a terme a Sitges per Corpus. El tren era decorat amb clavells, i a l’estació hi havia els gegants, la banda de música i altres elements festius per rebre els passatgers.

Als 50, el nombre de visitants fou molt elevat, arribant a més de 100.000 persones per edició, quan a Sitges, la població era d’uns  8.000 habitants. Per accedir a l’Exposició de Clavells calia pagar una entrada, i se n’arribaven a vendre més de 20.000, fet que dona una idea de l’èxit de l’activitat, en termes d’afluència de públic, tenint en compte que tot just s’havia acabat el període de postguerra.

Des dels seus inicis, l’estructura de l’Exposició de Clavells s’ha mantingut força invariable, tot i que sí que s’ha registrat un increment rellevant en el nombre de torretes presentades pels expositors, passant de les 700 inicials a les 2000 que poden observar-se a l’actualitat. D’altra banda, els premis que es reparteixen avui en dia són simbòlics, ja que, a diferència d’altres èpoques, vol atorgar-se la rellevància a la pròpia activitat i no a l’element competitiu del concurs. Així, els premis poden consistir en una placa commemorativa o un tiquet per un àpat en un restaurant de la ciutat.

Actualment, l’entrada a l’exposició és lliure i s’intenta promoure la participació permetent la inscripció a grups, cedint espais per al cultiu dels clavells o facilitant el transport de les torretes.

En relació a l’origen del Concurs de façanes i balcons, es produeix cap als anys 50, i guarda una relació molt estreta amb l’elaboració de les catifes. El model de celebració tradicional de Corpus inclou, el dia de la processó, la decoració de la façana de casa amb enramades de boix o d’altres elements vegetals, així com l’elaboració d’una catifa al davant. Segons la localitat cadascuna d’aquestes tradicions ha pres més força. En el cas de Sitges, fou l’elaboració de catifes, tot i que en el moment d’establir el concurs, es va fer de catifes i ornaments de façana, i d’aleshores ençà també s’ha anat potenciant aquesta vessant de la festa. El dia de Corpus, a Sitges, també era típic emblanquinar la façana de casa amb la tira blava.

Pel que fa a l’Exposició de Bonsais, és una activitat que va néixer el 1990, gràcies a la tasca d’una persona de l’Associació Amics dels Bonsais del Garraf, que ensenyava a tenir cura d’aquest tipus de plantes i en divulgava la tècnica de cultiu a Sitges. Membres d’aquesta entitat, arrel de la seva tasca docent, van pensar que seria bona idea incloure aquesta exposició dins del programa de Corpus.

En altres indrets del Penedès, també s’han observat períodes en què Corpus s’havia deixat de celebrar. Per exemple, a Sant Quintí de Mediona a l’any 2010 es va recuperar la festa de la mà de l’Ajuntament. Abans, eren els veïns els que realitzaven les catifes de forma voluntària, es va perdre la tradició perquè la gent que ho feia s’anava fent gran i les generacions més joves no estaven interessades en seguir. Actualment,  és l’ajuntament qui es coordina amb les colles que volen fer les catifes i els dota d’una ajuda econòmica per aconseguir els materials per fer les catifes.

Processos i preparatius: 

En termes generals, arreu on s’elaboren catifes, les activitats que cal realitzar per part dels membres dels grups elaboradors són pensar en la seva ubicació i veure si cal coordinar-se amb altres entitats, comissions, ajuntament, etc.,  elaborar-ne el disseny, obtenir els materials necessaris per a la construcció, generació de plantilles per passar el disseny al terra, marcar el dibuix i finalment, reomplir amb flors o altres materials que es puguin emprar segons la tradició o tipus de catifa que es construeixi (serradures tintades, marro, fragments de plantes o herbes silvestres, materials reutilitzats, papers amb dibuixos, etc.).

En el cas de Sitges, fins l’any 2008 l’organització i preparatius del Corpus van recaure sobre Foment del Turisme. Posteriorment l’Ajuntament va decidir recuperar la gestió de la festa, i a partir de 2010 es va constituir una primera comissió integrada per persones amb experiència en l’elaboració de catifes o en d’altres actes del Corpus per tal d’organitzar-lo. La primera reunió de treball entre els membres de la Comissió de Corpus es convoca a l’octubre previ a la celebració amb l’objectiu d’elaborar una llista amb totes les tasques que caldrà desenvolupar: l’elecció de la persona que farà el pregó, contactar amb els centres educatius per veure si voldran participar en alguna de les activitats del Corpus, contactar amb representants del mercat municipal, que tradicionalment ha participat en algun acte de la festa, o triar qui farà el programa de Corpus, entre d’altres.

Es van fent reunions cada dos mesos, aproximadament, per anar valorant l’evolució de tots els temes pendents, i a mesura que s’apropa la data se n’incrementa la freqüència per tal de poder abordar tots els problemes que van sorgint. A més, en aquestes reunions es compta amb la col·laboració de dos tècnics municipals que gestionen les qüestions relacionades amb el pressupost i  s’encarreguen d’efectuar les compres. El contacte amb l’Ajuntament també s’estableix per qüestions logístiques com per exemple que s’estiguin fent obres en algun carrer del recorregut, o la gestió de la recollida d’escombraries generades.

En relació a l’elaboració de catifes, les primeres tasques que cal desenvolupar comencen al voltant del gener i febrer del mateix any del Corpus. Un membre de la Comissió es posa en contacte amb els participants de la darrera edició per preguntar-los si voldran seguir participant-hi i comencen a veure les dimensions de cada catifa. N’hi ha que compten amb una llarga tradició pel que fa a la seva ubicació, i en cas que se’n vulguin fer de noves, caldrà encabir-les als espais lliures, per això és rellevant tenir una primera idea de la participació. En cas d’incorporació de nous grups (o canvis en la composició de les AMPES) es realitzen reunions informatives per tal d’explicar la dinàmica de l’activitat.

Des de l’organització hi ha la voluntat que cada catifa s’autogestioni, així que cada grup haurà de fer el disseny, pensar quins colors hi voldrà posar i calcular quantes flors necessitarà. L’Ajuntament té una dotació específica per a fer les catifes, que es destina a clavells vermells, rosa, blancs i grocs, així com gespa, xiprer i pellofa. Cada grup pot decidir posar-hi altres components, sempre i quan es tracti de vegetals, per tal de mantenir l’estil sitgetà; en aquest sentit no s’accepten elements com el marro de cafè o la fusta. Finalment, tenint en compte les necessitats de cada grup i el pressupost de l’Ajuntament s’efectua el repartiment de flors i elements vegetals. Pot donar-se el cas que es rebi menys del que es necessita, de manera que s’haurà de trobar la manera d’estirar els materials, desfent les flors per exemple, per tal de cobrir la superfície desitjada.

D’altra banda, també hi ha catifes o estructures decoratives que es troben fora del recorregut de la processó, i que per a la construcció de les quals es fan servir altres materials, com ampolles de plàstics, envasos, vidres, etc. La funció d’aquestes catifes és diferent de les anteriors, es tracta d’elements decoratius que no tenen funció religiosa, sinó que serveixen per mostrar innovacions en la construcció, per introduir a la tradició persones que no la coneguin, o conscienciar al públic de la situació de col·lectius amb dependència, per exemple.

El repartiment de les flors per fer les catifes es fa el dissabte i els grups han d’informar a l’organització d’on i qui seran per rebre-les, on les tallaran i quan faran la catifa (dissabte a la nit, matinada de diumenge o diumenge al matí). En funció d’aquestes variables es gestionarà la recollida de la brossa generada i s’acordarà amb els negocis de restauració l’horari en què poden posar-se les terrasses al carrer per tal de no entorpir la confecció de les catifes, intentant perjudicar el mínim la seva activitat econòmica.

Una de les dificultats afegides en l’elaboració de les catifes és el fet que, en tractar-se de dates amb bona climatologia i ser Sitges una localitat turística, hi ha moltes persones pels carrers i cal evitar que es posin pel mig de les àrees de treball mentre els grups estan enfeinats traginant cossis amb flors, fent dibuixos o recobrint el terra. Per a aquesta finalitat es reparteixen tanques i cordes que també cal ubicar per delimitar el que serà la catifa.

Per fer la catifa cal partir d’un disseny previ que es marcarà al terra, habitualment amb guix, tot i que també s’ha donat algun cas de fer-ho a través de la projecció de la imatge des d’un terrat o punt elevat. Després cal omplir els espais delimitats pel dibuix amb les flors, que prèviament s’hauran tallat o desmuntat a conveniència. La persona que fa la funció de coordinació és aquella del grup que, generalment, porta més temps participant en l’elaboració de catifes. Com que és una activitat que s’ha desenvolupat al llarg de diverses generacions el coneixement passa de pares a fills. En canvi, en el cas de les entitats, el traspàs de la informació passa de les persones més experimentades, a aquelles que comencen a iniciar-se, essent més horitzontal.

L’Exposició Nacional de Clavells requereix una tasca important de preparació al llarg de l’any per tal que l’esdeveniment llueixi al màxim possible. El primer que es fa, des de la Comissió, és la compra dels esqueixos a una empresa especialitzada. Hi ha una persona, a la comissió, encarregada d’efectuar la tria entre les varietats disponibles, fet que es produeix entre finals de setembre i principis d’octubre de l’any previ a Corpus.

Els participants a l’exposició rebran, de forma gratuïta, diversos d’aquests esqueixos per tal de procedir al cultiu. Si hi ha persones noves que desitgin participar en aquesta activitat, a més, s’efectuaran reunions per tal d’oferir-los informació sobre el seu desenvolupament, així com dels espais disponibles per al cultiu dels clavells, en cas que no en disposin.

És tasca dels participants obtenir la resta de material necessari per al cultiu, com els testos, que han de ser de fang, el substrat, els adobs o qualsevol altre element que pugui fer falta. Des del moment de l’entrega dels esqueixos és la persona participant qui haurà de preocupar-se d’oferir a les plantes les cures necessàries, regar-les, tractar-les en cas de malalties, etc. De fet, encara durant el transcurs de l’exposició segueix sent l’expositor qui ha de desplaçar-se al Retiro a regar i vetllar per les seves plantes.

Degut al gran nombre de torretes que ha de presentar cada participant, un mínim de 25, la Comissió cedeix espais en un viver situat a l’Hospital de Sant Joan, a aquelles persones que volen participar a l’exposició però que no tenen espai a casa per tenir-hi les torretes. Tanmateix, es tracta només d’una cessió de l’espai, ja que seguirà sent la persona participant qui haurà d’anar al viver a cuidar les seves plantes.  

De cara a la preparació de l’exposició, cal habilitar els Jardins del Retiro amb els taulons necessaris per poder situar-hi les torretes de cadascun dels participants, així com la tarima on s’efectuarà l’entrega de premis, entre d’altres actes. En relació al transport de les torretes, els expositors comuniquen a la Comissió si els cal fer ús d’aquest servei, i si és el cas, la Comissió es posa en contacte amb personal tècnic de l’Ajuntament i els dona el número de telèfon dels participants perquè quedin en un dia i hora per a la recollida. És la brigada municipal qui s’ocupa d’anar a casa del participant o al viver a recollir els testos, dur-los al Retiro i posar-los al lloc corresponent. Degut a l’elevat nombre de torretes transportades, com a màxim es recullen tres expositors per viatge. Aquest mateix procediment se segueix també per a l’Exposició de Bonsais.

Totes les torretes d’un mateix expositor es col·loquen juntes, com una col·lecció, i s’hi posa un cartell amb el nom, elaborat per la mateixa persona que fa el cartell de Corpus. Pel que fa a la ubicació de cada col·lecció dins del Retiro, existeix la tradició que la persona guanyadora de l’última edició pugui triar on situar les seves torretes, que generalment és a l’entrada, perquè així són les primeres que es veuen. Durant el temps que les plantes són al Retiro, i sobretot els dies de l’exposició, es contracta un servei de vigilància. L’entrada al recinte és lliure i fins al moment que passin els jutges es vol evitar que les plantes es puguin malmetre.

El jurat passa el cap de setmana posterior al Corpus, i està format, entre d’altres, per un membre de la Comissió, el senyor Ventura (un sitgetà amb àmplia experiència en l’àmbit de la jardineria) i el president de les Viles Florides. El que es valora és l’estat de salut dels clavells i la floració de cada col·lecció.

Quan l’activitat ha finalitzat, la brigada es dedicarà a retornar les flors als seus propietaris, d’aquesta manera, si ho desitgen, podran tornar a fer servir aquestes mateixes torretes per participar en l’exposició de la propera edició.

Dedicació: 

La festivitat de Corpus, en el seu origen, està dedicada al sagrament de l'Eucaristia; és un homenatge al pa sagrat i al que representa. En el cas de Sitges, a més, es tracta d’una activitat molt arrelada a la tradició de la vila, sobretot en el cas de l’elaboració de catifes i de l’exposició de clavells.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Els elements protagonistes de la majoria d’actes del Corpus sitgetà són les flors i les plantes, sobretot els clavells. D’una banda cal comptar amb els que es faran servir per a l’elaboració de les catifes, juntament amb d’altres elements vegetals, com el xiprer o la pellofa, també cal tenir presents els clavells que els clavellistes de l’exposició hauran cultivat en torretes. Els bonsais també entrarien en aquesta categoria, juntament amb els vegetals utilitzats per a la decoració de façanes i espais públics.

Per a què es puguin dur a terme aquest actes, a més, també es necessitaran una sèrie de recursos materials. Per a les exposicions de clavells i bonsais, primerament, cal que els participants disposin de testos i terra per al cultiu. Caldran vehicles per al transport de les torretes fins al punt d’exposició, fet gens menyspreable, sobretot en el cas dels clavells degut a la quantitat que se n’acaben reunint. Al punt d’exposició caldrà disposar de superfícies on situar els testos; taules o taulons adequats, i punts d’aigua propers per poder regar les plantes durant el temps que es trobin al recinte.

De cara a l’elaboració de catifes caldran caixes, cossis o altres recipients de transport de les flors al punt de treball, tisores específiques per tallar degudament els clavells, tanques o cordes per delimitar els espais on es faran les catifes i evitar el pas de persones pel mig, i algun element, com ara guix, per marcar el terra amb el disseny a realitzar.

Cada com més s’impulsa l’ús de les noves tecnologies, tant per fer difusió de la festa a través de les xarxes socials, web Corpus de Sitges, com per al procés de realització de les catifes, fent servir la tècnica del mapping per projectar el disseny sobre el paviment o per documentar tot el procés.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Inicialment el Corpus de Sitges estava dirigit per la Confraria de la Minerva. Aquesta entitat tenia dos administradors, que feien de “cordoners” i un "clavari" que era qui portava el penó de l’església. Per portar el penó, la confraria realitzava un sorteig entre les persones que s’havien apuntat i es feia a sorts. Aquesta manera de fer es va mantenir fins el 1972. La confraria de la Minerva tenia un disseny de la processó diferent a la actual, per exemple les nenes i els nens de la primera comunió sortien per separat, en canvi, a l’actualitat surten conjuntament.

L’organització del Corpus de Sitges actualment recau sobre la Comissió de Corpus, que està formada per representants de quatre subcomissions més, corresponents als quatre tipus d’actes que es gestionen en el context d’aquesta festa. Són la Comissió de Catifes, la Comissió de l’Exposició de Clavells, la Comissió de l’Exposició de Bonsais i la Comissió del Concurs de Façanes.

Aquest model d’organització funciona des de 2013, quan la Regidoria de Festes proposa una persona per presidir la Comissió de Corpus. És tasca del president o presidenta cercar les col·laboracions adequades per generar un equip de treball eficient, format per persones vinculades a cadascuna de les vessants del Corpus sitgetà, de manera que no és inusual la incorporació de persones que ja han format part d’alguna de les comissions amb anterioritat per tal d’aprofitar l’experiència adquirida.

Quan el president o presidenta s'ha elaborat una llista amb els noms de les persones candidates, aquesta passa pel Ple de l’Ajuntament, que l’ha d’aprovar. La responsabilitat adquirida, en principi, és per un període de dos anys prorrogables a quatre. Els informants, membres de la Comissió de Corpus, valoren molt positivament aquesta possibilitat de pròrroga, ja que els permet consolidar projectes iniciats en els primers anys i aprofitar l’experiència que van adquirint, de manera que els últims anys va més rodat i és més agraït.

En el cas de l’elaboració de les catifes florals és d’especial rellevància el fet que es construeixen en grups, fet que afavoreix la interacció social entre persones molt diverses en un context festiu. Hi ha catifes elaborades per grups de veïns i familiars, on pren gran rellevància el contacte entre persones de generacions diferents, i on cadascú aporta els seus recursos; uns els avenços tecnològics a l’hora de fer els dissenys o dibuixar al terra (en alguna ocasió s’ha fet a través de la tècnica del mapping) i els altres aportant l’experiència en la quantificació de les flors necessàries o en la gestió temporal de l’activitat.

També hi ha catifes elaborades per entitats culturals o esportives, a les quals se’ls reserven ubicacions amb una significació especial en anys en què celebren alguna efemèride. Especialment interessant és el cas de les AMPES, que també realitzen catifes, ja que esdevenen juntament amb l’escola, el mitjà per afavorir la transmissió de la tradició. Alhora, el coneixement i participació en una activitat tant pròpia de la ciutat esdevé una eina per a la integració de persones originàries d’altres indrets, que entren en contacte amb aquesta tradició a través de l’escola dels seus fills.

El col·lectiu es posa d’acord, segons la disponibilitat, sobre l’hora en què començaran a treballar les flors i les catifes. Per exemple, hi ha grups que realitzen la major part de la feina durant la nit, en canvi altres inicien aquesta tasca de matinada. Aquesta activitat implica moltes hores de feina, cosa que fa que es donin les condicions perquè les persones puguin relacionar-se entre elles, degut al poc temps de què es disposa per fer la feina, molta de les converses giren al voltant de l’estrès i la preocupació per acabar a temps la catifa. Alhora, en aquest moment és quan les persones menys experimentades es fixen i reben les ensenyances dels experts.

El seguici de la processó està format per diversos grups de cultura popular (colles geganteres, elements de bestiari popular i balls), i representants (hereus i pubilles) de diverses entitats de la vila, entre d’altres elements, de manera que una part rellevant del teixit associatiu de Sitges acaba participant, d’una manera o altra, a la celebració del Corpus.

Tenint en compte la vessant religiosa de la festa cal destacar els vincles que la Comissió i l’Ajuntament estableixen amb la parròquia en relació a qüestions organitzatives i econòmiques. És habitual que un mes abans, aproximadament, de la festa, es produeixin reunions amb representants dels tres grups per establir acords relatius al percentatge de despesa assumit per cadascú i valorar aspectes a millorar respecte edicions anteriors. En general, però, es tracta d’una festa molt estructurada, on no hi ha la voluntat de produir grans canvis, de manera que només es tracta de resoldre petits inconvenients que puguin anar sorgint. En termes generals, la Comissió i l’Ajuntament s’ocupen més de la primera part de la processó, mentre que la parròquia se centra més en la segona, la religiosa. Tanmateix, les crítiques destinades a la millora són benvingudes en ambdues direccions.

En relació a l’Exposició de Clavells, té diversos elements que afavoreixen la interacció social. En aquest cas no a través d’entitats o associacions, sinó a títol personal. És habitual que hi hagi expositors que vagin repetint la seva participació al concurs any rere any, de manera que durant el temps que els clavells són exposats i han d’anar a regar-los i cuidar-los, coincideixen amb les mateixes persones, fet que facilita que estableixin relacions al voltant d’una temàtica d’interès comuna, en aquest cas les flors.

Una situació semblant és la que es produeix, però al llarg de tot l’any, als espais cedits per al cultiu dels clavells. En aquest cas, les trobades entre diverses persones que tenen les torretes en un mateix punt, quan hi acudeixen a tenir-ne cura, seran habituals.

Participants/Executants: 

La participació al Corpus de Sitges pot produir-se de moltes maneres. D’una banda, des de l’organització, formant part d’alguna de les comissions que gestiona activitats entorn a aquesta festa (catifes, exposició de clavells, concurs de façanes i exposició de bonsais). D’altra banda, prenent part, de forma directa, en alguna de les activitats, és a dir, formant part d’algun grup que confeccioni una catifa, cultivant clavells o bonsais i presentant-los a les exposicions, decorant la façana o el balcó de casa, etc.

Es tracta de persones que a títol individual trien participar en una de les exposicions, per exemple, però també d’entitats o grups que col·lectivament decideixen fer una catifa o cultivar una col·lecció de clavells. Aquest fet implica grups i associacions de veïns, entitats culturals, clubs esportius, escoles, associacions de pares i mares, o ONG entre d’altres.

Més enllà d’això, però, el cas de les catifes és molt representatiu de l’esperit de la festa, ja que és habitual que mentre s’estan fent les catifes, sobretot les de diumenge al matí, i hi hagi persones passejant, sitgetans i visitants, que de forma espontània demanin si poden fer un trosset de catifa. N’hi ha de grans que es presten d’una forma especial a aquesta situació i hi ha casos de persones o famílies que repeteixen aquest tipus de participació any rere any, sense formar part del grup responsable del tram en sí mateix.

A més, també cal comptabilitzar totes les persones que surten a la processó, amb els grups de cultura popular o a títol personal, i per últim, els visitants que omplen els carrers de la ciutat, el Jardí del Retiro i l’Auditori de Miramar, ja que sense aquest públic que manifestés el seu interès, la festa no tindria les mateixes perspectives de futur.

Precisions ús i funció: 

La funció del Corpus es pot explicar des de dues perspectives, la religiosa i la cultural, però el cert és que al llarg de la història totes dues s’han anat imbricant. Per a les persones cristianes el Corpus és la celebració de l’Eucaristia, la veneració al sagrament que va instaurar la figura de Jesús de Natzaret durant l’últim sopar, i la reafirmació de la seva presència al pa sagrat. Tanmateix, es produeix durant la primavera i tradicionalment hi han intervingut els elements florals, de manera que també es converteix en una gran festa per donar la benvinguda al bon temps i renovar el cicle anual.  

Igual que en el cas de Sitges, en altres localitats de la vegueria del Penedès el Corpus representava un punt en el calendari a partir del qual celebrar altres festivitats, com les Festes dels Barris de Sant Sadurní d'Anoia. En el cas del Vendrell, per exemple, hi ha imatges de mitjans de segle XX on s’observa la sortida del cercabarri de Pa Beneït, acompanyat de la custòdia i el tàlem, tal com en la processó de Corpus, coincidint amb l’octava d’aquesta festivitat.

A Sitges, el Corpus és una festa molt popular i tradicional, que a més de les funcions descrites anteriorment, té un paper molt rellevant en la construcció de vincles entre les persones i la generació de la identitat sitgetana. El Corpus permet generar o reforçar aquesta relació entre veïns, entre grups d’amics o entre coneguts que formen part d’entitats però que, possiblement, no tenen un tracte diari.

De fet, el Corpus i les festes populars que es produeixen a la localitat tenen un elevat component integrador. Sitges és una ciutat que en relativament poc temps ha experimentat un gran creixement poblacional, acollint persones que en molts casos no en coneixen les tradicions, de manera que potenciar la seva participació a les festes és una forma d’intentar garantir-ne la perdurabilitat, fet que s’aconsegueix, sovint, a través de les escoles. De fet, hi ha centres que tenen una elevada proporció d’alumnes d’origen estranger, els pares dels quals demanen poder desenvolupar activitats per introduir-se tota la família a la vida social de la ciutat, i en aquest sentit, el Corpus, el Carnaval o la Festa Major representen ocasions excepcionals.

Patrimoni relacionat: 

Corpus de Sitges

Elements del seguici festiu de Sitges

Gegants Vells de Sitges. Aquesta parella de gegants va estrenar-se l’any 1897, tot i que ha patit diverses modificacions i restauracions al llarg del temps. De fet, a principis dels 70 se’n varen fer unes rèpliques més lleugeres, els Gegants Nous, que són els que surten en la majoria d’actes populars, com la Festa Major. Els Gegants Vells originaris, doncs, només surten per Corpus i alguna altra ocasió especial. L’última remodelació profunda que se’ls ha fet data de 1997, en motiu de la celebració del seu centenari. Mesuren uns 4.55 metres, el Gegant representa Jaume I, i la Geganta, una senyora de l’època.

Gegants Moros de Sitges. La parella actual fou presentada l’any 1979, i són una reproducció dels primers gegants que hi hagué a Sitges, estrenats cap el 1840 i que van desaparèixer d’actes públics el 1912, pocs anys després de la construcció dels Gegants Vells. S’anomenen Fa-luch i La-hia, tenen una alçada d’uns 4.20 metres i també han passat per diversos processos de restauració i canvis de vestuari.

Gegants Americanos. Aquesta és la parella de gegants amb un origen més recent, i de fet, pertanyen a la categoria dels gegantons; la geganta fa 3 metres d’alçada i el gegant, que és de mig cos, 2 metres. Els van presentar l’any 1965, i l’última remodelació rellevant per la que han passat és la de 2015, coincidint amb el seu 50è aniversari. Representen una parella d’americanos o indianos sitgetans, persones que tornaven de les Amèriques, on havien fet fortuna, amb la que es construïen grans cases i pagaven obres públiques importants, i van vestits segons la moda de les Antilles del segle XIX.

Àliga de Sitges. Va ser estrenada el 1984, inspirada en un projecte anterior, de 1945, que va ser retirat en patir diversos desperfectes per elements pirotècnics i constatar que no gaudia de gaire acceptació popular. Actualment té un color ataronjat, però des de la seva presentació ha passat per diverses tonalitats. Es tracta d’una àliga coronada, i de fet, en les seves sortides llueix diverses corones dissenyades per artistes sitgetans. La principal peculiaritat de l’Àliga de Sitges és que a diferència de la majoria, llança coets i amb la cua recargolada, té aspecte l’animal mitològic. En la seva participació a la processó de Corpus porta un pom de clavells al bec.

Drac de Sitges (o Fera Foguera). Va ser presentat l’any 1922 i destacà per la seva modernitat, marcant diferències amb les representacions típiques del bestiari popular. Es tracta d’un ésser marí, amb cara de gat feréstec i cua de peix. Ha passat per diverses restauracions que han afectat, essencialment, la pintura, essent l’actual semblant a l’original. Llença foc per la boca i per la cua. Durant la processó de Corpus  porta un ram de clavells a la boca.

La Moixiganga. A diferència dels casos anteriors, en aquest cas no es tracta d’un element patrimonial material, sinó immaterial. La Moixiganga és un ball del que hi ha constància a Sitges des del 1853 i a través de diversos quadres representa la passió, mort i resurrecció de Crist. Les primeres referències de la seva participació al Corpus són del segle XVIII, possiblement d’altres grups de la zona. El grup consta de 15 balladors que interpreten personatges diversos.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

A les poblacions penedesenques on se celebra el Corpus té diverses funcions. D’una banda la seva original vessant religiosa, però també la de seguir amb una tradició heretada de generacions anteriors pel mateix valor de continuar-la. En algunes localitats es tracta d’una festa per a la pròpia comunitat, en què no s’esperen visitants. En aquest sentit, l’impacte econòmic és molt limitat.

En poblacions on s’ha recuperat en període relativament recent, com és el cas de Sant Quintí de Mediona, existeix una voluntat que la decoració dels carrers del nucli atregui visitants, de manera que afavoreixin la promoció turística de la vila.

En el cas de Sitges, en termes econòmics, la festivitat de Corpus és de gran rellevància, ja que es produeix una gran afluència de visitants. No hi ha un recompte fiable, però l’organització té constància que és el dia de l’any que l’oficina de turisme rep més consultes. Poden donar-se embussos de trànsit degut als autobusos que arriben a la ciutat i la circulació a peu pel centre per veure les catifes, segons l’hora, pot ser dificultosa.

En èpoques passades, als anys 40 i 50 es va fer una tasca molt rellevant de promoció econòmica i turística, fins al punt de disposar d’oficines en capitals estrangeres com París. Els anys 60, des d’aquest punt de vista, foren els de màxim esplendor. Actualment no es persegueix atorgar aquest sentit a la festa, sinó tornar a donar valor a la seva vessant més cultural i tradicional; fer-ho per la ciutat i pels seus habitants, i que sigui precisament aquest fet el que atragui els possibles visitants. D’alguna manera trobar un equilibri entre les dues interpretacions de la festa perquè sigui realment favorable per tothom, tant pel turisme com pels sitgetans que no hi estan vinculats. Les regidories amb qui la Comissió està en contacte per a l’organització de la festa són les de Cultura i Tradicions i Festes.

Com a actes paral·lels a aquesta celebració, el Gremi de Restauració dissenya un menú floral en què participen diversos restaurants de la vila, les pastisseries fan el pastís de Corpus i també hi ha bars que serveixen còctels florals.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

La transmissió de l’elaboració de catifes és diversa segons la localitat. En aquells indrets on es conserva una visió més tradicional, es produeix a través de les parròquies o entitats vinculades a la història i cultura popular locals, fins i tot directament entre els veïns del carrer que participen en l’elaboració de les catifes. D’altra banda, hi ha localitats on l’administració pública té un paper més rellevant en l’organització i, des d’aquesta perspectiva, també en la transmissió. Per últim, la participació cada cop més elevada d’associacions i entitats de tot tipus (culturals, esportives, etc.), afavoreix, també que la transmissió es produeixi en l’entorn d’activitats d’aquests grups.

Actualment, la transmissió dels valors i activitats lligats a la celebració del Corpus sitgetà és una qüestió que no fa patir excessivament els membres de la Comissió com sí que passava uns anys enrere, al voltant del 2010. En aquell període s’observava una manca de relleu generacional en els trams de catifes fets per grups de veïns. En termes generals, el que succeïa és que les persones que vivien als carrers on es fan les catifes, al casc antic, s’anaven fent grans, i els fills vivien en altres zones de la ciutat. A més, quan arribaven nous veïns a aquests carrers, com que no tenien la tradició de fer catifes, ja no s’hi incorporaven, de manera que en va disminuir una mica el nombre.

Curiosament, el que ha acabat passant en aquests casos, és que han estat els nets els que, malgrat no viure en aquests immobles, han agafat el testimoni als seus avis, saltant una generació. Alhora, la Comissió ha intentat facilitar la col·laboració entre joves, grans i veïns nouvinguts, donant-los suport en els processos de planificació, disseny i coordinació logística de les catifes per tal que s’animessin a continuar la tradició.

D’altra banda, a més de les catifes fetes per veïns, al Corpus de Sitges s’hi poden trobar moltes catifes fetes per entitats, entre les quals hi ha escoles i instituts. Els centres educatius difonen la festa i el seu patrimoni relacionat, hi participen activament confeccionant catifes o portant clavells a l’exposició i actuen com a punts d’integració per tal que, a través dels infants, les famílies nouvingudes a la ciutat en coneguin una de les seves tradicions més emblemàtiques i hi puguin participar.

En relació a l’Exposició de Clavells, es valora molt positivament la incorporació dels centres educatius a l’activitat, ja que afavoreixen la transmissió donant-la a conèixer entre els més petits de la casa, que alhora poden esdevenir transmissors a la resta de la família. Pot ser que els infants que comencen cultivant unes quantes plantes, de forma col·lectiva, a l’escola, algun dia acabin generant les seves pròpies col·leccions.

La decoració de balcons i façanes a Sitges no gaudeix del mateix grau de participació i promoció que les altres activitats del Corpus. Aquesta situació es veu afavorida pel fet que les façanes i balcons decorats poden trobar-se fora del recorregut de la processó, de manera que el públic s’ha de desplaçar expressament per veure-les. Malgrat aquesta situació des de la Comissió de Corpus de Sitges es fa el possible per mantenir viva aquesta part de la celebració, motiu pel qual a tots els participants se’ls dona una placa commemorativa per a què el públic pugui detectar quins són els balcons i façanes que participen a la mostra.

Viabilitat / Riscos: 

Arreu del territori penedesenc, en gran mesura, els riscos amb què pot trobar-se la celebració de Corpus són semblants als que troben altres manifestacions de religiositat popular. D’una banda, l’increment de la mitjana d’edat de les persones que activament participen en aquest tipus d’activitats, i de l’altra el descens en el seguiment de la fe catòlica de la comunitat. Això, en aquells indrets amb una visió més tradicional de la festa.

Tanmateix, també resulta cert que en gran part dels Corpus hi ha també una vessant purament cultural, que potencia la recuperació de pràctiques que potser s’havien perdut, com la participació de grups de cultura popular o bestiari festiu. En aquest sentit, aquests grups aporten volum de persones a la festa, i afavoreixen la seva transmissió.

En el cas de Sitges, en termes generals, la organització considera que la festa de Corpus, actualment, és troba en una situació favorable que anima a confiar en la seva continuïtat. En aquesta localitat, el sentit del Corpus és popular, festiu i identitari, a més de religiós, fet que n’afavoreix més vies de transmissió. Paral·lelament es promouen mesures de reconeixement i protecció per conservar-ne l’estructura actual, recuperada de l’original, després d’un període de modificacions imposades a partir de paràmetres diferents dels històrics, socials i culturals, que són els que tradicionalment han estat el motor de la festa.

Des que la gestió del Corpus es vehicula a través de l’Ajuntament i la Comissió mateixa, s’ha intentat anar recuperant aquelles característiques (com el recorregut i els elements que formen la processó) i valors (no competició, tradició, identitat) originals de la celebració. En aquest sentit, s’estan fent passos per a la catalogació del Corpus de Sitges com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per fixar-ne l’estructura segons paràmetres històrics, i es preveu elaborar, de forma conjunta amb l’Ajuntament, un protocol per acabar-la de regular.

La idea expressada pels informants és que cal aconseguir que el manteniment de la tradició esdevingui un reclam per al turisme per sí sol, però no a l’inrevés, com havia succeït en altres períodes, quan la promoció turística de la ciutat era el principal motiu pel qual el Corpus s’anava modificant, desvirtuant i, finalment, allunyant dels seus orígens. El que es vol evitar, doncs, és precisament que aquest fet es pugui repetir en el futur.

En relació a l’Exposició Nacional de Clavells els informants consideren que també es troba en una situació favorable ja que la quantitat de participants és força elevada, amb 35 expositors en les darreres edicions, que porten més de 2.000 torretes. A més, s’ha anat celebrant de forma ininterrompuda des dels anys 50 i en les darreres edicions s’hi han afegit els centres educatius de la ciutat, fet que es valora positivament de cara a la transmissió de la tradició.

Un altre aspecte que s’ha començat a treballar per incrementar el nombre d’expositors és permetre la participació de col·lectius, és a dir, que grups de persones que han cuidat conjuntament els clavells puguin participar al concurs junts. Alhora, la presència del viver ha facilitat que les persones que no tenien espai per cultivar les plantes a casa, disposessin d’un lloc on poder portar a terme, amb garanties, la cura de les flors. De fet, s’estan buscant nous espais per poder ampliar el viver, ja que l’actual ha quedat petit i es necessita més terreny per donar cabuda als nous expositors.

Tot i aquests punts forts, l’exposició també presenta alguns reptes, com el fet que la majoria de gent que hi participa és d’edat avançada. En aquest sentit, però, es valora positivament la recent introducció en aquest àmbit de persones més joves, ja que a la dècada del 2010 la situació es considerava més crítica.

Des de la perspectiva del significat de l’exposició, la Comissió està treballant força en intentar no perdre de vista l’objectiu dels actes, ja que la seva finalitat no és l’atracció del turisme, sinó la  revitalització i valoració de la cultura i la tradició sitgetanes.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

A Sitges el Corpus és una festa molt arrelada que forma part de la identitat de la vila. Amb l’actual model de gestió, el que s’intenta, precisament, és recuperar i potenciar aquesta vessant més tradicional de la festa, retornar a una celebració oberta a tothom facilitant la participació en els diversos actes que es produeixen i seguir construint la memòria de la ciutat.

Segons expliquen els informants, membres de la Comissió de Corpus, també hi ha un punt de nostàlgia al voltant de la festa, i és que per als que l’han viscut amb emoció des de la infantesa, cada edició permet rememorar l’experiència de quan s’és petit, pensar en les persones amb qui se celebrava aleshores, les activitats que es duien a terme, valorar els canvis que s’han anat produint, etc. I és que en relació als canvis, entre la ciutadania hi ha molta sensibilitat, i qualsevol nova proposta genera grans debats entre els participants.

Cadascun d’aquests actes de Corpus de Sitges, amb el seu origen independent, forma part de la història viva de la ciutat i que se segueixin realitzant és una forma d’homenatjar totes aquelles persones que al llarg del temps han fet que la ciutat sigui el que és avui, en paraules d’una de les informants. En moltes ocasions, les persones que participen en aquesta activitat tenen present la llarga història que té a la vila i el prestigi de què gaudeix l’activitat tant a Sitges com a l’exterior. Aquesta situació omple d’orgull i satisfacció moltes de les persones que s’esforcen a participar-hi.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

El Corpus de Sitges compta amb diversos reconeixements i catalogacions adquirits al llarg del segle XX que s’especificaran a l’apartat de Protecció Jurídico-Administrativa.

D’altra banda, al voltant de 2012, arrel d’iniciar els tràmits per a la catalogació de la Festa Major, i tenint en compte que diversos dels elements del seguici són comuns en totes dues festes i han evolucionat de forma paral·lela, el personal tècnic de l’Ajuntament i persones vinculades a l’organització del Corpus van començar a veure la possibilitat d’iniciar també els tràmits per tal que el Corpus sitgetà fos catalogat com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, i obtenir, així, un nivell de protecció que permetés assegurar-ne l’estructura segons paràmetres històrics.

Actualment, a Sitges existeix un Consell de Festa Major, que és un òrgan integrat per diverses persones la funció del qual és avaluar la conveniència de qualsevol canvi que es proposi per a la festa. La idea per al Corpus és poder tenir, també, un Consell, amb el mateix funcionament que el descrit, per tal que la festa sigui més robusta a possibles intervencions interessades, canvis de govern municipal, canvis en la Comissió, etc. En aquest sentit s’observa com les dues grans festes de la vila, que al llarg de la història han tingut models de gestió diferenciats han representat dues maneres d’entendre la celebració, i és que mentre que la Festa Major, que ha tingut comissió organitzadora des de fa més temps, mai ha significat un pol d’atracció turística, el model del Corpus, amb una gestió basada en la potenciació turística, ha estat font de debat habitual entre els sitgetans.

El Corpus compta amb un blog, i comptes a Facebook i Twitter. La Festa Major té una plana web pròpia on hi ha la descripció dels elements de cultura popular que en formen part, molts dels quals són compartits amb Corpus, de manera que també se’n pot consultar informació. Hi ha la perspectiva d’omplir fitxes semblants per als elements de la processó exclusius de Corpus i generar una base de dades semblant.

Des de 2016 es realitza, també, un concurs de fotografies sobre el Corpus a través d’Instagram, amb el títol #CorpusSitges(any). El jurat, format per la presidenta de la Comissió de Corpus i dos fotògrafs professionals de la ciutat, tria les que considera les millors imatges de la festa, que seran exposades en un bar del centre, mentre que els autors de la millor fotografia i de la més original rebran, a més, un premi cadascú. A tall d’exemple, el 2016 es van rebre unes 700 fotografies, de les quals se’n van exposar 30.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

La festa de Corpus de Sitges va ser proclamada Festa d’Interès Nacional Artístic l’any 1955, i a la dècada dels seixanta fou classificada com a Festa d’Interès Turístic.

Actualment s’han fet passos per sol·licitar la seva declaració com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per dotar-la d’una major protecció.

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Per a l'elaboració d'aquesta fitxa s'han entrevistat membres de la Comissió de Corpus de Sitges 2017 i personal tècnic de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.

Data de realització: 
dimarts, 5 juny, 2018
Actualitzacions de la fitxa: 
diumenge, 17 juny, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès