Diorames i pessebres

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Imatge de presentació: 
Diorama en procés d’elaboració
Identificació: 
Codi: 
IP-4-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Diorames i pessebres
Altres denominacions: 
Pessebrisme
Mostra de pessebres
Exposició de pessebres
Exposició de diorames
Grup i/o comunitat: 
El pessebrisme és una manifestació que es desenvolupa en un doble àmbit social: el públic i el privat. En l’àmbit privat els actors responsables de la seva execució són els membres de la família. En l’àmbit públic, les diferents associacions pessebristes
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Una de les manifestacions més característiques de les festes de Nadal és el pessebre. Aquest, entès com a la representació plàstica del naixement de Jesús, seria una de les tradicions més antigues i arrelades en l’àmbit d’influència catòlica. Promoguda per ordres religioses, com franciscans i caputxins, passa de les esglésies als palaus i a les cases particulars i es converteix en un dels esdeveniments més esperats per la mainada a les cases. Les fires de pessebre com la de Santa Llúcia de Barcelona, ja són l’any 1786 una de les grans cites per tots aquells que es volen assortir per tal de fer un bon pessebre a casa i que no hi falti de res.

Amb la popularitat dels pessebres s’incrementa l’aspecte lúdic i social d’aquests, que serveixen d’excusa per fer trobades al seu voltant i visitar-ne d’altres, d’amics, de coneguts o de persones que s’anuncien als diaris i conviden a la gent a visitar-los en el domicili particular. A partir del primer quart del segle XX s’inicia el fenomen de l’associacionisme pessebrístic a Catalunya. L’any 1917 ja es convocaven concursos de pessebres a Rubí, i l’any 1921 es refunda l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que ja havia tingut una primera versió l’any 1863.

L’associacionisme a la vegueria del Penedès el trobem una mica més tard. A Vilanova i la Geltrú, s’organitza el primer concurs de pessebres l’any 1943, promogut per mossèn Llorenç Garriga. I a Vilafranca neix, l’any 1951, la primera associació que fa una exposició pública de diorames. És a dir, pessebres construïts en un espai tancat, amb un únic punt de vista i, per tant, on s’accentua la perspectiva per donar-li profunditat al paisatge. Però la tradició de pessebres públics ja existia de molt abans. Actualment són diverses les poblacions on es fan exposicions públiques de pessebres o diorames: Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Riudebitlles i Torrelavit. Aquestes exposicions estan organitzades per les associacions de pessebristes. Però també hi ha altres entitats veïnals o culturals sense vinculació pessebrística que organitzen concursos de pessebres, com el cas d’Igualada.

El pessebrisme és una manifestació que es desenvolupa també des de fa segles en l’àmbit privat i s’ha convertit en una tradició que depassa el seu significat religiós original i s’ha convertit en un esdeveniment lúdic, festiu i de celebració ritual en l’àmbit familiar. Aquests pessebres s’allunyen dels cànons oficialistes, i acostumen a utilitzar materials molt diferents dels de les associacions. El suro i la molsa són elements predominants en aquests pessebres. El suro s’acostuma a guardar durant anys i la molsa es pot adquirir en llocs autoritzats. L’extracció de molsa a la muntanya està regulada.

Aquests pessebres casolans se’ls anomena sovint, pessebres tradicionals o populars. També de suro i molsa. I tot i que el seu període d'estandardització es produeix, bàsicament, en el segle XIX, és el que s’ha adaptat més a les característiques de cada moment. El rol del pessebre s’ha diversificat i ha adquirit nous significats que han permès que es convertís també en joc, en taller, en forma lliure d’expressió artística, en denúncia política i social. Les famílies que no contemplen el significat religiós del Nadal, han enriquit els seus pessebres amb valors culturals i socials diferents als atorgats fins fa poc.

Data identificació: 
dissabte, 1 desembre, 2018 to dilluns, 31 desembre, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

Els pessebres familiars es fan a les cases particulars. El lloc on ubicar-lo no és una qüestió baldera, ja que ocupa un espai més gran o més petit segons la pròpia casa, i la tradició indica que s’ha de desmuntar per la Candelera, és a dir, el 2 de febrer. Els pessebres a les llars es converteixen en un element més del mobiliari quotidià durant unes setmanes, però també en un membre més de la família. Des de fer cagar el tió, fins a rondalles i accions concretes, com la de cantar, resar o jugar es fan a l’entorn del pessebre i amb aquest com a protagonista privilegiat. A mesura que les cases s’han anat fent més petites i han crescut en alçada, el pessebre s’ha anat desplaçant i ha encongit; però qui ho desitja, sempre  troba un espai on posar-lo.

Les esglésies també han estat sempre un lloc on trobar pessebres, malgrat moments de crisi, sobretot a partir del Concili Vaticà II, que no va acabar d’entendre que els pessebres no es podien posar en el mateix sac que d’altres costums del que en deien manifestacions de religiositat popular, amb cert to despectiu i com una cosa que calia combatre per tractar-se de devoció no basada en ensenyaments teològics. El paper que havien tingut les esglésies com a promotores del pessebrisme no va tenir continuïtat. Aquesta visió va quedar superada amb el temps i, sense tenir el protagonisme que hi havia durant l’època del nacional catolicisme, els pessebres han tornat a l’església. Els pessebres també es troben en l’espai públic, però d’una forma més heterogènia. Segons el lloc i el moment. És tot un debat a part, però actualment passa per l’entesa entre el consistori i les associacions de cada localitat.

El que si es poden veure són les exposicions públiques que fan les associacions en els seus locals. A Vilafranca del Penedès es poden visitar a la Capella dels Dolors. A Vilanova i la Geltrú al local del carrer Manuel de Cabanyes, número 17. A Sant Pere de Ribes, l’exposició es pot visitar al local social del carrer Major, número 13. El Grup pessebrista del Vendrell exposa diorames al local conegut com la Fusteria, al carrer Major, número 16. A Sitges es fa l’exposició al Palau del Rei Moro, carrer d’en Bosch, número 12.

També es pot veure una exposició de diorames a Sant Pere de Riudebitlles, al Palau dels Marquesos de Lió (carrer Major, número 42). A Torrelavit, els Amics del Pessebre de Torrelavit organitzen una exposició de diorames, a la plaça Pau Vidal, davant l’església de Sant Marçal.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dissabte, 1 desembre, 2018 to diumenge, 27 gener, 2019
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les dates s’adapten a les festivitats o a la coincidència d’alguns dels dies en cap de setmana o dia feiner. Per tant a excepció d’aquells llocs on s’inaugura la vigília de Nadal, la resta s’adapten al calendari. És a dir, les dates d’inauguració o cloenda varien d’un any a l’altre. L'any 2018-2019 foren les següents:

A Vilafranca del Penedès es poden visitar a la Capella dels Dolors, del 6 de desembre al 20 de gener.

A Vilanova i la Geltrú, entre l’1 de desembre i la Candelera, al local del carrer Manuel de Cabanyes, número 17.

A Sant Pere de Ribes, l’exposició s’inaugura la nit de Nadal i es pot visitar fins a mitjans de gener, al local social del carrer Major, número 13.

El Grup pessebrista del Vendrell exposa diorames al local conegut com la Fusteria, al carrer Major, número 16, del 5 de desembre fins el dia de Reis.

A Sitges es fa l’exposició al Palau del Rei Moro, carrer d’en Bosch, número 12, entre el 22 de desembre i el dia de Reis.

També es pot veure una exposició de diorames a Sant Pere de Riudebitlles, al Palau dels Marquesos de Lió (carrer Major, número 42) entre el 24 de desembre i el 12 de gener.

A Torrelavit, els Amics del Pessebre organitzen una exposició de diorames, oberta els dies 25, 26 i 30 de desembre  i l’1, 6 i 27 de gener, a la plaça Pau Vidal, davant l’església de Sant Marçal.

 

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

Els pessebres, dins la seva heterogeneïtat, són la representació plàstica del naixement de Jesús. Es tracta d’una de les manifestacions més característiques de les festes de Nadal  i una de les tradicions més antigues i arrelades en l’àmbit d’influència catòlica. Tenen un marcat origen religiós, ja que narren el naixement de Jesucrist, segons les sagrades Escriptures; però s’ha anat convertint en una tradició popular i cultural que transcendeix el significat religiós per proveir-se de valors actuals a la societat actual, cada cop més laïcitzada.

Les primeres representacions del naixement de Jesús són ben antigues. Caldria retrocedir a la clandestinitat de les catacumbes, en un entorn funerari de pintures i sarcòfags, passant pel moment en que el cristianisme es converteix en la religió oficial de l’imperi romà, entre els segles I a IV dC. Els pessebres són una fase més en l’evolució d’aquesta representativitat, ara d’una forma plàstica i escultòrica, que transcendeix el marc originari de les esglésies i és acollit en l’entorn familiar; tant de nobles i burgesos com dins les classes menestrals i populars. Però aquest és un procés de molts segles que ha deixat ben pocs testimonis.

A partir del segle XIII, són ordres religioses, com la dels franciscans, la dels caputxins o la dels teatins, que impulsen la devoció a la Nativitat de Jesús.  Aquests pessebres litúrgics que el poble veu a l’altar de les esglésies en el cicle nadalenc se’ls fa seus i els ret un homenatge íntim a la pròpia llar. El pessebre pren el simbolisme d’altar familiar de les festes de Nadal:

Aparte de las ceremonias con que la Iglesia conmemora la Natividad de Cristo, tiene esta solemnísima fiesta otra celebración exótica, popular y aun profana, que saliendo de las aras del altar y de las naves del templo, franqueó hace muchos siglos los umbrales de las casas, tomando tradicional asiento junto á los hogares. Manifiéstase ya esta popularidad algunos días antes del 25 de diciembre, viéndose en tiendas y ferias diminutas figuras para la decoración y armadizo de los belenes, que como altares domésticos, consagrados por el entusiasmo popular, enfocan los goces de la familia, y sobre todo las ingenuas alegrías infantiles, pues fiesta de niños y de ángeles es por naturaleza la conmemoración del natalicio del divino Niño que abandonando su eternal morada en los cielos quiso habitar con los hombres en la tierra.”

CLIMENT TERRER, Federico (1905). Belenes. Dins La Vanguardia del 23 de desembre de 1905, pp.4.]

En aquest altar domèstic, les classes populars són els protagonistes de la festa de la Nativitat. Són elles, la seva representació, les que adoren al nou nat. Són els pastors, els pagesos, les pageses, les dones i els homes que tenen oficis, que treballen amb les mans, que volen portar les seves ofrenes: pa, llenya, conills, xais, gallines, porcs, mel i mató. Per això es recrea el paisatge propi, idealitzat si es vol, amb les muntanyes nevades, els boscos, el riu amb el seu pont, els pobles i les masies, els camps de conreu, els horts. Aquest paisatge es  transforma i pren forma, entre els segles XVIII i XIX, fins a estandarditzar unes característiques pròpies i ritualitzar-lo. Un ritual que per a gran part de la gent que fa el pessebre, no s’entén la correcta celebració del Nadal sense fer-lo. Munten el pessebre cada any per assegurar una bona celebració i garantir-ne el futur amb les millors condicions possibles, com a festa de retrobament familiar.

La societat és canviant i evoluciona i el pessebre, de la seva mà, també. La festa del Nadal és una festa íntima i familiar, que es desenvolupa en un àmbit privat i que té una àmplia repercussió social. Amb la popularitat dels pessebres s’incrementa l’aspecte lúdic i social d’aquests, que serveixen d’excusa per fer trobades al seu voltant i visitar-ne d’altres, d’amics, de coneguts o de persones que s’anuncien als diaris i conviden a la gent a visitar-los. Deu vos guard, és aquí que fan pessebres?, preguntava la gent a modus de salutació quan visitaven una casa que anunciava el pessebre al diari. Durant el segle XIX, s’estableixen les bases de les que beurà la nostra tradició. Fins i tot, sorgeix el primer moviment associatiu, de marcat caràcter urbà, a la Barcelona de 1863. Aquesta primera temptativa no tindrà continuïtat fins ben entrat el segle XX, quan l’any 1921 es crea l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

L’associacionisme a la vegueria del Penedès el trobem una mica més tard. A Vilanova i la Geltrú, s’organitza el primer concurs l’any 1943, promogut per mossèn Llorenç Garriga. I a Vilafranca neix l’any 1951 la primera associació que fa una exposició pública de diorames. Anteriorment, el pessebrisme ja tenia el seu aspecte públic, amb pessebres a esglésies o hospitals. Però el món associatiu visibilitzarà un fenomen, fins aleshores, eminentment íntim i privat.

El període de la dictadura franquista, amb la bandera del nacional catolicisme, serà un moment propici per divulgar una tradició que emana una sèrie de valors que les autoritats eclesiàstiques i civils de l’època intenten reconduir cap a les seves pròpies conveniències. És un període on no hi ha gairebé separació entre públic i privat, eclesiàstic i social o entre polític i cívic. Però amb l’adveniment de la democràcia, es recupera el sentit festiu de les tradicions i s’implementen nous significats, enriquint-les i revaloritzant-les. La gent recupera el carrer del que n’havia estat exclòs i també recupera festes i tradicions que li són pròpies, però ara com element identitari, com esdeveniment lúdic i festiu, com a motor socialitzador i com a catalitzador d’entitats i accions festives.

No és fins l’any 1979 que sorgeix una nova associació a la vegueria, que s’afegeix a les de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Es tracta de l’Agrupació Pessebrista de Sant Pere de Ribes. Aquesta entitat neix amb ganes de fomentar la construcció de pessebres artístics i populars i promoure la vivència del Nadal. El fet que en un municipi o en un poble no hi hagi entitats constituïdes no significa que no hi hagi la tradició de fer pessebres. Precisament l’afició de fer pessebres i la voluntat de socialitzar aquesta activitat és l’origen de la majoria d’associacions. A partir de finals dels anys 80 del segle XX i sobretot, dels anys 90, sorgeixen noves associacions: al Vendrell l’any 1989, a Sitges l’any 1991, a Torrelavit l’any 1997 i a Sant Pere de Riudebitlles l’any 1999. Actualment, totes aquestes associacions estan agrupades dins la Federació Catalana de Pessebristes, on tenen a l’abast una sèrie de recursos compartits per tal de facilitar les tasques d’aprenentatge, de difusió, de compartir i de gaudir del pessebrisme.

Totes aquestes associacions de la vegueria del Penedès es preparen durant molts mesos abans, per tal que a principis de desembre es puguin inaugurar les respectives exposicions de pessebres i diorames artístics. Aquests no són res més que quadres tridimensionals on es representen escenes del pessebre dins de paisatges concrets. Cada quadre té un tema principal representat per unes figures fetes de fang en un context concret, dins un paisatge que pot voler representar l’espai geogràfic originari de l’acció o pot traslladar aquesta acció a un paisatge propi català.

Paral·lelament l’associació pot organitzar un concurs de pessebres a la llar, on un jurat format per membres de l’associació visitarà els pessebres a les cases i puntuarà una sèrie d’aspectes relacionats amb l’obra. Aquests concursos tenen l’objectiu de potenciar la cultura i fomentar les tradicions nadalenques i motivar en la construcció de pessebres, segons s’explica en el díptic del concurs del Vendrell. A Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú, es va deixar de fer aquest concurs fa uns anys. Per realitzar totes aquestes accions compten amb la col·laboració de persones sòcies, però també d’entitats, de l’administració municipal i sovint del mecenatge o esponsorització d’empreses. Les dinàmiques de col·laboració es van imposant i permet posar a l’abast el pessebre a tot el poble, ja sigui amb les exposicions, concursos, pessebres en espais públics, organització de xerrades, rutes nocturnes o diürnes o el que faci falta.

Però l’associacionisme, malgrat la seva tradició a Catalunya, és un fenomen relativament recent si el comparem amb els pessebres a l’àmbit familiar. Un i altre han tingut vides paral·leles. Fins i tot, podríem dir que el pessebrisme fora de les associacions ha estat més dinàmic i canviant, ja que és un reflex de la societat i aquesta majoritàriament, ha abandonat el sentit religiós que, si més no en aparença, ocupava totes les capes socials. En el darrer segle, a Catalunya, s’ha anat produint un procés de laïcització de la societat, i la religió ha desaparegut de l’àmbit polític al que ha estat molt vinculat durant gran part del segle. Aquest procés ha afectat a la majoria, si no a totes, les tradicions d’arrel popular que tenien el seu origen i raó de ser en manifestacions religioses. Però en aquest moment el pessebrisme en l’àmbit familiar ja havia adquirit nous significats, amb valors culturals, pedagògics, de solidaritat, festius i fins i tot de denúncia i reivindicatius.

Història i transformacions de l'element: 

El referent simbòlic per determinar l’origen del pessebrisme és Sant Francesc d’Assís. Però s’ha de prendre com el que és, només un referent simbòlic. Els pessebristes l’han pres com a patró; però només és un mite fundacional, perquè Sant Francesc no va fer mai cap pessebre. El seu hagiògraf, Sant Bonaventura, explica com la nit de Nadal de l’any 1223, en el bosc de Greccio, la Missa que va celebrar va ser especial, ja que la presidia una menjadora amb fenc i també hi havia un bou i una mula. I res més. Sant Francesc no volia fer cap pessebre sinó difondre la devoció a la memòria de la nativitat de Jesús. L’emoció de l’acte, el context i el clímax aconseguit provocaren que un dels assistents, Joan de Greccio, assegurés haver vist l’infant Jesús a la menjadora.

Aquesta intervenció de Sant Francesc, s’ha d’emmarcar dins les representacions litúrgiques, el que es coneixerà més tard amb el nom d’actes sacramentals. Aquestes havien estat prohibides pel Papa Innocenci III setze anys abans a causa dels abusos que s’hi produïen. Per aquest motiu, Sant Francesc va haver de demanar un permís especial al Papa Honori III.

Així, el que en realitat va fer Sant Francesc, fou una mena d’acte sacramental, com s’havien fet en tantes esglésies i convents fins que es van prohibir. Per tant, l’origen franciscà del pessebrisme s’explica tant per la seva capacitat simbòlica com emblema i per la celebritat d’un avantpassat il·lustre.

Des del segle XIII trobem expressions materials d’aquesta devoció a la Nativitat de Jesús que s’anomenarien pessebres, per la menjadora que va acollir l’infant Jesús. El pessebre que ostenta el títol de més antic és el que es conserva a la basílica de Santa Maria  Maggiore, de Roma, esculpit per Arnolfo di Cambio entre 1290 i 1291. El pessebre conservat més antic d’Espanya és el pessebre de Jesús o de La Sang de Palma, datat al voltant de 1536.

Com podeu veure, la devoció es propaga mitjançant esglésies i convents. Hi ha una gran part de la bibliografia que parla de la història del pessebre a Espanya, atorga un punt d’inflexió en el monarca Carles III. Se li atorga un paper d’impulsor dels pessebres a la Cort espanyola i, per extensió, a nobles, burgesos i ciutadania en general. Però és una simplificació, ja que quan aquest monarca arriba del regne de Nàpols, el pessebrisme ja és un fet arrelat a la població. Però la visibilitat de les capes socials més baixes no és la mateixa que la d’un monarca.

L’historiador i arxiver barceloní, Agustí Duran i Sanpere (1947) situa l'origen del pessebrisme a Catalunya en el segle XVI. Per ell, la popularització del pessebre es fa a través dels temples, primer franciscans, i no pas via cortesana. Diu que representa un grau més de popularitat el fet d'ésser transportat el pessebre a les cases. El camí que pogué seguir, desconegut en les seves etapes, és de creure que fou el mateix camí pel qual les principals advocacions del temple passaren a tenir una petita capella domèstica a cada llar. Apunta que fou a darreries del segle XVII que comença el costum de celebrar el Nadal en família, davant d'un pessebre més o menys semblant al del temple. I comença a prendre la forma definitiva en el segle XVIII i, sobretot, en el segle XIX. Paral·lelament neix el paisatge del pessebre, element clau a partir d’ara, que defineix el pessebre català, com també el defineix a la Provença o a Nàpols. Els pessebres conventuals o d’església són sense paisatge.

Pel que fa a la vegueria del Penedès, el pessebre associatiu no apareix fins a mitjans del segle XX, però la tradició, naturalment, ve de més lluny. A Sitges si que hi trobem documentat l’àmbit familiar del pessebrisme ja des del darrer quart del segle XIX. En aquell moment, la tradició del pessebrisme està molt estesa i era costum visitar els pessebres d’algunes cases; també en escoles i temples. Els de més renom eren els de l’ermita del Vinyet, els de l’Hospital de Sant Joan Baptista i el del Col·legi del Sagrat Cor. Més tard es donarien a conèixer els del Patronat d’Acció Catòlica i els d’Antoni Canals.

El primers concursos de pessebres s’organitzen des de la Federació de Joves Cristians, entre els anys 1931 i 1935. Després de la interrupció de la Guerra Civil espanyola (1936-39), és el Frente de Juventudes, que a l’any 1946, organitza un concurs de pessebres infantil. L’any següent ja el fa per a totes les edats. És a partir de 1949 que s’estableixen les bases de l’estabilitat en el camp dels concursos, organitzats primer per l’Escola Pia i, a partir de 1951, per l’Associació d’antics alumnes de l’Escola Pia. D’aquest grup en sortirà la base del grup de pessebristes modern. L’any 1989 un grup provinent d’aquesta associació s’incorpora a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i, aquell Nadal, organitzen la primera exposició de diorames al Palau del Rei Moro. L’any 1991, formen una secció dins l’Agrupació de Balls Populars, amb junta pròpia amb l’objectiu de mantenir i fomentar el pessebrisme a la vila. Les dues principals activitats que desenvoluparan seran l’exposició i el concurs. Fins que l’any 2005 es registren com entitat jurídica pròpia amb el nom de Grup Pessebrista de Sitges.

A Vilanova i la Geltrú trobem els inicis de l’entitat l’any 1943, en plena post guerra. Fou impulsada per l’arxipreste mossèn Llorenç Garriga arrel d’un concurs de pessebres que aquest va organitzar. Els membres del  jurat constituïren la primera junta. L’any següent s’aixoplugaren sota el paraigua de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, entitat fundada l’any 1921. En aquell moment funcionava el sistema de delegacions locals. Aquest esquema es repetia en l’excursionisme i és que era una època complicada, on el dret de reunió i associació estava controlat per la dictadura, i l’església era un bon resguard i aixopluc, com entitat poc sospitosa.

Fins els anys 60 van anar fent concursos i exposicions de calvaris, durant la Setmana Santa. Era una activitat menys comuna que les exposicions de pessebres, però força estesa en un moment predominant del nacional catolicisme.  Aquesta pràctica s’ha anat perdent, tot i que de tant en tant ressorgeix alguna iniciativa recuperacionista.

El funcionament de l’entitat és irregular i després d’uns anys d’inactivitat es torna a recuperar la il·lusió inicial i s’organitzen noves exposicions. Però no és fins l’any 1996 que es converteixen jurídicament en una associació registrada al departament d’associacions de la Generalitat, amb estatuts propis. En aquest mateix moment ingressen a la Federació Catalana de Pessebristes.

En l’actualitat continua organitzant anualment les exposicions de diorames a la seva seu, i té l'encàrrec de construir el Pessebre de la plaça de la Vila. A més a més, organitza diferents actes: Celebració de la Festa de Sant Francesc d'Assís, visita d'exposicions de pessebres d'altres Associacions de Catalunya, curset de pessebrisme... I pel que fa al nombre de persones sòcies, en l'actualitat, ja compta amb gairebé un centenar de membres. El 2018, l’entitat ha complert 75 anys des de la seva creació i, per celebrar-ho, han organitzat la XVII Biennal del Pessebre Català. La biennal és una trobada que s’organitza com diu el seu nom cada dos anys, coordinada a través de la Federació Catalana de pessebristes, que compren més d’una seixantena d’associacions pessebristes de tota Catalunya.

El pessebre associatiu neix a Vilafranca del Penedès l’any 1951 de la mà de Joan Albornà i Manuel Cervera. Però la tradició de pessebres públics ja existia, com els de l’antic Hospital i de Sant Ramon, i no diguem els pessebres a les llars particulars. Però a partir del Nadal d’aquell any es fa la primera exposició pública o, com diuen els pessebristes: el pessebre social, perquè està obert a tothom. Es va fer als locals on després s’instal·la la biblioteca Torras i Bages. És interessant que ja des del primer moment no es limiten a l’exposició sinó que també organitzen activitats paral·leles, xerrades i un concurs de pessebres. Aquesta primera etapa quedaria estroncada, l’any 1962, per la manca de local estable.

Al no poder organitzar exposicions de diorames, es dediquen a fer el pessebre en espais públics o aparadors. Al marge de l’associació, es van fer exposicions a l’antic garatge Martí i a la Capella de Sant Joan. També l’any 1974 és Omnium Cultural qui convoca un concurs de pessebres amb membres de l’associació com a jurat. A partir de 1984 la col·laboració amb Omnium i el suport de La Caixa permeten organitzar tres exposicions a la sala del Fòrum Baltà que tenen continuïtat fins que es tornen a quedar sense local. El maig de 2004, l’associació es constitueix com entitat jurídica de dret i s’inscriu a la Federació Catalana de Pessebristes. Continuen organitzant exposicions que itineren d’un any a l’altre fins que l’any 2008 troben en la Capella dels Dolors l’espai idoni per consolidar-se.

L’any 1979 veu aparèixer una nova entitat pessebrista a Sant Pere de Ribes, amb ganes de fomentar la construcció de pessebres artístics i populars i promoure la vivència del Nadal. La seva activitat només es duu a terme per dates nadalenques. S’inicia a l’octubre amb un curs adreçat a totes aquelles persones interessades en aprendre les diferents tècniques de realització d’aquests treballs artístics. Els diorames o representacions realitzats pels diferents pessebristes es poden veure posteriorment en l’exposició de pessebres que s’obre al públic la mateixa nit de Nadal en finalitzar la Missa del Gall i es pot visitar fins a mitjans de gener. Actualment la secció compta amb una exposició d’unes 13 obres artístiques realitzades per diferents membres pessebristes i que es poden visitar a la mateixa seu dels Xulius-CSR.

Una altra de les activitats nadalenques que organitza Els Xulius-CSR és la representació del Pessebre Vivent Parlat.

Les tres entitats més joves de la vegueria són l’Agrupació Pessebrista Riudebitlles, de l’any 1989; el Grup Pessebrista del Vendrell, de l’any 1990; i els Amics del Pessebre de Torrelavit, de 1997. l’Agrupació Pessebrista Riudebitlles va començar a exposar pessebres i diorames durant les Festes de Nadal i Reis de l’any 1989, i des d’aquell any s’ha continuat fent, any rere any, fins a l’actualitat. Des de l’any 1998 està legalitzada com a entitat al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i des del 1999 va entrar a formar part de la Federació Catalana de Pessebristes. El Grup Pessebrista del Vendrell sorgeix de la iniciativa d’un grup de persones aficionats a fer pessebres. Aquesta exposició es va fer a l’antiga sala d’exposicions del Portal del Pardo. Després va inerar fins l’any 2007 quan s’instal·la al carrer Major,  la sala d’exposicions coneguda amb el nom de La Fusteria, on encara hi són.

 

Processos i preparatius: 

En l’àmbit familiar la tradició marcava que el cicle nadalenc i, per tant, el pessebrístic, començava per la Puríssima, el 8 de desembre, i s’acabava per la candelera, el 2 de febrer. Però sovint després de la jornada de Reis, comença a desaparèixer qualsevol rastre d’activitat nadalenca a les cases.

En l’àmbit associatiu, es tendeix cada cop més a anticipar l’obertura de les exposicions a principis de desembre (Vilafranca del Penedès i el Vendrell). Però encara n’hi ha que obren a vigílies de Nadal (Sitges, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles o Sant Pere de Ribes).

Amb la jornada de clausura passa el mateix, per alguns el darrer dia de visita és la diada de Reis (el Vendrell o Sitges). D’altres tanquen a mitjans de gener (Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes o Sant Pere de Riudebitlles). I uns pocs mantenen la Candelera com a data oficial de tancament (Vilanova i la Geltrú). El cas de Torrelavit és especial perquè només obre uns dies concrets.

Però la fase important és la del muntatge del pessebre. I pot ser molt diferent si el pessebre que es construeix és per una exposició o és el de casa. Els diorames, que és el nom que acostumen a tenir els pessebres que s’exposen en l’àmbit associatiu, es treballen durant mesos. Això no vol dir que hi hagi pessebres particulars, a les llars, que requereixin la mateixa dedicació que un diorama. Però de pessebres familiars n’hi ha que poden ser més espontanis, segons la complexitat que es vulgui, l’espai o el temps del que es disposi. N’hi ha que predomina la dedicació dels infants i, per tant, és més senzill; i n’hi ha que el fan pessebristes de llarga experiència i que s’hi dediquen més temps. Hi ha cases on poden haver-hi més d’un pessebre; el que es fa amb els fills i el del pare o mare aficionat pessebrista i que comença a treballar com si fos el de l’exposició.

Molts pessebristes vinculats a les diferents associacions comencen a treballar en la seva obra a l’estiu o, fins i tot, abans. Ho fan a casa perquè la majoria de les entitats no tenen prou espai perquè es pugui treballar conjuntament. Llavors, cadascú el fa a casa seva i després el porten fet al local on s’exposarà. Que es disposi de l’espai suficient, no significa que treballin alhora, ja que cadascú s’adapta als horaris laborals i familiars, deixant la dedicació al pessebre a estones mortes o en horaris tardans del dia.

Dedicació: 

Els pessebres són la representació plàstica del naixement de Jesús, l’escena central és la del naixement, amb la Sagrada Família (Sant Josep i la Mare de Déu) on també s’hi afegeixen els personatges apòcrifs del bou i la mula. Aquesta es considera que és l’escena principal que a de tenir tot pessebre, juntament amb l’Anunciata i els Reis. En els pessebres familiars s’hi acostuma a veure totes aquestes escenes juntes i un munt d’altres personatges, més vinculats al món “real” o terrenal, en contraposició als personatges divins. Es tracta dels pastors, els pagesos i les pageses, el pescador, la castanyera, la dona que fila, la bugadera, el caçador, la samaritana, el Manelic. Alguns personatges han desaparegut per motius diversos, com l’home de la neu, el capellà, el dimoni o el sereno. Però també se’n van afegint de nous, ja que el pessebre és dinàmic, viu i canviant. Trobem artesans que fan i creen personatges nous i reinterpretats, com la dona que busca molsa, l’excursionista, el boletaire, etc. D’altres han transcendit del seu paper original en el pessebre, com el caganer.

Però els personatges que ens trobem en les exposicions se centren més en els relats bíblics com el naixement, els Reis, l’Anunciata de l’Àngel als pastors o temes com Cercant posada, la Visitació, la Fugida a Egipte, el Somni de Sant Josep.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Un complement indispensable per fer els pessebres són les figures. Aquest matís obre un camp totalment propi i molt heterogeni. De figures n’hi ha de moltes menes i materials. Les figures anomenades populars, tradicionalment fetes de fang, les feien petits artesans que les venien a les fires de pessebres. Estaven fetes amb motllos del tipus de cara i creu, perquè amb un sol motllo es feia tota la figura. Són figures senzilles, estàtiques i de colors vius, que representen personatges populars, oficis tradicionals, pastors, pagesos i pageses.

També hi ha les figures més elaborades compostes per diversos motllos elaborades per artesans que disposen de taller propi. Dins aquest marc, també hi ha els que fan figures a palillo, és a dir, es tracta de peces úniques, escultures, creades ex professo per a un encàrrec i de les que no es fan reproduccions de motllo. Els costos varien en funció d’aquestes característiques.

En algunes associacions els mateixos pessebristes es fan les seves figures, ja que la temàtica ha anat variant i les necessitats dels pessebristes no les troben satisfetes en el mercat habitual de figures.

 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

En l’àmbit privat, el pessebre s’organitza al voltant de la família. Cada família es distribueix els rols de forma espontània o natural, segons les possibilitats, habilitats o disposició i distribució del temps. Cal muntar l’estructura o taula on hi anirà el pessebre, cal anar a muntanya a buscar herbei i terra per fer el paisatge, cal anar a comprar, a la fira, la figura que falta o que l’any passat es va trencar, potser si es tenen prou habilitat es poden fabricar elements propis. Tot i que no sempre les típiques figures de fang tenen l’exclusivitat. És en aquest àmbit, on sovint el nen o la nena incorpora els seus personatges preferits al costat dels pastors o la cova. Els protagonistes de les seves sèries preferides, com passa amb les mones de Pasqua. Fins i tot hi ha hagut marques de joguines que han elaborat pessebres perquè els nens i les nenes hi juguin. I en alguna exposició d’alguna associació ja s’han vist diorames amb peces d’aquestes.

Es tracta d’una tradició que es transmet de pares/mares a fills/es. Els progenitors transmeten els hàbits seguint la pròpia experiència. El tipus de família és cada cop més divers, però quan el nucli familiar era més extens, és a dir, quan es compartia habitatge amb els avis, aquests també jugaven un rol important.

En l’àmbit públic, els individus, per tal d’aconseguir els objectius de realitzar exposicions s’organitzen amb associacions culturals sense afany de lucre. Són els casos de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca; de l’Associació de Pessebristes de Vilanova i la Geltrú; del grup Pessebrista de Sitges; del Grup Pessebrista del Vendrell; de l’Agrupació Pessebrista de Riudebitlles; de l’Agrupació Pessebrista de Sant Pere de Ribes i dels Amics del Pessebre de Torrelavit. Totes aquestes associacions, en un moment o altre, s’han adherit dins de la Federació Catalana de Pessebristes, que agrupa les entitats pessebristes de Catalunya, les Illes i País Valencià. Dins de la Federació Catalana de Pessebristes, l’any 2018 ha estat l’Associació de Vilanova i la Geltrú que ha organitzat la biennal del pessebre català, i és el segon cop que ho fa al llarg de la seva història. La biennal, com diu el seu nom, és una trobada que es fa cada dos anys i que s’organitza de forma itinerant per part d’una de les associacions de la Federació. L’objectiu d’aquestes associacions és la promoció de l’art pessebrístic a partir d’exposicions públiques de diorames. Aquests diorames són representacions en tres dimensions d’escenes dins paisatges urbans o rurals emmarcats o limitats per un caixó o caixa queda dissimulada, creant una sensació de profunditat a partir de la tècnica de la perspectiva. El resultat final és una sèrie de quadres amb un vidre al davant. No sempre, l’entitat té espai suficient per treballar in situ els diorames. En aquest cas, cada pessebrista de l’entitat el fa a casa seva i es determina unes dates concretes per portar-lo al local on s’exposarà. Per tant, és bàsicament un treball individual que no es comparteix durant el procés d’execució. En qualsevol cas, tenir un local prou espaiós no facilita el treball col·lectiu, ja que cadascú hi treballa quan la feina o les obligacions li ho permeten; i no ha de coincidir necessàriament amb els altres companys.

Participants/Executants: 

La composició de les diferents associacions de pessebristes de la vegueria és molt heterogènia. La normativa que regula les relacions són els diferents estatuts interns, aprovats per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Els membres de els entitats són els socis, que poden ser actius o protectors. Els darrers són els que paguen una quota, que acostuma a ser simbòlica, però no participen activament de les activitats de l’entitat. L’entitat amb més número de persones sòcies és la de Vilanova i la Geltrú, amb un centenar de membres. Però el terme mig es mou entre 30 i 50 socis: l’Associació de pessebristes de Vilafranca es mou entre els 40 i 50 socis, el Grup de Pessebristes e Sitges en són 37 i el Grup Pessebrista del Vendrell en són 30. Més petites són les associacions de Torrelavit, Riudebitlles o Sant Pere de Ribes.

Pel que fa a les franges d’edat, predomina el grup més gran de 40 anys. Hi ha pocs joves, però preocupa relativament poc perquè diuen que es van incorporant nous individus a partir d’una edat determinada. A Vilanova i la Geltrú van fer uns cursos de pessebrisme que va aportar nous membres actius a l’equip i pensen repetir l’experiència. En relació al gènere, el grup predominant continua sent el masculí. Hi ha poques dones, però cada cop n’hi ha més. No és una qüestió de veto, ja voldrien que n’hi hagués més i consideren que aquesta mancança s’hauria d’anar superant. A l’associació de Vilafranca, s’estima la participació femenina en el 20% i deu ser de llarg la més alta de la vegueria.

Ús i funció: 
Patrimoni relacionat: 
Pessebres vivents
Portada de pessebres a la muntanya
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Sant Francesc d’Assís va voler fomentar la devoció a la nativitat de Jesús i va voler recrear l’ambient de la cova on els textos evangèlics situaven el naixement del Messies. Els autos sacramentals medievals que se celebraven a les esglésies durant la Missa del gall tenien el mateix objectiu. Es documenten a partir del segle XIII, l’aparició de “pessebres” en esglésies i convents amb un clar objectiu catequètic. Per explicar plàsticament les lectures del cicle litúrgic del Nadal que se sentien a les esglésies.

Aquest sentit religiós es manté quan ens trobem els pessebres dins les llars, tant de nobles i burgesos, com de menestrals i pagesia. Després dels actes litúrgic d’obligat compliment, la celebració del Nadal continua dins l’espai familiar i les famílies fan una reinterpretació d’allò que es mostra a les esglésies i l’adapten al propi espai. Hi afegeixen el paisatge que els és familiar i hi posen els personatges que també els són familiars fent les feines quotidianes i portant ofrenes a la cova on ha nascut el Salvador. El pessebre es converteix en un petit altar casolà, com moltes capelletes itinerants que promocionaven la devoció de la Sagrada Família o d’algun sant o les capelles dels aplegadors de les ermites. A partir d’aquest punt s’hi afegeix un significat social i festiu, tot i que íntim en l’àmbit familiar, que aplega un conjunt d’accions al voltant del pessebre que es repeteixen de forma ritual un any rere l’altre, fins a convertir-se en una tradició. Una tradició que va incorporant, afegint o anul·lant elements, personatges i rituals, que s’adapten a les variables socials i temporals.

En el darrer segle, a Catalunya, s’ha anat produint un procés de laïcització de la societat, i la religió ha desaparegut de l’àmbit polític al que ha estat molt vinculada durant gran part del segle. Aquest procés ha afectat a la majoria, si no a totes, les tradicions d’arrel popular que tenien el seu origen i raó de ser en manifestacions religioses. Però en aquest moment el pessebrisme en l’àmbit familiar ja havia adquirit nous significats, amb valors culturals, pedagògics, de solidaritat i festius.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

El pessebrisme en l’àmbit familiar es transmet de pares/mares a fills/es. És una qüestió generacional on sovint els avis/àvies també hi intervenen. Si més no, durant la infantesa, la participació dels progenitors col·laborant amb els fills en l’elaboració del pessebre de la llar és fonamental com a estímul pel mateix infant. Quan s’abandona l’etapa infantil i s’entra en l’adolescència pot passar que es continuï de forma autònoma o es deixi l’activitat i la continuï el pare o la mare. De vegades només es tracta d’un parèntesi i d’altres és un abandó definitiu. Tot i que alguns, curiosament, recuperen la tradició quan es converteixen en progenitors.

En l’àmbit associatiu la transmissió es pot fer de forma implícita, compartint l’espai de treball durant la preparació de les exposicions, entre membres de l’entitat. Però també de forma explícita organitzant cursets de pessebrisme. A Vilanova i la Geltrú, el fet d’organitzar aquests cursos motivà la incorporació de nous membres actius a l’associació.

Pel que fa a la organització de les exposicions, la mateixa estructura associativa assegura la pervivència i la continuïtat com activitat principal de l’entitat.

Viabilitat / Riscos: 

La continuïtat en l’àmbit familiar sembla assegurada mentre es mantingui com una tradició dins el cicle de Nadal, que és cíclic i cada any es recupera. La pròpia família és el motor que activa, quan toca, els mecanismes d’inici del ritual. Tot i que no hi ha cap estudi del seu abast, sembla difícil que pugui desaparèixer, ja que el mateix fet de convertir-se en tradició serveix d’estímul.

Tot i així, l’existència de les diferents actuacions dins l’àmbit associatiu és un valor afegit que pot ajudar a fomentar el pessebrisme en l’espai familiar. Les exposicions són espais d’admiració artística on joves pessebristes poden extreure’n models i aprendre noves tècniques per aplicar en el seu pessebre casolà. És precisament en aquest entorn més socialitzat on l’acceptació pública del pessebrisme és més notòria. Les exposicions són visitades per milers de persones cada any: cinc mil visitants a Sitges, sis mil a Vilanova i la Geltrú, set mil al Vendrell i uns vuit mil a Vilafranca del Penedès; segons les dades de la darrera temporada. L’acceptació popular d’aquestes exposicions és molt alta i, potser, les associacions no en són prou conscients del valor que representa.

El número de pessebres i diorames que es poden mostrar en una exposició és limitat. Està determinat per l’espai i el local que l’associació disposa. Mai s’han quedat amb espais buits, els expositors acostumen a ser membres de l’entitat o d’entitats veïnes, com pot ser el cas de Vilafranca i Torrelavit, que socis d’una també ho són de l’altra. També es poden convidar a participar-hi de forma itinerant.

El que és important és disposar d’un local. Els anys que no s’ha fet exposició ha estat perquè no es disposava de local. Aquest acostuma ha estar cedit per l’ajuntament o l’església. Algunes entitats tenen seu social pròpia però no s’hi pot fer exposicions perquè l’espai és massa petit i en el moment de fer l’exposició, l’han de fer en un altre espai cedit. No és el cas de Vilanova i la Geltrú que tenen un local en propietat.

La col·laboració amb l’administració i altres entitats és un factor clau d’èxit i continuïtat. El suport econòmic a partir de convenis amb l’ajuntament facilita la realització de les activitats de l’associació. Però també han incorporat el mecenatge privat al Vendrell, a Vilanova i la Geltrú i a Vilafranca del Penedès.

La integració d’aquestes associacions dins la Federació Catalana de Pessebristes garanteix l’ajut, sobretot en la difusió, però també en la participació d’un projecte més ampli on tothom s’hi identifica.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La valoració dels individus i informant del món associatiu amb els que he parlat és altament positiva, potser perquè com mai el pessebrisme ha aconseguit unes quotes d’acceptació social molt altes. Tot i haver de superar alguns handicaps, com ara els canvis de significats del valor religiós tan impregnat dels valors més laics de la societat actual. Algun informant pensa que no s’han entès prou, sobretot en l’àmbit escolar, els valors culturals, artístics i de tradició dels pessebres.

Un informant del Vendrell és altament optimista i no hi veu cap perill perquè s’ho passen molt bé, en un ambient de germanor on entre tots es fa tot. Tampoc preocupa gaire que no hi hagi una franja d’edat gaire nombrosa de menys de 40 anys. Pensen que els membres que s’incorporen majoritàriament tenen a partir dels 40 anys, però que hi ha relleu.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Les mesures de salvaguarda preses per les diferents entitats són múltiples i variades. La principal és l’exposició pública de diorames de cada any. En alguns casos trobem la realització de concursos de pessebres a les llars (el Vendrell), o l'organització de cursets (Vilanova i la Geltrú o Sitges).

L’Associació de Vilafranca, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, programen una conferència anual relacionada amb el Nadal i sovint el tema té a veure amb el pessebrisme. També programa xerrades el Grup Pessebrista de Sitges, la darrera tractava sobre “Jordi Pañella, vida d’un pessebrista”. A Vilanova i la Geltrú, l’any 2018, ha estat un any amb molta activitat, ja que eren els responsables d’organitzar la biennal del pessebre català.  A banda de l’exposició de cada any en el seu local, han organitzat una exposició al Centre d’Art Contemporani La Sala, on es parlava de la història de l’entitat i es mostrava una col·lecció de figures de pastors de diversos figuraires catalans. A més a més de la mostra a l’església dels Josepets i el pessebre de la vila.

En relació al pessebre de la vila o en espais públics, el Grup Pessebrista del Vendrell és molt actiu, ja que promou un itinerari per tota la ciutat amb pessebres a les seus de diverses entitats o comerços, com l’Oficina d’Aigües de Tomoví, el Casal Cívic de la Generalitat, el Museu Deu, el Museu Apel·les Fenosa, la plaça Vella, l’església, la Placeta del carrer Major, entre d’altres. També han instal·lat pessebres pels balcons del carrer Major i de la plaça Vella, que consisteixen en perfil de figures pintats representant diversos personatges i escenes.

Una altra via utilitzada sovint és la publicació de butlletins, articles o monografies. L’Associació de Vilafranca ha publicat monografies i té un butlletí electrònic. El grup del Vendrell va publicar una història quan va fer el vintè aniversari. A Vilanova i la Geltrú, editen un catàleg dels diorames de cada any. El Grup pessebrista de Sitges també va editar una monografia quan va fer 25 anys d’activitat. La xarxa també s’utilitza molt per fer difusió de les seves activitats, ja sigui per facebook, blogs o pàgines webs: Grup pessebrista de Sitges ; Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú, Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès; Grup Pessebrista del Vendrell; o Agrupació Pessebrista de Sant Pere de Ribes.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

Actualment des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme s’està treballant pel reconeixement del pessebrisme i paral·lelament, la Federació Catalana de Pessebristes participa en una candidatura conjunta amb d’altres països per formar una candidatura per entrar a la llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • Exposició “75 anys de pessebrisme a Vilanova”,  amb motiu de la Biennal del Pessebre català
    Exposició “75 anys de pessebrisme a Vilanova”, amb motiu de la Biennal del Pessebre català
  • Exposició “75 anys de pessebrisme a Vilanova”,  amb motiu de la Biennal del Pessebre català (III)
    Exposició “75 anys de pessebrisme a Vilanova”, amb motiu de la Biennal del Pessebre català (III)
  • Exposició “Figures de pastor”
    Exposició “Figures de pastor”
  • Exposició de diorames  a l’església dels Josepets, amb motiu de la Biennal del Pessebre català
    Exposició de diorames a l’església dels Josepets, amb motiu de la Biennal del Pessebre català
  • Diorama “Anem a la Missa del gall”, de Josep Roger, amb figures de Carlos Delgado
    Diorama “Anem a la Missa del gall”, de Josep Roger, amb figures de Carlos Delgado
  • Diorama “Anem a la Missa del gall”, de Josep Roger, amb figures de Carlos Delgado
    Diorama “Anem a la Missa del gall”, de Josep Roger, amb figures de Carlos Delgado
  • Pessebre de la Plaça de la Vila, realitzat per  l’Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú
    Pessebre de la Plaça de la Vila, realitzat per l’Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú
  • Exposició de diorames del Grup Pessebrista del Vendrell
    Exposició de diorames del Grup Pessebrista del Vendrell
  • Muntatge del pessebre gran de l’exposició del grup Pessebrista del Vendrell
    Muntatge del pessebre gran de l’exposició del grup Pessebrista del Vendrell
  • Muntatge del pessebre gran de l’exposició del grup Pessebrista del Vendrell (II)
    Muntatge del pessebre gran de l’exposició del grup Pessebrista del Vendrell (II)
  • Jordi Llucià del Vendrell fent els darrers retocs del seu diorama
    Jordi Llucià del Vendrell fent els darrers retocs del seu diorama
  • Pessebre de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca, a la capella dels Dolors
    Pessebre de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca, a la capella dels Dolors
  • Pessebre de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca, a la capella dels Dolors
    Pessebre de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca, a la capella dels Dolors
Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Les dades s’han obtingut, en un primer moment, amb una enquesta enviada a les entitats i associacions pessebristes. En més d’un cas, com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sitges o el Vendrell s’han fet entrevistes en viu als responsables directes i s’han visitat les diferents exposicions. En el cas de Sitges es va assistir a una conferència sobre el tema.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
diumenge, 30 desembre, 2018
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 3 abril, 2019
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès