Ball dels malcasats

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Imatge de presentació: 
Ball dels malcasats de Vilafranca
Identificació: 
Codi: 
IP-4-0005
Nom propi de l'element: 
Ball dels malcasats.
Altres denominacions: 
Ball de malcasats.
Grup i/o comunitat: 
Població en general, aficionats al teatre.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El ball dels malcasats és una representació teatral de carrer, anomenada a la zona ball parlat, que repassa en forma de crítica satírica els fets ocorreguts durant l'any al país i a la població on es representa.

Aquest ball dels malcasats és una versió del ball de dames i vells (molt popular a la zona del tarragonès) que apareix documentat per primera vegada a la ciutat de Tarragona el 1514 i que continua en actiu avui dia. A principis del segle XIX aquest ball de dames i vells també el trobem representat al Penedès però passarà a ser substituït pel dels malcasats com una versió més actualitzada de l’anterior. La seva pervivència al territori durarà fins a principis del segle XX, i no serà fins a finals de segle i canvi de mil·lenni que es recuperarà a les 3 capital de comarca: a Vilafranca el 1999, a Vilanova i la Geltrú el 2000 i al Vendrell el 2001.

L'argument de la representació és un grup de matrimonis amb una gran diferència d’edat (la dona és jove i el marit vell) que es dirigeixen a l’autoritat competent (l’alcalde i el capellà) per tal de manifestar les seves queixes envers la seva parella, i amb la figura de l’agutzil o policia municipal com a garant de l’ordre. 

Els tres grups vigents avui dia comparteixen una caracterització que defuig del realisme i el rigor històric, on trobem potenciats els arquetips clàssics de l’avarícia, la usura, l’alcoholisme, el llibertinatge sexual, etc. 

El text de la representació, que es renova gairebé en la seva totalitat cada any, està escrit en vers, el vers popular de quartetes heptasil·làbiques on rimen, com a mínim, el segon i quart vers. Per tal de separar les diverses escenes que configuren la representació trobem uns interludis musicals amb la seva corresponent coreografia, de marcat caràcter senzill, i que és un dels trets característics dels balls parlats.

Aquestes representacions es duen a terme al carrer o en un entarimat, però sempre a l’aire lliure, durant la festa major o el carnaval, i acostumen a tenir una durada de 30 a 40 minuts aproximadament.

Data identificació: 
dimecres, 12 juny, 2019
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les representacions del ball dels malcasats es duen a terme pels carrers i places de la població. S'acostuma a representar en petites places i llocs recollits per tal que les pròpies condicions de l'espai afavoreixin l'acústica i per tan la comprensió d'allò que es diu per part dels espectadors i per facilitar la interrelació entre el públic i l’espectacle. 

A Vilanova i la Geltrú la primera representació que es fa al migdia, a les 12h, es duu a terme a la plaça Pau Casals; a les 12:30h a la plaça de Miró de Montgrós; a les 13h a la plaça dels Cotxes i a les 13:30h a la plaça dels Carros. A la tarda comencen a les 18:45h a la plaça davant del castell de la Geltrú i a les 19:30h i a les 20h a la plaça del Carros. Aquests horaris i espais, però, a vegades poden canviar segons si els actes de carnaval organitzats paral·lelament poden afectar a la representació.

A Vilafranca el primer dia de representacions (el dia 29 a les 19h, a les 20h i a les 21h) els espais d’actuació varien cada any en funció del recorregut que tingui la processó. En canvi el segon dia (el 30 d’agost) des de fa uns anys les 3 representacions que es fan a les 19h, a les 20h i a les 21h, es duen a terme a la plaça Lluís Via.

Al Vendrell la primera representació es fa al carrer Doctor Oliver a les 19h, al carrer Major a les 20h i a la plaça Vella a les 21h. Aquesta darrera actuació es realitza damunt d’un escenari amb microfonia.

Cal fer constar que amb els anys els diversos grups han anat canviant espais d’actuació buscant els més adequats per a les representacions, i també cal tenir present que es poden veure afectats per alteracions de l’espai com poden ser obres als carrers.

Georeferenciació: 
Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

En les poblacions de Vilafranca del Penedès i el Vendrell, les representacions formen part dels actes de la festa major i en el cas de Vilanova i la Geltrú dels actes de carnaval.

A Vilafranca del Penedès es realitza a les tardes del 29 i 30 d'agost; al Vendrell la tarda del 28 de juliol i a Vilanova i la Geltrú el dissabte de carnaval (matí i tarda). Cal fer constar que la data del carnaval varia cada any depenent quan sigui diumenge de Rams, variable segons el calendari lunar.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

El ball dels malcasats és una representació teatral popular (ball parlat) força rudimentària que trobem documentada al Penedès a partir del 1826 i que desapareix al primer terç del segle XX (excepte una representació puntual que es féu a la Geltrú el 1959). No serà fins al 1999 que es recupera a Vilafranca del Penedès, el 2000 a Vilanova i la Geltrú i el 2001 al Vendrell.

L'argument d'aquest ball parlat consisteix en un seguit de parelles que es dirigeixen a l'autoritat competent (l'alcalde i el mossèn) per tal de queixar-se del seu matrimoni, amb el que no estan a gust, ja que, entre altres motius, la diferència d'edat és un fet insalvable (els homes són uns vells i les dames dones joves).

A partir d’aquest pretext, les diverses parelles exposen les seves queixes i retrets, on s’aprofita per repassar, criticar i satiritzar aspectes de la política, de la societat, de la cultura..., en resum, de tot allò que ha passat durant l’any a la població i al món.

La posada en escena d’aquest espectacle defuig tot realisme. La caracterització dels personatges en quan a vestuari i maquillatge no té, pretesament, cap voluntat de ser realista ni una reconstrucció historicista de la vestimenta que els diversos personatges (prototips del segle XIX) podrien haver portat. La vestimenta i el maquillatge utilitzats pels diversos grups tendeix a la caricaturització dels personatges, potenciant certs aspectes per guanyar major comicitat (grans panxes, culs pronunciats, pits grossos, geps, manca de dents, barrets sobredimensionats, etc.)

Aquest tipus de representació s’acostuma a representar al carrer, i difícilment es veu en un espai tancat a no ser que circumstàncies meteorològiques ho obliguin. Carrers estrets, places recollides propicien el bon fer per aquesta representació de carrer. Amb els anys els diversos grups han anat repetint espais que per la inèrcia de la repetició han quedat fixats com a propis. Aquests espais acostumen a ser els mateixos cada any i són anunciats degudament al programa d’actes de la festa així com els horaris de representació. A Vilafranca però, el primer dia de representacions (el 29 d’agost) els llocs d’actuació varien cada any en funció del recorregut de la processó. L’únic grup que fa una actuació al damunt d’un escenari és el del Vendrell, que actuen a la plaça Vella, un espai ample i concorregut i per aquest motiu fan servir la microfonia per amplificar la veu. El grup de Vilafranca des de fa uns anys també utilitza la microfonia sense fil en totes les seves representacions, però mai actua dalt d’un escenari. L'ús de la microfonia va venir motivada per l’elevat grau de contaminació acústica que hi ha durant els dies de la festa i que malgrat recórrer a espais apartats i petits, impedien la bona comprensió de la paraula per part del públic.

El ball consta de tres autoritats: el representant del poder polític en la figura de l’alcalde o alcaldessa, depenent de qui governi la població; el representant de l’església, que pot ser un mossèn, un arquebisbe o un vicari; i l’agutzil o municipal que és qui té la funció de posa ordre. Després trobem les parelles de malcasats, que poden ser 4 en el cas de Vilafranca, 5 al Vendrell i 4 a Vilanova i la Geltrú (tot i que en anys anteriors havien sigut més parelles). 

A Vilafranca trobem les parelles dels notaris, pagesos, burgesos i boters. Al Vendrell  els cavallers, els burgesos, el pescadors, l'hereu i la pubilla i els gitanos. A Vilanova tenen un assortit de parelles que en funció de l’any i la temàtica del vers surten unes o unes altres. Al 2019 per exemple, han sortit els gitanos, els lleters,  espanyol i catalana, i mare, filla i tieta. Però també hi ha els burgesos, el pescador i la remendadora, els bacallaners, els cubanos, el vilanoví i la geltrunenca...

Totes aquestes parelles són arquetips de models socials existents al segle XIX  i que en certa manera també podem trobar en l’actualitat. Els gitanos com a reflex dels foranis, nouvinguts i inadaptats; els burgesos com a classe benestant; el vilanoví i la geltrunenca com a exemple de conflictes entre poblacions; els pescadors o els boters com a classe baixa, etc.

Tradicionalment la disposició dels actuants al carrer és la següent: es col·loquen en dues files paral·leles, una formada pels homes/vells i l’altre per les dames i en un dels seus laterals i de cara a l’interior de les dues files, les 3 autoritats. Darrera d’aquestes hi trobem la formació musical que acompanya el grup. L’interior d’aquest rectangle que formen els actors és l’espai escènic on es du a terme la representació. Aquesta disposició és la que fan servir sempre els 3 grups. A Vilanova fan servir una altre disposició en una de les places: degut a que la plaça del castell de la Geltrú disposa d’unes escales per accedir al castell i el públic s’hi asseu de forma natural, com en un amfiteatre grec, per a representar el ball els actors es situen en mitja rotllana, els músics a un lateral, i l’acció teatral té lloc al centre d’aquesta mitja rotllana, de cara a les escales, una disposició que podríem dir “a la italiana” (com si fóssim en un teatre convencional).

Per tal de separar les diverses escenes que configuren la representació, la formació musical que acompanya el ball, toca una melodia, diferent a cada població, que és ballada pels intèrprets. La coreografia és de caràcter senzill i de curta durada.

A Vilafranca es fan 4 moviments coreogràfics:

-passades de dalt a baix: iniciant el moviment cap a l’interior de les files, els membres caminen al ritme de la música, per resseguir tota la fila i tornar a la seva posició. Aquesta part de ball està compost per 3 frases musicals (A-A-B) de 4 compassos cada una.

-passada de parella: la parella que acaba d’actuar balla, al mig de les dues files, uns petits moviments de dansa. Les dues files piquen de mans al ritme de la música tot desplaçant-se cap a la dreta els homes i esquerra les dones. Aquesta part de ball està compost per 3 frases musicals (A-A-B) de 4 compassos cada una.

-la sardana: consisteix en 8 compassos de bolangera cap a la dreta, molinet amb la parella d'anada i tornada, i altre cop 8 compassos de bolangera cap a l'esquerra. Aquesta part de ball està compost per 3 frases musicals (A-B-B) de 8 compassos cada una.

-passada final: iniciant el moviment cap a l’interior de les files, els membres caminen al ritme de la música, per resseguir tota la fila i tornar a la seva posició. Arribats a lloc, s’encaren a la seva parella per acostar-s’hi, agafar-se de mans dretes, fer un tomb sobre si mateixos i finalment acabar saludant-se. Aquesta part de ball està compost per 3 frases musicals (A-A-B) de 4 compassos cada una.

Les coreografies del grup vilafranquí són un treball de reconstrucció i reinterpretació a partir de tota la documentació existent sobre la coreografia que es realitza el 2012, moment en què es revisa la recuperació feta el 1999. La proposta coreogràfica fou dissenyada per Raimon Casals, mestre del ball i responsable de la versió actual del ball.

La partitura que s’utilitza és la que consta com a “Ball dels Malcasats de Vilafranca” en els treballs de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i que fou recollida en un treball de camp als anys 20 del segle XX de la colla de grallers els Goncers de Sant Jaume dels Domenys.

Així com a Vilafranca les diverses parts coreogràfiques tenen una nomenclatura específica, en el cas del Vendrell no és així, i trobem que són anomenades per la seva posició en l’estructura de la representació: trobem la part “d’abans de començar” i la de “durant les parelles”.

-“ball d’abans de començar”: les dues files de parelles estan encarades. A ritme de vals avancen fins a trobar la seva parella, llavors s’agafen de mans dretes i fan un tomb sobre si mateixos. A l’acabar aquest tomb, tornen al seu lloc, de cara a la parella i al ritme de vals i finalment saluden tots a les autoritats. Aquesta part de ball està composta de 3 frases musicals (A-B-A) de 8 compassos cada una.

-“ball de durant les parelles”: les dues files de parelles, encarades cap els primers de la fila (que són els oposats a les autoritats) i iniciant el moviment, a ritme de vals, cap a l’exterior de les files (o sigui cap el públic), avancen fins al final de la fila per tornar a pujar cap al seu lloc inicial. La parella que acaba de fer el parlament agafats de la mà es desplacen a ritme de vals fins a arribar el seu lloc, es saluden i es separen per posar-se al lloc que els pertany dins de la fila. Aquesta part de ball està composta de 2 frases musicals (A-B) de 8 compassos cada una.

Per acabar l’espectacle sempre fan una paròdia d’una cançó de l’actualitat que serveix com a final.

La música del ball, de la que no s’ha trobat encara la partitura original del segle XIX, va ser composada per la Carlota Baldús. La coreografia està inspirada en la tradició dels balls parlats. Enric Batlle hi va posar una lletra que canten generalment quan es desplacen d’una plaça a l’altre.

A Vilanova i la Geltrú tenen una ball per començar, un ball per fer en cercavila (per anar d’una plaça a l’altre), un pel canvi d’escenes i un ball final.

-“ball per començar”: les parelles agafades de la mà, entren a ritme de vals a l’espai on representaran el ball. Fan un tomb fins a tancar una rotllana. Arribats en aquest punt els homes aixequen els braços enlaire i les dones fan un tomb al seu voltant agafant-los per la cintura. Un cop fet aquest tomb, s’intercanvien els rols i ara són les dones qui aixequen els braços perquè els homes facin el tomb. A continuació les parelles s’agafen de mans dretes i avançant i retrocedint de cara a la parella tot desplaçant-se cap a l’esquerra a ritme de vals, fan un tomb sobre ells mateixos; tot seguit canvien de mà i fan el mateix però en sentit contrari. A l’acabar l’home fa fer un rístol a la parella i els dos es saluden.

-“ball per fer en cercavila”: és igual que l'anterior amb la única diferència que els intèrprets es col·loquen en una fila de parelles.

-“ball pel canvi d’escena”: les dues files de parelles donen una volta sobre sí mateixos a ritme de vals. Això ho fan amb una frase musical de 8 compassos.

-“ball final”: quan s’acaba la representació es treu a la gent del públic a ballar.

La formació musical que acompanya els 3 grups és diferent a la que trobem en altres grups de cultura popular de la zona on la gralla i la mitja cobla són els instruments més habituals. A Vilafranca és una formació d’acordió diatònic, tarota, violí i pandereta; al Vendrell viola, violí, saxo alt, clarinet, oboè, flauta i bombo i a Vilanova sac de gemecs, flabiol i tamborí, trompeta i trombó de vares.

A l’acabar la representació a Vilafranca els actors i actrius passen el barret, fent la capta, que era un costum al segle XIX per recollir diners, i repartint una estampeta (amb la imatge d’un sant, santa, verge, etc, on el seu rostre és el d’un personatge d’actualitat i una quarteta commemorativa de l’any). Ni al Vendrell ni a Vilanova aquest costum es manté. En canvi a Vilanova, venen el text de la representació, cosa que no fan a cap de les altres dues poblacions.

Història i transformacions de l'element: 

Aquest tipus de representació teatral prové de l'edat mitjana, i és una evolució del ball de dames i vells que encara es realitza al Camp de Tarragona. El ball de dames i vells de Tarragona, el més antic del país, apareix documentat per primera vegada el 1514 i ha arribat per tradició oral fins als nostres dies. 

El ball dels malcasats, però, és una versió més moderna del ball de dames i vells. Si bé les dues representacions comparteixen el fet d'unes parelles amb desavinences matrimonials, aquests matrimonis no són iguals en els dos casos: a dames i vells les parelles són de la mateixa classe social, però en el cas dels malcasats les parelles formen part de diferents estaments aportant així una major representativitat de la societat del segle XIX, una societat que deixa enrere l'antic règim i dóna pas a una societat més urbana, conservant però la seva ruralitat. Així podem trobar un burgès arruïnat, un notari avariciós, un sabater aficionat al beure, un cavaller, un mariner o un gitano. La burla i l’escarni arriba a tots els estaments de la vida social del segle XIX.

El moment de més activitat d’aquest ball parlat és durant la segona meitat del segle XIX; tot i que residualment encara el trobem fins a la dècada de 1910, i puntualment al 1959. Cal dir que aquests dos balls parlats van conviure durant un temps a les festes penedesenques, fins que el de dames i vells es va deixar de representar, segurament perquè el de malcasats aportava una actualització que era més ben rebuda pel públic.  El trobem per exemple a Vilafranca el 1828 i 1840, a Vilanova el 1845 i 1860, o al Vendrell el 1845.

La primera referència documental del ball dels malcasats apareix a Sitges el 1826. També el trobem a Vilanova i la Geltrú els anys 1845, 1848, 1850, 1854, 1860; a La Geltrú el 1852, 1854 i 1959; al Vendrell el 1845, 1846, 1849, 1850, 1859, 1863, 1887, 1904 i 1910; a Sitges, a part del 1826, el 1853, 1855, 1865, 1866, 1868, 1875, 1888 i 1900; a Vilafranca el 1859 i 1870; a Sant Pere de Ribes el 1886 i 1902; a Sant Vicenç de Calders el 1887; i a la Bleda el 1904.

No serà fins a finals del segle XX, i pràcticament al mateix temps, que es recupera a les 3 capitals de comarca: l’any 1999 a Vilafranca, integrant-lo a les cercaviles i processons; al 2000 es recupera a Vilanova i la Geltrú, en el conjunt del Carnaval, i passa a representar-se amb màscares; i el 2001 és el torn del Vendrell que el representa el dia del gos, l’endemà de Santa Anna.

Tant Vilanova com Vilafranca recuperen el ball sense conservar els trets característics de disposició i coreografia que sí que fan els vendrellencs. En el cas de Vilafranca, se’l dota d’unes coreografies que res tenen a veure amb el ball per tal de poder participar a les cercaviles i processons i la part textual queda relegada a una única representació el 31 d’agost a la tarda. Cal dir però, que a l’any 2011 el Consell de la Festa Major (Consell municipal encarregat de vetllar pels aspectes tradicionals de la festa) va decidir revisar la recuperació que s’havia fet el 1999 donant pas, al 2012, a una proposta completament nova fins aleshores, traient el ball de les cercaviles i processons, permetent que es representés en diverses places paral·lel a la processó, i recuperant aspectes originals de la representació del XIX com la coreografia, la música, etc. 

De les representacions del ball dels malcasats, com el de dames i vells o el de les criades (també conegut al Penedès), sabem, per diverses descripcions, que tenien un to molt groller i barroer. Un to que no agradava, a principis de segle XX, certs col·lectius de la població. Aquest fet podria haver ajudat a la seva desaparició ja que eren considerats inadequats per la moral de l’època. Hem de tenir present que en els textos hi ha moltes al·lusions sexuals, faltes de respecte, crítiques socials i escarni als poders fàctics i dirigents polítics.

Per tal de potenciar aquest to groller, barroer, irreverent... la posada en escena del ball comptava amb diversos elements que ajudaven a potenciar aquests aspectes. D’una banda tenim el vestuari, que com descriu Milà i Fontanals al seu treball “Orígenes del Teatro catalán”: la comparsa anava “ridículamente caracterizados en sus trajes”, amb robes molt llampants, molt vistoses. A banda també es jugava amb la ridiculització dels vells, fent-los panxuts, geperuts, coixos, esguerrats... Un altre aspecte a tenir en compte era la dicció del text: sabem per descripcions que hi havia personatges que recitaven amb un deix defectuós, fent servir el “papissot” com a recurs interpretatiu. També trobem un personatge que va borratxo, element còmic de per sí i que obliga a dir el text de manera diferent als altres. Per tan, la dicció era un element pensat, i segurament, en funció de cada actor, aquest es resolia d’una manera o altre.

En canvi, però, no coneixem pràcticament referències a les dames. Aquest ball parlat era interpretat exclusivament per homes. Un fet comú a tots els balls processionals del Penedès i Camp de Tarragona. Suposem que el fet de transvestir a un home ja era un fet prou graciós, i amb una perruca i un maquillatge ben grotesc, el tema devia quedar resolt i no calia exagerar cap altre aspecte, però és un fet aquest que no podem afirmar ja que no en coneixem més detalls.

A l’hora de tractar aquest ball parlat no podem oblidar-nos de la part coreogràfica. És comú en tots els balls parlats del país, la separació d’escenes a través d’un interludi musical ballat. Aquesta coreografia era molt simple i rudimentària, i fins es podria tractar d’anecdòtica, però és un tret identitari d’aquestes representacions al carrer del Penedès i Camp de Tarragona. La veritat és que coneixem molt poques informacions de la vessant coreogràfica dels balls parlats i s’ha tendit a generalitzar-ne unes estructures: passades de dalt a baix, passades amb creuament i poc més. En el cas dels malcasats però, no és ben bé així. Hi ha recollides unes descripcions sobre la coreografia que enriqueixen la representació de manera considerable i contribueixen a l’ampliació del que fins ara es coneixia de l’aspecte coreogràfic dels balls parlats.

Per conèixer millor aquest aspecte concret recomano la ponència que l’autor d’aquest fitxa dels malcasats va fer al II Congrés Internacional de Balls Parlats a Tarragona el 2014 i que podeu trobar com a material adjunt en aquesta mateixa fitxa.

Un aspecte importantíssim i cabdal per a la recuperació d’aquest ball parlat ha estat la conservació de diversos manuscrits que han permès saber-ne l’estructura, els personatges, la disposició dels actors, etc.

En l’actualitat conservem 6 versions del text provinents de diferents fonts i poblacions. Tenim la versió del Vendrell, que va ser donada a conèixer per Salvador Arroyo, -recollida per Francesc Vidal i Solé (a) “Cisquet Garbu” amb data del 24 de juliol de 1887 (segons consta al text aquesta còpia prové d’una anterior de Sant Vicenç de Calders). La versió de Sant Pere de Ribes, que fou recollida per Pere Grases el 1927 d’un quadern pertanyen a Jaume Coll, ribetà que tenia una col·lecció de balls parlats. La versió de La Bleda fou recollida el 1904 per Miquel Batlle i Totosaus, i posteriorment copiada i donada a conèixer per Pere Grases el 1927. A Sitges se’n coneixen tres versions: una pertanyent a la llibreta del mestre Huguet, una altra dipositada al Fons Joan Amades i la tercera dipositada al fons del MAE de l’Institut del Teatre. La versió que es troba al Fons Amades es podria haver representat a Sitges, tot i que en el primer parlament es fa referència clara a la ciutat de Valls i té una estructura dramàtica diferent a la resta de manuscrits penedesencs que es coneixen. Les versions del fons de l’Institut del Teatre i del mestre Huguet són pràcticament idèntiques.

En les diverses recuperacions que s'han realitzat des del 1999, s'ha procurat conservar l’esperit del ball del XIX però actualitzant-lo i introduint nous elements per fer-lo vigent, perquè sigui viu i no esdevingui un anacronisme. Uns vestuaris que defugen el realisme i plens de color, un maquillatge grotesc i treballat, uns parlaments plenament vigents, tot i que es conserven algunes quartetes antigues que han acabat sent característiques dels diversos grups. En definitiva, una actualització d’una peça teatral del XIX per al segle XXI, amb aquell aire d’antic però de rabiosa actualitat.

Processos i preparatius: 

La part més laboriosa de la representació del ball dels malcasats és l’elaboració del text, que es renova pràcticament en la seva totalitat cada any. Els 3 grups en actiu en aquests moments tenen una estructura dramàtica que conserven cada any, però el contingut s’escriu de nou. Una de les característiques d'aquests balls parlats és el tractament de l’actualitat local (política, social, cultural, etc) de la pròpia població, del país i internacional. Tot allò que és destacable dels fets ocorreguts durant l’any, acostumen a aparèixer al text de la representació. Una altre de les característiques és que el text és en vers: el vers popular català. Això vol dir quartetes heptasil·làbiques on rimen, com a mínim, el segon i quart vers. La rima pot ser assonant o consonant tot i que la tendència és que sigui sempre consonant (la repetició de fonemes és total a partir de la darrera vocal tònica). Aquest text es treballa generalment un parell de mesos abans de la representació i cada grup té la seva manera de treballar-ho. Des de grups que una única persona escriu el text, a altres que el treball es realitza en col·lectivitat. Aquestes dinàmiques de treball s’estableixen internament i varien en funció dels integrants i dels anys i en cap cas són funcionaments fixats o inamovibles. Un cop el text ha estat elaborat comença la part del procés d’assaig. Aquesta també varia depenen del grup i sobretot de quan s’hagi enllestit el text.

Com a representació teatral que és, requereix primerament la memorització del text per part dels actors i actrius, per continuar pròpiament en l’assaig i construcció de l’espectacle. Generalment algun membre del grup assumeix el rol de mestre del ball, o sigui de director d’escena. Aquesta figura és l’encarregada d’assajar a la resta d’actors i actrius i donar-los les indicacions necessàries per tal de construir un bon espectacle.

Paral·lelament a aquest procés d’assajos es revisa i arregla tota la part de vestuari necessària per a la representació. També és el moment que, si per necessitats del nou text s’han de configurar nous elements (com per exemple afegir un nou personatge aquell any) o fer canvis en el vestuari o qualsevol aspecte que el nou guió necessiti, es prepara per tenir-ho a punt pels dies de representació.

A Vilafranca s’acostuma a assajar 15 dies abans de manera intensiva (cada dia). El text és escrit per un equip de 4/6 persones i comencen a preparar-ho un parell de mesos abans. Els assajos es duen a terme en una sala de l’entitat Casino Unió Comercial i uns dies abans de la festa realitzen un assaig general amb públic amb la presència dels Administradors (organitzadors de la festa i que per motius de protocol els és incompatible assistir a cap representació).

A Vilanova es comença a treballar el text 3 o 4 mesos abans del Carnaval i acostumen a fer-ne una primera lectura pels volts del pont de la Puríssima (6-8 de desembre). El text és escrit per 3 persones que es reparteixen la feina: una fa el parlament inicial i final de ‘Agutzil, i els altres dos es reparteixen dues parelles cada un. Després d’aquesta primera lectura, comencen els assajos, que els fan un cop a la setmana, els divendres, fins a Carnaval.

Al Vendrell el guió de l’espectacle és treballat per un parell de persones que s’hi posen dos mesos abans de la festa major. Els assajos els comencen 1 mes o 15 dies abans (depenent de si està o no acabat) i assagen de forma intensiva.

Dedicació: 

La representació del ball dels malcasats a Vilafranca i al Vendrell es duen a terme en motiu de la festa major en honor a Sant Fèlix i Santa Anna respectivament. El cas de Vilanova i la Geltrú és diferent, ja que en el moment de la seva recuperació es va decidir fer-ho en el context del Carnaval, sortint del seu àmbit propi que era la festa major.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

En els dies previs a les representacions del ball parlat, els diversos grups assagen i munten l’espectacle en un local d’assaig. Aquest espai els dóna la privacitat necessària per poder dur a terme els assajos de forma productiva. Aquest local d’assaig pot ser de la pròpia entitat a la que pertanyen, com el cas dels vendrellencs que assagen a les dependències del Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, o els vilanovins que també fan servir una sala del local de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova o pot ser cedit, com el cas dels vilafranquins que assagen a una sala cedida per l’entitat Casino Unió Comercial.

Un altre element indispensable per a la representació és el vestuari. Tot i que els diversos grups tenen coincidències en alguns dels personatges, aquest és diferent. Cada grup té un estil propi que el diferencia dels altres. En el cas de Vilanova, a banda d’un vestuari que els caracteritza, l’ús de les màscares també esdevé un tret identitari. Les màscares que fan servir són de mitja cara, deixant lliure la boca per una millor projecció de la veu. Aquestes màscares tenen trets facials no realistes que aporten a la màscara certa comicitat (galtes rodones, celles unides, arrugues pronunciades, etc.). Les que es fan servir actualment estan realitzades per artesans professionals.

La microfonia sense fil que fan servir en totes les representacions el grup de Vilafranca també és un component necessari per a les seves representacions. Aquesta es prepara prèviament, en el moment que els diversos actors i actrius es posen el vestuari del grup, ja que els micròfons es col·loquen a l’interior de la vestimenta i es subjectat als rostres per tal que quedin integrats al conjunt el millor possible. Davant de la itinerància d’algunes de les representacions, la sonorització també esdevé mòbil, i el tècnic de so responsable de la sonorització, porta el control tècnic de la microfonia instal·lat dins d’una furgoneta que desplaça a les diverses places i a les que cada vegada, hi munta un parell d’altaveus.

També cal, en el cas del Vendrell, la instal·lació d’un escenari per la última de les seves representacions. A més també s’hi munta un equip de so i microfonia per tal d’amplificar la representació. La microfonia que s’utilitza en aquest cas són micròfons de mà que els diversos actors es van passant segons qui els necessiti.

El grup de Vilanova utilitza, per identificar-se al carrer, un penó de vellut verd ribetejat amb passamaneria daurada, on hi ha brodat en fil daurat “Ball de Malcasats de Vilanova i la Geltrú” i a sota d’aquest text i en una mida menor: “Agrupació de Balls Populars Vilanova i la Geltrú”.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

El grup de Vilanova i la Geltrú forma part de l’Agrupació de Balls Populars; el del Vendrell pertany al Grup de Teatre Inestable; i el grup de Vilafranca no pertany a cap entitat i és el propi grup que està constituït com associació.

El grup de Vilafranca s’organitza de forma assembleària, i tots aquells temes referents a l’entrada de nous membres al grup, els espais d’actuació, temes dels versos, a qui es dedica l’estampeta, etc, es parlen i decideix en grup. 

Existeix un petit grup format per 3 o 4 persones que porten la part més organitzativa (la gestió dels diners, les reunions amb l’Ajuntament de Vilafranca i els Administradors de la festa major, tràmits legals, etc).

També hi trobem la figura del mestre del ball que és l’encarregat de dirigir el ball parlat en la seva fase final d’assajos. Aquesta figura rep una gratificació econòmica (en cap cas un sou) que paga l’Ajuntament de Vilafranca ja que des de la reformulació del grup el 2012 es va considerar que la direcció havia de ser remunerada.

La resta de despeses ordinàries que pugui tenir el grup, que són bàsicament qüestions de vestuari i maquillatge les assumeix l’Ajuntament de Vilafranca com a propietari de tot el material del grup i per tant responsable del seu manteniment. Els membres del ball són els encarregats de tenir-ne cura i parlar amb l’Ajuntament quan han de menester alguna cosa. Tot aquest material es guarda en un magatzem municipal i durant els dies de la festa major, aquest magatzem, es reconverteix en camerino del grup.

Els malcasats del Vendrell forma part de les activitats del grup de teatre Inestables (legalment constituïts com a associació cultural). Els membres que fan les representacions del ball dels malcasats són bàsicament actors i actrius del mateix grup, però a vegades, si el guió ho requereix, busquen a algú extern que, per l’aspecte físic, per la capacitat d’imitació d’un personatge, doni el perfil adequat al que necessiten. Són un grup de teatre obert que en funció dels espectacles que realitzen actuen uns o uns altres.

Les despeses que pugui originar el ball a nivell de vestuari, maquillatge… són assumides pel propi grup. De fet, en el moment de la seva recuperació els membres del ball van posar diners de la seva butxaca per tal de cobrir les despeses que va generar la recuperació.

El grup de Vilanova forma part de l’entitat “Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú”, entitat que vetlla per diversos grups de cultura popular de la ciutat, i no són cap associació amb entitat pròpia. El grup té un cap de colla i un director que porta el gruix de l’organització interna. Així mateix i per alliberar feina als primers també hi ha un parell de persones que s’encarreguen de la part de vestuari, i un parell més per la part de la dansa.

Les decisions generals es prenen per assemblea, excepte les que afecten lògicament a les tasques de direcció.

Per poder formar part del ball dels malcasats de Vilanova primer de tot s’ha de ser soci de l’Agrupació de Balls Populars i com a segon pas cal inscriure’s a la llista d’espera del mateix ball.

Les despeses que pot generar el grup (reposició de vestuari, confecció de noves màscares, etc) és assumit per l’entitat a la que pertanyen. 

Els 3 grups també necessiten de la col·laboració d’altres ens per tal de poder realitzar la seva tasca. En el cas de Vilafranca, tan l’Ajuntament i els Administradors fan possible la representació assumint el cost de la microfonia i equip de so i de la formació musical.

Al Vendrell la presència de l’Ajuntament i els Administradors de Santa Anna també són necessaris per a la instal·lació de l’escenari que es munta a la plaça Vella i per pagar l’equip de so que es posa en aquest escenari.

Participants/Executants: 

Els grups estan compostos per homes i dones majors d’edat. L’edat dels participants oscil·la entre els 18 i els 60 anys. A banda dels actors que veiem a la representació, els diversos grups conten amb un equip tècnic al darrera que els dóna suport. Aquest grup està format per apuntadors, maquilladors, sastreria i col·laboradors que ajuden a fer possible la representació.

A Vilafranca el total és d’unes 18 persones d’edats compreses entre els 20 i els 75 anys; a Vilanova uns 25 d’entre 40 i 60 anys  i al Vendrell unes 20 persones d’entre 32 i 65 anys.

Ús i funció: 
Patrimoni relacionat: 
Administradors i Pabordes
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

En el model festiu del Penedès i Camp de Tarragona l'existència d’una part recitada en vers en molts dels elements de la cultura popular és un tret identitari d’aquest model. Un element que prové de l’edat mitjana i que amb l’evolució dels segles ha arribat viu i actualitzat als nostres dies. Aquesta part recitada té diversos objectius: el d’exaltar la festa o el patró, explicar històries de successos, explicar la vida del sant patró, fer pedagogia moral (des del punt de vista de l’església), i fins, que és el que ens ocupa, riure’s d’un mateix.

Aquests balls parlats de tipus satíric són una via d’escapament de la societat. El fet de poder riure’s de la classe dirigent, de la gent benestant, i fins de la casta social més baixa, té la funció de descompressió social, a la vegada que serveix perquè el poble, anònim, digui allò que pensa, pugui denunciar injustícies o riure’s dels seus conveïns.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

Són els mateixos integrants dels diferents grups els responsables de transmetre els aspectes del ball als nous membres que s’hi incorporen. En base a l’organització interna de cada colla seran els responsables de cada àrea de treball qui acabaran transmeten la informació als membres del grup. Aquells qui normalment escriuen els textos expliquen les formes mètriques i formals als nous, qui s’encarrega de la coreografia l’ensenya i repassa per tots els components, els responsables de vestuari i maquillatge ajuden i vetllen perquè tot es faci segons el seu costum.

Viabilitat / Riscos: 

El problema més gran que es poden enfrontar aquests tipus de representacions són les demandes judicials. Si bé fins a dia d’avui cap a prosperat, sí que hi ha hagut amenaces per part de partits polítics i de persones a títol personal d’interposar una demanda judicial. Aquest fet no ha passat a cap dels 3 grups motius de l'estudi, però sí en altres grups del país que també fan crítica social (a més d’un ball de diables i al ball de dames i vells de Tarragona per exemple).

Aquest fet s’ha produït per la incomprensió dels afectats al model cultural del país i al concepte del que és un text satíric i la funció que té en la societat i en la festa. En la majoria de casos la figura pública que ha patit la sàtira d’algun d’aquests elements festius no entén la situació del seu càrrec ni el fet de ser un personatge públic exposat a la interpel·lació del poble.

Malgrat el que s’acaba de comentar, que es podria considerar anecdòtic o fins i tot circumstancial, aquests grups gaudeixen de bona salut i molt bona recepció per part dels espectadors. L’humor, l’escarni i el joc teatral que ofereixen, agrada, i els nombre d’espectadors augmenta cada any.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

En el transcurs dels darrers 20 anys (moment en què es recupera aquestes representacions al Penedès) l’acceptació i el coneixement del ball ha anat en augment. El públic assistent a les representacions ha crescut al llarg dels anys i aquesta és la mostra del seu èxit i acceptació per part de la ciutadania. 

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Els tres grups compten amb presència a les xarxes socials (instagram, facebook, pàgina web), i també apareixen a les webs de les seves respectives festes.

A Vilafranca durant uns anys (actualment no es fa) s’han publicat els versos a la premsa local; a Vilanova els venen al públic assistent en forma d’un llibret i també es poden trobar vídeos al youtube de les representacions.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

Tan a Vilafranca com a Vilanova i la Geltrú la representació del ball dels malcasats s'executa en el context de la festa major i del carnaval respectivament. Aquestes dues festes tenen la declaració de Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

En el cas de Vilafranca també existeix un protocol festiu que regula els aspectes de la festa. Aquest protocol va ser aprovat pel ple de l’Ajuntament l’any 2006.

Al Vendrell també existeix un protocol festiu, aprovat per decret el 2018, que en regula les actuacions dins de la festa.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

Les representacions del ball dels malcasats forma part oficial de les programacions de la festa a les seves poblacions, per aquest motiu trobem anunciats els horaris i espais d’actuació als programes oficials de la festa, així com a les webs de les mateixes festes.

A la Casa de la Festa Major de Vilafranca (exposició permanent de la festa on s’explica el ritual festiu i els elements que la componen) hi ha un apartat explicatiu del ball a Vilafranca.

També trobem explicacions del ball en publicacions relatives a les festes del Carnaval de Vilanova i de la Festa Major vilafranquina; i a la web oficial del grup de teatre Inestables del Vendrell, del que el ball n’és una secció, cada any hi pengen fotografies i el vídeo de l’actuació.

En l’àmbit general dels balls parlats s’han realitzat dos congressos per tal d’estudiar el tema i treballar-ne el seu coneixement. El primer es va fer l’any 1990 i el segon el 2014, ambdós a Tarragona. A les actes del primer congrés hi ha referències i explicacions del ball en alguna de les seves comunicacions, però és a les actes del segon congrés on es poden trobar dues comunicacions que tracten específicament el ball dels malcasats: “Màscares, disfresses i parlaments. El ball de Malcasats context singular” de Carles Roig Loscertales i “Ball dels Malcasats al Penedès: aportacions coreogràfiques.” de Raimon Casals i Canalias.

Recursos associats: 
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
    Ball dels malcasats de Vilafranca del Penedès
  • Ball dels malcasats del Vendrell
    Ball dels malcasats del Vendrell
  • Ball dels malcasats del Vendrell
    Ball dels malcasats del Vendrell
  • Ball dels malcasats del Vendrell
    Ball dels malcasats del Vendrell
  • Ball dels malcasats del Vendrell
    Ball dels malcasats del Vendrell
  • Ball dels malcasats del Vendrell
    Ball dels malcasats del Vendrell
  • Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
    Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
  • Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
    Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
  • Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
    Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
  • Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
    Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
  • Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
    Ball dels malcasats de Vilanova i la Geltrú
Vídeo (online): 

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Per tal de completar aquesta fitxa s’ha parlat amb membres dels diversos grups. Del grup de Vilanova i la Geltrú s’ha conversat amb Josep Maria Teixell i Pilar Medina. Del Vendrell amb Hermini Caballero. I en el cas de Vilafranca l’autor d’aquesta fitxa n’és membre actiu i durant diversos anys n’ha sigut el mestre del ball, a part de ser un estudiós dels balls parlats i responsable de la reinterpretació actual del ball a Vilafranca.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimecres, 12 juny, 2019
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 12 juny, 2019
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès