Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ
En Lluquet, en Rovelló i en Jeremies als Pastorets de Vilanova i la Geltrú.

Identificació:

Codi: 
IP-4-0004
Nom propi de l'element: 
Pastorets
Altres denominacions: 
Els Pastorets d’Igualada
Els Pastorets de Vilanova i la Geltrú
Els Pastorets del Vendrell
Els Pastorets de Sitges
Grup i/o comunitat: 
Les entitats participants: Associació Els Pastorets del Vendrell, Grup de Teatre Esbart Igualadí, Associació Teatral Els Pastorets de Sitges, Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, L’Escotilló Grup de Teatre.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els Pastorets són representacions teatralitzades d’origen litúrgic que es produeixen al voltant de Nadal, desenvolupades al teatre amb actors i actrius amateurs. Els textos que s’interpreten s’inspiren en relats evangèlics o, fins i tot bíblics amb la incorporació d’escenes populars. Però no deixa de ser la narració de l’eterna lluita del bé contra el mal encarnats amb uns personatges que se situen en el moment i en el lloc del Naixement de Jesús. Molts d’ells estan escrits en vers i amb una estructura ben definida, que es complementa amb música, molt important en la majoria de casos i ball.

Es caracteritzen per la participació d’un gran nombre de persones de forma voluntària, de totes les edats i gèneres; on hi participen diverses generacions del mateix grup familiar, que cohesiona el grup, l’entitat o la població generant un sentiment identitari de col·lectivitat i generador de sinèrgies entre la comunitat i amb entitats i projectes socials i culturals del municipi.

Els textos documentats més antics són del segle XVII, però cal situar l’origen en els entremesos de l’edat mitjana quan se celebraven a les esglésies la vigília de Nadal, durant l’anomenada Missa del Gall. Es desmarquen definitivament  amb la reforma litúrgica sortint del Concili de Trento (1545-1563), i ja en el segle XVII es documenta el primer text en català.

A la vegueria del Penedès es tracta d’una manifestació vigent en diversos municipis de forma ininterrompuda des de fa forces anys: Els Pastorets d’Igualada; Els Pastorets del Vendrell, Els Pastorets de Sitges i Els Pastorets de Vilanova. També se’n fan a Capellades, tot i que no ha estat així la temporada 2019/20. A Canyelles es van recuperar, ara farà cinc anys amb una versió local del text. Anys enrere també se n’havien fet a Llorenç del Penedès.

Data identificació: 
dijous, 19 desembre, 2019 to diumenge, 12 gener, 2020

Localització:

Descripció de la localització: 

Els Pastorets com a manifestació teatral que són necessiten d’un teatre per ser representats, amb un escenari, una platea, camerinos i dependències annexes. Cada municipi disposa del seu teatre per desenvolupar les diferents funcions. Sovint es tracta de teatres municipals com en el cas del Vendrell (Teatre Municipal Àngel Guimerà – carrer de Sant Jordi, 9-13) o Igualada (Teatre Municipal de l’Ateneu – carrer de Sant Pau, 9); o de locals propietat de l’entitat com a Sitges (Teatre Casino Prado Suburense – carrer de Francesc Gumà, 6); o Vilanova i la Geltrú (Teatre del Círcol Catòlic – carrer de Sant Gervasi, 41).

També s’han fet Pastorets a Canyelles i a Capellades, tot i que enguany excepcionalment no ha estat possible. Anys enrere també se n’havien fet a Llorenç del Penedès.

Les entitats que no disposen de teatre propi acostumen a tenir un local, una nau o magatzem on es guarden els decorats i l’atrezzo de la funció durant tot l’any.

Datació:

Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Els Pastorets es representen durant el període nadalenc els caps de setmana entre desembre i gener. Els dies varien en funció del cap de setmana corresponent. Els del Vendrell tenen la particularitat que comencen després de les festes pròpiament dites. És a dir, a partir del dia de Reis, i s’allarguen fins el febrer. En canvi els de Vilanova i la Geltrú es mantenen en els dies festius com  Nadal, Sant Esteve o el mateix dia de Reis. I són els que fan més representacions. Per contra, els de Sitges només fan dues representacions el cap de setmana anterior a Nadal.

Descripció:

Descripció general: 

Els Pastorets són representacions dramàtiques d’origen litúrgic dins el cicle nadalenc i que es desenvolupen damunt un escenari amb actors, actrius i equips tècnics de forma amateur i voluntària. La base del text que s’interpreta s’inspira en els relats evangèlics del Nadal; però no deixa de ser la narració de l’eterna lluita del bé contra el mal encarnats amb uns personatges que se situen en el moment i en el lloc del Naixement de Jesús. Sovint estan escrits en vers i amb una estructura dramàtica ben definida, que es complementa amb música, ball, efectes especials o grans escenografies. En alguns casos també amb la presència d’animals a l’escenari, sobretot un ruc.

Existeixen versions de diversos autors que barregen tradicions transmeses oralment i relats bíblics per tal de celebrar i evangelitzar al poble de forma amena i festiva. Combinen els quadres més seriosos que representen els relats bíblics, amb escenes protagonitzades pels pastors, amb un to més còmic i en ocasions, fins i tot irreverent, com a contrapunt de la transcendència del missatge que es vol transmetre. Així s’aconsegueix l’atenció del públic més infantil.

Els acostumen a organitzar grups aficionats al teatre que continuen o recuperen la tradició de fer els Pastorets com a part significativa del desenvolupament de les festes de Nadal que dona cohesió al grup, però també a la comunitat amb un alt valor identitari, fins al punt que s’acostuma a identificar la representació dels Pastorets incloent-hi el nom de la població, com veurem més endavant.

També és un element que es caracteritza per l’àmplia participació, entre actors i actrius, equips tècnics i equip organitzador. A més a més es col·labora amb d’altres entitats socials o culturals de la població, el que intensifica aquest sentiment identitari i de cohesió social. D’altra banda, la participació es caracteritza per ser intergeneracional. Hi trobem infants, joves, adults i gent gran. Compartint espais, escenes i, en definitiva, projectes. Els més petits aniran evolucionant i prenen papers cada cop més importants; assegurant d’aquesta manera el relleu generacional i la transmissió de la tradició. Enmig d’aquest barreig generacional hi veiem membres d’una mateixa família: pares i mares amb les filles i els filles, les àvies o els tiets i cosins. També es converteix en una festa familiar que culmina al final de la representació quan es fan, dalt del mateix escenari, fotografies de grup.

Els textos documentats més antics són del segle XVII, però cal situar l’origen en els entremesos de l’edat mitjana quan se celebraven a les esglésies la vigília de Nadal, durant l’anomenada Missa del Gall. A partir del Concili de Trento (1545-1563), i la depuració de la litúrgia, es prohibeixen aquestes representacions. Però es van mantenir com uns actes populars deslligats del fet litúrgic. Ja en el segle XVII tenim el primer text e català, d’autor desconegut: “Relació dragmàtica de la Nativitat del fill de Déu”.  Les notícies de representacions de Pastorets durant el segle XVIII es multipliquen. El text editat a Catalunya més antic que es conserva és "Los pastorcillos en Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo", imprès precisament a la Vegueria del Penedès, a Igualada, l'any 1844. Per Josep M. Soler és a partir del text de mossèn Miquel Saurina "Los Pastorets en Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist" (1887), que es fan presents arreu del territori català a través de la xarxa de Centres Catòlics existent. El text de Frederic Soler "Pitarra", "El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga”, estrenat l’any 1891 suposarà una popularització dels Pastorets i la seva entrada als teatres importants de l’època.

Aquestes representacions s’han anat consolidant als pobles i ciutats de Catalunya com un element tradicional més enllà del seu significat originari de caràcter religiós, per esdevenir una manifestació de teatre popular i amateur, amb una llarga tradició també al nostre país i convertir-se en una escola de teatre on han debutat molts actors i actrius del nostre país; però també on s’han iniciat tècnics. Però també han adquirit un significat identitari. Com es diu a la web de la Coordinadora:

Els Pastorets s’expressen amb una radical modernitat  com a element integrador i de cohesió. En els temps actuals on trontollen moltes formes de relació social i cultural, aquestes representacions són un punt de trobada de les diverses generacions i de les diverses procedències que conformen la nostra societat. Posar en escena uns Pastorets és un projecte comú d’un poble, una entitat o un grup que s’uneix temporalment amb aquest objectiu. Aquesta tasca comuna dona sentit i personalitat al muntatge esdevenint un senyal d’identitat per tot el col·lectiu que els representa. Per això identifiquem en termes col·loquials els diversos Pastorets amb el nom del poble o ciutat on s’escenifiquen.

Una altra característica dels Pastorets és la capacitat d’actualitzar-se sense perdre l’essència. Tot i que aquest és un debat constant que cal fer sovint per renovar-se constantment amb equilibri; sense caure amb banalitzacions però evitant que es fossilitzi.

El caràcter doctrinal que ha dominat durant força temps les representacions de Pastorets han deixat pas a un missatge més obert però que no amaga l’essència original de l’espectacle. Avui en dia, el públic de les representacions és ben diferent del d’èpoques passades i cal saber modelar el missatge i les formes de la representació. La comunitat portadora d’aquesta tradició té molt clar que aquest dinamisme dins de la tradició és un altre element de modernitat, però els participants consideren que cal evitar una visió reduccionista que empobriria la riquesa de significants dels Pastorets a partir d’una falsa modernitat que imposaria una visió “laica” de la societat on no hi tindrien lloc aquestes manifestacions nascudes al redós de l’entorn religiós.

Pel que fa al treball de camp, s’ha centrat en el desenvolupament dels Pastorets amb més llarga tradició de representacions ininterrompudes i ben consolidades de la vegueria del Penedès: Els Pastorets d’Igualada; Els Pastorets del Vendrell, Els Pastorets de Sitges i Els Pastorets de Vilanova.

De tots els textos editats i representats a Catalunya durant els darrers segles, els que actualment es poden veure a la vegueria són el de Josep Maria Folch i Torres, “Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús”; i el de mossèn Rossend Fortunet i Busquets, “El primer Nadal dels pastors”. El primer es representa a Igualada i a Vilanova i la Geltrú i el segon a Sitges i el Vendrell. Però s’han documentat representacions d’altres textos en anys anteriors. Fins i tot hem sabut que es podien representar simultàniament en una mateixa població diferents Pastorets organitzats per entitats diverses. Amb el temps els que han quedat són els que es descriuen tot seguit.

El Vendrell

Els Pastorets del Vendrell són, des de fa tres temporades, la representació d’una versió adaptada del text de mossèn Rossend Fortunet i Busquets “El primer Nadal dels pastors”. Es comença amb un pròleg L’encís d’una rondalla, on s’hi ha afegit l’escena on surten Carles Casals i el seu fill Pau. Tot seguit hi ha la introducció amb una sèrie de quadres bíblics: La Creació, La caiguda dels àngels, Els Manaments,  Adam i Eva, La Captivitat a Babilònia, L’Anunciació a Maria i El dubte de Josep.

A la primera part hi trobem els següents quadres: El poble de Betlem, La caverna infernal, Farruc i Grillat, Les noces, El bàndol, Cercant posada,  i L'ocupació romana.

A la segona part: Herodes, Conjura infernal, Lladres retirats, Les calderes de Pere Botero, Dimonis i pastors, L'anunciata i el rabadà, El camí, El noi de la mare, El triomf del bé, L'establia i Glòria a Déu.

Al Vendrell també es fan uns Pastorets infantils, amb actors i actrius d’entre 6 i 14 anys, i que és una pedrera per la resta de representacions.

Sitges

Els Pastorets de Sitges són la representació d’una versió reduïda del text de mossèn Rossend Fortunet i Busquets “El primer Nadal dels pastors”. Es defineix com una sarsuela pastoril on la música és molt important. Un espectacle teatral amb música en viu i cançons interpretades per la coral de pastors, àngels i dimonis. L’orquestra està formada per un quartet de corda i piano, integrada per musics professionals sota la direcció del mestre Juan José Rocha i Montané. El mestre Rocha, a més, ha realitzat una valuosa tasca de recuperació, revisió i adaptació de les partitures originals.

Una de les qualitats més importants de l’obra és aquesta part, composta de 19 peces, amb música de diferents autors, però amb la lletra del llibret original de Mossèn Rossend Fortunet. S’hi ha afegit el Preludi sobre totes les melodies, obra del mestre Rocha. Acompanya a aquest gruix total de l’obra una nova peça musical composta pel Mestre Xavier Pagès amb el títol de “Ballet Celestial”, una altra amb lletra de Folch i Torres i música del Mestres Manual Torrents titulada “Som les fúries de l’infern”, fruit de la troballa de les partitures escrites de puny i lletra del compositor sitgetà, i una darrera del Mestre Jordi Pañella amb lletra de Mossèn Cinto Verdaguer titulada “Venim d’Orient”.

D’aquesta manera s’ha complert també l’objectiu de recuperar i preservar les músiques dels pastorets. Una fita que simbòlicament es recopila en el CD editat l’any 2015 en el qual es recullen totes les peces que presents en el llibret que conforma la versió revisada i que actualment representen els pastorets de Sitges.

Igualada

Els Pastorets d’Igualada són la representació del text de Josep M. Folch i Torres “Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús”. Es fan dues versions; una curta de dues hores i la llarga de tres hores. La curta es fa per representar-la en una matinal de la Xarxa de Teatre Infantil, per apropar un tipus de públic específic. En aquesta versió s’ha eliminat algun quadre i d’altres s’han reduït a la meitat per fer l’obra més dinàmica al públic infantil. La versió llarga és el text íntegre de Josep Maria Folch i Torres. Només s’ha reduït el pròleg.

El títol dels quadres que es representen són: La Masia; Bosc tenebrós; Jeremies, camí del temple; Temple; Passejada; Casa de Sant Josep i desengany de Getsé; Temptacions, la sardana i Ballets; Oratori de la Verge Maria (Anunciació); L’engany d’en Rovelló i d’en Lluquet; Les Calderes d’en Pere Botero; El salvament d’en Getsé; carrer de Betlem; L’ambaixada; Desesperació dels dimonis; El portal de Betlem.

Vilanova i la Geltrú

Els Pastorets de Vilanova i la Geltrú són una versió adaptada del text de Josep Maria Folch i Torres “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús”, amb música en viu. La representació es divideix en quatre parts o actes. Obra el primer acte un preludi musical “Glòria al bon Tamel” que dona pas als següents quadres: “La nit de Nadal”, “Perduts en el bosc”, “Un tartamut damunt un ruc”, “La ira de Satanàs” i “El Casament”. Intercalats en els quadres hi ha sengles peces musicals: “A Satanàs invicte”, “Anem al temple”, “En una nit molt gebrada”. Les dues primeres obra de Miquel Ferrer i Ramonacho, i la tercera de Manuel Bosser i Biosca.

Els quadres del segon acte porten per títol “L’enhorabona”, “Les temptacions” i “L’encarnació”. Les peces musicals: “Bon Josep el fusteret” de Manuel Bosser, “Cuplets” de Madrona Pasqual i “La Mare de Déu”, també de Manuel Bosser.

Entre el segon i el tercer acte es fa una mitja part. El tercer acte s’obre amb un altre preludi “Aquí a tes ordres”, com el primer obra de Manuel Bosser. Tot seguit el quadre de “L’ensarronada” i “Les calderes del Pere Botero”; el ball de diables, de Manuel Bosser; “Les herbetes de la Isabeló”; “El dimoni escuat” i la peça musica “La bóta”, de Manuel Bosser.

Els quadres del darrer acte són: “Cercant posada”, “L’anunciació als pastors”, “L’infern plega” i “L’establia”. El preludi musical és obra de Miquel Ferrer i Ramonacho; a l’igual que “La rondalla o un cop un pastor”. En aquest acte hi ha la peça “El camí”, composta per Pere Tàpies. Així com “La tuita”, “Anem pastorets” i “Puix la terra”, de Manuel Bosser. Per acabar amb l’apoteosi final de l’Al·leluia de G. F Haendel. A excepció de l’Al·leluia de Haendel, la resta de peces estan interpretades per una orquestra en directe.

Canyelles

La representació dels Pastorets de Canyelles es van recuperar fa cinc anys, ja que era una tradició que s’havia perdut. Els organitza el Grup de Teatre Amateur de Canyelles (GAT) i es representen el cap de setmana posterior a Nadal, a la Sala Multicultural del municipi .Es tracta d’una versió local molt personalitzada de l’obra. És una versió reduïda (d’una hora i mitja aproximadament) del text tradicional de Josep Maria Folch i Torres, però adaptat a localitzacions canyellenques, fent una adaptació lliure d’aquest.

Història i transformacions de l'element: 

Els Pastorets són un entremès o drama litúrgic d’origen medieval que se celebraven a les esglésies la vigília de Nadal, durant l’anomenada Missa del Gall. El seu nom prové de la importància que hi tenien els pastors en aquestes representacions. Però la deriva cada cop menys respectuosa amb la litúrgia, des del punt de vista de la cúria, en motivà diverses prohibicions.  És des del Concili de Trento (1545-1563), que instaura una nova litúrgia, quan prohibeixen definitivament aquests tipus de manifestacions. Tot i que sembla que, en part, es van mantenir com uns actes populars deslligats del fet litúrgic. Aquest espectacle popular s'estructura i creix amb les formes teatrals del barroc espanyol, definint molts dels personatges i la base argumental dels nostres Pastorets actuals, partint de la iconografia i els relats dels evangelis al voltant del Nadal, barrejant aspectes de la cultura popular.

Josep M Soler ens aporta algunes dades històriques a la web de la Coordinadora. Indica que ja en el segle XVII documentem un primer text anònim en català, d’origen rossellonès sota el títol “Relació dragmàtica de la Nativitat del fill de Déu”. En un document citat per Joan Giménez Blasco, que es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i datat l’ 11 de febrer de 1721, se sol·licita permís per a les representacions de Pastorets a Mataró.  A Manresa trobem una altra notícia de l'any 1770, quan en un tràgic accident moriren tres persones que assistien a les representacions de Pastorets de l'Hospital de Sant Andreu. El Baró de Maldà en el seu Calaix de sastre també fa referència a representacions en convents o cases de nobles com un divertiment nadalenc.

Al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró es conserva un text de 1766: "Naxament del niño Jesús y altrament anomenat Los Pastorets" de Manuel Verdaguer. Aquest text escrit en castellà, es basa en l'obra de Juan Quiroga Faxardo (1591-1660) "El cascabel del demonio".

A l'Arxiu Comarcal del Bages, s'hi troben dos textos de Pastorets impresos a Sevilla i escrits en llengua castellana, que es poden datar de finals del XVIII i que al 1813 ja es representaven a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa: “Comedia famosa, Los zelos de San Josef”, original de D. Cristoval de Monroy y Silva, i “El cascabel del demonio. Auto al nacimiento de CRHISTO nuestro Señor”.

És, precisament, a la Vegueria del Penedès on trobem el text dels Pastorets editat a Catalunya més antic que es conserva és "Los pastorcillos en Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo", imprès a Igualada, l'any 1844. Sabem que hi ha un text anterior  d’Ignasi Plana: “Els Pastorets” editat a Barcelona el 1799, però es desconeix el contingut.  Per Josep M. Soler, malgrat la popularitat dels Pastorets, és a partir del text de mossèn Miquel Saurina "Los Pastorets en Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist" (1887), que aquestes representacions es fan presents arreu del territori català a través de la xarxa de Centres Catòlics existent. Frederic Soler "Pitarra" estrena l'any 1891 la seva versió "El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga”. Aquest text suposarà un punt d’inflexió i representa una dignificació del gènere que li obrirà les portes als principals teatres del moment. D'altres escriptors com Lluís Millà, Francesc d'A. Picas, Ramon Pàmies i Josep M. Folch i Torres seguiran el mateix camí, apareixent nous textos que augmentaran la popularitat i el reconeixement dels Pastorets. Una altra fita important és l'estrena el 1916 de “Els Pastorets o l’ adveniment de l’infant Jesús” obra de Josep M. Folch i Torres, que aviat esdevingué un èxit rotund, convertint-se en el text de Pastorets més representat al nostre país.

La Guerra Civil espanyola, representa una pausa per aquestes representacions, perquè en els primers temps es van veure proscrits per la seva essència religiosa i un cop acabat el conflicte van patir la prohibició de la llengua catalana. Però ben aviat comencen a reaparèixer arreu les representacions de Pastorets,  assolint  una gran embranzida que els portarà fins als nostres dies com un gènere viu i de gran acceptació popular.

El català com a llengua de les representacions no ha estat ni la única ni, durant molt de temps, la principal. Ha estat intermitent, de la mateixa manera que s’ha viscut en altres àmbits socials, culturals i polítics. Fins i tot, després de la Guerra Civil es van fer representacions de l’obra de Josep Maria Folch i Torres traduït al castellà. Un altre canvi substancial i que alguns dels informants encara ens han explicat és que va haver-hi una època en que tots els papers els feien homes.

El Vendrell

La referència documental més antiga dels Pastorets al Vendrell és de l’any 1883, quan es parla d’una representació al centre Catòlic de l’obra Los pastorcillos de Belén. La proporciona Elisa Vives en la seva biografia de Pau Casals (1966). La part musical era de Carles Casals, pare de Pau Casals, que aleshores tenia 6 anys, però que hauria escrit alguns fragments. La partitura original està exposada al Museu Vil·la Casals, a Sant Salvador. Pau Casals també havia fet d’actor com a dimoniet.

Entre 1883 i 1966 se n’havien fet d’altres. Pep Bargalló, president dels Pastorets del Vendrell, recorda que quan era petit, a finals dels anys 50 del segle passat, hi havia anat amb la seva àvia. Llavors es feien al Casal Parroquial Familiar. I diu que abans també se n’havien fet. Als anys 60 ja s’havien fet uns pastorets infantils. Les actuals representacions es reprenen l’any 1966, fruit de la iniciativa conjunta de la Lira Vendrellenca i el Cor Orfeó Parroquial, sota la direcció artística de Joan Toldrà, referent de la música al Vendrell, sobretot com a director de diverses corals. Des de llavors s’han fet ininterrompudament. Aleshores s’anomenaven Els Pastorets musicals del Vendrell. El primer teatre on es van escenificar era el Tívoli, avui desaparegut; després es van fer a teatre Brisamar de Coma-ruga, i  finalment a La Lira. Durant la remodelació del teatre de La Lira es van fer al teatre Casal Familiar.

L’obra també ha anat variant. Durant molt de temps es va representar el text de Josep Maria Folch i Torres, Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús. Però a partir de la temporada 2017/18, una nova direcció artística encapçalada per Jordi Urgell va voler tornar als orígens i posar en escena el text de mossèn Rosend Fortuner, El primer Nadal dels pastors, amb una adaptació lliure i alguns afegits. La temporada 2018/19 s’incorpora el quadre L’encís d’una rondalla del pròleg amb dos actors que representen els personatges de Carles Casals i el seu fill Pau, amb un nou decorat que reprodueix la plaça Vella del Vendrell. Es tracta d’una clara referència de la vinculació de Pau casals amb els Pastorets.

Igualada

La tradició de fer Pastorets a Igualada es remunta 125 anys enrere. Les actuals representacions del Grup de Teatre Esbart Igualadí tenen una continuïtat de més de 60 anys. S’inicien als anys 50 del segle XX. En aquella època es feien diverses representacions paral·leles de grups diferents, com les de l’Elenc Artístic Montserrat o el Grup Art i Alegria.

Però a Igualada, a més a més, hi podem situar l’edició més antiga de Catalunya d’un text de Pastorets. Es tracta de l’obra “Los pastorcillos en Belén, o sea, el Nacimiento de Jesucristo”; text en castellà imprès l’any 1844.

A finals dels anys 50 hi havia un grup de teatre anomenat “Caçadors del Noya”. S’havien quedat sense director i van anar a buscar l’Antoni Ferrer, pare de l’actual director dels Pastorets d’Igualada, i que ja tenia experiència com actor i director. Explica el seu fill, Francesc Ferrer, que a l’època del pare quan feia d’actor en els Pastorets tots els papers els feien homes. Però els “Caçadors del Noya” no el volien per dirigir Pastorets sinó altres obres de teatre. Ell s’hi va avenir però amb la condició de fer Pastorets. Així que des de l’any 1959 es fan els Pastorets de manera ininterrompuda. És en aquest moment que decideixen canviar el nom del grup.  A partir de llavors el grup passà a denominar-se Esbart Igualadí; com a continuïtat del grup Esbart Dramàtic Igualadí, on havien actuat molts dels actuals components de l’entitat. Quan les altres representacions es van deixar de fer i només queda la representació de l’esbart Igualadí, passen a denominar-se els Pastorets d’Igualada.

La primera representació es va fer al teatre de les Escolàpies i sempre s’ha representat el text de  Josep Maria Folch i Torres “Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús”. El que si ha anat variant són els teatres. Després de les Escolàpies es va passar al teatre de la Cooperativa La Victòria, amb una capacitat per a 150 persones. L’any 1970 l’Esbart es traslladà al teatre del Casal d’Acció Catòlica, el Rex. Quant aquest teatre tanca, van a parar al Centro Nacional, que ha esdevingut el Teatre Municipal l’Ateneu. En aquest moment, en disposar d’un teatre amb moltes més possibilitats, l’Esbart es planteja ja realitzar obres de més envergadura, apartant-se més de les obretes que es realitzaren al teatre de la Cooperativa i al Rex.

Durant molts anys alternaven la representació dels Pastorets amb la d’altres obres, sobretot infantils com "La Ventafocs". També es representà la Passió, el “Jesús de Natzaret”, però no arrelà en el públic igualadí i no tingué continuïtat; i altres obres com “La Puntaire”. A excepció dels Pastorets i “La Ventafocs”, obra que pel seu gran muntatge requeria un local com el de les Escolàpies, totes les obres es posaren en escena al teatre de la Cooperativa. Cap al 1974 entrà una nova generació d’actors, impulsats pels Pastorets, que era l’obra principal i quasi única. Aquesta nova generació, provinent sobretot del món sardanista (la colla Primavera), començà una nova etapa de teatre, representant un munt d’obres de teatre, a més dels Pastorets.

L’any 1984 se celebraren el 25è aniversari de l’Esbart Igualadí, i motivà una sèrie d’actes addicionals, com la posada en marxa d’un grup de teatre format per joves, que es conegué pel Grup de joves de l’Esbart Igualadí. Aquesta formació posà en escena amb gran èxit, “La cendrosa ventafocs”, que no sols es presentà a Igualada més d’una vegada, sinó que també es portà fora de la comarca. Posteriorment el grup es fusionà a l’Esbart Igualadí, incorporant-se els actors a la formació principal.

Sitges

Les representacions de Pastorets a Sitges estan documentades des de l’any 1903. Durant el cicle nadalenc s’hi feien representacions teatrals sobre les peripècies dels pastors, l’Adveniment o la Diada de Reis. L’any 1932 es representa per primera vegada el text de mossèn Rossend Fortunet “El primer Nadal dels pastors”, text qualificat com el propi de Sitges, to i l’origen figuerenc de l’autor. Però s’especula que la relació fou a través d’alguna cobla empordanesa que va actuar a Sitges i es va transmetre la partitura. Aquestes representacions tingueren algunes interrupcions. A part l’habitual de la Guerra Civil espanyola, la més recent fou entre 1995 i 2001.

A partir de llavors, una colla d’aficionats al teatre i de les tradicions reprenen les representacions i, uns anys més tard (2007), amb la voluntat de consolidar-les es constitueixen com “L'Associació Teatral Els Pastorets de Sitges".

El llibret original de mossèn Rossend Fortunet proposa una funció que superaria les sis hores de representació si se seguís al peu de la lletra. Així que cada any es feia una selecció de quadres. Per aquest motiu, l’any 2015, es va encomanar a un bon coneixedor dels Pastorets de Sitges i de la cultura popular catalana, Jordi Cubillos, la tasca d’adaptar i proposar una versió dels Pastorets que es prendria com a l’oficial a partir d’aquell moment. La proposta es va materialitzar en una obra molt més àgil de dues hores; adaptada a les exigències del públic actual.

Vilanova i la Geltrú

La dada documental més reculada que tenim a la Vegueria del Penedès és a Vilanova i la Geltrú. Prové per una prohibició que fa el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimillia en data de 27 de novembre de l’any 1744, després de la visita pastoral efectuada a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. L’any 1860, Fra Josep A. Garí i Siumell en la seva Descripción e Historia de la villa de Villanueva y Geltrú cita les representacions que es feien al segle XVIII "y tal vez antes" al lloc anomenat les Premses de Sant Antoni, avui carrer de les Premses. 

A principis del segle XIX es representaven al teatre construït el 1805, teatre convertit en el local avui conegut com La Sala, i des de 1835 al nou teatre Principal. Durant gairebé tot el segle XIX les representacions, com a tot Catalunya, es feien en castellà, fins que l'any 1887 es publiquen a Vic uns dels primers Pastorets escrits en català: Los Pastorets en Betlem, ó sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, drama sacro-bíblic en tres actes i en vers, original de mossèn Miquel Saurina. A Vilanova, la societat del Círcol Catòlic, que havia estat fundada el 1885, comença les seves representacions de Pastorets pel Nadal de 1889, i ho fa posant en escena aquesta obra. Mantindrà aquesta versió fins a mitjans de la dècada dels noranta, menys l'any 1892 que escenifica una obra en un acte (podria ser Los Pastors de Bethlem de J. Maria Quadrado), juntament amb altres dues peces curtes d'altre caire.

En els primers anys del segle XX el Círcol Catòlic va representar La venjansa de Jesús, obra de Joaquim Albanell i Pau Rosés com a peça gairebé fixa, on en el repartiment no hi figurava cap dona (ni tan sols la Verge Maria). Era un fet habitual i generalitzat, en aquella època, que tots els papers el fessin homes. Durant tots els anys vint, també es varen posar en escena altres obres com L'Estel de Natzareth de Ramon Pàmies, El Misteri de Nadal, de mossèn Francesc Gay, El Nadal de les Pastores, obra on només hi surten dones, del mateix autor, El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga d'en Frederic Soler (Pitarra), La Llum de l'Establia, i també els avui tan populars Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, estrenats al Círcol Catòlic de Vilanova el Nadal de 1922 amb quatre representacions.

Els primers pastorets de la postguerra (1939) es feren al teatre Apolo, en castellà, amb l'obra Los pastorcillos en Belén (Borrego y Bato). L’any 1941 en el mateix teatre Apolo es representa la traducció al castellà dels Pastorets de Folch i Torres amb el nom de Los Pastorcillos o El advenimiento del Mesías.

L'any 1945  les representacions al Círcol Catòlic són a càrrec de gent lligada a aquesta societat, el Cuadro Artístico de la Juventud masculina de Acción Católica de Santa Maria de la Geltrú, amb la col·laboració de la Obra Sindical de Educación y Descanso amb obres com L'Estel de Natzareth, La venjansa de Jesús i La Rosa de Jericó, fins que el Nadal de 1949 s'estrena la sala d'espectacles, renovada i amb butaques de nova adquisició, amb la posada en escena de Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús de Josep Ma Folch i Torres, amb decorats pintats per Salvador Massana, Victorino Berbegal, Joan Andreu i germans Bajes. Aquests pastorets són organitzats novament per l'elenc Manuel de Cabanyes, titular del Círcol Catòlic, que durant molts anys, ininterrompudament, tindria cura de que el teatre fos viu en aquesta entitat i, molt especialment, es preocuparia de que les representacions de Pastorets tinguessin continuïtat, destacant la seva gran qualitat interpretativa, com deixen constància els diaris de l'època.

Del Nadal de 1954 al de 1962 les representacions dels Pastorets al Círcol Catòlic, així com les de La Passió, les organitzava la COMGRAES (Comissió Grans Espectacles). Es tractava d'una comissió que tenia cura dels muntatges que requerien major participació al voltant de l'elenc titular que durant l'any feia representacions regulars a l'entitat. Hi col·laboraren el Cor Parroquial de Santa Maria de la Geltrú, amb una cinquantena de cantaires, i de l'Esbart Vilanoví de Dansaires, de la Secció Folklòrica. L'any 1963 entra a l'elenc titular del Círcol Catòlic una nova fornada d'actors i tècnics que donen a les representacions una major agilitat en els canvis de quadres i incorporen una novetat que obre grans possibilitats a millorar la presentació escènica: el ciclorama. Aquests joves es varen constituir l'any següent com a grup de teatre amb el nom de Els Janets. I és en el programa de Pastorets de l'any 1967 que apareix per primer cop el nom de L'Escotilló (grup de teatre) de l'A.A.A.E.E.P.P., més tard A.E.A.E.P.(Agrupació d'ex-alumnes de l'Escola Pia).

Fins el 1969 totes les representacions van estar acompanyades per un piano i un quartet de corda, i des de la seva represa el 1945 s'havien posat en escena tres obres gairebé per un igual: L'Estel de Natzareth, de Ramon Pàmies, El Nadal dels Pastors, de J. Morera Soler i música de Manuel Bosser i Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Ma Folch i Torres. Només quatre obres diferents va ser representades un cop: La venjança de Jesús, La Rosa de Jericó, Els Pastorets a Betlem i L'Estrella de Nadal.

El Nadal de 1970  bona part dels membres de l'Escotilló deixen el grup per circumstàncies diverses i els pocs integrants que hi queden, per no deixar Vilanova sense Pastorets, a primers de desembre decideixen muntar L'Estrella de Nadal, sense música, ni cants ni veus (pastors o dimonis que no parlen). Les temporades de 1971 a 1973 es fan uns Pastorets a base de fragments de diferents obres, i l'acompanyament musical en lloc de fer-se amb piano i quartet de corda com era tradicional, es fa amb guitarres i flautes tocades a escena pels mateixos actors, buscant així una solució al problema de no trobar músics adients sense cobrar honoraris. Això fa que aquestes representacions entrin en crisi, principalment per problemes musicals, i les festes de Nadal des de 1974 a 1977 van ser sense Pastorets, només amb una puntual posada en escena de El Pessebre de Joan Alavedra. És el Nadal de 1978 que amb nous actors i comptant amb una nova fornada de músics joves, s'inicia una revifalla. El 1983 el Círcol Catòlic està en obres i la representació es fa al Foment Vilanoví, i l'any següent s'estrena nou escenari, més gran i amb més possibilitats. Precisament la grandària de l'escenari fa que els decorats que es lloguen quedin petits, i el 1994 se'n fan uns a mida, per a cada un dels quadres dels pastorets de Folch i Torres. Aquest joc de decorats, obra dels germans Salvador, s'ha anat ampliant en els darrers anys, quedant de propietat del Círcol Catòlic. Fins el Nadal de 2013 s'han representat principalment els Pastorets d'en Josep Ma Folch i Torres, menys en tres ocasions que s'ha fet L'Estel de Natzaret i tres vegades El Nadal dels Pastors, que va servir per recuperar una colla de melodies d'aquests Pastorets, compostes pel mestre Manuel Bosser, que, junt amb algunes peces provinents de L'Estel de Natzaret, compostes per mossèn Miquel Ferrer, els cuplets de Madrona Pasqual i El camí de Joan Collell (Pere Tàpies), formen l'actual repertori musical que acompanya els Pastorets a Vilanova.

Pel grup de teatre L'Escotilló hi han passat uns centenars d'actors, alguns dels quals en aquest escenari han tingut les seves primeres experiències que els han portat a triar el camp de la interpretació com a opció professional. Podem citar Pere Tàpies, Xavier Capdet, Toni Albà, Sergi López, Pere Puig (director de tele-sèries de sobretaula), Marta Bayarri, Dafnis Balduz o Lluís Olivé, actualment amb el grup Els Joglars.

Processos i preparatius: 

La complexitat que suposa el muntatge de les representacions dels Pastorets requereix una molt bona organització i distribuir feines específiques en equips especialitzats. No és només la multiplicitat de tasques que se’n deriven i coordinar-les, sinó també moure un volum tan gran de persones, que pot oscil·lar entre els 90 i els 190 participants. La responsabilitat organitzativa recau en un reduït nombre de persones estructurades al voltant d’una junta o d’una comissió. Aquests són els que activen l’inici de l’activitat i fan la crida a la participació de la resta de voluntaris. Al Vendrell es fa una crida, entre els socis de l’entitat, el mes de setembre a través del butlletí trimestral a tots aquells que vulguin participar en els Pastorets infantils. Els interessats han d’anar a recollir les bases que serviran per preparar les proves del càsting, que es graven en vídeo perquè l’equip de direcció artística faci la tria.

Tot seguit es convoca una reunió general entre tots els que han de participar, tant en els Pastorets Infantils com en els generals, on el director assigna el paper que ha de fer cadascú.

A l’octubre es comencen els assajos que són diaris. De dilluns a dijous amb selecció d’escenes amb els personatges principals i els divendres amb el poble. Molts dissabtes es fan assajos infantils.

Les representacions comencen després de festes, entre gener i febrer. Ja que cal molts dies d’instal·lació de decorats i altres elements i el teatre és compartit i durant les festes de Nadal es fan altres activitats. També perquè en alguna ocasió s’havien fet funcions els dies propis de Nadal i no funcionava pel que fa a la resposta de públic.

Un cop s’acaben les representacions es torna a desmuntar tot i es trasllada a un local propi, on s’emmagatzema tot i es poden fer les reparacions o canvis necessaris per a l’any següent.

D’altra banda, l’entitat participa tot l’any en activitats culturals i socials del poble i de la pròpia entitat.

A Igualada el cicle comença a l’octubre amb els assajos, que es fan els dilluns i els dijous de 9 a 11 del vespre, i són partits: uns per les escenes amb els personatges principals i uns altres per les escenes del poble o pastors, a excepció de l’assaig general. Les representacions es fan entre el 22 de desembre i el 12 de gener i són de dos tipus: reduïdes (2h) o completes (3h). Les reduïdes es fan a 3/4 de dotze i les completes a 2/4 de 6 de la tarda. Un cop s’acaben les representacions, cal desmuntar-ho tot i traslladar el material al local de l’entitat. Allí és on es comença a pensar amb la propera edició. I si s’han de fer reparacions, canvis o elements nous es comencen a dissenyar i construir.

A Sitges comencen a treballar el maig amb el repartiment, per tal d’adequar les necessitats del personatge a les característiques vocals de l’actor, ja que les exigències de la partitura marquen molt la tria. Aquest procés dura ben bé fins el setembre. A partir de setembre comencen el que anomenen "micro" assajos. És a dir, assajos amb un o dos personatges principals, ja que d’aquesta manera es poden anar fent correccions i es poden copsar millor els petits detalls que ajudin a perfeccionar els papers.

A l’octubre comencen els assajos amb tot l’elenc, que s’intensifiquen al novembre, quan s’afegeixen les proves de vestuari, llum i so. Les representacions es fan el cap de setmana abans de Nadal i se’n fan dues. Algun any se n’han fet tres, però l’equilibri per disposició i públic s’ha fixat en dues. El darrer dia es fa un dinar comunitari amb tots els actors, tècnics i familiars.

A Vilanova i la Geltrú, quan s’acaba la darrera funció es pot dir que ja s’està pensant d’una manera o altra amb la propera temporada, sobretot per part dels responsables organitzatius. Però és entre el maig i el juny quan es treballa el repartiment. Al setembre es fa la convocatòria als socis de l’entitat, via mailing del butlletí intern o les pròpies xarxes (instagram i facebock). En aquesta crida es convoca a la gent per un diumenge a les 12 h i allí s’explica el nou projecte, el càsting, les novetats i el calendari d’assajos. A l’octubre comencen els assajos amb els personatges principals i els qui tenen més text. El mes de novembre s’hi afegeixen la resta de l’elenc. Es fan els caps de setmana. L’estrena es fa el dia de Nadal.

Dedicació: 

Es tracta d’una manifestació que té de rerefons la representació del Naixement del Messies, dins el marc general de la celebració del Nadal, amb un vessant eminentment popular i festiu.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

L’espai principal on es desenvolupa l’acció és un teatre. Depenen de les característiques d’aquest serà més fàcil o més complicat adaptar-se a les necessitats de l’obra. La part pública de la representació on es desenvolupa l’obra és l’escenari que es troba dins la caixa, amb els colzes o laterals, el fons, l’escotilló, trapa o trampilla. A més hi ha els vestidors i les sales de maquillatge. La platea és on se situa el públic. El vestíbul del teatre és on hi ha les taquilles i l’accés a la platea.

Els decorats són fonamentals. Poden ser de roba o paper i van penjats de la graella. Pugen i baixen segons el quadre que es representa. Hi ha parts dels decorats que es construeixen i són tridimensionals. Cal espai per guardar-los mentre duri la funció. Els elements que utilitzen els actors i que formen part del seu personatge com complements és l’atrezzo.

El vestuari és una de les parts més importants i al que es dedica una especial atenció. Hi ha equips especialitzats que se’n cuiden. Cal anar-lo renovant i adequant.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Una de les principals característiques del muntatge dels Pastorets de la vegueria del Penedès és l’àmplia participació de voluntaris. Hi intervenen entre 90 i 190 voluntaris, segons el municipi que es tracti. No només actors, que en més d’un cas poden doblar personatges, sinó equips tècnics de so, llum, tramoies, vestuari, atenció al públic, direcció artística, direcció musical. Els únics que actuen professionalment dins la Vegueria del Penedès són els músics dels Pastorets de Sitges.

D’entre tots, hi ha un grup reduït que són els responsables de coordinació i organització. La forma més habitual d’organització és a través d’una comissió específica o una junta: Associació Els Pastorets del Vendrell, Grup de Teatre Esbart Igualadí, Associació Teatral Els Pastorets de Sitges, Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú - L’Escotilló Grup de Teatre.

El sosteniment econòmic d’aquesta activitat  es basa en la quota de socis/es de les entitats, el taquillatge, la venda de productes com els CD’s amb la música, sorteigs que es poden fer gràcies a la col·laboració del comerç local i aportacions de patrocinadors privats o del propi Ajuntament. En algun cas ens han dit que les aportacions de taquillatge són poc importants perquè prioritzen que pugui participar tothom encara que hagin de fer preus promocionals per grups de tercera edat. Tenir un local propi o cedit per l’ajuntament alleuja molt la partida de despeses. Al Vendrell per exemple, van comprar un local fa anys que ja han acabat de pagar.

Tots ells es troben dins la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. És una federació d’entitats i grups que representen els Pastorets de tota Catalunya i ofereix una sèrie de serveis per agilitzar algunes tasques a les associacions més petites, però que també serveix per dotar d’una identitat col·lectiva i una perspectiva més àmplia, valorant i visibilitzant una feina comuna en molts pobles. Es funda l’any 2007 i està molt ben valorada per totes les persones que hem parlat. Pretén establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions de Pastorets; donar-ne difusió com a element patrimonial de la cultura catalana; potenciar la formació dels diferents responsables dels muntatges; i fomentar-ne l’estudi i la recerca.

Participants/Executants: 

La participació és molt àmplia, va des dels 90 participants a Sitges als 190 de Vilanova i la Geltrú. Hi trobem persones de totes les edats i d’ambdós sexes: des del que fa de nen Jesús, que pot tenir poques setmanes de vida a persones grans. Tots acostumen a ser socis/es de l’entitat i acostumen a repetir. Però sempre hi ha baixes i noves incorporacions, de manera que l’elenc es va renovant constantment.

Patrimoni relacionat: 

Salvaguarda:

Transmissió: 

Les representacions dels Pastorets a la Vegueria del Penedès tenen molta tradició. Ja hem vist com els de Vilanova i la Geltrú es documenten des del segle XVIII, i al Vendrell des de 1883. Però el més important és la continuïtat que s’ha assolit. Al Vendrell des de 1966, a Igualada des de 1959, i a Vilanova i la Geltrú, a excepció de la Guerra Civil espanyola i un parèntesi dels anys 70 del segle passat, hi havia una tradició centenària; però és a partir de 1978 que es reactiven amb més dinamisme.

En aquest període de temps ja s’ha produït un relleu generacional. Del Vendrell només en queden dos de la primera representació de l’any 1966. Aquest relleu s’ha dut a terme de forma natural ja que es tracta d’una activitat on hi participen gent de totes les edats i on, a més, hi coincideixen diversos membres de la mateixa família: avis i àvies, mares i pares, fills i filles, nebots i nebodes, i nets i netes. Hi ha papers per a totes les edats. Des del recent nascut que pot fer de nen Jesús fins a avis. D’aquesta manera, la transmissió generacional que es produeix de forma, podríem dir, natural, permet la salvaguarda de la manifestació i que es perpetuï d’una generació a l’altra.

Cadascú pot fer un paper adequat a l’edat i el gènere i a mesura que es van fent grans poden representar nous personatges. Fins i tot, no cal fer d’actor. Es pot treballar en equips tècnics, com a tramoia, maquillador o vestuari.

Normalment l’elenc es nodreix dels propis socis de l’entitat, però en el cas que falti algun paper per adjudicar es pot buscar a fora. Més d’una ocasió s’han buscat nens Jesús en veïnes que estiguessin embarassades i el naixement estigués previst abans de les dates de les representacions.

El fet que al Vendrell hi facin unes representacions de Pastorets infantils també és important per tenir un planter de joves actors. En aquest cas entre 6 i 14 anys. A partir dels 15 anys poden passar als Pastorets sèniors.

Viabilitat / Riscos: 

La vitalitat associativa de les representacions dels Pastorets a la vegueria és molt alta. Les entitats estan consolidades i són fortes. A més, cada cop tenen més experiència i continuen innovant, afegint-hi novetats i al·licients per fer més atractiva al públic aquesta manifestació teatral. Sobretot en els aspectes tècnics com la renovació dels decorats i el vestuari. A Igualada, per exemple, s’ha buscat que els vestits dels dimonis no fossin terrorífics, que no fessin por a la canalla, i tenen un aire carnavalesc o principesc. A Igualada també han anat incorporant projeccions, com a fons, de paisatges propis. Els Pastorets del Vendrell, van afegir recentment l’escena inicial on surt en Pau Casals de petit acompanyat del seu pare, com autors d’algunes músiques. També han potenciat una sèrie d’efectes especials, sobretot en els quadres bíblics inicials.

El grau d’exigència és alt perquè malgrat ser una activitat amateur es té molt clar que cal oferir un producte de qualitat a un públic que paga entrada i es mereix un respecte en paraules dels informants. Un públic que sovint repeteix un any rere l’altre ja que és sobretot una tradició molt arrelada i forma part del calendari festiu del cicle de Nadal, una activitat familiar i de socialització.

Tot i que en alguns llocs els informants han manifestat la sensació que hi hagi, entre el públic, un buit generacional. Ja que en moltes sessions es veu, a la platea, la presència dels avis i àvies acompanyant als nets i netes. Durant la realització del treball de camp també es va poder observar aquesta impressió.

Els principals riscos que es perceben en els Pastorets de Sitges se centren en trobar el perfil adequat d’actors que s’adeqüin a les exigències tècniques de l’obra, on la veu és molt important, i amb prou flexibilitat pel compromís que suposa.

En algun cas es manifesta que el relleu generacional s’ha de treballar i que no és tan automàtic com es podria creure a primera vista. Per tant, és un tema que procuren cuidar durant el dia a dia. És una feina de formiga i d’estar amatent constantment, interpel·lant si convé personalment a possibles futurs col·laboradors, segons manifesten algun dels informants. En tot cas comenten que la feina organitzativa que hi ha al darrera és més gran de la que molts, fins i tot, voluntaris, poden imaginar.

Malgrat tot hi ha un bon suport institucional, ja sigui de l’entitat mare a la que es pertany o del mateix Ajuntament i patrocinadors locals.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Els participants ho valoren molt positivament com a experiència personal i col·lectiva. L’esforç i el compromís que exigeix no és una càrrega perquè es veu recompensat amb el resultat final, amb la interacció amb el públic i amb la col·lectivitat, ja que genera una sèrie de sinèrgies i col·laboracions amb entitats locals de caràcter cultural i social. Es percep com un element característic del cicle festiu nadalenc i que no s’entendrien aquestes festes sense els Pastorets.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Cada entitat té un web actiu al que cal sumar el web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. També s’inclou informació a través dels mitjans locals i de l’ajuntament corresponent. S’editen programes, cartells , pancartes i tríptics publicitaris.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

Els Pastorets del Vendrell i de Vilanova i la Geltrú estan incorporats a l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya elaborat per la Direcció General de Cultura Popular, associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.

Recursos associats:

Imatge/PDF: 
  • Proves de vestuari abans de començar l’assaig dels Pastorets d’Igualada.
    Proves de vestuari abans de començar l’assaig dels Pastorets d’Igualada.
  • Assaig dels Pastorets d’Igualada.
    Assaig dels Pastorets d’Igualada.
  • El públic entrant per veure la representació matinal dels Pastorets d’Igualada.
    El públic entrant per veure la representació matinal dels Pastorets d’Igualada.
  • Sorteig que es fa a la mitja part dels Pastorets d’Igualada (comerç local).
    Sorteig que es fa a la mitja part dels Pastorets d’Igualada (comerç local).
  • Els actors fotografiant-se amb els espectadors. Igualada.
    Els actors fotografiant-se amb els espectadors. Igualada.
  • Darrer assaig de veu just abans de començar la representació dels Pastorets de Sitges.
    Darrer assaig de veu just abans de començar la representació dels Pastorets de Sitges.
  • Venda del CD amb les peces musicals dels Pastorets de Sitges.
    Venda del CD amb les peces musicals dels Pastorets de Sitges.
  • Cor d’Àngels dels Pastorets de Sitges.
    Cor d’Àngels dels Pastorets de Sitges.
  • Les fúries de l’Infern dels Pastorets de Sitges.
    Les fúries de l’Infern dels Pastorets de Sitges.
  • Assaig dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú. Esperant el torn.
    Assaig dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú. Esperant el torn.
  • Anna Cabanes dirigint l’assaig dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
    Anna Cabanes dirigint l’assaig dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
  • Sala de maquillatge dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
    Sala de maquillatge dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
  • Darreres indicacions dels directors abans de començar els Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
    Darreres indicacions dels directors abans de començar els Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
  • Quadre la Nit de Nadal dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
    Quadre la Nit de Nadal dels Pastorets de Vilanova i la Geltrú.
  • Assaig dels Pastorets del Vendrell.
    Assaig dels Pastorets del Vendrell.
  • Escena on surt Carles Casals i Pau casals dels Pastorets del Vendrell.
    Escena on surt Carles Casals i Pau casals dels Pastorets del Vendrell.
  • Expulsió d’Adam i Eva del Paradís, dels Pastorets del Vendrell.
    Expulsió d’Adam i Eva del Paradís, dels Pastorets del Vendrell.
  • Escena dels Pastorets del Vendrell: Anunciació a Maria.
    Escena dels Pastorets del Vendrell: Anunciació a Maria.
  • Escena dels Pastorets del Vendrell.
    Escena dels Pastorets del Vendrell.

Informació técnica:

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Les dades s’han obtingut de les entrevistes realitzades als responsables de les diferents entitats i associacions organitzadores dels Pastorets d’Igualada, el Vendrell, Sitges i Vilanova i la Geltrú i al coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. També s’ha fet observació participant en els assajos i s’ha presenciat les representacions d’Igualada, el Vendrell, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dissabte, 14 març, 2020
Actualitzacions de la fitxa: 
dissabte, 14 març, 2020
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

L’organització dels Pastorets acostuma a anar a càrrec d’entitats sense afany de lucre que apleguen persones aficionades al teatre, aixoplugades sota una estructura jurídica amb personalitat pròpia o dins el marc d’una entitat més àmplia. Acostumen a moure molts voluntaris que es reparteixen les múltiples feines que comporten aquestes manifestacions. És una tasca que pel grup organitzador implica treballar-hi gran part de l’any i, per la resta, un compromís constant a partir de setembre o octubre, en hores intempestives.

S’hi apleguen persones de totes les edats i hi ha famílies que hi participen diversos membres del grup.

Algunes d’aquestes entitats, com la del Vendrell, organitzen altres activitats socials i culturals per la població. Però totes col·laboren amb actes solidaris, projectes o programes amb altres organitzacions del municipi. A les representacions hi podem veure grups vinculats amb la cultura popular i l’associacionisme com diables, corals o esbarts.

Com a tradició viva que és, s’ha anat actualitzant buscant un equilibri entre tradició i modernitat per fer arribar a més gent els Pastorets. Les representacions són el moment culminant de tota la feina realitzada durant mesos i on es produeix l’encontre entre els portadors de la tradició (actors i tècnics) i la col·lectivitat  portadora (públic local) o fins i tot col·lectivitat imaginada (públic no local).

L’Ajuntament dins l’àmbit institucional  és un suport a les entitats organitzadores perquè s’entén com un fenomen de caràcter cultural, important com a ritual profà del cicle nadalenc, que ha sobrepassat el significat religiós originari per esdevenir element d’identitat col·lectiva, i com un element cohesionador de la comunitat.

Sovint aquest factor de la identitat local es veu reforçat ja que molts actors i actrius professionals s’han format als Pastorets de la seva població i ho reconeixen públicament com un element positiu de formació inicial.