Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0011
Nom propi de l'element: 
Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A Vilanova i la Geltrú, una de les festes assenyalades del calendari festiu és la celebració, cada 17 gener, dels Tres Tombs en honor a sant Antoni Abat. És la relació de la imatge de sant Antoni Abat amb els orígens de la ciutat el que estableix aquest lligams i part del valor comunitari de la celebració. Una celebració que consta de diferents actes, on no hi pot faltar el definit per la litúrgia catòlica, amb un ofici el dia 17 de gener en honor a sant Antoni Abat, i a la vegada, el més atractiu pel públic: la celebració dels tres tombs i la benedicció dels animals de peu rodó. Activitats que, en el marc de les festes patronals i en el context dels Tres Tombs, s’acompanyen d’actes més lúdics i festius, com els balls de gegants o la cercavila.

L’acte central de la celebració dels Tres Tombs és observar el seguici dels participants que fan dues voltes pels carrers de Vilanova, amb la corresponent benedicció dels equins a l’inici del recorregut, a la plaça de Sant Antoni. El seguici és de dues hores i mitja aproximadament. Durant aquest temps es veuen diferents races de cavalls, burros i mules; al mateix temps es poden contemplar diversos models de carros i de carruatges engalanats i carregats segons el secret professional. Algunes de les persones que participen com a espectadors de la festa conversen sobre com era en altres èpoques la feina i la seva duresa, de manera que els Tres Tombs són una celebració a la vegada que serveixen per rememorar i mantenir activa la memòria relacionada amb l’àmbit agrari i del transport.

 

Data identificació: 
diumenge, 17 gener, 2016

Localització:

Descripció de la localització: 

La festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, transcorre pels carrers de la ciutat, tot i que al llarg de la seva història el recorregut ha anat canviant per adaptar-se a l’augment de participants. Inicialment, el recorregut es feia pels carrers fundacionals de Vilanova de Cubelles, nom originari de la ciutat. L’equivalent a aquest recorregut —en noms actuals dels carrers— és la rambla Principal, el carrer de l’Aigua, el carrer Pare Garí, l’avinguda de Cubelles i el carrer Havana, per tornar a enllaçar amb la rambla Principal.

Fins l’any 2017, l’inici dels Tres Tombs es situava a la plaça de Sant Antoni, on s’emplaçà la Parròquia de Sant Antoni Abat i on es feia la benedicció dels animals. Es seguia pel carrer de la Bomba per arribar a la plaça de les Neus i s’enllaçava amb els carrers de l’Aigua, Josep Coroleu, Torre d’Enveja, el carrer Menéndez Pelayo i l’avinguda Francesc Macià (1,7 km). A continuació, es tornava al carrer Josep Coroleu, i en aquest punt es girava cap al carrer de l’Havana (2,3 km) i no es deixava aquest carrer fins a la rambla Principal, per arribar finalment a la plaça de les Neus (3,3 km). Aquest era el recorregut de la primera volta; la segona volta era igual, però de la plaça de les Neus es passava directament cap al carrer de l’Aigua, sense tornar a passar per la plaça de Sant Antoni.

Un altre espai rellevant en el context dels Tres Tombs és la Masia d’en Frederic. Aquesta edificació és un espai cedit per l’Ajuntament de la ciutat a l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova erquè aquesta entitat pugui desenvolupar la seva activitat habitual i l'organització de la festa, alhora que li permet emmagatzemar els carros que té en propietat i tenir cura d’algun equí a l'espai exterior de la construcció. Es tracta d’una masia ubicada al Polígon Industrial Masia d’en Frederic. Alguns dels actes que s’hi duen a terme durant la festivitat dels Tres Tombs són  l’esmorzar o el “dinar del carreter”, tots dos el 17 de gener.

L’any 2018 s’ha canviat la localització de la concentració dels participants, que es fa a la Rambla Pere Ventura, a l’alçada del Llimonet. El recorregut també s’ha vist modificat per fer-lo més curt. Es surt de la rambla Pere Ventura (on es fa la benedicció dels animals) per enllaçar-la amb el carrer de l’Aigua fins al carrer Menéndez Pelayo, i desviar-se cap a l’avinguda Francesc Macià fins a l’altura del carrer Coroleu; a continuació, es gira per l’avinguda Cubelles per seguir pel carrer de l’Havana i pujar per la rambla Principal, on s’acaba la primera volta. La segona volta és el mateix recorregut.

Georeferenciació: 

Localització: 

Datació:

Data de realització: 
dimarts, 17 gener, 2017
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

El dia en què es celebren els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú és el 17 de gener, que correspon al dia del patró de Vilanova i la Geltrú (sant Antoni Abat).

Descripció:

Descripció general: 

Els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú són una festa que es fa en honor al patró de la ciutat, sant Antoni Abat, motiu pel qual el dia 17 de gener és considerat festa local. Aquest sant també és el patró dels animals de peu rodó, que són els que tenen casc, com el cavall, els ases i les mules.

És per aquestes dues característiques que els Tres Tombs de Vilanova combinen els actes vinculats al món del cavall amb els que habitualment es donarien en una Festa Major, com les cercaviles o els balls de gegants. A la capital del Garraf, la Festa dels Tres Tombs és una festivitat que es remunta a la fundació de la ciutat.

Els dies previs al 17 de gener, a Vilanova es desenvolupen un seguit d’actes relacionats amb la Festa dels Tres Tombs. Cinc dies abans, el 12 de gener, es realitza el lliurament de la bandera de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú als portants d'aquell any. El dia 13 es fa una obra de teatre de pagament. El dia 14 hi ha tres actes; els dos primers són el Concert de Música Catalana i el Ball dels Tres Tombs, que tots dos són actes privats, és a dir, per accedir a l’activitat s’ha de pagar una entrada. Per últim, es porta a terme el Correfoc de Sant Antoni per part del Ball de Diables i les colles de diables i diablesses de Vilanova i la Geltrú. El dia 15 es realitza la Solemne Passada de Balls i Entremesos en honor al patró, a continuació es fa el Trasllat de la Bandera a la plaça de les Neus per tenir lloc el pregó de la Festa Major d’Hivern, i els grups de cultura popular actuen amb un ball com a Salutació de la Bandera, alhora que formen un passadís per on sortirà la Bandera amb les autoritats. Aquest dia acaba amb dos actes de pagament, una obra de teatre i el Concert de Festa Major d’Hivern. El dia de la vigília, el 16 de gener, a les 12 h, es realitza un acte que simbolitza el tret de sortida a la festivitat. A aquesta hora es fa el repic de campanes i es llancen els 12 morterets que indiquen que la festa ja ha començat.

El dia 17 de gener es realitza un esmorzar per als participants dels Tres Tombs a la Masia d’en Frederic, de les 8 h a les 10 h del matí. Totes les persones participants tenen assegurat aquest esmorzar. Aquestes han de recollir un tiquet que es reparteix a la mateixa masia, que després cal bescanviar per l’àpat en unes casetes prefabricades. Les persones que ho desitgin, encara que no participin en els Tres Tombs també podran esmorzar, tot i que, en aquest cas, hauran de pagar cinc euros pel val. La particularitat d’aquest esmorzar és que es proporciona cru, de manera que els mateixos participants s’hauran de cuinar les seves viandes. L’àpat consisteix en un tall de cansalada virada, dues llonganisses fresques, un tall de xistorra i dues llesques de pa de pagès. Les barbacoes es situen darrere de les casetes prefabricades, ja preparades per poder ser utilitzades. Quan la persona ha acabat de cuinar, es pot dirigir a les taules situades davant de les casetes per poder esmorzar a peu dret. Aquí és on trobarà tomàquet pel pa, oli, un porró de vi blanc i un de negre. 

La Masia d’en Frederic és una antiga masia restaurada, ubicada als afores de la ciutat i de propietat municipal, que va ser cedida per l’Ajuntament a l’Associació dels Tres Tombs per esdevenir la seva seu. En ser una de les associacions del municipi, van sol·licitar al consistori un espai per poder desenvolupar la seva activitat i se'ls concedí aquest, ja que és una entitat que desenvolupa una festa que té més de 700 anys d’història (segons publica l’Ajuntament), a més, aquest espai reuneix les característiques que necessita l’entitat, com per exemple un lloc per guardar els carros, o boxes per cuidar algun cavall.

El següent acte que es realitza és l’Ofici Solemne a la Parròquia de Sant Antoni Abat. Abans que comenci, però, a la mateixa plaça de Sant Antoni Abat es produeix l’Arriada de la Bandera per part del portador d'aquell any, amb la finalitat de mostrar-la al públic. També es realitzen balls típics com els balls de bastons, de cercolets o de cintes, entre d'altres, en honor a la Bandera de l’Associació del Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú i al sant. Quan aquests balls acaben, el capità de bandera, els cordoners, el portant de bandera i el president de l’Associació dels Tres Tombs entren a l’església, on dipositaran la bandera a la dreta de l’altar. Un cop col·locada, comença l’eucaristia, que transcorre des de les 10.30 h fins a les 12 h. Mentre es realitza la missa, a les 11 h es va produint la concentració de cavalleries, carros i carruatges a la Masia d’en Frederic. Posteriorment, es dirigiran fins al carrer Josep Anton Marquès en direcció a la plaça de Sant Antoni Abat, per tal que els animals rebin la benedicció a les 12 h. Juntament amb la benedicció dels animals, també es fa la del sant, propietat d’una família de Vilanova i la Geltrú, que el cedeix cada any per a la festa.

Primerament es beneeixen animals de companyia, com gossos, gats, ocells, tortugues, porquets vietnamites... Aquesta realitat mostra la transformació constant d’aquesta festa al llarg del temps. De fet, es pot entendre com una reinterpretació de la celebració, ja que sant Antoni Abat és el patró dels animals de peu rodó (peülla) i no dels animals de companyia, però algunes de les persones que en tenen també volen participar en aquesta tradició, i des de l’Associació dels Tres Tombs, el mossèn i les autoritats municipals no s’hi posa cap impediment.

El capità de bandera és la primera persona amb animal de la comitiva dels Tres Tombs. A l’inici de la benedicció, en primer lloc surt la banda de música, que es retira en arribar a la plaça de les Neus. D’aquesta manera deixa pas a les cavalleries. El següent grup de persones està format pel portador de la bandera i els cordoners. El banderer és el responsable de dur la bandera de l’Associació durant tot el recorregut, mentre que els dos cordoners simulen dues persones que el protegeixen, un per cada costat. La persona que vol ser portant ha de ser sòcia de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova, i ha de mostrar el seu interès sol·licitant el càrrec a l’entitat perquè la Junta pugui donar el vistiplau. En cas que hi hagi més d’una persona interessada en ostentar el càrrec es realitza un sorteig per escollir-la.

A continuació, es beneeixen els animals de peu rodó (cavalls, ases, mules, etc.), i d’aquesta manera es dona el tret de sortida als Tres Tombs. Els equins efectuaran només dues voltes al recorregut, ja que, degut al volum de participants i a la llargada del trajecte (3,3 km cada volta), l’acte s’allargaria més enllà de les 15 h si realment fossin tres voltes. Aquest canvi va ser decisió de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, que va creure oportú no allargar el recorregut perquè no es fes feixuc. L’Associació dels Tres Tombs de Vilanova és l'organitzadora d’aquesta festa, per aquest motiu és l'entitat encarregada de dirigir i gestionar els actes que s'hi desenvoluparan durant tots els dies, conjuntament amb els tècnics de l’Ajuntament i amb la participació d'altres entitats culturals del municipi.

El tram on es concentra més públic és la plaça de Sant Antoni, perquè és la zona de la benedicció dels animals, de la sortida de la comitiva i on són les autoritats. El segon punt on hi ha una major massificació és la rambla Principal; aquesta zona és la part cèntrica del recorregut i la part més ample, així que és un espai que facilita el pas dels carros i dels cavalls, alhora que el públic pot entrar i sortir fàcilment del carrer per assistir a altres punts del recorregut. També esdevé un espai d’interacció, ja que hi ha bars i restaurants, on les persones aprofiten per prendre l’aperitiu mentre observen la comitiva. A la rambla Principal també és pot recollir el tortell que posa a la venda l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú al Teatre Principal.

L’Associació dels Tres Tombs de Vilanova realitza un concurs entre els participants a la festa, segons unes categories establertes que van en funció del tipus de carro o carruatge, quantitat d’animals que porta, o si es tracta d’un cavall muntat. En funció del nombre de cavalls que estiren, els carruatges tenen denominacions diferents. En l’edició de 2016, per exemple, la majoria de carruatges eren estirats per un sol cavall (trenta-cinc), estructura que es coneix amb el nom de Llimonera; a continuació hi havia deu carruatges de dos animals, són els anomenats Tronc. També hi va participar un carruatge de quatre cavalls, la Quarta, i un de cinc cavalls, anomenat Mitja Potència.

Amb relació a aquest concurs, Vilanova i la Geltrú és l’únic municipi federat que realitza aquesta activitat. El fet d’estar dintre d’una federació permet poder organitzar-se amb altres municipis per escollir els dies que cadascú celebrarà els Tres Tombs, tot i que hi ha localitats que degut a la importància de la festa, o per a la seva antiguitat, ja tenen dies fixos, com Vilanova i la Geltrú on sempre ha de ser el 17 de gener. La finalitat d'aquesta coordinació és que no hi hagi municipis propers  que celebrin la festivitat el mateix dia per tal d'evitar que s’estableixi una competència entre associacions per atraure públic.

La nomenclatura dels carros depèn també dels productes que transporten. Si la mercaderia són fruits del conreu s'anomenen carros agrícoles, per contra, els que duen productes elaborats o que no tenen un origen agrícola (com la fusta, la grava, la llet, etc.) s’anomenen carros de transport. En el cas dels carros agrícoles, si tenen menys de cinc animals són de la categoria agrícola menor, i si en tenen cinc o més, agrícola major. 

Per tal de poder donar els premis, just després de la benedicció uns voluntaris s’encarreguen de col·locar un dorsal a cada participant. Els jutges es situen al llarg del recorregut, observant diverses característiques dels participants per tal de fer-ne una valoració, de manera que quan s’han fet les dues voltes, es duu a terme el lliurament de premis i trofeus segons les categories (amazones, cavall muntat, enganxada lleugera petita, enganxada lleugera gran, carro agrícola petit i carro agrícola gran), així com el Premi Especial In Memoriam Salvador Sendra i Piñol (primer president de l’Associació) al millor cavall bretó o hispanobretó, o el Premi Especial al millor mul o mula.

Durant el recorregut dels Tres Tombs, des de les 12 h fins a les 15 h, es pot anar a buscar un tiquet per recollir el tortell de Sant Antoni, que posa a la venda l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú al Teatre Principal, situat a la rambla Principal, on també es situa la tarima amb els premis. Aquest dolç és rodó, amb un orifici al mig, fet de massa de brioix i omplert de massapà. A més, conté una figureta de plàstic amb forma d’animal al seu interior. El tortell de Sant Antoni sol menjar-se com a postres el dia 17 de gener. Per l’associació, aquest tortell sempre ha estat present en la celebració, per aquest motiu no es pot donar una data d’inici de la tradició, ja que no hi ha informació contrastada. L’organització encarrega unes quatre mil unitats d’aquests tortells, una part de les quals es vendrà al públic general, mentre que una altra part es regalarà a tots els participants.

Aquest mateix dia, prop de les 4 h de la tarda es realitza, també, el Dinar del Carreter, organitzat per l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú a la Masia d’en Frederic. En aquest cas no és gratuït, i les persones que hi vulguin assistir hauran de realitzar una reserva prèvia. És un àpat destinat a les autoritats, als socis de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú i als seus simpatitzants. La finalitat és celebrar de forma conjunta l’esdeveniment, poder intercanviar idees i poder establir vincles socials amb el rerefons de la festa. El menú sempre és el mateix; escudella catalana de primer, un segon plat que consisteix en un tall de carn i, per acabar, les postres.

A la tarda hi ha diferents espectacles musicals destinats a totes les edats. Tot i que les activitats estan obertes a tothom, s’ha de comprar l’entrada per tal de poder-hi assistir. Aquesta situació pot significar que una part de la ciutadania no hi acudeixi, fet que pot comportar que part de la festa tingui un to més privat i reduït.

Donat que només és festiu el 17 de gener, la resta d’actes relacionats amb els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú s’aniran desenvolupant els caps de setmana següents. Així, el següent dia que es poden observar actuacions de festa major és el diumenge de la mateixa setmana en què s’han realitzat els Tres Tombs. Cap al migdia s’inicia la Cercavila Infantil pel casc antic de la ciutat, i en l’edició del 2017, per exemple, a la mateixa hora també es podia contemplar la Dansa d’Hivern al Museu de Can Papiol. Per últim, a la tarda s’ofereix la Missa Commemorativa en memòria dels difunts de l’Associació dels Tres Tombs.

El diumenge de la setmana següent es realitza el Dinar de Germanor que serà presidit pel portant de la bandera, on també hi assistiran les autoritats municipals i membres de l’Associació i els seus simpatitzants. Aquest dinar és important per l’organització, ja que és quan s’atorga el Premi en Memòria de l’Albert Salvany i Bertran, que va ser el primer president de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú. Aquest àpat és organitzat per l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú , i els participants han de fer una reserva prèvia i el pagament del dinar. A la tarda es realitza el Gran Concert de Sant Antoni, a càrrec de l’Orfeó Vilanoví. I l’última activitat que es realitza a la ciutat és el dissabte (el tercer cap de setmana des del dia 17 de gener), que es dona  a conèixer el veredicte del Concurs Fotogràfic Tres Tombs 2017.

Història i transformacions de l'element: 

A Vilanova i la Geltrú, la benedicció dels animals té el seu origen en la mateixa fundació de la localitat, quan portava el nom de Vilanova de Cubelles, com recull la documentació històrica existent. Els primers vilanovins, l’any 1232 (Vilanova de Cubelles), ja van aixecar una ermita dedicada a aquest sant, moment en què també construïren un dispensari mèdic. És en aquest període que Vilanova de Cubelles figurava com un barri de Cubelles segons el Real Privilegi de Jaume l el Conqueridor.

El dia 26 d’abril de l’any 1363 aquesta localitat assolí un nou estatus, quan l’ermita i el dispensari es convertiren en una parròquia en honor a sant Antoni Abat i en un hospital, respectivament. A partir d’aquest moment el barri va anar creixent, i s’independitzà de Cubelles. Des de la construcció de l’ermita, la benedicció dels animals s'ha realitzat sempre el dia 17 de gener, amb l'excepció del període de la dictadura franquista, que es feia el dia 21 de gener (Dia de la Liberación).

En les primeres celebracions dels Tres Tombs, als segles XIII i XIV, hi havia dues benediccions, la primera anava destinada als pagesos i es realitzava a les 9 h del matí, mentre que la segona era per als traginers i cotxers, i els animals es beneïen a les 12  hdel migdia. El dia 17 de gener també es realitzava un ofici, tanmateix encara no era considerat un dia festiu a la ciutat. De les dues benediccions, la que va donar lloc als Tres Tombs tal com es coneixen avui dia és la dels cotxers i traginers, en la qual s’havien de fer tres voltes als carrers fundacionals de Vilanova i la Geltrú en format cursa, i seria el guanyador qui tindria l’honor de poder portar el penó (bandera petita que en moltes ocasions és quadrada o rectangular i que és portada amb un pal).

Cal tenir present que el penó era de l’església, cosa que porta a pensar que no hi havia cap organització que preparés els actes. Sembla ser que les curses eren una activitat popular, i que no existia una entitat o associació que controlés exactament què s’havia de fer. De fet, si s’observa en el context dels Tres Tombs d’altres localitats, és possible que les curses estiguessin organitzades pels mateixos cotxers i traginers per demostrar la seva vàlua i destresa amb l’animal, ja que eren els únics que hi participaven, tanmateix no es disposa de documentació escrita al respecte.

L’any 1851, al Diari de Vilanova i la Geltrú va fa la primera referència escrita dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú. S’hi explicaven els problemes que comportava la realització d’aquestes curses, com els molts accidents que es produïen entre els participants. Tanmateix, es van continuar celebrant de la mateixa manera perquè era la forma tradicional per trobar un banderer que portés el penó,  i no va ser fins l’any 1883 que es va canviar el procediment per escollir el banderer.

Aquest any es van reunir tres vilanovins (un traginer, un cotxer i un baster) per tal de confeccionar una bandera de Sant Antoni pròpia, que substituiria el penó que deixava l’església. En aquest moment, a més, es van unificar les dues benediccions en una de sola. Un altre punt important és que es van deixar de fer les curses, que comportaven accidents, per fer una benedicció tranquil·la, tot i que es van mantenir les tres voltes al voltant dels carrers fundacionals. En aquest punt és quan es va crear una Comissió Organitzadora que va mantenir aquesta estructura fins la Guerra Civil espanyola.

La Guerra Civil espanyola i la postguerra van tenir un gran efecte sobre aquesta festivitat, ja que fou l’únic període en què els Tres Tombs es van deixar de fer (1936-1942). Durant el període de dictadura, el dia 17 de gener va deixar de ser festiu, i el dia de festa laboral es va passar al 21 de gener per fer-lo coincidir amb el Día de la Liberación. Tot i això els animals es continuaven beneint el dia 17, tot i que la població no en podia gaudir com a acte festiu. A partir de 1942, l’antiga Comissió Organitzadora va perdre la capacitat de estió a favor de La Hermandad Nacional de Labradores y Ganaderos que era afí a les idees del règim franquista.

No és fins la mort del dictador que no es retorna la capacitat de gestió a la Comissió Organitzadora de la Festa dels Tres Tombs. Aquesta entitat va celebrar l’any 1983 la substitució de la bandera vella per la bandera nova. Aquesta comissió va continuar desenvolupant la seva tasca fins l’any 1989, any que coincideix amb el centenari de la bandera, i en què es constitueix l’Associació dels Tres Tombs per motius legals i fiscals.

Una altra conseqüència que va tenir el final de la dictadura espanyola fou quan l’any 1978, tres anys després d’iniciar-se la Transició, es va retornar la festivitat laboral al dia 17 de gener, gràcies a la tasca de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Aquesta acció va acabar comportant que a l’acte principal dels Tres Tombs s’hi anessin incorporant altres activitats de la Festa Major com la cercavila infantil, cantades, concerts, balls, etc.

 Aquest canvi en la manera de celebrar respon als canvis socials que va viure la cultura popular amb l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol. En aquesta dècada hi va haver un ressorgiment i recuperació de balls que havien deixat de fer-se durant la dictadura. Les entitats que anaven constituint-se ho feien amb la finalitat de trobar una manera de remarcar la seva manera de viure i de veure el món que els envoltava. Hi havia la necessitat de mostrar que la cultura s’havia mantingut, tot i que no s’hagués pogut desenvolupar. Sant Antoni Abat és patró de la ciutat, i recuperant el dia 17 com a festiu, afegint-hi altres activitats, es posa èmfasi en el fet que els Tres Tombs no són només una festivitat vinculada als animals i a l'ofici detraginer, sinó una festa de tota la ciutat.

Processos i preparatius: 

Els actes dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú comencen el dia 12 de gener, amb l’entrega de la bandera al portador de la bandera i del banderí al capità de bandera. A continuació, el dia 15 es realitza el trasllat de la  bandera a l’església de sant Antoni Abat, però abans d’entrar a la basílica es realitzen els entremesos en honor a sant Antoni.

Posteriorment, el 16 de gener es fa el repic de campanes i el llançament de morterets. El dia 17 s’inicia amb l’esmorzar a la Masia d’en Frederic, a continuació la concentració dels genets, i a la mateixa hora la missa en honor al patró de la ciutat. Després es produeix la benedicció dels animals de companyia i dels animals de peu rodó. En aquest punt és quan comencen a sortir els primers participants, mentre es posen els dorsals. Durant les dues voltes al recorregut els jutges realitzen les seves valoracions i al final de l’última volta s'atorguen els premis corresponents i es dona per finalitzada la Festa dels Tres Tombs.

Dedicació: 

La Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, està dedicada al patró de la ciutat. Al marge d'això, però, sant Antoni és el patró dels animals de peu rodó, com els cavalls, els ases o les mules, és a dir, els animals que no tenen ungles ni dits. Tot i així, en la benedicció del dia 17 de gener s’hi poden portar tota classe d’animals.

La llegenda diu que sant Antoni va guarir una truja, per aquesta raó es representa la figura del sant amb aquest animal, malgrat que els porcs no són animals de peu rodó. A més, Sant Antoni és el patró, també dels cansaladers.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Els elements més rellevants per la festa dels Tres Tombs són els animals, els guarniments que porten, els carruatges i els carros. Tot i això hi ha un altre element amb un gran valor simbòlic, que és la bandera, la qual va fer el centenari l’any 1983. La bandera conté, al centre, la representació del sant. El teixit és de color vermell fosc i de vellut. El pal és d’alumini i també hi porta la figura del sant, metàl·lica i platejada, a la part més alta.

Amb relació als cavalls muntats, els elements essencials que duen són els següents:

  • Frontal. És una tira de cuir que passa just per sota de les orelles.
  • Muserola. És una peça que abraça la boca, per sobre del nas.
  • Filet. Serveix per controlar el cavall, principalment perquè freni.
  • Muntant de muserola. Aquesta peça serveix per unir les anteriors, i enllaçar-les amb la sotagola.
  • Sotagola. És una brida de cuir que passa pel coll.
  • Regna. Serveix per dominar el cavall i queda unida al filet i el pitral, que serveixen per subjectar la sella.
  • Sella. Suport on seu el genet.

En aquesta festa també es pot veure una gran diversitat de carros com el d’escala, que es feia servir per fer petits repartiments agrícoles; el carret-tartana, que era emprat per fer transports de mercaderies; el carro d’empostissat, que hom feia servir per traginar materials com la grava, les bòbiles o els fems; el carro de torn, per al desplaçament de bocois de vi o bidons d’oli; i el carro de bots, que era el que es feia servir per al transport de vi a distància llarga. Amb relació als carruatges, la diversitat d’aquests vehicles també és molt important, ja que es poden veure del tipus jardinera, el faetó de guia, el xarret, el brec o la carretel·la.

Una infraestructura que actua com a centre neuràlgic per a aquesta festivitat és la Masia d’en Frederic, ja que és el lloc on es porten a terme l’esmorzar o el Dinar del Carreter. A més, és el primer lloc on es reuneixen els participants, i el punt des d’on sortiran per dirigir-se a la benedicció. Aquest indret també resulta important perquè s’hi reserva un espai memorial per penjar les fotografies de les persones que han format part de la Junta, de manera que se’n conserva el testimoni, i serveix com a espai de consulta, degut al fet que s'hi emmagatzemen llibres relacionats amb els cavalls i els Tres Tombs.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Actualment, l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú està formada per la Junta, constituïda pel president, el secretari i el tresorer; i els socis. Qualsevol persona que ho desitgi pot esdevenir sòcia, només cal emplenar una butlleta on es demanen les dades personals i facilitar el número de compte bancari per tal de domiciliar el rebut de 35 euros anuals. A més d’aquestes dades, la butlleta a emplenar consta d’un apartat protocol·lari per tal que un altre soci pugui avalar el nou soci, és a dir, serveix per indicar que aquesta persona és coneguda d'algú de l’Associació i assegurar-se que hi ha un complicitat amb la mateixa.

L’Associació dóna un número d’entrada a cada soci el dia de la seva inscripció. Aquest número serveix per conèixer quants socis ha tingut al llarg de la seva història. Alhora també es proporciona un número de carnet, que permet a l’entitat saber el nombre de socis del moment present.

A més, els estatuts de la Junta indiquen la durada dels càrrecs, que com a molt, pot ser de 5 anys; per tant, la renovació està assegurada. Els socis són els encarregats d’escollir, de forma assembleària, els membres de la Junta.

Els membres de l’associació majoritàriament són homes de més de cinquanta anys, que han treballat o han tingut cavalls en algun moment, o bé que han estat relacionats amb el Sant d’una altra forma com per exemple ser o haver estat cansaladers. Moltes de les persones que formen part de l’associació ho fan per la il·lusió i la passió que senten per la seva festa, així com per aquesta tradició.

Els membres de l’associació majoritàriament són homes de més de cinquanta anys, que han treballat amb cavalls o n’han tingut en algun moment, o bé que han estat relacionats amb el sant d’una altra forma, com per exemple ser o haver estat cansaladers. Moltes de les persones que formen part de l’associació ho fan per la il·lusió i la passió que senten per la seva festa i per aquesta tradició.

Ara bé, en parlar de formes de sociabilitat col·lectiva, un dels elements que pren més rellevància tant pel que fa a la relació entre els membres de l’Associació, com entre aquests i persones externes al context del cavall, són els àpats comunitaris: l’esmorzar del dia de Sant Antoni, per als participants dels Tres Tombs; el Dinar del Carreter i Dinar de Germanor. Aquests àpats serveixen perquè els participants es relacionin entre ells, faciliten un punt de contacte entre els mateixos per poder comparar i explicar els seus punts de vista sobre la festivitat, i permeten establir lligams entre els pobles i ciutats del territori.

Amb relació a les posicions de banderer i capità de bandera, les persones interessades han d'indicar la seva intenció d'ocupar aquest càrrec. En cas que es presenti més d’una persona pel càrrec, l’Associació dels Tres Tombs realitza un sorteig per escollir el portant. Si es dona la situació que només hi ha una única persona interessada, aquesta serà la que ocuparà la posició.

La funció del banderer és portar la bandera de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú per tal de posar en relleu quina és l’entitat que s’encarrega d’organitzar i donar continuïtat a l'acte. El capità de bandera té com a funció guiar la comitiva al llarg del recorregut, ja que és el primer genet dels Tres Tombs. Alhora, també esdevé el representant 

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Els Tres Tombs d'Igualada
Participants/Executants: 

Quan es parla dels participants, en qualsevol celebració hi ha la tendència de pensar en la quantitat de persones que hi prenen part, en aquest cas, però, tot el protagonisme gira al voltant dels animals i dels carros o carruatges que traginen, de manera que les persones queden en un segon terme. En aquest sentit, des de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, no es comptabilitza la quantitat de persones que han participat a l’activitat, sinó la quantitat d’animals que han iniciat les dues voltes del recorregut.

El nombre de cavalls, mules o ases participants es situa entre els 300 i els 400, en total, i cal tenir en compte que el nombre de bèsties correspon tant els animals muntats, com els que transporten carruatges o als de càrrega. Es poden observar entre 50 i 60 carruatges i uns 50 o 60 carros de càrrega més (agrícoles o de transport); la resta correspon a cavalls muntats. Qualsevol persona que tingui un animal de peu rodó pot participar en aquest acte, ja que només s’ha de dirigir al punt de reunió per tal de poder iniciar els Tres Tombs.

L’entitat publica cada any el nombre de participants un cop ha finalitzat l’acte. A tall d’exemple, l’any 2016 es van veure 223 cavalls muntats, 47 carruatges amb 64 cavalls i 54 carros amb 108 animals. En total, 395 animals. Si es desglossen els carros que es van comptabilitzar segons les categories són els següents:  l’agrícola menor, 33 carros d’1 sol animal, 11 carros de 3 animals, 3 carros de 2 animals i 4 carros de 4 animals; l’agrícola major, 2 carros de 5 equins i 1 carro de 6 animals.

Tanmateix, les persones que participen en aquesta festa són imprescindibles, ja que són les qui controlen els animals. En el cas dels cavalls muntats es poden veure persones de totes les edats i gèneres dirigint-los, vestits de diverses maneres. Un dels estils més habituals, tant per homes com per dones, és el de camperol, tot i que també es poden veure dones amb vestits de flamenca. Són robes ajustades a l’alçada de la cintura, i acostumen a tenir una faldilla ampla que permet muntar a cavall i estendre-la per damunt de la gropa. Hi ha altres persones amb vestimenta d’equitació, incloent el casc de protecció. Tanmateix, el banderer i els cordoners van vestits amb la roba que marca el protocol: jaqueta blau marí cordada amb botons amb una camisa blanca; pantalons de color blanc i unes botes de muntar negres fins a l’altura dels genolls, que van per fora del pantaló. Com a complements porten guants blancs, un corbatí blau cel i un barret de copa del color de la jaqueta i el pantaló. El capità de bandera va vestit igual que els cordoners i el banderer, però en aquest cas no porta barret.

Pel que fa als carruatges, generalment estan conduits per homes, però a dins s’hi poden veure grups d’amics, famílies, etc. Aquí la vestimenta és més variada, ja que hi ha persones que van vestides amb roba actual, (pantalons texans, camisa de quadres i sabates de pell), i d’altres que emulen la roba clàssica de principis del segle xx, per exemple, fan ús d’americanes negres de tall llarg que cobreixen part de les cames i porten botons metal·litzats, de camises blanques amb corbata, de pantalons de cotó que fan joc amb la part superior, de tall recte i lleugerament amples, i de sabates negres i enllustrades perquè brillin. Fan servir també dos complements, com els guants de cuir negre i el barret de copa. Un afegiment habitual als carruatges són les mantes que els passatgers empren per cobrir-se les cames.

En el cas dels carros es tracta d’un transport on predominen els homes, tot i que també es contempla la participació femenina, i fins i tot, hi ha carros que són controlats únicament per dones. En aquest cas és molt estrany veure nens i nenes. En aquestes persones la vestimenta és més homogènia, i sovint els homes vesteixen una barretina, una camisa de cotó blanca, un jupetí, un pantaló negre de vellut i una faixa; per últim, unes espardenyes com a calçat. Les dones, tot sovint, porten la mateixa roba que els homes; però sense la barretina, sobretot en els casos que dirigeixen els animals des de terra. Per contra, si la dona controla l’animal des del carro, o és l’acompanyant, pot donar-se el cas que la seva vestimenta es composi de faldilles amb motius florals fins a l’alçada dels turmells, una camisa de cotó blanca i una armilla negra, i en algunes ocasions una reixa al cap. El calçat també són espardenyes.

Un altre tipus de participants als Tres Tombs són els músics, que obren la comitiva en el moment de la benedicció dels animals. En primera posició hi ha el director de la banda i a continuació la resta de músics. La banda vesteix amb una jaqueta de color vermell cordada amb cremallera, pantalons de cotó negres i sabates fosques.

Els participants han anat evolucionant. Antigament, les persones que sortien amb els seus animals eren les que estaven vinculades a les feines agrícoles o bé al transport de mercaderies. En canvi, en l’actualitat acostumen a ser aquelles que tenen cavalls com a animal domèstic, no de treball, fet que implica una despesa extra per la unitat familiar. Aquest fet és remarcable, perquè un dels aspectes comentats per algun dels informants és que mantenir un cavall genera una gran despesa econòmica; en moltes ocasions s’ha de llogar un box a l’hípica per tenir cura de l’animal i els serveis que el cavall necessita com l’alimentació, els elements d’equitació, el veterinari, etc. Moltes persones no tenen la capacitat adquisitiva suficient per poder mantenir un animal d'aquestes característiques degut a la dificultat d’aconseguir una feina estable i assolir un cert poder adquisitiu. Molts dels participants, doncs, lloguen aquests animals per fer la sortida dels Tres Tombs, ja que resulta més econòmic i permet prendre part de la comitiva.

Finalment hi ha el públic, que també forma  part de la festa. De fet, es comenta que si no hi ha públic la festa queda deslluïda. La quantitat de persones que hi acudeix és molt elevada, i en algunes zones del recorregut, com la plaça de Sant Antoni o la rambla Principal, acostuma a haver-hi grans aglomeracions. Des d'aquesta perspectiva, aquesta festa també té una vessant d’espectacle i d’atracció d’un públic motivat per veure les vestimentes de les dones i dels homes que hi participen, veure l’esforç dels animals que transporten els carros i contemplar els carruatges engalanats.

Precisions ús i funció: 

Aquesta diada té diverses finalitats. La primera d’elles és rememorar els orígens de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, no tan de forma directa, sinó a través de tenir present el seu patró, ja que sant Antoni Abat forma part de Vilanova i la Geltrú des de la formació de la ciutat.

La segona és la benedicció dels animals. Com s’ha esmentat, sant Antoni Abat és el patró dels animals de peu rodó (cavalls, mules, ases...) i, en una altra època, aquests animals eren molt rellevants pel treball i la supervivència de les famílies. Pràcticament a totes les cases hi havia algun animal d’aquestes característiques que es feia servir per a les feines agrícoles o de transport. Així doncs, una societat estretament lligada a la religió cristiana, necessitava algun ritual la finalitat del qual fos aconseguir la protecció de l’animal de treball, ja que aquest implicava en moltes ocasions ingressos extres a la unitat familiar si es treballava per algú altre, o bé poder realitzar les tasques agrícoles a la pròpia finca per tal de desenvolupar la seva economia. Tot i que aquesta funció ha perdut rellevància, ja que a dia d’avui l’animal no és emprat per finalitats laborals, encara té importància per molts participants. D'altra banda, també es pot veure que per una altra part dels participants aquest punt queda com a quelcom tradicional, sense cap altre valor simbòlic.

Una altra funció a destacar, i lligada sempre a les festes, és la possibilitat de socialització que comporten, ja que permeten que les persones es reuneixin al voltant de la taula per compartir les seves vivències. Això genera uns lligams que reforcen el sentiment de pertinença vers la comunitat. Alhora, en moments festius les persones poden estar més predisposades a compartir converses amb desconeguts i fer-los partícips de la seva celebració, explicant-los-en el sentit i el significat, i mostrant-los una nova manera de veure les coses.

La darrera finalitat d’aquesta celebració és que el públic assistent pugui veure carruatges, cavalls muntats i carros de transport o agrícoles, elements més propis de la quotidianitat d’altres èpoques que del present, i que permeten a l’individu fer un joc d’imaginació que el transportarà a una altra època i li permetrà reflexionar sobre com era la vida en un temps passat.

Patrimoni relacionat: 
Els Tres Tombs d'Igualada
Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs

Salvaguarda:

Transmissió: 

Pel que fa a la transmissió de la cultura, del coneixement i de l’evolució dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú es poden diferenciar dues etapes. La primera etapa és l’època prèvia al 1943. D’aquest període, la quantitat de documentació escrita i conservada és molt baixa; un informant explica que les activitats es documentaven menys que en l’actualitat i que si es realitzava cap escrit, fàcilment es destruïa o es perdia, ja que no hi havia consciència de la rellevància que aquests documents podien tenir. En aquest període, el que acabava predominant era la transmissió oral. El problema que això comporta és que hi ha poca documentació per poder consultar com eren abans els actes, els problemes que es van trobar, o simplement veure com realitzaven les activitats. Tot i això, es van aconseguir guardar els registres dels banderers i cordoners des de l’any 1902 fins l’any 1931. 

La segona etapa es caracteritza per un augment de la documentació escrita i, concretament a partir del 1944, es reprengué el registre de tots els banderers i cordoners, i s’inicià un emmagatzematge de tots els programes d’actes de forma conscient, així com altra documentació que es considerés rellevant. D’aquesta manera, la Masia d’en Frederic disposa d’un espai que funciona com a arxiu i on es poden consultar i emmagatzemar informacions referents a la història de la ciutat, dels Tres Tombs i vinculades al món del cavall.

Un altre mecanisme emprat per l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i al Geltrú per donar a conèixer aquesta festa són els cartells informatius, tríptics, programes, calendaris, etc. que s’entreguen a les persones de forma directa, o bé es deixen en espais concorreguts per tal que la resta de la població hi tingui accés.

Des de l’entitat no es realitza cap acte destinat específicament als infants. Malgrat això, disposen d’una biblioteca particular que és oberta a tothom que necessiti consultar algun document relatiu a la festa o al món equí.

Viabilitat / Riscos: 

Un dels problemes més grans que ha d’enfrontar l’Associació dels Tres Tombs és la incorporació de gent jove, així com la seva participació a la festa. En moltes ocasions aquest problema és degut a una causa econòmica, ja que qualsevol equí comporta unes despeses econòmiques (lloguer d’una plaça a una hípica, medicaments o cures, alimentació) que a dia d’avui molta gent jove no pot assumir.

Malgrat això, des de l’Associació veuen un gran futur a la festa. El fet que sant Antoni Abat sigui patró de la localitat facilita la continuïtat de la festa, de manera que mentre no canviï el patronatge de la ciutat no hi ha risc que la festa desaparegui. En paraules d'alguns informants, es considera que dins del calendari festiu tradicional de Vilanova i la Geltrú hi ha tres elements molt importants: el Carnaval, la Cavalcada dels Reis i els Tres Tombs, i aquest fet dona una gran robustesa de cara a la seva continuïtat.

Una altra qüestió és si la festa tindria el mateix format o uns altres, ja que s’ha vist que al llarg de la història ha anat evolucionant i adaptant-se a noves circumstàncies socials i polítiques. També es valora la idea que mentre hi participi un sol animal i es realitzi la benedicció, els Tres Tombs continuaran vius, així com si en el moment de l’ofici hi ha deu persones o si la basílica està plena.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Els membres de l’Associació dels Tres Tombs i molts vilanovins senten un gran orgull per la seva festa, de fet, la consideren única a tot Catalunya pel fet que la seva celebració està molt vinculada a la formació del nucli urbà. Senten una gran devoció pel sant, ja que simbolitza els orígens de Vilanova i la Geltrú.

D'altra banda, són conscients que la seva festa forma part de les tres potes festives de la ciutat, juntament amb la Cavalcada dels Reis i el Carnaval, i això li confereix una gran importància i dona empenta per voler continuar amb aquesta tradició. En aquest sentit, l’Associació dels Tres Tombs no tindria sentit si no existís la Diada dels Tres Tombs, ja que és una entitat que només es dedica als actes que fan referència a aquesta festa.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

La festa dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú es troba inscrita al Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya, i té sol·licitada la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. També disposa del Diploma de Reconeixement de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Informació técnica:

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

El recull d’informació es va fer a través d’una entrevista al secretari de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, a la Masia d’en Frederic. Després de l’entrevista, el secretari va mostrar-me les instal·lacions, així com els records que es guarden a dins. També em va voler ensenyar com estaven preparant els carros, i em va explicar cada carro amb les seves característiques concretes. Abans de marxar, em va donar un tiquet per convidar-me a l’esmorzar dels Tres Tombs.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dijous, 2 febrer, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 17 gener, 2018
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

La importància d’una festa d’aquestes característiques es troba en la simbologia que conté. Els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, d’alguna manera signifiquen el naixement de la ciutat com a tal. Els orígens de la ciutat estan íntimament lligats a sant Antoni Abat, ja que en va ser el patró fundador, tot i que anys després també s’incorporés com a copatrona la Mare de Déu de les Neus.

Aquesta celebració té un altre element important, i és que serveix per rememorar i representar la manera de fer en el passat. Es mitifica i s’idealitza la idea del traginer, és a dir, es torna a la idea romàntica de la figura del carreter i de les tasques antigues, entenent aquesta feina com quelcom pur i bo, enfront de la manera de traginar avui en dia, amb vehicles de tracció motora i de forma més individualitzada.

Gràcies als sentiments o la curiositat que la festa desperta en les persones, la quantitat de visitants que arriba a la ciutat és molt elevada. Generalment, la gent que va a veure aquesta festa és gent que estima i gaudeix del món del cavall, tal com ho expressen els participants. D’altra banda, pels mateixos vilanovins i vilanovines, aquest acte serveix com a nexe d’unió o cohesió ja que rememoren els orígens de la ciutat, i es crea un sentiment de pertinença en percebre que aquesta festa és una cosa única respecte de celebracions semblants d’altres localitats, ja que es té molt present quins són els paràmetres diferenciadors dels seus Tres Tombs.