Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0010
Nom propi de l'element: 
Els Tres Tombs d'Igualada
Grup i/o comunitat: 
Antic Gremi de Traginers d’Igualada, i els assistents
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa dels Tres Tombs d’Igualada està organitzada per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, una associació molt activa en tot allò que fa referència a aquesta festa i al seu patró, sant Antoni Abat.

La festivitat dels Tres Tombs d’Igualada està constituïda per diversos actes, alguns d’ells són oberts a tota la població, com l’ofici en honor al sant o els Tres Tombs que tenen lloc pels carrers de la ciutat. Es tracta d’una celebració, la finalitat originària de la qual era la salvaguarda dels animals de tir, de lesions o malalties que impedissin poder-los dedicar a tasques agrícoles o de transport, i és que, de fet, aquests animals eren de gran rellevància en termes econòmics per tal de desenvolupar determinades feines més eficientment. Aquesta protecció es procurava a través de la benedicció dels animals.

Actualment, l’ús d’equins per al treball agrícola o de transport no es produeix, tanmateix el ritual dels Tres Tombs i la benedicció s’ha mantingut. Així, doncs, l’acte central d’aquesta festivitat consisteix en fer tres voltes per determinats carrers d’Igualada, seguint un recorregut establert, amb els animals i els carros. Quan finalitza l’última volta, un dels mossens de la ciutat beneeix els animals. Actualment, aquesta festa es manté com un record de la manera de viure i de fer dels avantpassats.

En el context dels Tres Tombs, però, també hi ha altres actes que resten reservats als socis i sòcies de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, com dinars de germanor, viatges per Catalunya, o activitats per al desenvolupament posterior de la festa, com la tria dels Banderers o de la Pubilla.

Als Tres Tombs d’Igualada  s’hi poden veure carros representatius de diverses activitats productives que es duien a terme entre el segle XIX i la primera meitat del XX, com la diligència, el carro de bigues o el de la palla. A més, la celebració igualadina conté diversos elements diferenciadors respecte d'altres Tres Tombs de la vegueria com són el llançament de caramels des d’algun dels carros o la participació d’una pubilla i dues dames d'honor a la festa.

Data identificació: 
dimecres, 22 març, 2017

Localització:

Descripció de la localització: 

La festa dels Tres Tombs d’Igualada transcorre pels carrers de la ciutat. El punt de partida és la confluència entre la rambla Sant Ferran i l’avinguda Balmes. Els participants inicien el recorregut per l’avinguda Balmes, en direcció al carrer Joan Maragall; d’allà es dirigiran al passeig Jacint Verdaguer, per desviar-se pel carrer d’Òdena cap al casc antic (1km);. Els animals continuen baixant pel carrer d’Òdena fins a l’inici de la rambla Sant Isidre (1,5 km), on a l’última volta del recorregut es feia la benedicció des d’una tarima, després recorreran tota la rambla Nova i la rambla de Sant Ferran fins el creuament amb l’avinguda Balmes (2km), per tornar a començar un altre tomb. En total, els participants recorreran 6 km. La longitud d’aquest recorregut es justifica per la gran afluència de participants i per la grandària que presenten alguns del carros que hi participen, que a més, necessiten carrers prou amples per poder maniobrar.

El primer recorregut de les cavalleries, al segle XIX, era més reduït. Els animals i els seus propietaris es congregaven a la Plaça Castells, a continuació resseguien el carrer de Sant Agustí, el carrer Simplici, el carrer Argent, la plaça de l’Ajuntament (on es feia la benedicció), el carrer de Santa Maria, carrer del Roser, la plaça del Rei, el carrer Sant Jordi, i les rambles de Sant Isidre, Nova i de Sant Ferran. El disseny del recorregut respon a la voluntat que els Tres Tombs passessin per l’Església Gran de la ciutat (Església de Santa Maria).

Un altre indret clau per a la història de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada és l’Horta Vella. Es tractava d’una zona situada als afores de la ciutat per on passava una riera on els animals podien anar a beure, i hi havia uns horts. La rellevància d’aquest espai és que és on es van fer d’amagat les benediccions dels animals durant el període de la Guerra Civil Espanyola, fet que permet a l’associació afirmar que a la ciutat d’Igualada els Tres Tombs s’han celebrat ininterrompudament des del 1822. A més, hi ha famílies que pertanyen a l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada que provenen d’aquesta zona de la ciutat, i antigament eren les que dirigien l’associació.

L’esmorzar del dia de la sortida dels Tres Tombs es desenvolupa a la Ronda de Fàtima, concretament a l’esplanada de Can Masarnau. Allà és on els assistents recolliran el tiquet i faran l’àpat.

Georeferenciació: 

Localització: 

Datació:

Data de realització: 
diumenge, 22 gener, 2017
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Els Tres Tombs d'Igualada se celebren el diumenge posterior al 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Es tracta d’una tradició que té quasi dos segles d’antiguitat, ja que es va iniciar l’any 1822 i s’ha celebrat de forma ininterrompuda fins a l’actualitat . Inicialment, la festa dels Tres Tombs, a Igualada, es desenvolupava el dia 17 de gener. No es coneix l’any en què es produí el canvi de la data al primer diumenge després del dia 17, tot i que a l’any 1972 ja hi ha constància que la festa es celebrava el diumenge.

Tot i que la primera activitat s’inicia el divendres abans del dia 17 de gener amb el llançament de morterets, un ball per als socis  i el sorteig de tortells entre els assistents.

Descripció:

Descripció general: 

Els Tres Tombs és una de les festes més conegudes de la ciutat d’Igualada, juntament amb la Cavalcada dels Reis, pel gran nombre de participants i de visitants que s’hi apleguen.  A més, aquesta celebració també té reconeixement institucional; se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i és considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional.

La festa dels Tres Tombs comença el divendres previ al 17 de gener, al migdia, amb el repic de campanes des de l’església de Santa Maria i el llançament de morterets des del terrat de l’ajuntament per part de membres de la Junta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. En aquest context s’anomenen morterets els coets que s’enlairen i en explotar fan un soroll semblant a un tro, emetent molt poca llum. Aquest mateix dia, a les 20 h. es presenta l'acte de la Festa Gremial de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, els Banderers i la proclamació de les Pubilles.

L’endemà dissabte, es fa un ball únicament per als socis de l’Antic Gremi  de Traginers d’Igualada, i per a persones que ells mateixos convidin, com autoritats de la ciutat o amics. En aquest acte els Banderers i les Pubilles pronuncien un pregó. Aquesta activitat s'acaba amb un sorteig de tortells entre els assistents. Aquest sorteig es duu a terme com a part de l’entreteniment dels assistents, i consisteix en el repartiment de diversos tortells de forma atzarosa.

El  dia 17 de gener, una comitiva formada, entre d’altres, per la Banda de Música d’Igualada, els trabucaires (Els Voladors) i la Pubilla i les Dames d’Honor es dirigeix a peu al domicili de cadascun dels Banderers per tal d’anar a buscar les Banderes, i portar-les a l’església tots junts. A les 11 h. té lloc el Solemne Ofici a la basílica de Santa Maria. En aquesta missa es beneiran uns panets per donar als animals i procurar-los protecció, i es cantaran els Goigs de Sant Antoni. Aquesta és una composició dedicada a lloar el Sant, amb lletra de Mn. Antoni Malats i música de Joan Just. La primera edició d’aquests Goigs, promoguda per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, data de 1960, tot i que la composició ja existia amb anterioritat.

La imatge de sant Antoni es troba sota la custòdia del gremi durant tot l’any, fins el dia 17 de gener, que es porta a l’església de Santa Maria. Aquest dia, o bé el dia abans si és possible, es transporta el sant a la basílica per realitzar l’Ofici en honor seu. El transport el fa algun membre de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, en cotxe particular. Quan l’eucaristia s’acaba, el sant és novament portat a l’edifici de l’entitat, també en vehicle particular, per col·locar-lo al carro amb què sortirà a la comitiva dels Tres Tombs el diumenge d’aquesta setmana. Els Banderers, després de l’Ofici, també s’enduen les banderes a casa.

Sant Antoni Abat disposa d’un carro propi per a la sortida dels Tres Tombs que va ser construït expressament a Vilafranca del Penedès a la dècada dels 70. El carro original anava destinat al transport de mercaderies des de l’estació de tren fins al mercat amb l’ajuda d’animals de tir. Aquest carro es va transformar per fer-lo més adequat al transport del Sant, mitjançant la construcció d’una tarima per situar la imatge a la part més alta i que resultés més vistosa. El carro, a més, es decora per a l’ocasió fent ús d’elements vegetals i llums, i a la part posterior s’hi identifica l’escut de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, amb l’any de la seva fundació i l’any corrent.

El següent acte es produeix el segon cap de setmana després del dia 17 de gener; el dissabte previ a la celebració dels Tres Tombs. En aquest cas, una cercavila integrada pels mateixos grups que la del dia 17 de gener va novament als domicilis dels Banderers a buscar les Banderes; primer a la casa on hi ha la Bandera Gran. Aquesta bandera és un triangle isòsceles sent la part superior el costat curt del triangle, i la part inferior acabada en dues puntes arrodonides. El teixit és vellutat vermellós acabat amb uns fils daurats i amb la imatge de sant antoni al centre.

Després acudeixen a l’habitatge on es troba la Bandera Petita, que és molt semblant a l’anterior, però amb unes dimensions més reduïdes i el vellut d'un color vermell clar. També conté la imatge del sant. Els portadors de les banderes obsequien tots els assistents amb coca i barreja (moscatell amb anís). El públic està format bàsicament pels membres de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, i per amics i familiars de cada banderer.

Finalment, arriba diumenge, el dia dels Tres Tombs. A partir de les 9 del matí les persones que participen directament de la festa i, de fet, tothom qui ho desitgi, poden esmorzar adquirint un tiquet (5 euros) a la Ronda de Fàtima, concretament a l’esplanada del camp de futbol del Barri de Fàtima (esplanada de Can Masarnau). L’esmorzar està format per un tall de cansalada virada i un tall de botifarra fresca a la brasa, dues llesques de pa de pagès, un tall de coca, aigua i vi. A partir de les 11 h s’inicia la concentració dels animals, carruatges i carros dels participants vinguts d’arreu de Catalunya i de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada a la plaça Castells, i no és fins a les 12h. que té lloc l'inici dels Tres Tombs. Les persones que preparen i serveixen l’esmorzar són sòcies o simpatitzants del gremi. A més, una altra manera d'obtenir finançament és a través de la venda d’unes insígnies, amb motius dels Tres Tombs, que fan a mà algunes dones vinculades al gremi.

L’esmorzar és una activitat que permet als participants intercanviar idees i sensacions sobre com transcorrerà el dia. Aquest moment es fa servir per explicar particularitats dels carros i carruatges, o ensenyar els animals que s’han portat a la ciutat. També permet establir altres vincles amb les persones parlant sobre curiositats d’edicions anteriors relacionades amb la festa, com per exemple la climatologia, rememorant les festes realitzades amb les pitjors condicions climatològiques que recorden els participants.

L’esmorzar té una altra funció per als organitzadors de l’acte, serveix per poder fer un recompte dels participants de forma aproximada, ja que la majoria de traginers hi acudeixen. D’aquesta manera, a part de conèixer el nombre de persones, també se sap la seva procedència.

Els carros, carruatges i genets i amazones que participen als Tres Tombs segueixen un ordre, i tot i que no és gaire estricte, sí que hi ha un protocol. El primer cavall que obre el seguici és la Farola, que representa el llum que portaven les diligències per il·luminar el camí durant la nit, i aquest genet guia la comitiva al llarg de tot el recorregut. Es tracta d'un cavall muntat, en què el genet porta unes botes de cuir negres fins a l’alçada dels genolls, pantalons ajustats per l’interior de les botes, una camisa blanca i una jaqueta negra. Com a complements porta uns guants blancs, un mocador blanc i violeta amb l’escut del gremi lligat al coll i un casc de genet. Sosté un pal de fusta amb un fanal a l'extrem superior.

Després passarà el cos de policia muntada dels Mossos d’Esquadra, seguit pel carro del sant i els genets de la Bandera Gran i la Bandera Petita amb els seus patges, i finalment la Pubilla amb les Dames d’Honor, que van en carruatge. Darrere de les figures protocol·làries es troben els genets i les amazones, després els carruatges, i per últim els carros.

D'entrada, s’intenten separar els participants muntats a cavall dels que porten un carro o carruatge, tot i que no s’és gaire estricte, ja que es té present que si un grup d’amics o familiars volen anar tots junts, se’ls permet, a més, si algú del grup tingués qualsevol problema, anant junts seria més fàcil que rebés ajuda. Històricament, són els carros de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada els qui tanquen els Tres Tombs, de més petit a més gran, sent els tres últims el carro dels fogots, el carro de les bigues i el carro de la palla.

La participació d’associacions o grups de Tres Tombs d’altres localitats s’assegura mitjançant la "torna". La "torna" consisteix en un intercanvi de carros entre pobles que es fa de forma gratuïta, és a dir, l’associació A pacta amb l’associació B quin o quins carros de la B aniran a la festa de l'A, i quins carros portarà l'A el dia dels Tres Tombs del municipi de l’associació B. D’aquesta manera totes dues agrupacions consoliden el volum de participants en les dues festes. Perquè sigui possible de realitzar, les dues festes no hauran de caure en el mateix dia. Aquest intercanvi implica una gran despesa per a les dues entitats, ja que en moltes ocasions han de llogar camions de tipus gòndola per transportar els carros a l’altra localitat. També han de transportar els animals, o bé llogar-los al municipi de destí.

Aquesta situació implica que els membres de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada fan diverses sortides arreu de Catalunya amb algun dels seus carros, ja que la quantitat d’associacions que acudeixen mitjançant la "torna" a Igualada és nombrosa.

A l’última volta dels Tres Tombs, un dels mossens de la ciutat procedeix a la benedicció dels animals domèstics  i dels animals del peu rodó (cavalls, asses, mules) a la rambla de Sant Isidre i es reparteix un panet beneït, fet per un dels forns de pa d’Igualada,  entre els animals que han participat a la festa. Aquest panet torna a ser beneït novament entre la segona i l’ultima volta, just després del pas de l’últim carro de la segona volta. En aquest moment, també s’aprofita per beneir els animals de companyia del públic. La funció d’aquest panet és prevenir accidents o malalties i obtenir protecció per a l’animal. Tot i que en algunes ocasions el traginer també menja una part del pa i la resta li dona a l’animal, o bé se’l menja sencer.

Posteriorment, a les 16 h d'aquest mateix dia, es fa un dinar de germanor en un restaurant del municipi per a tots aquells participants dels Tres Tombs que prèviament s'hi hagin apuntat i es reparteix un tortell (fet de massa dolça amb massapà a l’interior iamb una  figureta de plàstic amagada amb forma d’animal) entre els assistents. El dilluns següent es celebre una missa a l’església de la Soledat en honor a tots els socis difunts.

En dies posteriors es continuen fent actes relacionats amb els Tres Tombs. Alguns se celebren de forma ininterrompuda des que es van incorporar a la festa, com per exemple l’Exposició del Concurs de Dibuix a la Biblioteca Central d’Igualada (des del 2005), destinat a infants per tal de motivar-los i fer-los sentir els Tres Tombs com a propis. D'altra banda, també es produeix el concurs fotogràfic “Típics Tres Tombs” (des del 1990), i l’últim diumenge de maig es fa un dinar de germanor de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada (no hi ha constància des de quan es realitza). Per finalitzar els actes, durant la primera quinzena de juny es realitza una excursió per algun indret de Catalunya, per als associats al gremi. Tot i que no hi ha constància exacta sobre l’inici d’aquesta activat, a l’any 1995 ja es duia a terme.

Com s’ha pogut veure, als Tres Tombs d’Igualada hi ha dos grups de personatges rellevants; un és el format pels Portants de les Banderes, l'altre, per la Pubilla i les Dames d’Honor.

La Pubilla ha de complir uns requisits: ha de ser sòcia del gremi i tenir entre 18 i 24 anys. El gremi elabora una llista amb totes les noies que podrien ser seleccionades, de manera que s’estableix un ordre segons l’antiguitat com a sòcia i l’edat de la noia. Per escollir la pubilla es ponderen aquestes dues variables de manera que totes les joves que formen part del gremi puguin desenvolupar aquest paper en alguna ocasió. Per exemple, si una noia té la primera posició de la llista degut a l’antiguitat i té 18 anys, i la segona de la llista és una noia de 23 anys amb menys anys d’antiguitat, passaria davant la noia de 23 anys perquè és l'últim any que compleix els requisits, mentre que  l’altra podria ser-ho l’any següent. En cas que la pubilla no ho vulgui o no pugui ser-ho aquell any per motius personals, pot demanar endarrerir el seu nomenament si és possible, o si no, perd el torn.

És la pubilla qui escull les Dames d’Honor, i en aquest cas no cal que siguin membres del gremi, normalment es tracta de germanes, cosines o amigues. La funció de la Pubilla és representar els membres més joves del gremi. Per poder fer aquest paper, tant la Pubilla com les Dames d’Honor es vesteixen amb vestits inspirats en la moda del segle XIX i principis del XX, amb barrets de conjunt amb la roba. Això fa que no hi hagi un estil concret, ja que cada any la roba varia segons la interpretació que en fan la Pubilla i les Dames d’Honor. Aquests vestits normalment es lloguen, però també n’hi ha que els compren per tal que formin part del seu patrimoni familiar. La Pubilla porta una banda amb la senyera que li col·loca l’alcalde.

L'altre grup característic dels Tres Tombs igualadins el formen els Banderers, i n’hi ha dos perquè el gremi té dues banderes. Per escollir els Portadors de les Banderes es fa una enumeració de tots els socis segons la seva antiguitat, i són els socis que tinguin els números u i dos els encarregats de custodiar la Bandera Petita i la Bandera Gran, respectivament, durant tot l’any. Si les dues persones designades accepten l’encàrrec, quan hagi passat tot aquell any ocuparan els últims llocs de la llista, i aquesta correrà dues posicions, així que els socis que tenien el número tres i quatre, ocuparan el primer i el segon lloc. Si es donés el cas que un dels socis renunciés, passaria automàticament al final de la llista i el tercer ocuparia la posició del renunciant. Els Banderers tenen unes obligacions establertes: la primera és exposar la bandera a la façana de l’habitatge durant el dia, i recollir-la a la nit. Cada cop que es pugi o baixi la bandera del lloc exposat ha de ser onejada. Per últim, el portador ha de participar en tots els actes en què es necessiti la Bandera. A part d’aquestes obligacions, els socis n’han anat incorporant altres de voluntàries, i és que cada portador acaba fent el que desitja per celebrar el càrrec que se li ha atorgat, per exemple convidar els assistents a coca i barreja, o a un aperitiu. En definitiva, els portants intenten fer-se seva la festa i viure-la de la millor manera possible, i alhora intenten que totes les persones que hi participen se sentin satisfetes.

Aquesta manera d’escollir els Portadors de la Bandera antigament era diferent; generalment el Portador de la Bandera era aquell qui pagava més en una subhasta, de manera que els diners que aportava servien per finançar la festivitat de Sant Antoni. També podia ser portant algú a qui se li deguessin favors. El canvi de mecanisme en l’elecció dels banderers es va fer perquè tots els socis o sòcies poguessin dur una de les banderes un cop a la vida, com a mínim, ja que aquesta activitat és vista pels agremiats com un gran honor.

Història i transformacions de l'element: 

Els Tres Tombs se celebren a Igualada des de l’any 1822, data en què es va fer la Bandera Petita de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. Segons la documentació que es conserva a l’entitat, el primer gremi va néixer uns anys abans, l’any 1816.

El Gremi de Traginers d’Igualada va ser fundat pel propietari d’una horta, que va ser qui va pagar la Bandera Petita, l’any 1822. En aquella època el gremi estava format exclusivament pels propietaris d’hortes, motiu pel qual 57 anys després, els mossos (treballadors sense propietats) van fundar un altre gremi. Per tal de poder diferenciar-se del gremi dels propietaris, es van fer confeccionar una altra bandera, que és coneguda com la Bandera Gran. Així, durant un temps es van celebrar dues festes dels Tres Tombs, però al llarg dels anys els mossos van deixar de fer la festa i els dos gremis es van ajuntar per donar lloc a l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, que es va quedar les dues banderes.

Sant Antoni Abat és el patró dels traginers. De manera que des del gremi es va constituir una comissió per honorar-lo mitjançant una celebració. Des d’aquest primer moment, l’acte va consistir en un ofici en honor al sant, i uns Tres Tombs per la ciutat per beneir els animals. Quan les persones sortien de l’ofici, anaven a casa a buscar els cavalls que ja tenien preparats, nets i guarnits, i es feia el recorregut dels Tres Tombs. En aquesta època la celebració tenia lloc el 17 de gener, dia de Sant Antoni , i era l’únic dia de l’any que els traginers d’Igualada feien festa en la seva activitat laboral. Es té constància que l’any 1972 la festa ja s’havia traslladat al diumenge següent del dia de Sant Antoni.

Des de l’any 1822, els Tres Tombs s’han celebrat de forma ininterrompuda fins a l’actualitat, incloent el període de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a uns socis de la Comissió que van conservar, amagades, la imatge i les dues banderes. En aquest període històric, la benedicció dels animals es realitzava dins d’uns horts particulars (l’Horta Vella), als afores d’Igualada, on passava una riera. Aquest detall és rellevant ja que, en un context de fort anticlericalisme, era imprescindible amagar-se per tal de poder practicar un ritual de veneració a un sant.

Per seguir amb la tradició els socis van parlar amb un mossèn devot del sant per continuar realitzant la benedicció dels cavalls dintre dels horts; d’aquesta manera, els socis que ho desitgessin podien anar-hi, fent veure que ajudaven el propietari de les terres, o bé que portaven l’animal a beure aigua a la riera, mentre el capellà els beneïa des de dins d’una de les cases, a través d’una finestra. Per tal de no aixecar sospites entre els veïns, només s’avisava altres socis i amics que ja hi havien participat anteriorment.

L’encarregat d’avisar els fidels era el capellà, i ho feia el dia del mercat, a l’antiga plaça de l’Ajuntament, ja que era quan podia resultar més fàcil i menys sospitós parlar amb els Hortolans que tenien una parada. El capellà anava vestit de paisà i els deia als mercaders que anessin a l’Hort del Boneto, que ell seria allí per beneir els animals, i era allà mateix on hi havia les banderes amagades. És per aquest motiu que l’Horta Vella té un gran simbolisme per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, ja que gràcies als Hortolans es va mantenir la festa i la tradició. I per això, a dia d’avui, se senten tan orgullosos de la seva història. Aquesta Associació era dirigida pels Hortolans, tot i que també hi havia membres que no n’eren, i avui dia se’ls coneix amb el renom de les Famílies de l’Horta Vella.

Un altre aspecte que ha anat canviant amb el temps ha estat el recorregut. El primer recorregut era molt més reduït que l’actual. Els cavalls, mules i ases es reunien a la plaça Castells, després es dirigien al carrer Sant Agustí, el carrer Simplici, el carrer Argent, la plaça de l’Ajuntament (on es feia la benedicció), el carrer de Santa Maria, carrer del Roser, la plaça del Rei, el carrer Sant Jordi, i les rambles Sant Isidre, Nova i Sant Ferran. La intenció era fer una volta a l’Església Gran (Església de Santa Maria). Amb el temps, aquest recorregut va ser modificat degut a l’arribada de carros més voluminosos.

Aquest segon recorregut és semblant a l’anterior, però en comptes de passar pel carrer de Santa Maria, el carrer del Roser i  el carrer Argent, els carros circulaven pel passeig de les Cabres i el carrer Pare Tous Soler. És a dir, al principi, es feien passar els carros i els animals pel centre del casc antic, i posteriorment es vorejava. La principal diferència entre aquestes dues situacions és que en la primera, el mossèn feia la benedicció des de l’església, mentre que en la segona, el capellà es desplaçava, igual que en l’actualitat, a l’empostissat que s’instal·lava exclusivament per als Tres Tombs a la Rambla Nova i on també se situen les autoritats.

En les primeres edicions dels Tres Tombs, els animals i els carros que participaven a la celebració eren majoritàriament del mateix nucli urbà, ja que no hi havia capacitat per transportar els carros ni els cavalls des de gaire distància. L’any 1920, a Igualada hi havia més de 800 cavalls, ja que aquests animals es feien servir per a qualsevol tasca: des de la construcció, per transportar les bòbiles, sorra o pedra; passant per les adoberies, per traginar les pells des del port de Barcelona fins a Igualada i retornar-les tractades al port; fins el transport dels pins per aprofitar-ne l’escorça per adobar les pells. Els animals també es feien servir en tasques agrícoles, per llaurar els camps, entre d'altres.

Antigament, tots els actes dels Tres Tombs (l’Ofici, la benedicció i el ball de tarda) es realitzaven en un mateix dia. Més endavant, s’hi van afegir altres activitats, que amb el pas del temps també han anat desapareixent, com les proves d’habilitats: llaurar amb un cavall, per tal de saber qui era la persona que era capaç de fer el solc més recte, o el concurs de maneig, que consistia en fer diferents solcs i veure qui era capaç de tombar millor la terra (tornar a cobrir el solc). Una altra prova era el concurs de força: es carregava un carro sense rodes que era arrossegat pel millor cavall de cada propietari, i s’hi anaven afegint sacs de sorra fins que l’animal ja no podia caminar més. Un dels motius per no realitzar aquestes proves és que cap pagès d’avui en dia fa servir el cavall per treballar la terra, així que d’una banda hi ha poques persones que disposin de coneixements relatius a la metodologia de treball agrícola, i d’altra banda, els cavalls no estan habituats a arrossegar grans quantitats de pes. De fet, en aquell període, als animals se’ls entrenava des de dos o tres mesos abans de la festa, i se’ls feien fer feines més físiques, o se’ls habituava a parar i arrancar perquè aprenguessin a circular en comitiva. 

A dia d’avui, els participants als Tres Tombs són persones amb alguna vinculació personal o familiar amb l’àmbit agrari o amb el transport de mercaderies. Tanmateix, també n’hi ha que participen a la festa perquè són socis o sòcies d’hípiques i aprofiten l’ocasió per sortir amb els cavalls. De fet, molts dels cavalls que participen als Tres Tombs són llogats en aquestes instal·lacions, ja que molts dels participants no tenen l’espai o la possibilitat de cuidar els animals a casa. En aquest sentit s’observa un canvi en el perfil dels participants a la festa respecte  dels inicis; abans les persones que sortien eren les qui tenien animals en propietat per al treball, i ara surten els qui en tenen, però també els qui volen participar a la tradició, tot i no ser propietaris de l’animal.

El canvi d’ús dels animals, juntament amb determinats contextos econòmics, comporten una dificultat o complexitat per a aquelles persones que volen donar continuïtat a la festa, perquè tenir un animal genera una despesa extraordinària, sobretot pel fet que no està destinat a realitzar feines, sinó a l’oci. Aquesta situació pot provocar una possible davallada en la participació a la festa de persones que la seva situació econòmica no els permeti tenir un animal. Tanmateix, alguns participants han trobat la solució amb el lloguer dels animals en hípiques o a persones que en tenen.

Des de la fundació del gremi (com a portant de la Bandera Petita) fins que va incorporar  la Bandera Gran (1940), hi havia una metodologia concreta per a l’elecció del Banderer portant de la Bandera Petita. Per saber qui la portaria o bé es realitzava una subhasta, o bé era escollit directament per determinats membres de l’entitat. Això va funcionar d’aquesta manera fins que els dos gremis es van unir i els socis van decidir que tots havien de tenir dret de poder lluir la Bandera Petita o Gran un cop a la vida, fet que s’ha mantingut així fins a l’actualitat.

Amb el temps, es van anar incorporant altres activitats que, tanmateix, avui en dia ja no han perdurat; al llarg de la seva història, els Tres Tombs han anat evolucionant de forma paral·lela als canvis que s’han anat produint a la societat. Les necessitats actuals no són les mateixes que les de fa un segle, de manera que, així com en el passat el més important era demanar al sant protecció per als animals per tal d’evitar accidents, malalties o qualsevol altra desgràcia, en l’època present el més important és mantenir en el record la manera de fer i de viure dels avantpassats, tal com relaten els informants.

La Festa dels Tres Tombs d’Igualada es pot veure com quelcom dinàmic. Les activitats s’han anat adaptant als contextos socials i històrics que ha viscut l’associació. Un exemple d’aquests canvis és la introducció, l’any 1987, de la figura de la Pubilla i les Dames d’Honor, amb la funció de representar els joves de l’Antic Gremi de Traginers, i afavorir la continuïtat de la festa en el futur. La introducció de la dona al gremi de forma més activa, inicialment amb la Pubilla i les Dames d’Honor, i posteriorment amb càrrecs i responsabilitats dintre de la Junta, es deu al canvi social que es va viure amb l’arribada de la democràcia. A la dècada dels 80, coincidint amb el ressorgiment de moltes activitats culturals arreu de Catalunya, la dona va començar a participar en aquestes activitats, de manera que en moltes festes es va introduir la figura de la Pubilla, com en el cas de Festes Majors o Patronals. Aquest fet va permetre que en altres esdeveniments també s'emprés aquesta representació de la dona. L’Antic Gremi de Traginers d’Igualada és una institució que evoluciona d’acord amb els canvis socials que viu la ciutat d’Igualada. Un altre exemple és la importància que dona a l’entrada de gent jove a la Junta.

Processos i preparatius: 

Com s’ha dit en apartats anteriors, l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, més enllà d’organitzar els Tres Tombs, també hi pren part amb els seus propis carros i duent a terme altres activitats.

Una de les tasques que comporta més temps de preparació, i que genera més orgull pels qui la realitzen, habitualment membres de l’associació o familiars seus, és la neteja dels guarniments que lluiran els animals que arrosseguen els carros. El que es busca, principalment, és que les parts metàl·liques resplendeixin i que el cuir que conté aquestes peces tingui un acabat lluent. Aquesta tasca és important perquè aquests guarniments, igual que els carros, formen part del patrimoni de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada i els visitants, particulars o membres de grups o associacions de Tres Tombs d’altres localitats, s’hi fixen, els valoren i els comparen amb els que veuen en altres carros.

Un altre preparatiu a destacar, i que es realitza sota secret professional, és la preparació i càrrega dels carros. Aquesta activitat no es porta a terme de la mateixa forma arreu  de Catalunya, de manera que cada associació  de Tres Tombs  d’arreu del territori intenta tenir el seu propi estil. Les tècniques pròpies només s’ensenyen als socis. El més important d’aquesta tasca és que la càrrega quedi totalment equilibrada dins del carro, ja que així els animals han de realitzar menys esforç per estirar. Si la càrrega no estigués compensada, per poder estirar i mantenir la trajectòria l’animal podria fer mals gestos o patir lesions. Alhora, si hi hagués cap problema d’estabilitat amb el carro (corbes peraltades, clots al paviment, desnivells pronunciats, etc.), les persones que el dirigissin podrien fer les tasques de reequilibrament del vehicle de forma més ràpida, segura i sense gaire esforç.

Després d’aquestes dues activitats relacionades directament amb el desenvolupament dels Tres Tombs, també es duen a terme altres tasques, com l’elaboració de recordatoris artesanals. Es tracta de petites agulles de pit realitzades, majoritàriament, per dones sòcies del gremi, però també per amigues d’aquestes que no ho són. Habitualment presenten algun motiu relatiu al món del cavall, i els materials amb què es fan són cuir, fusta, o teixits. En bona part, les matèries primeres provenen de donacions dels basters d’Igualada, o d’altres negocis del municipi. Aquestes dones aprofiten per reunir-se i parlar entre elles, de manera que aquesta tasca és vista com una activitat d’esbarjo i distracció que les permet sentir-se part de la festa. En aquest sentit, cal tenir present que les activitats principals de la festa, així com la seva gestió, tradicionalment han estat dirigides per homes. Elles, en aquest cas, són les que gestionen totalment la feina: les artesanes decideixen quin record elaboraran i com el realitzaran.

Una altra activitat és l’organització i l'elaboració de l’esmorzar del dia dels Tres Tombs. Són els socis i sòcies els responsables d’anar a buscar la coca ensucrada, el pa i els productes frescos (cansalada i botifarra) als comerços on s’hagin encarregat prèviament. El pa i les viandes són cuinats a la brasa pels homes socis i simpatitzants, mentre que les dones són les que reparteixen l’esmorzar als assistents. .

Les persones que vulguin esmorzar han d’anar a recollir un tiquet a un espai destinat a aquest fi. Es tracta d’un envelat on hi ha una taula amb una cadira i la caixa amb la persona responsable de la distribució. Se’ls entregarà el tiquet a canvi d’una aportació econòmica. En aquest moment, l’interessat es dirigeix a una segona cua per anar a buscar l’esmorzar. En aquest cas, la zona de la recollida del menjar és una caseta prefabricada de fusta on hi ha diverses sòcies, principalment. Cada dona reparteix una part de l’esmorzar, com si es tractés d’un treball en cadena. Primerament, el participant ha de donar el tiquet a la primera persona, que a canvi el proveirà de plat i coberts de plàstic d’un sol ús i un tovalló  de paper. Després es dirigeix a una segona, que li subministra un tall de cansalada; una tercera el proveeix de botifarra fresca cuinada, una quarta del pa, i una cinquena d’un tall de coca ensucrada embolicada amb un tovalló de paper. Per últim, la persona es dirigeix a unes taules amb unes estovalles de  paper per fer l’esmorzar a peu dret. En aquest espai hi ha vi negre i cava en porrons, i també hi ha tomacons per sucar al pa, oli i sal. En cas que la persona vulgui aigua, s’ha de dirigir a la caseta de l’esmorzar, sol·licitar-la expressament, i li donaran.

Dedicació: 

La Festa dels Tres Tombs es dedica al patró dels traginers i de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, sant Antoni Abat.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

El patrimoni material vinculat als Tres Tombs d’Igualada està format per dos tipus d’elements; les banderes i els carros. La primera Bandera Petita data de l’any 1822, i l’original es pot veure a l’entrada de l’ajuntament d’Igualada. Aquesta era la bandera del primer gremi de traginers que es va fundar a Igualada per part dels propietaris dels horts. La segona bandera, coneguda amb el nom de la Bandera Gran és de l’any 1856, i era l’emprada pel gremi fundat pels mossos que treballaven els horts sense ser-ne propietaris. No va ser fins que es van unificar els dos gremis que no es van unir les dues banderes sota la mateixa entitat. Cal esmentar que avui en dia, les banderes que surten a la comitiva són rèpliques de les originals.

L’altre element important per al gremi són els 9 carros que tenen:

Carro del Sant: es va fer construir a la dècada dels 70 a Vilafranca del Penedès, i era un carro destinat a traginar les mercaderies des de l’estació de tren a les empreses destinatàries, o d’aquestes cap al tren. Aquest carro, des del moment que va entrar a formar part del gremi, fou remodelat per portar el sant el dia dels Tres Tombs. A la part posterior té una petita tarima per tal que la imatge quedi més elevada.

-Carro de Bigues: aquest carro data de la dècada dels 80, i fou comprat al municipi de Pinós. Les bigues de fusta que transporta mesuren entre onze i tretze metres, i per poder transportar aquesta càrrega són necessaris tres cavalls. Les bigues se situen en una posició longitudinal respecte el carro, i formant un angle agut, de manera que la part anterior de la càrrega queda elevada per sobre dels cavalls, mentre que la posterior queda a pocs centímetres del terra. Aquest carro és una tartana: té unes baranes de fusta als laterals i la part posterior i anterior sense parets. Les rodes són de fusta, mentre que la part que està en contacte amb el paviment és metàl·lica. La base del carro és de fusta llisa, i en surten dos eixos, que formen part del mateix xassís de la tartana, i serveixen per lligar els animals mitjançant els guarniments.

Carro de Regar: aquest carro va ser cedit pel senyor Joan Pont i Forn a l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada als anys 90, i el gremi en va fer les tasques de restauració. Originàriament, es feia servir per netejar els carrers de la ciutat. És un carro molt semblant a les tartanes, però en comptes de ser de fusta, és metàl·lic. A la part inferior disposa d’uns eixos metàl·lics que travessen longitudinalment el remolc per subjectar el recipient que conté l’aigua, a més de servir de suport per a les rodes, que també són metàl·liques. El recipient de l’aigua té forma de cisterna, és a dir, un cilindre col·locat de tal manera que les dues bases es troben perpendiculars al terra.

Carro de Bocoi: va ser comprat als anys 90 a un particular a Vilanova del Camí, i també es va haver de restaurar per poder-lo treure a la festa dels Tres Tombs. És una tartana, però en aquest cas no disposa de base, sinó d’unes fustes transversals que es troben unides al xassís del carro per subjectar els bocois amb cadenes. Al sostre té una coberta de roba que protegeix els bocois del sol i de la pluja.

Carro Fúnebre: aquest carro va ser cedit en diversos anys pel municipi de Castellfollit del Boix, però va ser construït a Igualada. Actualment es troba en fase de restauració.

Carro de Fogots: va ser adquirit a un particular d’Òdena a final dels anys noranta, i també se li van haver de fer tasques de restauració. Aquest carro transporta entre 120 i 130 fogots (lligalls de branques de pi), i són necessaris tres cavalls per al seu maneig. Estructuralment és una tartana com el carro de bigues.

Carro de Bombones: va ser un carro cedit per uns particulars als anys 80. Aquest carro era emprat pel transport dels productes químics per les adoberies del municipi. Les bombones també van ser cedides per les adoberies del terme. Va ser restaurat pel gremi. És una tartana com la del bocoi, que s’omple de bombones metàl·liques, però en aquest cas té una base de fusta.

Carro Bomba: va ser cedit per una família l’any 1967. Era el carro que es feia servir per apagar els focs dins de l’empresa de la família donant. Aquest carro va ser fabricat a Anglaterra l’any 1858 i va ser restaurat pel gremi.

Carro de Palla: aquest carro fou comprat l’any 1986 a Prenyanosa a un particular. L’any següent ja va circular pel Tres Tombs de la ciutat. Aquest carro pot transportar 174 bales de palla, equivalents a més de 5.000kg, i per traginar aquest pes es necessiten cinc cavalls. Aquest carro manté la forma de la tartana del carro de bigues.

Un altre carro que no pertany al gremi, sinó a la ciutat d’Igualada, és la Diligència. És una rèplica de les diligències que es feien servir per fer els viatges entre Igualada i Barcelona abans de l’ús generalitzat de vehicles de motor. Va tenir un cost de 150.000 pessetes (900 euros) l’any 1960, i va ser construït per Ramon Ollé Ollé. En aquest cas, és un remolc metàl·lic pintant de groc, amb una franja vermella que recorre tota la longitud del remolc, amb finestres sense vidre. A la part superior s’hi poden posar maletes, ja que disposa de baca coberta amb una lona.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

En el context dels Tres Tombs d’Igualada hi ha diverses formes de socialitzar, algunes d’elles amb un caràcter més lúdic i festiu, i d’altres de més formals, com seria la mateixa entitat: Antic Gremi de Traginers d’Igualada .

L’Antic Gremi de Traginers d’Igualada està constituït per la Junta, formada per entre dotze i quinze membres, i pels seus socis. A la pràctica, els socis i les sòcies són persones que han tingut vincles de forma directa o indirecta amb l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada a través d’avantpassats. Han de pagar una quota que s’empra per sufragar les despeses de restauració i manteniment dels carros, i per poder transportar-los a altres municipis que hagin signats acords de torna.

El funcionament del gremi està definit als seus estatuts, i cada quatre anys es renoven els membres de la Junta. Actualment, dins de l’organització es té molt clar que per assegurar-ne el futur és necessari donar pas als joves, i que aquests tinguin una major responsabilitat. Quan cal efectuar el relleu, la Junta comença a buscar entre les sòcies i els socis el successor del membre sortint, de tal manera que, si és possible, sigui més jove. Aquest mètode de renovació permet que els entrants rebin les ensenyances dels membres més grans que formen la Junta.

Dintre del Gremi es formen dos grups que duen a terme tasques diferenciades. Hi ha uns membres que s’encarreguen de la part administrativa i organitzativa de la festa, i de les activitats. L’altre grup és l’artístic, són les persones que preparen els carros del gremi, ennetegen els guarniments i els treuen el dia dels Tres Tombs.

Una altra manera d’establir vincles socials és a través dels àpats col·lectius. El dia dels Tres Tombs, per exemple, es fa un esmorzar de germanor per a tots els participants i després de la benedicció dels animals, un dinar en un restaurant del municipi, tot i que en aquest cas és per als  membres del gremi i els seus acompanyants, a més de la Pubilla, les Dames d’Honor i les autoritats.

Dins del gremi, per tal de potenciar la relació entre els membres, es realitzen dos actes més per tancar l’any. L’últim diumenge de maig es fa un dinar (inicialment era un esmorzar, però amb el temps ha canviat el format), i per finalitzar, la primera quinzena de juny s’organitza una excursió per algun indret de Catalunya.

En aquest sentit, l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada desenvolupa funcions que van més enllà de la preparació dels Tres Tombs, ja que és una entitat que promou la socialització dels seus membres mitjançant activitats independents d’aquesta festa. Els membres que formen part de la junta són homes i dones de diverses edats que oscil·len entre els 35 anys i els 75 anys, de fet actualment, la Junta està dirigida per una presidenta que és, també, la més jove del grup.

Hi ha un altre moment, previ a la festa, que permet poder intercanviar impressions i emocions entre els socis, i afavoreix la conversa entre amics o familiars per convidar-los a què vegin els Tres Tombs. És el dia del pagament de les quotes, ja que aquestes es paguen a mà i a casa dels associats, i en aquell moment se’ls dona el programa de la festa.

Per últim, també existeix un tipus de relació específica entre municipis, que genera una mena d’agermanament, és la "torna". La "torna" consisteix en acordar amb altres localitats la participació mútua en les festes de cadascuna, és a dir, una associació o gremi d’un municipi es compromet a dur-hi carros el dia que facin els Tres Tombs, i l’altre municipi es compromet a fer-ho vers el primer. D’aquesta manera s’asseguren que els Tres Tombs seran més multitudinaris del que seria sense la participació dels altres, alhora que comporta un agermanament entre les diferents associacions i localitats.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Adoberies i processos de la pell
Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs
Participants/Executants: 

Les persones que participen als Tres Tombs són aquelles que els agraden i estimen els animals de peu rodó, tal com ho relaten alguns dels participants. També hi ha persones que acudeixen a aquesta festa per mantenir viu el record i la tradició dels seus avantpassats, ja que tenen constància que els pares, avis o besavis hi havien participat en edicions anteriors i volen continuar amb el seu llegat. És una activitat oberta a tothom, ja que qualsevol que vulgui pot accedir a la festa amb el seu animal, i si en té, amb el carro o el carruatge.

En els últims deu anys la quantitat d’animals que ha participat a la festa ha estat més baixa del que s’havia observat en períodes anteriors, i se situa al voltant dels 250 equins. Exceptuant el període de crisi econòmica dels últims anys, la quantitat d’animals habitual es troba al voltant dels 300. Tanmateix, no hi ha un recompte exacte perquè no s’efectuen inscripcions prèvies per participar.

La informació que es té, s’obté a través de l’esmorzar del dia dels Tres Tombs, ja que per recollir el tiquet les persones s’han hagut d’apuntar prèviament. Alhora, però, hi ha participants que no acudeixen a l’esmorzar i accedeixen directament amb el seu animal al punt de concentració, així que les dades són aproximades. Gràcies a aquest registre també es pot conèixer de quines localitats venen els participants.

Participants:

Antic Gremi de Traginers d’Igualada

Altres Associacions vinculades a Sant Antoni mitjançant les "tornes".

Particulars que participen a la festa a títol individual.

Públic.

Pubilla i Dames d’Honor.

Mossos d’Esquadra.

Simpatitzants de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada.

Mossèn i autoritats locals.

Precisions ús i funció: 

La funció de la Festa dels Tres Tombs a Igualada és el manteniment de l’ofici de traginer, tot i que sigui d’una forma simbòlica, ja que els membres de la Junta provenen de famílies de traginers. Es tracta de recordar els seus orígens i mantenir viva l’essència de la manera de fer dels avantpassats, intentar rememorar la cultura tradicional dels traginers.

Un altre element a destacar és que d’aquesta manera s’ensenya a les noves generacions la manera de treballar, de fer i el tipus de relacions socials que s’establien antigament. Els mitjans de transport eren uns altres, i això implicava un temps i un saber fer diferents als d’avui. Alhora, permet que les persones reflexionin sobre la importància que van tenir els animals de tir, els carros o els carruatges seixanta o setanta anys enrere.

La intenció de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada és mantenir viva la tradició i poder conservar aquest patrimoni material i immaterial que permet entendre quina ha estat la manera de viure de molts dels avantpassats dels igualadins

Salvaguarda:

Transmissió: 

L’Antic Gremi de Traginers d’Igualada és una entitat que mostra preocupació per la transmissió del patrimoni immaterial dels traginers, de la seva tradició i de la seva festa. Per aquest motiu, cada any alguns dels membres del gremi acudeixen a les escoles del municipi a explicar en què consisteixen els Tres Tombs i la importància que han tingut els cavalls i els carros per a la ciutat. Aquesta activitat va iniciar-se a la dècada de 2010, i el 2016 va involucrar més de 450 estudiants.

Durant les xerrades, els agremiats porten audiovisuals per tal que els oients vegin com són els carros i els guarniments, alhora que també s’ensenya alguna de les decoracions que porten els animals el dia dels Tres Tombs per tal que els joves el puguin tocar. Juntament amb tot això, al final de la conferència reparteixen un punt de llibre on s’indica la data dels Tres Tombs, i una imatge de la Diligència, carro emblemàtic de la ciutat.

Una altra manera d’intentar aproximar els Tres Tombs als més joves és el Concurs de Dibuix, on els nois i noies expliquen a través dels seus dibuixos com han vist els Tres Tombs d’aquell any. Aquesta va ser una de les primeres activitats que va fer el gremi per intentar involucrar els més joves, i de manera indirecta els pares, en la festa.

Des de fa pocs anys, el gremi disposa d'una pàgina web on s’expliquen totes les activitats que fan, la seva història, es poden veure imatges antigues, els guardons que tenen... Alhora, és una entitat molt activa a les xarxes socials, ja que es considera que aquestes eines són molt importants per tal que els joves coneguin la institució i la tradició, alhora que permet una interacció directa amb els membres del gremi.

A part d’aquestes activitats, també hi ha altres maneres de transmetre el coneixement que hi ha darrere d’aquesta festa. Per exemple les relacions familiars. Molts avis i pares porten els infants als Tres Tombs, mentre aprofiten l’avinentesa per explicar-los les característiques dels diferents carros i la seva simbologia, a més de fer entendre la història de la ciutat i per què es fa la sortida dels animals. Les hípiques, o altres associacions afins, també són clau per mantenir aquesta tradició, perquè entre els assistents dels Tres Tombs n’hi ha que formen part de les hípiques.

Dintre de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada també hi ha la tradició familiar com a manera d’explicar i entendre la festa, ja que molts dels membres de la Junta o socis són fills i filles d’antics col·laboradors de l’entitat. Aquesta situació facilita que entre els socis es mantingui la manera de fer; però, alhora els més joves introdueixen a l’associació la seva manera d’entendre la festa i adaptar-la a les noves tecnologies com les xarxes socials. D’aquesta manera s’aconsegueix un equilibri entre la tradició i la modernitat a l’hora de desenvolupar les activitats i transmetre la informació.

Degut a la relació de parentiu entre els socis els més joves poden preguntar als més  grans com s’han de resoldre algunes situacions administratives, però també sobre la història que hi ha darreraedels símbols que posseeix l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada com la Bandera Gran o Petita.

Viabilitat / Riscos: 

L’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, segons els informants entrevistats, veu el futur amb optimisme, ja que la clau per a garantir la continuïtat de la festa és la implicació del jovent, i en l’actualitat s’està produint un relleu generacional important dins de l’entitat.

Un altre punt que es veu de forma optimista és la participació de carros, carruatges i animals, ja que s’està produint una remuntada després d’uns anys de descens. Tanmateix, des de l’entitat es considera que si es disposés de més recursos econòmics la participació podria arribar a ser més elevada, ja que es podria col·laborar amb les despeses que genera el fet de transportar carros d’un municipi a un altre. Actualment, els qui participen als Tres Tombs van a Igualada per voluntat pròpia, assumint totes les despeses que pugui implicar el desplaçament. Cal tenir present que la data en què se celebren coincideix amb la d’altres poblacions, però hi ha persones que prefereixen anar a aquesta ciutat pel caliu que rebran de la gent que ocupa les voreres del recorregut, tal com ho expressa el grup, ja que es calcula que el nombre de persones que hi ha pel carrer se situa entre les 15.000 i les 20.000.

Malgrat que la continuïtat de la tradició es contempla amb esperança, també hi ha dues raons que fan dubtar sobre la magnitud que pugui tenir la festa en el futur: la primera, veure si la gent continuarà tenint afició pels cavalls, burros o mules, i l’altra, el factor econòmic.

Per mantenir un animal es necessita una elevada quantitat de diners, i si s’hi afegeix el manteniment i el transport d’un carro per anar a celebracions, la despesa encara és més alta, i sobretot en relació a les rendes disponibles dels joves degut a la mala qualitat de les feines i dels ingressos, tal com expliquen alguns informants. Aquesta situació pot resultar preocupant pels organitzadors ja que les persones joves són les que heretaran l’organització i el desenvolupament de la celebració.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Per als socis del gremi és un gran orgull poder participar a l’entitat, ja que és una manera de seguir la tradició dels besavis, avis i pares, alhora que ells intenten millorar la festa i l’associació. També senten que fan un servei a la ciutat, ja que organitzen un acte en què acaba participant molt gent.

Pensen que el relleu generacional que actualment s’està duent a terme a l’interior del gremi és imprescindible, ja que és la manera d’assegurar-se que seguirà viu. De fet, un temps enrere es mostraven preocupats per la falta d’implicació de la gent més jove, però en l’actualitat se senten alleugerits gràcies a les noves incorporacions, segons expliquen. Tenen molt clar que sempre poden existir problemes legislatius o econòmics, però mentre hi hagi persones involucrades a l’entitat, aquesta seguirà endavant. Es tracta d’una tasca altruista que absorbeix una gran quantitat d’hores.

Per als membres del gremi és un orgull treballar en una celebració com aquesta, tot i que els dies abans de l’inici de la festa són moments de patiment i nervis. Tot i la feina diuen sentir-se compensats pels resultats que s’aconsegueixen després d’aquesta tasca. En diverses ocasions esmenten que aquesta feina no es pot pagar amb diners, i que es fa per l’afició que tenen.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

L’Antic Gremi de Traginers d’Igualada també intenta mantenir part de la seva història, i del seu coneixement. Han realitzat audiovisuals sobre el procés de reparació de les rodes dels carros, sobre el de càrrega per repartir correctament el pes, etc. Tanmateix, aquests vídeos formen part del secret professional, ja que cada entitat o grup té la seva manera de fer, i es pot dir que existeix una mena de competició amb les altres associacions que participen als Tres Tombs per veure qui és capaç de fer un carro al més elegant possible, alhora que equilibrat.

Els membres més grans i experimentats del gremi s’encarreguen de formar en aquest ofici a les noves incorporacions, els joves ajuden els grans, alhora que aprenen aquesta manera de fer.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

Els Tres Tombs d’Igualada tenen un gran reconeixement per part de les institucions públiques de Catalunya. El primer reconeixement el van rebre l’any 1974 i fou la Medalla d’Or de l’Excel·lentíssima Diputació de Barcelona. El 1976 van rebre la Medalla de la Ciutat, el 1981 van ser declarats Festa d’Interès Turístic. El 2009 van rebre la Creu de Sant Jordi després de poder demostrar l’antiguitat del gremi gràcies a l’anàlisi dels pigments de la Bandera Petita original realitzada al Museu Tèxtil de Terrassa. Els resultats van coincidir amb allò que sempre havien comentat els socis, que la Bandera Petita era de l’any 1822, ja que el pigment que contenia coincidia amb el tipus de pintures emprades a les Drassanes de Barcelona per pintar les veles dels vaixells. L’últim reconeixement el van rebre l’any 2010 en ser declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Informació técnica:

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

S’han realitzat diverses entrevistes a la Junta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. També es va conversar amb un dels mossens de l’església de Santa Maria d’Igualada, amb l’alcalde del municipi i amb alguns dels participants.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimecres, 22 març, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
diumenge, 14 gener, 2018
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

La Festa dels Tres Tombs té un significat pels membres de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, ja que forma part de la història de les famílies que el conformen, i acumula gairebé dos segles d’edicions. Per al gremi és una manera de recordar els seus orígens dins de la ciutat, la manera de treballar dels seus avantpassats, i mostrar aquest sentiment d’agraïment cap a ells mitjançant la celebració. Rememoren la duresa de la feina, de traginar llargues distàncies a cavall.

Tot i això, per a la ciutat també esdevé quelcom important, ja que és una manera de recordar la vessant industrial que va tenir anys enrere; la riquesa que generaven les fàbriques tèxtils.

 La relació que s’establia entre l’animal i la persona era molt forta, ja que, en bona mesura, els diners que poguessin entrar a cada unitat familiar depenien bàsicament del cavall. La finalitat de la benedicció era aconseguir que l’animal no patís cap contratemps que no permetés fer-ne ús durant la jornada laboral, ja fos en forma de malaltia, lesions o la mort

A dia d’avui, la Festa dels Tres Tombs atrau a molta gent de la ciutat d’Igualada i dels pobles i ciutats del voltant. Hi ha persones en bona part del recorregut que contemplen la desfilada dels animals i carros, i en els punts neuràlgics com a la zona de benedicció hi ha diverses fileres de persones a les voreres.

Moltes d’aquestes persones que presencien els Tres Tombs d’Igualada acudeixen als bars i restaurants de la ciutat, de manera que aquesta festa té un impacte positiu en l’economia local. Un altre tipus de negoci que surt beneficiat per l’afluència de visitants són les pastisseries, on es pot comprar el tortell de Sant Antoni.

Un altre sector econòmic que surt beneficiat és el que està relacionat amb els cavalls. Alguns dels participants lloguen els animals a les hípiques, tot i que n’hi ha que els compren. També hi ha un mercat de lloguer i de compra-venda de carruatges, de fet aquests vehicles tenen preus similars als dels cotxes actuals, així que aquestes compres impliquen despeses rellevants.