Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ
Terrazel

Identificació:

Codi: 
IP-4-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
El Terrazel
Altres denominacions: 
L'Espectacle
Festa de l'Espectacle
Ball de l'Espectacle
Grup i/o comunitat: 
Veïns de Sant Llorenç d'Hortons
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El Terrazel – expressió de nova invenció que significa literalment “amor per la terra” –és la festa-espectacle principal de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons, que s’escenifica cada 10 d’agost.

Realitzada des del 1990,  es caracteritza per tractar un tema contemporani com la defensa dels valors ecològics - concretament del món rural enfront del creixement desmesurat de la industrialització i de l’urbanisme de les polítiques neoliberals -, des de la construcció d’un argument de caire mitològic, on es representa la lluita de les forces del bé i del mal a través d’una posada en escena que combina elements tradicionals del seguici popular (gegants, nans, grallers, bestiari, diables, balls de bastons, etc.) amb d’altres d’innovadors (música electrònica, ginys elèctrics, dansa contemporània, veus distorsionades, etc.).

Data identificació: 
divendres, 4 novembre, 2016

Localització:

Descripció de la localització: 

Si bé l’actuació principal es desenvolupa en un escenari situat a la plaça Terrazel, la festa-espectacle té lloc també en altres dos espais. El primer, en el seguici popular que després de l’ofici solemne al migdia (12.00h), inicia a la plaça de la Rectoria a les 13.00h, al costat mateix de l’església de Sant Llorenç, i avança pel passeig de la Rectoria i el carrer Major fins a arribar davant l’Ajuntament. El recorregut conclou amb un vermut popular al passeig Marimon Llançà, emplaçat davant el consistori,  servit pel col·lectiu que dissenya la programació local, els Mallols, i voluntaris locals.

El segon espai és davant l’Ajuntament, on tenen lloc els balls dels entremesos i, el carrer Major, on s’escenifica el “carrer de foc”. A continuació, s’arriba fins a la confluència del carrer Diputació, on es gira a mà esquerre fins a la plaça del Terrazel. És aquí, on damunt un escenari, té lloc la resta de l’espectacle. El públic o s’ho mira dempeus o es situa assegut a la pista de la Societat Cultural Hortonenca, emplaçada en un lateral de la mateixa plaça Terrazel, on des del 2015 s’ha habilitat una pantalla gegant d’alta resolució.

Després del castell de focs, el Grup de Diables del Terrazel, acompanyats del bestiari de l’espectacle, el Llengot, el Malaganya i l'Unicorn, procedeix a un correfoc final que inicia a la plaça i transcorre pels carrers Major i Valls, la plaça de Valls, els carrers del Raval i la Generalitat i la plaça Europa.

Georeferenciació: 

Localització: 

Datació:

Data de realització: 
diumenge, 10 agost, 2008
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

El Terrazel es celebra anualment el 10 d’agost a la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons.  

Descripció:

Descripció general: 

El Terrazel és una festa-espectacle popular que es celebra el 10 d’agost en el marc de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons. 

Sorgida l’any 1989 per iniciativa d’un grup divers de joves i adults del municipi, la raó del seu origen rau en donar sortida a les seves inquietuds culturals i en enriquir la programació festiva d’aleshores. Inicia així un treball col·lectiu creatiu que desemboca en la concepció d’un espectacle popular renovador l’any següent (1990), tant per la temàtica – la defensa de la natura davant el model socioeconòmic imperant -, com per la posada en escena, on es fusionen elements del seguici popular amb d’altres d’innovadors. 

Convertida actualment en l’acte més rellevant de la festa major, conta amb la participació de 160 persones, homes i dones, d’edats entre els 11 i 68 anys. Un espectacle intergeneracional que està recolzat per la comunitat, que assisteix massivament a la representació i el reivindica com un element positivament singular i diferent dels que s’ofereixen al mateix municipi i a la resta de la comarca.

El Terrazel dona nom al conjunts d’actes que es celebren, iniciant al migdia amb el seguici i el vermut popular i, prosseguint, a la nit, amb el ball d’entremesos, el carrer de foc, l’espectacle, el castell de focs i el correfoc final; però també anomena al conjunt de persones que organitza i participa en l’espectacle. Canalitza així bona part de la potencialitat artística i creativa del municipi on destaquen els diferents grups que s’han anat formant en el seu interior (grallers, geganters, diables....), però també les diferents activitats sorgides, necessàries per al seu desenvolupament, com els tallers de construcció de guió, costura de vestits, etc. 

El primer acte del Terrazel inicia al migdia, a les 13.00h. Acabat l’ofici religiós a l’església de Sant Llorenç, els diferents grups del seguici popular (diables, gegants, grallers, nans...) enceten el recorregut que els durà, acompanyats pel públic assistent a la missa i d’altres persones que s’hi aniran afegint,  fins a l’Ajuntament, a través del carrer Major. Posteriorment, es durà a terme un vermut popular al passeig Marimon Llançà -situat davant el consistori, i habilitat per l’ocasió amb taules i cadires – servit pels Mallols, el col·lectiu que dissenya la programació local, i diversos voluntaris. 

L’activitat es reprèn a la nit després de la llançada de tres coets d’avís. Concretament a les 10h, els preliminars de l’espectacle escènic - el ball d’entremesos - inicien davant l’Ajuntament. Comencen amb el Toc d’Obertura anunciat per la melodia de les gralles i tabals, i prossegueix amb el Vals dels Gegants, protagonitzat  per La Mare Terra -  símbol del planeta, fèrtil i protectora -  i el Sol - astre rei, fecundador de la Terra- , dansa que s’acompanya musicalment d’acordió diatònic i un parell de violins. Conclosa aquesta part, entren en escena dotze cap-grossos portats per nens i nenes, que representen en fila de dos, el ball dels Mesos de l’Any en companyia de les gralles i tabals. Tot seguit, reapareixen de nou els gegants amb el ball del Galanteig, que s’acompanya dels mateixos instruments musicals precedents. Finalitzada la seva actuació i mentre la Mare Terra i el Sol ja comencen a enfilar el carrer Major, actuen de nou els dotze nens, representant aquest cop, però, el ball dels Follets, acompanyats de la música d’acordió diatònic i els violins.

Cadascun dels entremesos es premia amb els aplaudiments enèrgics dels assistents, que rodegen el poc espai que resta entre l’Ajuntament i l’inici del passeig Marimon Llançà.

Concloses totes les actuacions, tothom comença a seguir els gegants pel carrer Major. A mig camí, però ja no es pot avançar més. La causa és la instal·lació d’una traca que abasta gran part del que resta de via. Passats uns pocs minuts, s’apaguen les llums i comencen a esclatar els petards i a encendre’s les cascades i sortidors: s’inicia el Carrer de Foc.  Finalitzada la traca, i immersos el públic en el fum i a les fosques, uns nous personatges apareixen en escena. Són en primer lloc, els Llefres – l’exèrcit de la tenebra i la pol·lució- que porten unes maces i forques enceses; i a continuació, els Llambrants – les forces de la llum i la natura– que il·luminen el camí. Ambdós franquegen, a banda i banda, el recorregut a realitzar per tots els assistents fins a arribar a la plaça Terrazel. En el transcurs, seran la majoria dels assistents qui s’aturaran a fer-se fotografies. 

Arribats a la plaça Terrazel, l’espai ja està ocupat quasi en la seva totalitat pels assistents, que romanen dempeus davant l’escenari. Succeeix el mateix a la pista de la Societat Cultural Hortonenca, emplaçada en un lateral de la plaça on, en aquest cas, gràcies a una pantalla gegant i unes cadires, es facilita veure amb comoditat i plena visibilitat l’espectacle.

Per a l’elaboració d’aquesta fitxa, l’equip d’antropòlegs ha assistit als espectacles del 2017 i 2018 on s’han incorporat petites variacions en el text, tal com va anunciar l’organització prèviament a l’inici de l’obra. En el darrer any, ha estat amb motiu del bicentenari de Sant Llorenç d’Hortons com a municipi propi.

L’obra està dividida en dues parts: la primera consta d'un sol acte en el qual s'hi desenvolupen teatralment els balls dels entremesos amb l'aportació d'altres balls, tot narrant una història mitològica de l'origen de la terra fins a l'aparició dels humans; la segona part s’explica en dos actes (segon i tercer) i es caracteritza per l'acompanyament de música electrònica. En el primer, els protagonistes són els personatges dolents o malvats, mentre que en el següent, és una lluita de les forces del bé contra les del mal, finalitzada amb la victòria dels primers.

El primer acte s'inicia a les fosques amb el Toc d'Obertura de gralles i seguidament de la veu en off, acompanyada de música de fons enregistrada, que explica l'origen mític de la Terra: "Quan éssers que ara ens semblen gegantins, cobraren vida gràcies ...”(del poeta Ricard Garcia). A continuació, els Gegants (el Sol i la Mare Terra) entren a l’escenari i mentre s’escolta "... el Sol va prenyar la Terra que s’omplí de fruits en arribar a la primavera..." s’il·luminen la torxa del Sol i l’esfera (planeta) de la Mare Terra, elements de la seva caracterització. Segueix el Vals de Gegants al so d'acordió diatònic i panderetes, on l’astre rei dansa i la Mare Terra giravolta entorn d'ell i a l’inrevés per acabar ballant simultàniament.

A continuació té lloc l'escena dels Mesos de l'Any que representa el pas del temps amb l'aparició de dotze capgrossos, nens i nenes que mitjançant els seus vestits i maquillatge representen els dotze mesos. Surten per ordre formant quatre grups (les quatre estacions) i en formació triangular. En escena, sona la cançó dels Mesos de l'Any "Roda que rodaràs", on la lletra de cada estrofa fa referència als tòpics de cada mes –  desembre vend de tot: anunciates .... -. Finalitzada una estació (tres estrofes), es canta la tornada – roda que rodaràs a novell roda no pararàs fent-te bé- .  Cadascun dels mesos gesticula tot il·lustrant la lletra de la cançó que li toca. Al darrer vers de cada estrofa llança a l'aire un grapat de pètals (primavera), confeti (estiu), fulles seques (tardor) o neu (hivern). A cada estrofa, un mes n'és protagonista intercanviant-se llur posició rotant cap a la dreta. Quan es canta la tornada de la cançó, el trimestre s'agafa de les mans i roten els seus components cap a la dreta, deixant pas al següent trimestre. A la darrera tornada, giren en fila tots ells situant-se a la banda esquerra de l'escenari i saludant a l'últim compàs.

Amb música de gralles i tabals, intervenen després els Gegants tot fent unes passes endavant per executar el ball del Galanteig, i acte seguit tornen el Mesos de l'Any amb el seu ball de Nans, disposats en dos grups, emparellats en dues rengles. En acabar la cançó fan mutis pel fons a la dreta.

Amb el so de música electrònica, apareix Gaia – caracteritzada per una infant vestida i emmascarada de blau - , qui encarna l'esperit de la Terra, darrera de la Mare, i inicia la seva dansa individual, la Dansa de Gaia. Mentre, un pirotècnic situa el talismà apagat (una caragola de mar gegant que fa les funcions de corn) al davant dret de l'escenari. Gaia balla i el pren tornant-se lluminós i el mostra. En acabar la seva dansa, es retira a l'esquerra de l'escenari i s'asseu amb el corn encès i tombat.

Durant una introducció musical, apareixen en escena els Follets, dotze personatges màgics representats per nens  i nenes que encarnen els esperits del bosc i de la natura. En cercle, miren el centre, i arrenca el seu ball de caràcter infantil (salts, palmades...) En acabar la dansa, corren joiosament i seuen entorn de Gaia.

Apareixen llavors els Arcans, l’home en estat primitiu, emmascarats amb els seus bastons d'entre la tenebra. La seva escena té tres quadres: a) es situen al seu lloc, ajaguts, i inicien un moviment de mans, peus i cos; dos d'ells simulen ser arbres; b) la resta dels Arcans prenen els bastons dels "arbres" i de cara al públic inicien el ball de terra colpejant els bastons al so de la música, cosa que representa el treball agrari; fan figures del foc i de diversos instruments, fins que dos d'ells es barallen i es formen dos bàndols; c) Ball de bastons: arrenglerats en dues files enfrontades, la dansa representa successivament la lluita, el túnel i el ball.

Els Arcans van a cercar les Al·legories del Paisatge (sis capgrossos que representen estampes del paisatge local i comarcal: el Pi Pujol, la Font de la Bassa Gran, el Molí de Vent, la Vinya-premsa, la Masia i el Gall del Penedès) que executaran el seu ball, d'estructura hexagonal. El ball acaba quan els Arcans col·loquen les Al·legories en posició de pessebre, intercalades en dues files. Els pirotècnics donen un fanalet a cada Follet que es situaran a banda i banda de casa Al·legoria. Els Arcans, de dos en dos, seuen davant de tot. Així acaba la primera escena i comença la segona.

L’acte inicia amb el Buscarrons, capgròs cínic, desvergonyit i provocador. Sense acompanyament musical i gesticulant enèrgicament, el personatge interpel·la al públic (veu en off) i dona un discurs, en forma de rondalla, crític i satíric de l’actualitat (política nacional i municipal, principalment). És just després d’aquest moment, on en el 2018 s’explica l’origen del municipi amb participació: d’un arcan, que narra els fets; la resta que l’acompanyen en algun moment concret en què es dansa; les Al·legories, que ajuden a comprendre el que s’explica segons imatge; i el Buscarrons, que interpel·la amb les seves paraules. En edicions habituals, aquest acte conclou quan els Arcans acaben  marxant d’escena per no estar d'acord amb els arguments del capgròs. Aleshores, ell agafa una bengala, empipa a follets i a públic, la llença a la muntanya i provoca un incendi. Buscarrons i Al·legories rere ell fugen; els follets, espantats, formen dos grups i s'entretenen jugant al joc de picar mans. De l'incendi neix el Llefrot – el cap de les forces del mal - qui baixa de la muntanya arrossegant-se. Crida i espanta als Follets que fugen xisclant pel fons i avança amenaçador cap a Gaia, a qui li agafa el talismà després de forcejar-la. Aleshores, el mostra triomfant al públic i puja la muntanya per invocar el Malaganya (símbol de l’aglomeració urbana). Gaia s'arrossega quedant arraulida al racó mort.

Entre petards, Malaganya entra en escena: surt del gran incendi, baixa de la muntanya i es posa a ballar al centre de l'escenari. Situat després al costat d'un turó i estant el Llefrot quiet i solemne, sona una veu distorsionada que invoca als Llefres - l’exèrcit de la tenebra i la pol·lució- a què apareguin per unir-se al seu cap, el Llefrot, com així fan: “sortiu de les tenebres i aneu amb els vostres amos a empastifar-ho tot”. El talismà resta solt. Aleshores, els Llefres salten esbojarrats amb bengales vermelles, i Gaia, en procés de recuperació, intenta escapolir-se, si bé els malignes li ho impedeixen i l'empenyen fins al bell mig de l’escenari, on cau. Apareix el Llengot – bèstia que representa la indústria agressiva i contaminant - que balla envoltat de foc fins que li postren davant seu a Gaia, per oferir-la en sacrifici.  Els llefres deixen la víctima a terra, vigilada només per dos d'ells, mentre la resta van a cercar més foc.

Després d’aquesta escena, apareix Buscarrons, qui fa gestos d'estar horroritzat i penedit tot adreçant-se al públic. Aleshores, provoca als guardians amb ganyotes i burles i arrenca a córrer perseguit per ells. Gaia, sense vigilància, torna en sí i, dificultosament, aconsegueix pujar a la muntanya, recuperar el talismà i fer-lo sonar.

En sentir el corn (el so del talismà), apareix l'Unicorn encès, movent-se per tot l'escenari. Però tot seguit, els Llefres retornen i el rodegen amb les seves maces enceses, ballant els tiroliros. L’animal  fuig espantat, mentre els malignes celebren la seva victòria i mostren el seu domini. Acaba així el segon acte.

La tercera part s'inicia amb trons: en el primer, els Llefres s'agrupen; en el segon, el Llambrant en cap salta del cim del turó tot encenent el sortidor de la maça, fet que espanta al Llefrot, qui fuig; i en el tercer, apareixen dos llambrants més – forces de la llum i la natura - amb la seva maça encesa. Tot seguit, es succeeixen més trons, mentre van apareixent més llambrants. D’altra banda, els Llefres es van movent a cada tro, agrupats, encorbats... fins que decideixen plantar cara als enemics i es despleguen en filera. Inicia així la guerra, on lluiten armats els Llambrants amb bengales verda, i els Llefres amb bengales de patum. Uns i altres es mouen en cercle, en sentit contrari, mentre que el Llefrot, qui ha quedat al centre, va donant instruccions d'intercanvi de sentit al compàs de la música; així, un cop es creuen les maces en canviar, tots ells s'enfronten un a un, a excepció del Llefrot que s'aparta cap el cim del turó. Malgrat els Llambrants maten alguns Llefres, el cap de les forces del mal convoca reforços. És aleshores quan entren en escena l'Unicorn i el Malaganya, produint-se la batalla de les bèsties. El Llefrot canvia maça per forca de foc i es queda dalt del turó.

Finalment, els Llefres jeuen morts als marges de l'escenari i els Llambrants, esgotats, es recolzen amb les maces al seu costat. Les bèsties en apagar-se fan mutis, romanent només l'Unicorn. Aleshores, el Llefrot s'enfronta amb el Llambrant en cap, lluitant intensament. Malgrat cau el cap de les forces del mal, ell té temps de ferir al líder dels Llambrants, qui té el mateix destí que el seu rival. La resta de Llambrants romanen afeblits,  desolats davant la caiguda del seu dirigent. Tot seguit, es senten veus de nens que ploren i criden i, llavors, Gaia apareix dalt del turó i baixa lentament per després corre d'un costat a l'altre del camp de batalla. En veure tanta mort es desespera i defalleix, però ràpidament recorda el poder del Talismà i va a cercar-lo. El pren, l’apropa al Llambrant en cap i a la resta dels bons combatents, i a poc a poc, tots plegats ressusciten lentament.

Gaia es retira dalt del turó on els Llambrants també s'hi dirigeixen. Un cop allí, formen un semicercle i mirant l’esperit de la natura, encenen ells una bengala intermitent i la saluden. Es giren de cara al públic i realitzen la mateixa acció amb les seves maces. Per últim, Gaia alça el corn amb la intensitat de la música, per deixar-lo a continuació a terra, després del so de timbales. Convoca aleshores els elements de la natura i  entren els Arcans amb maça i sortidor. Després de fer un nou ball de foc i rematar els Llefres, es col·loquen entre els Llambrants amb un genoll a terra. A continuació, apareixen els Gegants ballant, les Al·legories saltant i dansant i el Buscarrons; paral·lelament, també entren els Follets i els Mesos de l’Any, els quals s’apropen a les Al·legories amb bengales. Aleshores, sona música de piano i es fa el silenci. Gaia baixa lentament amb el corn, acompanyada del Llambrant en cap, i acarona als Follets i a les Al·legories. Finalment, els Follets l'envolten i els Gegants s'hi apropen. És el quadre final que representa la victòria de les forces del bé, el triomf de Gaia i l’alegria de la vida, després d'una àrdua lluita.

Conclòs amb un castell de focs i entre ovacions del públic, el qual ha aplaudit cadascun de les actuacions realitzades al llarg de tot l’espectacle, temps després de mitja nit inicia el correfoc pel municipi. El Grup de Diables, acompanyats del bestiari de l’espectacle, el Llengot, el Malaganya i l'Unicorn, el protagonitzen.

Història i transformacions de l'element: 

La voluntat d'alguns membres de l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons d'enriquir la seva Festa Major - fins aleshores gairebé limitada a la programació de balls de saló -,  i la inquietud d'un grup de joves per desenvolupar les seves capacitats culturals, va coincidir, a inicis de l'any 1989, a crear un espectacle que, any rere any s'ha anat perfilant i perfeccionant.

En un inici, s’havia de pensar un tema que fos sensible a una de les problemàtiques locals del moment com era el de la transformació de l'entorn a causa de la instal·lació d'indústries i el creixement urbà, enfront el retrocés agrícola i mediambiental. Aquesta consciència dels valors ecològics i paisatgístics, de la capacitat de convivència de la ruralia, va fer dur als iniciadors a plasmar la contradicció en una lluita entre les forces del mal (dimonis) i les del bé (àngels). De seguit es van muntar uns tallers per crear els personatges que havien d'encarnar els dos bàndols, els Llefres i els Llambrants.

La primera representació de l'espectacle va tenir lloc el 10 d'agost de 1990 en un descampat urbà o petita plaça de terra. En principi, la representació va desvetllar recels o incomprensions entre alguns dels veïns, però això no va fer defallir els joves que, any rere any, anaven incorporant nous papers i grups de personatges mitjançant  tallers, al mateix temps que anàvem perfeccionant el guió. Un argument, que sempre ha romàs obert a improvisacions i a noves iniciatives.

Els tallers han tingut una importància cabdal perquè van aconseguir aglutinar els participants en la creació activa, en la construcció d'uns personatges als que després haurien de donar vida ells mateixos dalt l'escenari,  així com pels carrers del poble. Segons un informant:  

Amadeu Ferré tenia experiència en figurinisme i en la realització de màscares..., així que se li va proposar el projecte, els dissenys. Amb ell al capdavant, vam crear tallers pels nois i noies, pels joves, per tal d’anar creant el bestiari. Des de l'any 1990 i fins el 1998, cada any fèiem un gegant, o una sèrie de capgrossos, i una altra sèrie, i una altra... i així va créixer la festa”.

També es feien, simultàniament, activitats de dansa, música... Totes les figures i tot el bestiari va ser creat en aquests tallers menys la geganta (La Terra) i el gegant (El Sol) que van ser elaborats pel mateix mestre Amadeu Ferré, al seu taller de Vilafranca del Penedès els anys  1994 i 1995, respectivament.

L'any 1997 l'espectacle va ser anomenat El Terrazel  ( terra – zel : amor a la Terra), nom pel que se'l coneix des d’aleshores. La plaça de terra on tenia lloc l'actuació principal, va ser urbanitzada i se la va batejar amb el nom del propi espectacle, la plaça del Terrazel.

L'obra, des dels seus temps inicials, ha estat oberta a noves iniciatives i aportacions sorgides mitjançant la intuïció i la opinió dels mateixos participants, esdevenint així una obra de caràcter col·lectiu que compta amb la participació integra de diferents grups d’edat.

En ser una obra col·lectiva, feta com de pedaç i malgrat el guió previ que li dona certa unitat, la gent hi intervé. Així, per exemple, el 1993, fèiem un tercer gegant de foc per integrar-se al grup dels Llefres; els Llambrants es van queixar que ells no tenien cap peça emblemàtica, i així, l'any següent, van decidir fabricar l’Unicorn amb cua de peix, que tot d'una esdevingué el símbol dels quatre elements de la natura.

La festa té una dinàmica interna i el naixement de les figures o els canvis en la coreografia o en l’escenografia són sovint atzarosos, improvisats, i decidits pel criteri dels mateixos actuants".

Amb el pas del temps, s'han anat definint i perfeccionant els diferents rols i grups de personatges, sigui en el paper que representen, sigui en el seu vestuari, en la seva màscara... fins a aconseguir la seva plena personalitat. Tot plegat forma part d'un procés de creació continuat i mai tancat del tot.

En diversos moments de la creació s’hi han anat incorporant personatges singulars: la ballarina Gaia, encarnació de l’esperit de la Terra, i el Buscarrons, un capgròs satíric i mordaç, encarregat de pronunciar un discurs ple de cinisme i, tanmateix, crític sobre aspectes de l’actualitat política, social i mediambiental. 

També és remarcable l’augment dels participants fins a arribar a les 160 persones actuals, comptant-hi totes les edats. La transmissió generacional ha estat un factor clau en el manteniment de l’espectacle.

Un altra mèrit ha estat el fet que molts dels grups que integren l'obra hagin cobrat vida pròpia, és a dir, hagin adquirit plena autonomia per actuar per sí mateixos altres dies de l'any, fins i tot, en d‘altres poblacions, com és el cas del grup de Geganters, el grup de Grallers, el grup de Diables o el grup de Bastoners; conjunts, tots ells, que no existien abans a Sant Llorenç d'Hortons i, que ara, es troben plenament arrelats i en funcionament. La creació i el mateix espectacle ha estat i és un fenomen d'integració, d'eclosió i d'explosió cultural a nivell local.

L'any 2015, en ocasió dels seus 25 anys d'existència, es va introduir un element nou a manera d'experimentació, tot creant un grup de teatre de text format per set personatges: el Xarlatà, l’Hedònia, la Mímesi, el rei Arké, i el Solità, i la intervenció muda de la ballarina Gaia, explicant l'origen real del Buscarrons, un altre dels personatges característics de l'obra. A diferència d’altres noves incorporacions que s'han creat per quedar-s'hi, en aquest cas ha esdevingut conscientment efímer, és a dir, aquesta experimentació no ha estat pensada per repetir-se any rere any, però sí ha donat lloc  a plantejar-se el fet de poder fer un Terrazel especial cada cinc anys.

 

Processos i preparatius: 

Es poden distingir diferents nivells de processos i preparatius per dur a terme El Terrazel. A nivell organitzatiu, existeix una comissió oberta – és a dir, on hi pot assistir tothom i formar-ne part qui vulgui, composta principalment pels responsables de cada una de les àrees existents: el cap dels gegants, el dels diables o el dels bastoners, els monitors que s'ocupen dels més petits, etc- -  que es reuneix almenys un cop al mes.

L'any 2016  i per qüestions legals, es va constituir en associació, si bé no existeix la figura del soci que abona una quota. La seva pertinença és voluntària i no acotada temporalment.

D’altra banda, cada grup, i sota la tutela del seu cap, assaja de forma autònoma en la periodicitat que creuen necessària i en l’espai que tenen o habiliten. Així, el diables i els grups de ball solen fer-ho al carrer o a la mateixa plaça del Terrazel, mentre que els grallers i la cobla de tres quartans solen disposar d’un local cedit per l'Ajuntament, l’anomenat local Terrazel.

També cal destacar els tallers que s'han anat organitzant, any rere any, per tal d'elaborar: les màscares, el bestiari i totes les qüestions de caràcter plàstic;  crear i practicar les músiques i les danses; o cosir la vestimenta.  

La preparació conjunta s'inicia el mes de juliol i fins el mateix dia 10 d'agost. Es fan diversos assajos, nombre que pot variar segons la complexitat que presenti aquell any el Terrazel (sigui per algun canvi significatiu en el guió, sigui per la introducció d'algun element nou, etc.). Un grup de direcció s'ocupa de coordinar el que haurà de ser l'espectacle final a representar.

Cada any es renova el discurs del Buscarrons, l'únic dotat de veu pròpia, i que és un discurs semblant als versots dels diables convencionals, de crítica política i social, i  també paregut als balls parlats.

Per últim, existeix l'equip tècnic que s'ocupa de la música, la il·luminació, els detalls de l'escenificació, la pirotècnia....

Dedicació: 

Es tracta d’un espectacle de recent creació que se l’ha dotat de caràcter mitològic i temàtica ecologista. 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La infraestructura suport de l'espectacle és la plaça Terrazel, lleugerament inclinada cap el fons, amb algun graó al principi i també a la banda esquerra. Al fons de la plaça, a la part més alta, s'hi construeix un turó a base de palets coberts per tela de sac. Rere seu, també s'hi emplaça, convenientment disposat, tot el material pirotècnic que constitueix el castell de focs final. També es col·loca en lloc convenient l'equip de so i l'equip d'il·luminació, una part del qual es situa alçat, just davant la pista de la Societat Cultural Hortonenca.

La resta d'eines, objectes i accessoris són els propis de la caracterització de cada personatge o de cada grup de personatges (vestuari, màscares, objectes...).

Els gegants, el Sol - amb corona i vestit marró i daurat - i la Mare Terra – amb barret caigut i de color blau i blanc -, porten una torxa i una esfera, respectivament. Els Mesos de l'Any, nans, es distingeixen uns dels altres pels colors - freds o calents segons l'estació que representen –, les edats - més joves gener i febrer, més grans novembre i desembre – i el sexe - femenins els mesos d'estiu- . No són els únics capgrossos, les Al·legories del Paisatge es mostren escenificant-se a través dels topònims o símbols locals i comarcals; mentre que el Buscarraons, s’exposa amb  rostre verd, nas allargat, i grans orelles.  D’altra part, hi ha Gaia, tota vestida i emmascarada de blau, qui s’encarrega de dur en diversos moments de l’obra el talismà – un llum en forma de caragol -; i els Arcans, que també amb la cara coberta per una màscara, porten els seus bastons. Per últim, hi ha els follets, disfressats de colors vius amb  mocador al cap.

Paral·lelament, es troba  el bestiari de foc: l'Unicorn, un cavall alt, blau i daurat amb cua de peix; el Llengot, barreja de drac i gegant, de color marró fosc; i el Malaganya, un gegant-monstre de foc, vertical i de color negre-marró fosc.

Per últim, es troben els personatges que acostumen a acompanyar-los: els Llefres, amb màscara negre i roja, i vestimenta dels mateixos colors;  i els Llambrants, semblants a centurions romans, amb casc i roba de color blau i daurat. S’utilitzen en la seva presència forques, maces i bengales. De tal forma, la pirotècnia, així com el material sanitari i de primers auxilis, també forma part dels utensilis emprats.  

 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

A causa de la reclamació d’un sector de joves per la manca d’iniciatives municipals adreçades a ells, l’Ajuntament va convocar un grup de treball, la proposta del qual era la creació d’un seguit d’activitats i de tallers de caràcter plàstic i musical per a la creació d’un espectacle popular. La idea fundacional coincideix amb la necessitat d’introduir activitats participatives i creatives per la Festa Major. Ara bé, la continuïtat en el temps -més de vint-i-cinc anys-, el nombre assolit de participants -uns cent seixanta - i, l’obligació, per qüestions legals, de constituir-se com a associació l’any 2016, ha comportat des del punt de vista jurídic, el canvi d’una organització social informal a formal, si bé continua mantenint-se oberta i complexa, des del punt de vista funcional.

Participants/Executants: 

Actualment, hi participen unes 160 persones d'ambdós sexes i de totes les edats que van des dels 11 anys, els més petits, als 68 anys d'edat, els més grans.

El grup de Follets, que executen danses, són els més joves. Complerts els 13 anys, passen al següent grup en jerarquia d'edat: els capgrossos dels nans, els Dotze Mesos de l'Any i les Al·legories del Paisatge, i finalment, als Arcans (diablets-bastoners). A partir dels 16 ja poden pertànyer al grup dels Llefres o dels Llambrants.

Els actuants més grans es reparteixen entre membres  de la colla Gegantera, el Ball de Diables i la conducció del bestiari i  l'equip tècnic i de pirotècnia.  Els grups de músics, i el ball de bastons, estan formats indistintament per joves i adults.

Ús i funció: 

Salvaguarda:

Transmissió: 

La transmissió de l'espectacle s'assegura, després de vint-i-cinc anys,  el manteniment d’aquesta representació anual, que es dota de diferents grups que treballen individualment o conjuntament la resta de l’any.

El fet que d’ençà el seu inici hagi sabut integrar a grups de totes les edats - sent els nens i els joves, el més destacat - així com es segueixi construint des dels mateixos participants, en facilita la seva salvaguarda. I és que, aquest procés de reptes constants, genera il·lusions entre les diverses generacions. Poder oferir l’espectacle amb música en directe –  s’han fet arranjaments a tres veus de les músiques tradicionals del Terrazel que abasten temes per a gralles i per a acordió diatònic, juntament amb d’altres, de recent composició, per a cobla de tres quartans, amb flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota – és un dels objectius. D’altres és plantejar un Terrazel especial cada cinc anys - o oferir-ne un realitzat només pels petits.

Viabilitat / Riscos: 

A dia d'avui no s'albira cap tipus de risc, ja que compta amb el suport de la comunitat i les institucions locals.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Malgrat en un inici algunes veus foren crítiques amb el Terrazel, avui en dia, gran part de la comunitat el considera com a quelcom singular i diferent de la resta d’espectacles que s’ofereixen al territori. De tal forma, en destaquen la seva originalitat, la seva posada en escena i la implicació social que aporta.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

No s’han contemplat altres mesures de salvaguarda, davant el fet que l’espectacle es manté en vigor i sense amenaces de desaparèixer. Tanmateix, se’n realitza difusió en el web del consistori, en el programa anual de la festa major, així com en diversos mitjans de comunicació i pàgines d’internet que s’interessen pel conjunt de l’espectacle o pel rol desenvolupat per alguns dels seus integrants. 

D’altra banda, sí que pocs anys després de la seva creació, es dugueren a terme  actuacions que realitzaren a Barcelona i que, impulsaren la seva coneixença. Foren l’any 1994, a la Festa del Dia de la Terra al Parc de la Ciutadella; i el 1996, amb motiu d’una exposició internacional de gegants, actuant a la plaça del Rei.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

El nom Terrazel està registrat com a marca i l'associació que dóna empara al Terrazel és l'Associació d'Amics del Terrazel, registrada al RAGC.

Recursos associats:

  • Terrazel. El ball dels follets
    Terrazel. El ball dels follets
  • Terrazel. Carrer de foc
    Terrazel. Carrer de foc
  • Terrazel. Carrer de foc. Llambrants
    Terrazel. Carrer de foc. Llambrants
  • Terrazel. Buscarrons
    Terrazel. Buscarrons
  • Terrazel. Gaia i Malaganya
    Terrazel. Gaia i Malaganya
  • Terrazel. Llefrot
    Terrazel. Llefrot
  • Terrazel. Unicorn encès
    Terrazel. Unicorn encès
  • Terrazel. Llambrants. Abans del combat amb els Llefres
    Terrazel. Llambrants. Abans del combat amb els Llefres
  • Terrazel. Llefrot lluitant contra el Llambrant en cap
    Terrazel. Llefrot lluitant contra el Llambrant en cap

Informació técnica:

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

La fitxa s’ha elaborat des del treball de camp, les entrevistes realitzades als diferents integrants de l’espectacle i als assistents.

Data de realització: 
diumenge, 6 novembre, 2016
Actualitzacions de la fitxa: 
diumenge, 6 novembre, 2016
dilluns, 17 setembre, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Concebre un espectacle des de la creació col·lectiva implicant al conjunt de la comunitat és, per si mateix, un fet destacable. Tanmateix, és igual de rellevant que es concebé treballant una temàtica poc usual en les celebracions festives de finals dels 80, com és el respecte al medi ambient.

Dotar la història des de la mitologia i elements simbòlics, així com representar-la conjugant els elements del seguici festiu amb formes més avantguardistes és una aposta innovadora que reivindica la fusió entre antigues i noves maneres d’expressió popular. De tal forma, és la suma de la participació comunitària en les diferents franges d’edat i la mescla de tradició i modernitat, els factors que fan del Terrazel, un espectacle característic i diferent. Unes particularitats que per al conjunt dels hortonencs és, cada cop més, un símbol d’identitat.