Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-7-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Confraries de Pescadors
Altres denominacions: 
El Pes
El Pòsit
Grup i/o comunitat: 
Comunitats de pescadors de Calafell, de Vilanova i la Geltrú i de Sitges
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Al Penedès existeixen tres confraries de pescadors, la de Calafell, la de Vilanova i la Geltrú i la de Sitges. Les confraries de pescadors són l'equivalent a les cooperatives de pagesos i, com aquestes, vetllen pels interessos dels seus socis que, en aquest cas, són els pescadors professionals. Així, s'ocupen de qualsevol tràmit administratiu relacionat fins a la comercialització de la pesquera mitjançant la llotja, des del combustible per a les barques fins al subministrament del gel per a la millor conservació del peix, des que és pescat i fins que és venut.

La funció de les confraries, en un inici, es planteja com una organització de suport i protecció entre els pescadors davant la inestabilitat i la falta d’institucions socials que recolzessin al pescador i la família davant d’accidents o altres adversitats pròpies de l’activitat pesquera. Avui quan la societat ha desenvolupat estratègies generalitzades d’ajut social,  les confraries continuen sent espais amb un caràcter gremial però amb una funció més dirigida a defensar els interessos col·lectius del sector, en la captura i la distribució, i a facilitar la gestió burocràtica necessària per dura terme l’activitat pesquera.

De la pervivència de la funció social i comunitària manté els ajuts als pescadors jubilats, de manera que també ofereixen un servei d'assistència social que ve a complementar el de caràcter estatal. També com entitat participa del fet festiu comunitari. Tant les pròpies relacionades amb el patró sant Pere, com en el cas de Vilanova que participa del fet festiu rellevant, com és el carnaval amb la Comparsa de Pescadors.

Data identificació: 
dimecres, 16 novembre, 2016 to divendres, 9 febrer, 2018

Localització:

Descripció de la localització: 

Calafell, Vilanova i la Geltrú i Sitges són les tres poblacions de la costa penedesenca que tradicionalment i encara ara desenvolupen les arts de la pesca i, en cada una d'elles, s'hi va crear la seva pròpia confraria. La de Calafell era situada a la mateixa platja, dividint el trajo de Garbí del de Llevant, però des de 2014 ha estat traslladada a la segona planta del Centre Cívic Cinema Iris, situat al carrer Vilamar, 21. Avui, l'edifici de l'antiga Confraria s'ha convertit en el Centre d'Interpretació del Calafell Pescador.

La localització actual de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú es troba al mateix moll del port pesquer o zona de servei del port.

La Confraria de Pescadors de Sitges és ubicada, al carrer de la Carreta, 21-23, en ple casc antic. Peròdes de 2011 es reivindica poder tenir la seva seu al mateix port d'Aiguadolç, on hi amarren les barques dels seus socis.

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dilluns, 14 novembre, 2016
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú és oberta tot l'any en dies i horaris laborals. La seva llotja procedeix a la subhasta del peix dos cops al dia, de dilluns a divendres; pel matí s'hi ven el peix que s’ha capturat a la nit, l’encerclament, que és principalment peix blau i per la tarda es subhasta la captura de les arts que surten pel matí on hi ha major varietat d'espècies. El cas de les confraries de Calafell i de Sitges no disposen de llotja per a la subhasta actualment, tot i que aquesta última fa esforços per recuperar-la,  però funcionen a nivell administratiu i els seus horaris són els mateixos que els de Vilanova i la Geltrú.

Dins del calendari anual són moments rellevants per la confraria, la celebració del patró sant Pere a Vilanova i els periodes de vedes dels pescadors que modifiquen el ritme de la confraria, en tant disminueix el volum durant la subhasta.

Descripció:

Descripció general: 

Les confraries de pescadors són corporacions de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats; exerceixen la representació del sector pesquer, tot actuant en els seus respectius àmbits territorials, com a òrgans de consulta i col·laboració de l'Administració de la Generalitat, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.
D'aquesta funció que és la que avui queda legislada, les confraries són a la vegada la pervivència d'un model d'organització social i de caràcter gremial que en la seva funció originaria és la salvaguarda i protecció dels membres i sobretot de les famílies, que formen part de l'organització. Són organitzacions que s'han adaptat a les circumstàncies assumint i modificant algunes de les funcions però que continuen diferenciant-se d'altres models organitzatius actuals pel seu caràcter gremial i comunitari.
Un dels trets característics que fan evident aquesta funció és l'existència, en el cas de la Confraria de Vilanova, d'embarcacions de propietat de la confraria que donaven feina a la vegada que servien d'aprenentatge pels nous pescadors, antigament tenia fins a 4 barques d'arrossegament. Era una estratègia per fomentar el treball entre la comunitat de pescadors a la vegada que els beneficis de la venda de la captura també beneficiava al funcionament de la confraria.
Les confraries continuen tenint una marcada funció social adaptada a les necessitats actuals. Un cas és facilitar als seus membres la gestió de tota la documentació necessària, sigui la relacionada amb la Comandància de Marina, amb la de Capitania Marítima, amb la de la Generalitat de Catalunya, amb la de la Seguretat Social a través de l'Institut Social de la Marina. És a dir, s'ocupen de tots els temes administratius relacionats amb els seus associats i, a més, s'ocupen de la comercialització de les pesqueres.
A la vegada una de les funcions claus de les confraries és la distribució de la captura. Com organització és una entitat que protegeix als pescadors a la vegada que els facilita la igualtat de condicions, independentment de la mesura de l'embarcació i quantitat de captura, en la venda del producte. És un model que a la vegada penalitza, pel bé de la comunitat, aquells que arriben acords tancats amb compradors al marge de la confraria. Fet que pot existir, sense ometre el control de traçabilitat del producte, però que és molt poc freqüent, principalment per la cobertura, legal, administrativa i comunitària que ofereix la confraria. Dels tres municipis pesquers que mantenen confraria, Sitges, Segur de Calafell i Vilanova, només la confraria de Vilanova i la Geltrú continua fent la subhasta de peix a la seva llotja. Aquest fet és fruit de les circumstàncies que tenen els diferents ports, principalment que la quantitat d'embarcacions no era suficient per a atreure un nombre de compradors, més enllà de l'àmbit local, que comprés tota la captura. Per això les embarcacions d'aquests ports (no totes) venen principalment a la llotja de Vilanova.
Aquesta centralització de la distribució de la captura no implica que les confraries de Sitges i de Segur de Calafell estiguin inactives. Continuen complint les funcions adscrites a les Confraries i en aquest cas són mediadores entre els pescadors de la confraria de Vilanova. Això vol dir que el benefici de la venda del peix de les embarcacions de Sitges, restant el cost de la gestió per la cessió de l'espai i altres aspectes com pot ser l'ús de gel o de caixes per classificar i oferir el peix a la subhasta, la confraria de Vilanova paga a la Confraria de Sitges i aquesta és qui gestiona entre els pescadors.
En el cas dels pescadors de Sitges, també pot ser que la captura es vengui a la llotja de Barcelona. Cal diferenciar que els pescadors de Calafell amarren directament al port de Vilanova, per tant el peix va directament de la barca a la llotja, en el cas de Sitges tant si va a Vilanova com si va a Barcelona es transporta amb furgoneta isotèrmica. Això facilita que els mateixos pescadors depenent de com es vengui o s'hagi venut el dia abans o pel tipus de captura o altres factors decideixin subhastar a una llotja o altra.
El paper de la Confraria actualment té menys incidència en la comunitat i són principalment tres els àmbits d'actuació:
- Serveis relacionats amb la producció: fàbrica de gel, màquina de triturar el gel, cambra frigorífica, casetes per guardar-hi els estris de pesca, grues per transportar les barques al moll per tal de netejar-les o reparar les avaries, magatzem de caixes i ràdio perquè la tripulació de les barques es pugui comunicar amb la mateixa Confraria.
- Serveis de comercialització: la llotja amb la mecanització i la informatització del procés de les vendes.
- Serveis administratius: la tramitació de tota la gestió davant les institucions (Generalitat de Catalunya, Capitania Marítima, Institut Social de Marina, etc.), dels crèdits i ajuts que les institucions o els bancs ofereixen; la facturació diària amb l'IVA corresponen de cara als compradors del peix, o la liquidació de l'IVA i els certificats de vendes a presentar al ministeri d'Hisenda.
A aquests serveis s'hi sumen els de component social, com són el repartiment de lots de Nadal o les dues pagues extres anuals als seus jubilats.
Per dur a terme aquesta tasca disposen d'unes oficines on treballen diversos empleats sota la direcció d'un secretari.
El funcionament de la confraria és responsabilitat del Capítol, format per 8 mariners socials, 8 armadors, escollits de manera assembleària. Les funcions del Capítol són principalment la gestió i funcionament de l'entitat. Això vol dir gestionar els responsables tant del manteniment i les diferents tasques que implica el manteniment de la Confraria. Són responsables del compliment de la normativa, responsable de la venda de peix, l'amarrament, la fàbrica de gel són algunes de les tasques que des del Capítol han de gestionar pel bon funcionament de l'entitat.
Els òrgans de govern de les confraries de pescadors són escollits cada quatre anys per tots els seus socis que, voluntàriament, dipositen el seu vot en una urna quan es convoquen eleccions. Aquests són la Junta general i el Capítol, ambdós presidits pel Patró Major. Cap càrrec pot exercir-se per més de vuit anys. Aquests òrgans són paritaris, tant pel que fa a armadors (la gran majoria dels quals també són patrons) i pescadors mariners, com pel que fa a les diferents arts de pesca, cada una de les quals hi és representada. Així, la Junta General de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, a més del Patró Major està composta per trenta-dos membres. Aquest tipus d'equilibri entre patrons i mariners s'evidencia també en el fet que si el President o Patró Major és Armador el Vicepresident és mariner social.

Història i transformacions de l'element: 

Les actuals Confraries de Pescadors penedesenques tenen uns antecedents històrics antiquíssims. Així, a Vilanova i la Geltrú, al segle XVI, existia el Gremi de Marejants i la Confraria de Sant Elm. Aquestes institucions aplegaven tant a pescadors com a navegants i mariners, ja que en aquella època i fins a final del segle XIX, el trànsit comercial marítim fou més important que l'activitat pesquera. El Gremi de Marejants es va veure regulat el 1773 pel "Reglamento de navegación, pesca, carga y descarga y gobierno político y económico de les matriculados del distrito de Villanueva de Cubellas", del qual Xavier Garcia Soler, l'escriptor vilanoví ens en fa una síntesi en la seva obra, publicada akl 1980, La vida marinera a Vilanova i la Geltrú:

"S'hi definien els dirigents, que eren tres prohoms, un clavari, dos oïdors de comptes, un avisador-sagristà i un escrivà. S'hi fixava la part, ajut als qui anaven al servei militar i a les famílies dels marejants i pescadors que queien esclaus dels moros (...). Els qui emmalaltien durant un viatge tenien el jornal íntegre... El Gremi tenia tres botigues i un magatzem amb caldera per al tint de les xarxes." (GARCIA,X. 1980:62)

La Confraria de Sant Elm també disposava de la seva organització: dos prohoms, major i menor, un clavari, un abanderat i un baciner. Disposaven d'un altar a la parròquia de Sant Antoni Abat i al mes de maig celebraven la seva festa grossa. Garcia cita a la seva obra l'acta fundacional de la confraria de sant Elm el 1578 i ens descriu el funcionament. El que pagava cada pescador per les festes en honor al patró sant Elm i com s'organitzava per tal de complir amb un dels principals motius d'existència de la confraria, l'ajut als pescadors, l'autor ho descriu de la següent manera:

"Una de les activitats de la Confraria era l'ajut que prestava, en acció conjunta amb els frares mercedaris de Solicrup, als pecadors que eren apressats pels moros en Altamar. A cada fet d'aquesta mena, i a fi de pagar l'import que era demanat per al rescat, cada soci abonava un ral de vuit. Si el pescador moria durant el captiveri, lliuraven l'import de la cooperació comunitària a la vídua o a la mare de l'afectat" (GARCIA,X. 1980: 64)

Aquestes institucions foren dissoltes cap al 1865, i fins al 1898 no s'organitzen altre cop com a Gremi de Pescadors, amb la seva llotja, màquina de treure i cooperativa alimentària. El 1921 es reorganitzen com a Pòsit de Pescadors i construeixen un nou local social (Casa del Mar, actualment), amb oficines, sala de reunions, biblioteca i sala de cinema; també van muntar una Cooperativa Alimentària i de materials per a la pesca (seu, quitrà, ormeigs...), el Tint i la Llotja.
La instal·lació dels primers motors a les embarcacions va donar lloc a un conflicte dins mateix del Pòsit entre els armadors (els Gaus o els de la mà negra) que l'havien instal·lat, econòmicament més poderosos, i la resta (els Cigrons) i que va donar lloc a l'escissió dels primers, que muntaren la seva pròpia llotja (el Pes Nou). A la llarga però, els Cigrons també es van motoritzar. El Pòsit, entre 1930 i 1937 va invertir en la compra de quatre barques de pesca, amb el producte de les quals ajudava a cobrir les seves despeses.
Al final de la guerra civil el Pòsit va desaparèixer, mentre que la Llotja era en mans particulars. El 1942, però, es va tornar a organitzar, ara amb el nom de Confraria, amb la seva pròpia llotja, però fins al 1955, a Vilanova i la Geltrú, hi va haver dues llotges, la del Pòsit i la particular.
A finals de 1960, quan el port de Vilanova i la Geltrú ja era en ple funcionament, es va construir el Pes del Pòsit (la Llotja) i les noves oficines de la Confraria al mateix moll. Els edificis actuals, però, es van construir sobre aquests, als anys vuitanta.
A Calafell, on les primeres botigues, els magatzems dels pescadors a la vora de la mar, van aparèixer el segle XVIII, no hi trobem cap organització fins al 1902, amb la Germandat de Sant Pere, que va ser una societat de socors mutus per a la malaltia, els accidents i la vellesa. El 1914 es va formar una nova associació, el Gremi de Pescadors de Calafell, amb la finalitat de representar als seus associats davant les administracions. Aquesta última associació, els anys vint, va prendre el nom de Pòsit de Pescadors. Entre les inversions del Pòsit es poden esmentar el local del bot salvavides, la compra d'un cotxe fúnebre, la construcció d'una sala de festes, o el local del Tint.
El 1945 aquelles dues institucions es van veure fusionades amb el nom de Confraria de Pescadors de Calafell. La Confraria, el 1956, va construir una escola i 48 habitatges, per als fills dels pescadors la primera, per a famílies pescadores les segones.
Fins als primers anys seixanta la platja de Calafell va ser tant o més important que la de Vilanova la Geltrú, i, per tant, la seva Confraria, però com que no s'hi ha construït un port les seves barques més grosses es van veure obligades a amarrar al de Vilanova i la Geltrú, i l'activitat de la seva llotja va acabar per desaparèixer. Només la construcció del port esportiu de Segur de Calafell, els anys setanta, va permetre el manteniment d'algunes barques de pesca tradicional.
Amb tot, la Confraria de Calafell, com la de Sitges, amb una problemàtica semblant, es mantenen actives i col·laboren en els actes i festes populars de les seves respectives poblacions.
Les principals transformacions dins del funcionament de les confraries succeeixen a partir de l'últim quart del segle XX. L'augment de la captura, afavorit per les millores tècniques, el canvi en el model de distribució, la necessitat de noves infraestructures per la bona conserva i trasllat de la captura, màquines de gel, caixes, cintes de mostra, en general fa que n'augmenti les funcions en aquest sentit (distribució) que en els rols tradicionals que sense perdre'ls queden en segon terme. Les confraries s'han convertit actualment en entitats gestores i organitzacions que faciliten al pescador, petit empresari, en la tasca de distribució i tractament amb el client.
Els canvis soferts en l'àmbit pesquer ha obligat a les confraries a assumir funcions més burocràtiques (un alt grau de regulació i control) i servir de suport, en el referent a les infraestructures necessàries per la correcta distribució i venda del peix, fet que com succeeix en altres àmbits del sector primari com l'agrari, el pescador per si sol no podria gestionar o finançar.

Processos i preparatius: 

La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú ha de vetllar perquè als seus associats no els manqui aquells serveis que els són necessaris en el dia a dia de la seva feina, com són les caixes que han d'estar ben netes i ser suficients, el gel o el gasoil. I per tal d'assegurar-ho disposa de personal contractat en les tasques específiques. També és important garantir el bon funcionament de la subhasta informatitzada.
La resta de les seves tasques són administratives i llevat de les que es deriven de la llotja, també són compartides per la resta de confraries de la demarcació, és a dir, la de Calafell i la de Sitges.

Dedicació: 

El patró dels pescadors és sant Pere i és quan a Vilanova celebren la festa del barri de Baix a Mar o Mar. La confraria participa i és durant la celebració que tenen lloc els actes de commemoració, com el reconeixement als pescadors jubilats fent l'Homenatge a la Vellesa i en general els dirigits a reconèixer l'activitat dels pescadors. També es fa la processó marinera amb la imatge de Sant Pere. Cada any una embarcació diferent el porta segons demanda del patró de l'embarcació.
Tot i aquesta referència de caràcter patronal, no existeix cap menció com podria ser en el nom de la confraria. Antigament a Vilanova existia la confraria o gremi dedicat a sant Elm.

Ofici/Coneixements tècnics: 

La Junta General i el Capítol, presidits ambdós pel Patró Major, són els òrgans directius escollits democràticament per tots els associats. Tots ells, però, són propietaris o treballadors de les empreses pesqueres. Les Confraries, però, per funcionar en les seves atribucions necessiten personal contractat i assalariat.
En general els membres del Capítol són persones relacionades amb la pràctica de l'activitat pesquera. Persones que prèviament han estat escollits pels seus companys i implica que tenen un coneixement previ del funcionament de l'entitat i com està organitzada. Persones que d'alguna manera han demostrat interès en el funcionament de l'entitat més enllà de la pràctica exclusiva de pescador. Aquests coneixements de caràcter més tècnic veurem que, com succeeix en aquest tipus d'organitzacions de caràcter gremial, el lideratge, la capacitat de diàleg i a la vegada qualitats personals per defensar davant de l'administració les demandes i necessitats de la comunitat que representa, són aspectes claus entre els coneixements dels membres del Capítol. Per tant la bona pràctica a l'activitat, el coneixement del funcionament de la confraria i qualitats personals són els coneixements perquè algú pugui formar part del Capítol.
Pel que fa a les funcions laborals, fàbrica de gel, administració, transport són funcions que es regulen per les dinàmiques laborals tot i que sempre es prima la possibilitat que les persones beneficiades d'aquest lloc de treball tinguin certa relació amb el col·lectiu de pescadors.
Funcions com el Cap de llotja estan, en aquest cas, relacionades amb el coneixement del funcionament intern de la llotja i les possibles problemàtiques. És qui en moments de conflicte entre el comprador i el pescador,  per motius com que la caixa comprada no conte el que el comprador ha vist per la càmera o altres problemàtiques relacionades amb la quantitat o l'estat de la captura. És la figura que regula aquest tipus de conflictes. També és el responsable de fer seguit l'ordre d'entrada, en aquest cas definit prèviament per l'arribada a port.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Fàbrica de gel, llotja automatitzada, magatzem de caixes, magatzem frigorífic i oficines.
Les confraries que distribueixen i tenen subhasta de peix, per tant reben embarcacions al seu port, actualment compleixen uns requisits, definits principalment per les necessitats que determina la venda de peix. Això implica la fàbrica de gel, que subministra, tant als pescadors com als compradors del peix i del marisc, el gel necessari per a la seva conservació El magatzem de caixes que es reparteixen per la subhasta de peix entre les embarcacions. Aquest magatzem disposa d'un espai per a la neteja de les caixes i de carretilles mecàniques per tal de transportar-les mitjançant palets. Això també té un cost per embarcació. També hi ha un magatzem frigorífic.
De tots els espais el més rellevant per la funció que compleix la llotja. Abans un espai diàfan on situar les caixes i fe la subhasta amb els compradors dempeus, avui una cinta per on entren les caixes amb el peix i unes grades on s'asseuen els compradors i des d'on es veu clarament el producte per picar-hi el preu.
Les zones del port adequades per l'amarrament de les embarcacions també són responsabilitat de la confraria.

Participants/Executants: 
Els membres de la confraria són les persones relacionades amb l'activitat pesquera. Això implica que una vegada una persona s'inicia en l'activitat entra a formar part de la confraria. Habitualment aquelles persones que entraven a formar part de l'entitat no ho deixaven mai durant a la seva trajectòria professional. Les característiques dels membres de la confraria estan determinades per l'activitat pesquera, és una activitat principalment masculina. Aquesta característica no és un fet institucionalitzat però el paper de la dona, com pot observar-se a l'element d'activitats pesqueres, ha quedat relegat o a la distribució (al mercat local o en peixateries) o al treball de "remendadores" de xarxes.
Precisions ús i funció: 

Segons la Llei 22/2002, de 12 de juliol, de confraries de pescadors (DOGC núm. 3684, 24/07/2002), les funcions de les confraries de pescadors es destrien entre aquelles que les converteixen en col·laboradores de l'Administració i aquelles que són de l'àmbit de les activitats pesqueres i assistencials, de foment i de comercialització. Entre les primeres destaca, entre d'altres, el d'actuar com a òrgans consultius de l'Administració en les qüestions que afecten el sector pesquer o el de vetllar perquè totes les captures es desembarquin al port i es venguin a la llotja, així com pel compliment de la normativa vigent. Entre les segones, l'informar llurs membres sobre els ajuts, els programes, les obligacions i la normativa que els afecta o la de promoure els serveis necessaris per aconseguir la major eficàcia en el desenvolupament de les activitats pesqueres.
Aquest marc legal és la cobertura d'una funció social i comunitari que avui sembla quedar d'alguna manera relegada. La confraria ha sigut històricament la institució que protegia i auxiliava la comunitat de pescadors. Una estructura creada per defensar els interessos comuns, davant amenaces externes però a la vegada l'eina reguladora dels conflictes dins de la comunitat, possibles incidències al calar les arts, a l'hora de vendre. Però per sobre de tot el suport econòmic a un sector, els pescadors, amb un alt grau d'inestabilitat i tradicionalment perillositat laboral. Les males temporades a la mar com els accidents, de diferent grau, la incapacitat per edat. La confraria dins del seu funcionament, sorgeix per donar suport a la comunitat i els seus familiars. Avui aquestes funcions no són exclusives, l'Estat mitjançant les institucions existents en el marc de l'Estat del benestar compleix part d'aquestes funcions. Per això, part de les funcions que avui assumeix la confraria són més de caràcter legal i administratiu que social. No obstant continua existint el valor comunitari de formar part de la confraria.

Patrimoni relacionat: 
Les activitats pesqueres

Salvaguarda:

Transmissió: 

El model de transmissió està establert. El funcionament i les relacions que es defineixen s'aprenen en la pràctica quotidiana i amb la participació en els òrgans de gestió i decisió, com són les assemblees o altres òrgans.

Viabilitat / Riscos: 

Les confraries de pescadors penedesenques es mantenen mitjançant la quota que paguen els seus associats que és un percentatge sobre les vendes a llotja; per tant, els seus ingressos varien d'any en any i dia a dia, segons el nombre de captures i el seu preu de venda. La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, fins no fa massa anys, era armadora, és a dir, propietària de fins a cinc embarcacions de pesca industrial (quatre arrossegaments i una llum), amb la qual cosa s'assegurava encara més els seus ingressos.

La relativa sobreexplotació dels recursos, la contaminació de les aigües, la regressió del brut, l'extracció de sorres per regenerar les platges, entre d'altres factors, provoca la disminució de les captures i, per tant dels ingressos. Aquesta problemàtica, en part es resolt per sí mateixa en el fet de la disminució de les empreses pesqueres (menys embarcacions) dels últims deu anys, però és vital aconseguir millors preus de venda. De fet, el peix i el marisc pescat a les costes penedesencques és de qualitat i molt apreciat, tant per les llars com per les empreses de restauració. Ara bé, el mercat es troba envaït per captures procedents d'arreu, congelats, semicongelats i productes elaborats. Que les caixes d'una peixateria indiquin que l'origen és la llotja de Vilanova i la Geltrú no sembla que sigui prou garantia.

Tal vegada, com apuntava el patró major de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, el millor preu s'aconseguiria en vendre el producte net i tallat o envasat, cosa que requeriria les inversions oportunes. Sigui com sigui, l'important sempre serà que les captures no manquin i es mantinguin a un nivell sostenible, tant per a l'economia de les empreses com de la mateixa confraria, cosa que exigeix el manteniment d'aigües saludables per a la vida marina.
Pel que fa a les confraries de pescadors de Sitges i de Calafell les dinàmiques són molt diferents entre elles i amb la de Vilanova i la Geltrú. Sitges es manté sols amb deu barques de pesca artesanal i es veu amb dificultats per mantenir la seva confraria, tal vegada per això reivindiquen que la seva seu pugui ser traslladada al moll del port esportiu d'Aiguadolç, i també disposar d'una llotja pròpia. Calafell es manté encara en menys barques, només en queda una d'arts menors al moll de Segur de Calafell i quatre d'industrials al de Vilanova i la Geltrú. Ara bé, així com el món de la pesca a Sitges queda desdibuixat en mig d'una vila turística, Calafell, tot i ser turística, manté vives les arrels del que havia estat el sector pesquer al seu dia, molt important fins als anys setanta del segle XX. Tant l'una com l'altra, però tenen dificultats sinó ara si a mitjà o llarg termini, tot dependrà de la sostenibilitat i de la continuïtat de les poques empreses que avui són actives. La Confraria de Pescadors de Calafell es pot mantenir, al dia d'avui, gràcies al seu patrimoni immoble, el qual arrenda o lloga.
En general el manteniment de les confraries està lligat al sector pesquer però també a un model de producció i comunitat que no sempre es comparteix i que va canviant. La pèrdua de pes de la comunitat, ja no viuen a un barri i les sagues familiars locals minven, planteja d'alguna manera la pèrdua del pes simbòlic de la confraria, que té associat o és el reflex de la comunitat i dels interessos comuns. La pèrdua d'aquest valor com organització que representa el bé comú i a la comunitat és el principal risc. Tanmateix això depèn de molts condicionants, per això la força de l'entitat, davant la possible disminució del pes simbòlic és la vessant més tangible; permet l'accés a infraestructures i al tracte entre pescadors i compradors sense que els pescadors hagin d'assumir el risc de la venda o el cost individualitzat del manteniment de les infraestructures.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La confraria com a model organitzatiu perviu en tant ha adaptat part de les seves funcions, focalitzant-se en la defensa dels interessos dels pescadors i armadors davant l'administració. També perviu per la seva funció més rellevant que és la subhasta, mentre aquesta continuï sent la reguladora de la distribució del producte que els pescadors obtenen de la mar la viabilitat està assegurada.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Una de les mesures de salvaguarda rau en l'establiment de vedes anuals (tot un mes) per a les embarcacions de pesca industrial (arrossegaments i encerclaments). L'objectiu de les vedes, és a dir, la paralització temporal de la flota, és mantenir l'esforç dins de l'anomenat Rendiment Màxim sostenible (RMS), de manera que es garanteixi la viabilitat futura de l'activitat econòmica.

Una altra podria ser avançar-se i estar atents a les mesures normatives i reguladores que de la pesca en fan les autoritats europees, que molts cops no tenen en compte les característiques singulars de la pesca a la costa del Mediterrani o davant les que puguin dur a terme les administracions espanyoles i catalanes competents, és a dir, per a les confraries és important que siguin escoltades pels legisladors en matèria de pesca, cosa que no sempre es dona.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

La promoció del producte ha estat una constant dels últims anys i, en aquest sentit, la gamba de Vilanova i la Geltrú s'ha convertit en el producte estrella. Ara bé, el que s'ha aconseguit amb la gamba s'hauria d'aconseguir amb la resta de les espècies d'importància pesquera a les costes penedesenques. En aquest sentit, el patró major -tant l'actual com l'anterior- no ha parat i no para d'oferir entrevistes als mitjans locals i comarcals d'informació o d'organitzar reunions amb el sector comercial (peixaters) o amb el sector gastronòmic.

Informació técnica:

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

S'ha entrevistat el patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú i conversat amb diversos pescadors de Calafell, Vilanova i la Geltrú i Sitges.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimecres, 16 novembre, 2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 28 febrer, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

Interpretació [ètic]:

Significació simbólica/socioeconòmica: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Les confraries de pescadors des d'un vessant socioeconòmic representa la unió d'un col·lectiu en tant de poder desenvolupar el seu ofici amb més comoditat i disposar dels serveis necessaris. Amb aquesta unió també permet defensar millor els seus interessos davant l'administració o altres agents que influeixen en el desenvolupament de l'activitat pesquera. Si cada barca de pesca és una empresa, la unió d'aquestes diferents empreses crea una nova empresa, la confraria, que és de tots i cada un dels propietaris de cada una de les barques però també dels seus treballadors, perquè s'encarregui de tots els tràmits administratius, de comercialitzar les pesqueres, de garantir el subministrament de gasoil o de gel.
El paper de les confraries tot i l'adaptació a un model econòmic que escurça els temps, en la distribució, les necessitats de volum de captura, la jerarquització en les espècies segons models de consum diversos, el paper de la confraria tot i adaptar-se aquesta demanda per la seva funció socioeconòmica continua tenint un fort caràcter simbòlic, és una organització que prima i reforça la comunitat.
El valor de formar part de la confraria, les famílies que porten tres o quatre generacions o el reconeixement, mitjançant la festa de l'Homenatge a la Vellesa als pescadors més antics i més grans, continua valorant no exclusivament el vessant mercantil sinó el reconeixement de formar part d'una comunitat, que respon de forma comuna a les demandes i canvis.
El reconeixement simbòlic de la confraria està estretament associat a la figura del pescador. Reprodueix la idea d'una comunitat i s'enfronta a un model de treball cada cop més individualista. D'aquí les reticències als pescadors que decideixen pactar pel seu compte amb el comprador. Aquesta via, que pot ser econòmicament més eficient en contextos determinats és a la vegada una resposta que trenca la idea del bé comú per sobre del bé individual.
Per això en sectors on el treball comunitari, com és el cas de la pesca, la confraria representa el bé comú per sobre de l''individual.