Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0006
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Colla de falcons
Altres denominacions: 
Grup de falcons, falconers
Grup i/o comunitat: 
Colla de Falcons; homes, dones i criatures de diverses edats que es reuneixen regularment per a preparar, de manera gratuïta i desinteressada, unes construccions humanes, que presenten en públic en un context festiu.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els Falcons són una manifestació, una activitat cultural, on persones de diferents edats s'agrupen per construir i executar figures humanes de diverses tipologies i mesura, habitualment en el context festiu (tradicionalment, festes majors). 

Les colles estan formades per persones amateurs que es reuneixen cada setmana en el seu local per assajar aquestes construccions humanes. Utilitzant la força, l’equilibri, la confiança i la coordinació entre els seus membres, les colles aconsegueixen una gran variació de figures, que combinen des de dues persones fins a més de 60. El fet falconer s’inspira d’una disciplina txecoslòvaca de finals del segle XIX (els Sokols, que significa falcons), que tenia com a objectiu enfortir el cos i la ment dels seus membres a través d’una gimnàstica estricta, al mateix temps que fomentar la cohesió social gràcies al treball de confiança i coordinació. Aquest moviment va ser introduït a Catalunya a partir dels anys 1930, sobretot per la Federació de Joves Cristians de Catalunya, amb l’objectiu d’oferir una disciplina cohesionadora i sana pel jovent, treballant els aspectes físics, intel·lectuals, culturals i socials. Les primeres colles van seguir de manera més fidel el model txecoslovac, mentre que altres colles en van modificar la dinàmica i certs objectius, seguint un rumb impulsat per Vilafranca del Penedès. Així, trobem a Catalunya dos tipus de colles de falcons: d’una banda el model més gimnàstic, amb figures de poques persones (2, 3 o 4 persones) realitzades totes alhora, l’objectiu del qual és la gimnàstica corporal i la disciplina en si; d’una altra banda el model més espectacular i influenciat per les colles castelleres, que busca figures més altes i arriscades, amb un objectiu de superació constant dels límits i d’espectacularitat de les seves representacions. Les colles de falcons (sigui el model que sigui) actuen principalment en festes locals, en simbiosi amb els seus grallers que els animen i els guien gràcies a la música. Les actuacions de les colles de falcons necessiten també el públic, que crea el context festiu necessari, animant i aplaudint les diverses figures. No existeix competició pròpiament dita entre les colles de falcons, que s’han posicionat clarament en contra de tot tipus de concurs; però sí existeix certa rivalitat per l’espectacularitat d’algunes figures, rivalitat que no impedeix la bona entesa i la solidaritat (per contractar una assegurança conjuntament, per exemple) i que a més impulsa la creativitat, ja que es poden crear noves figures. Avui en dia, les colles de falcons existeixen gairebé solament a Catalunya, sobretot a la vegueria del Penedès (sols subsisteixen dos grups de Sokol a Txèquia, en la seva versió més original, és a dir, gimnàstica i no espectacularitzada), on s’han pogut adaptar a les transformacions de la societat, oferint un tipus de lleure altruista, no consumista, i que transmet valors com la cohesió social, la solidaritat, la disciplina, l’esforç, la confiança, la responsabilitat, i el compromís. Gràcies a aquestes característiques, els és possible construir figures de molta complexitat, bé per la seva alçada, bé pel nombre impressionant de membres col·locats amb postures diverses (drets, acotats, etc), tot aguantant l’equilibri i molt de pes: d’aquesta manera, ofereixen unes construccions de molt impacte visual, que busquen causar impressió en el públic. 

Data identificació: 
dimarts, 4 octubre, 2016 to diumenge, 20 novembre, 2016

Localització:

Descripció de la localització: 

L’activitat de les colles de falcons es desenvolupa en dos espais diferents: d’una banda els carrers i les places públiques (a vegades directament a terra, a vegades sobre un entarimat per a major visibilitat) on actuen durant festes locals (del seu municipi o no), en simbiosi amb els seus músics i envoltats de públic; d’altra banda el seu local d’assaig (o el poliesportiu municipal en el cas d’algunes colles) on es reuneixen un o dos vespres a la setmana per practicar les seves figures. Aquest local d’assaig serveix també per organitzar diverses activitats de la colla (sopars, festes, etc) amb l’objectiu de cohesionar els seus membres; és igualment el lloc dels seus rituals interns, com l’entrega de l’escut de la colla a un nou membre que ha demostrat prou implicació i esforç i és aleshores acceptat com un falconer més de la colla.

A la vegueria del Penedès trobem colles de Falcons a Llorenç del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia (de moment inactiva), Capellades, Vilanova d'Espoia (La Torre de Claramunt), Piera i Vallbona d'Anoia. 

 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dilluns, 1 febrer, 2016 to dimarts, 20 desembre, 2016
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les colles de Falcons assagen cada setmana (un o dos vespres) des de finals de l’hivern fins a mitja tardor. Actuen davant del públic diversos dies a l’any, sobretot a l’estiu (una mitjana de 20 a 50 actuacions l’any, majoritàriament en Festes Majors, d’arreu de Catalunya, però també a l’Estat Espanyol i a Europa; actuen també per a esdeveniments privats, com a font d’ingressos). Cada colla redefineix el calendari de les seves actuacions cada any, reservant les figures més difícils per a la festa major de la seva localitat.

Anualment, organitzen una trobada de Falcons de Catalunya (sempre a l’estiu, però no amb data concreta). 

Agenda de les actuacions de Falcons: http://federaciofalcons.cat/

Descripció:

Descripció general: 

Els Falcons són una manifestació, una activitat cultural, basada en la construcció i execució de figures humanes de diverses tipologies i mesura.

Realitzada per grups d'homes, dones i criatures, es reuneixen cada setmana de manera voluntària i no remunerada per preparar unes construccions humanes, que presenten després en contextos festius, envoltats de públic i guiats per la música dels seus grallers, i representant la seva localitat. Les seves figures humanes (enfilant-se els uns damunt els altres, drets o acotats, agafant-se pels costats o pels peus, etc) són visualment molt atractives, ja que busquen jugar amb l’equilibri per aconseguir construccions esveltes, altes i arriscades. La majoria de les colles de falcons busca superar constantment els seus propis límits i desafiar les lleis de la gravetat, proposant-se reptes, per així oferir representacions que busquen causar impacte visual i emocional entre el públic.

Tot i certes similituds que podem establir amb les colles castelleres (construccions humanes, utilitzant la coordinació i l’equilibri, i recolzant-se sobre certs valors com la solidaritat, la confiança, la cohesió social, l’esforç, el compromís), el seu origen és ben diferent: les colles de falcons s’inspiren del moviment Sokol de Txecoslovàquia, creat com una disciplina corporal i cultural que tenia com a objectiu formar i cohesionar els seus membres. Introduït als anys 1930 a Catalunya a través sobretot de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el moviment falconer busca la realització de figures humanes (des de dues persones fins a més de 60), estàtiques o en moviment, sempre i quan aquestes figures impliquin un treball coordinat d’equilibri entre els membres que hi participen. Conjuguen uns elements gimnàstics amb la tècnica d’enfilar-se els uns damunt els altres, de la qual cosa resulten figures que poden ser d’infinites i diferents estructures, atès que no hi ha unes normes estrictes sobre la seva constitució. Algunes colles (com la de Llorenç del Penedès) presenten una vessant més fidel als Sokols txecoslovacs, és a dir una vessant més gimnàstica, amb la realització simultània de “figures de dos” o “figures de tres”, mentre que les altres colles (seguint el model impulsat per Vilafranca del Penedès) busquen l’espectacularitat i la superació dels seus propis límits amb figures de grans dimensions i molta complexitat. S’ha de subratllar el paper preponderant del Penedès en el fet falconer: no només per la forma que li ha donat, desviant-se del model original txecoslovac i influenciant la majoria de les colles en aquell sentit, sinó també per la seva implantació territorial, ja que la majoria de les colles de falcons se situen a la vegueria del Penedès.

Totes les figures, siguin de petita o de gran envergadura, requereixen molta coordinació i equilibri: no gaudeixen, en cap cas, de recolzament humà a la seva base (el que equivaldria a la pinya en el cas dels castellers). Els falcons que no participen a la figura s’agenollen al voltant per vigilar-ne el bon desenvolupament i deixar el públic admirar-la. El/la “cap de tècnica” crida unes indicacions, i la disciplina de tots els membres és un dels elements característics i imprescindibles per a la construcció de figures falconeres. Les figures es van construint al so de les gralles: cada colla inclou diversos grallers i tabalers, considerats com a falconers encara que no pugin en les construccions. Toquen una cançó específica per a cada figura, que més que un acompanyament musical constitueix una guia sonora pels falcons, ja que un cop col·locats en la figura no es poden moure per mirar l’avançament de la construcció. Els grallers, observant el desenvolupament de la figura, animen i guien així els “seus” falcons, insistint sobre alguns moments particulars, marcant el ritme de la construcció de la figura. Cada figura està associada a una cançó (però aquesta associació difereix en cada colla) i d’aquesta manera els falcons reconeixen exactament cada etapa de la construcció, gràcies a la música. Les figures es coronen sempre amb una criatura petita dalt de tot, anomenada “angelet”: un cop està col·locada al capdamunt de la figura, es posa dreta amb els braços oberts (com unes ales de falcó), senyal que la construcció està acabada. En les actuacions a les places, és en aquell moment que el públic aplaudeix la figura falconera. Després de “carregar” la figura (terminologia agafada del fet casteller), s’intenta “descarregar-la”, és a dir, desmuntar-la sense que ningú caigui. El públic que assisteix a les actuacions de Falcons és una part important de l’esdeveniment: drets i atents, esperen a la plaça que l’actuació comenci; fent comentaris sobre la colla que venen a animar o sobre les diverses colles presents, xerrant i rient, es va callant a mesura que la construcció s’enlaira; s’emociona i aguanta la respiració quan la construcció esdevé alta, aplaudeix amb alegria quan “l’angelet” corona la figura, i espera preocupat per veure si la construcció es pot descarregar sense que ningú es faci mal. D’aquesta manera, el públic és un element imprescindible de l’activitat falconera, per la seva participació al context festiu, i perquè constitueix el principal receptor de l’espectacularitat: en efecte, a diferència del model original (seguit pels falcons de Llorenç del Penedès) que enfoca més la disciplina gimnàstica que l’espectacle, el model falconer més estès (impulsat per Vilafranca) té com a objectiu principal presentar les seves figures a un públic, i causar-li impacte.

 

Les figures s’anomenen de quatre maneres: descrivint la posició dels membres (Piràmide, Escala, Agenollats, Dos peus dalt, etc.); segons la semblança de la figura amb un objecte (els Calaixons, la Pira, les Espalmatòries, etc); fent referència a la persona que l’ha creat (el Capdill, per exemple); o bé segons dies assenyalats, festes especials o esdeveniments. Algunes figures són comunes a totes les colles (l’escala/Capdill, la piràmide, etc), mentre que d’altres són pròpies a cada colla. El moviment falconer (o fet falconer) és obert a la creativitat i certes colles segueixen inventant figures totalment noves o bé creant composicions que agrupen diverses figures. Les fonts d’inspiració són diverses (agafant idees del circ, per exemple), però sempre adaptant-les a la tècnica dels Falcons i sobretot a la tècnica de cada colla: es tracta de gimnàstica, de composicions plàstiques, no pas d’acrobàcia. 

Les colles de Falcons busquen la confiança i la cohesió forta entre els seus membres, ja que sense aquests dos elements, no es poden assolir figures altes i arriscades. Per això, organitzen una sèrie d’esdeveniments festius i de convivència (sopars, excursions, algun viatge, etc). Constitueixen així unes entitats socials sòlides, un teixit associatiu fort, en el qual es cuiden els aspectes emocionals de tots els membres, sobretot la canalla que de vegades experimenta sentiments de por o de frustració. S’han desenvolupat rituals que enforteixen encara més aquest sentiment de pertanyer a la colla: el ritus de pas més important és l’entrega de l’escut de la colla. Després d’alguns mesos de prova, es convida per sorpresa el nou membre a argumentar davant de tota la colla les seves raons per voler ser part del grup; els altres falcons, de totes les edats, voten simbòlicament (ja que la decisió la pren realment la junta directiva, amb anterioritat) la seva acceptació aixecant la mà. En cas favorable, s’entrega l’escut de la colla al nou falcó. Aquesta cerimònia és un moment important en la vida de la colla i en la vida de cada falcó, i la recorden amb emoció, qualsevol que sigui l’edat en què la van passar (es pot passar aquest ritus de pas a qualsevol edat).

Entre les diferents colles de falcons, no existeix competitivitat pròpiament dita, és a dir que no hi ha cap sistema de punts o de classificació. Si bé en algun moment es va reflexionar sobre la possibilitat d’organitzar un concurs, per donar més visibilitat mediàtica al fet falconer, aquesta via es va rebutjar ràpidament, ja que la majoria de les colles de falcons es van posicionar en contra. Ara bé, l’absència de competició no impedeix que hi hagi certa rivalitat entre les colles: durant la trobada anual per exemple, on totes les colles són presents, no es pot impedir que es comparin entre elles, sobretot pel que fa a algunes figures que totes representen aquell dia (l’Escala per exemple). Però aquesta tendència és qualificada de “sana rivalitat”, és a dir que no impedeix l’amistat entre persones de colles diferents, ni la solidaritat i el treball conjunt en certs temes (assegurança conjunta, per exemple); a més, aquesta rivalitat permet en certa manera un desenvolupament positiu del fet falconer: per una banda permet aconseguir figures més impressionants ja que les colles intenten constantment superar-se en qüestions d’alçada, i per altra banda permet molta creativitat ja que diverses colles (tot i que no totes) intenten inventar noves figures cada any. 

Història i transformacions de l'element: 

Els Falcons tenen el seu origen a Txecoslovàquia, en un context d’ideologia humanista, amb propostes socials que buscaven elevar el nivell cultural de la població: diversos països de Europa de l’est (Hongria, Txècoslovàquia, Bulgària, etc.) apostaven així, entre altres, per agrupacions esportives i gimnàstiques, amb un caràcter disciplinar de trets militars. L’any 1862, un professor d’estètica de la Universitat Carles IV i un comerciant (Miroslav Tyrs i Jindrich Fügner) funden a Praga l’associació gimnàstica Sokol (falcons, en txec), que arribarà a ser una de les congregacions de gimnastes més grans del món. El seu objectiu era formar la població a nivell cultural i corporal, buscant un equilibri entre el cos i la ment. Per això, a més de la gimnàstica, van crear biblioteques, organitzaven conferències i excursions, etc. La gimnàstica es practicava en grup, formant fileres que executaven els mateixos moviments totes a l’hora, i seguidament realitzant figures entre diverses persones a fi de fomentar l’equilibri i la coordinació, amb l’objectiu de cohesionar la població. Els comunistes, en arribar al poder a Txecoslovàquia, van dissoldre el moviment.

A Catalunya, les idees del Sokol van penetrar entre els anys 1920 i 1930: l’any 1926 per exemple la Revista de Catalunya publica un article d’Henry Bidou descrivint la Festa dels Sokols que s’havia celebrat a Praga; seguidament, el moviment falconer català entra a través dels sectors nacionalistes i catòlics (Federació Catalana de Gimnàstica, l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, la Palestra i la Federació de Joves Cristians de Catalunya) que hi veuen una manera de desenvolupar una consciència nacional i cívica de poble, a través de l’esport com a fet cultural, amb predomini d’exercicis de conjunt (bastint construccions humanes). Després d’un viatge a Txecoslovàquia, mossèn Albert Bonet i Marrugat, originari de Vilafranca del Penedès, introdueix el moviment falconer a Catalunya l’any 1930. Des del principi el moviment és molt ben rebut, i s’obren grups arreu de Catalunya, arribant a 25 grups de Falcons l’any 1933, organitzats per l’Agrupació Gimnàstica-Esportiva de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Anys més tard, aquestes agrupacions es van anar desvinculant de la F.J.C.C, sent així autònomes i laiques.

Com en els Sokols txecoslovacs, els grups de Falcons catalans buscaven l’elevació dels seus membres en tots els aspectes: físic, intel·lectual, cultural, espiritual i social. Per aquesta raó, a banda de la formació gimnàstica, diversos grups de falcons organitzaven cursos d’història, de literatura, d’art, de llengua, així com excursions, campaments de muntanya, cinema en català, etc. Els vincles amb altres grups gimnàstics de característiques similars s’estableix, a Euskadi, Galícia i altres indrets d’Europa; el vincle amb els Sokols txecs s’observa per exemple pel fet que, l’any 1932, el grup de falcons Palestra participa a la novena Festa Federal dels Sokols txecoslovacs, representant Catalunya. Aquell mateix any, s’organitza la primera assemblea de l’agrupació gimnàstica i esportiva de la F.J.C.C., impulsant des del principi una de les bases dels grups de Falcons: formar un moviment unificador, una agrupació general anomenada “Falcons de Catalunya”. L’any 1934, es constitueix el Consell Superior dels Falcons de Catalunya i es munten uns serveis de propaganda i d’administració general. Ràpidament, els falcons aconsegueixen esdevenir un fet popular, una certa entitat com a manifestació o expressió cultural.

Però el context polític en què naixia ràpidament li va ser desfavorable: els Falcons eren vistos massa separatistes i modernistes per la dreta, i considerats com a feixistes per part de l’esquerra. Perseguits després de la guerra civil espanyola, els grups de falcons van gairebé desaparèixer. Només va poder sobreviure el grup de Sant Vicenç dels Horts, salvaguardant així el moviment falconer a Catalunya. L’any 1942 es reconstitueixen els Falcons de Llorenç del Penedès, assessorats pel grup de Sant Vicenç dels Horts, i un any més tard el grup de Falcons d’Ivars d’Urgell és constituït. El 1959 neixen els Falcons de Vilafranca del Penedès, tot i que amb un format diferent al Sokol: en lloc d’adoptar la camisa olímpica i el cinturó, utilitzen la vestimenta dels castellers (faixa, mocador i camisa), es descalcen, i s’inspiren de la tècnica castellera per executar les seves figures (manera d’enfilar-se, terminologia castellera com “carregar” i “descarregar” la construcció, l'anhel d’auto-superació, i sobretot l’afany en realitzar construccions impressionants amb molta alçada). Aquesta divergència en els objectius i la tècnica persisteix encara avui en dia en ambdues tradicions falconeres: la de Llorenç del Penedès (vessant gimnàstica, figures de petites dimensions, cinturó, sabatilles “Victòria”) i la de Vilafranca del Penedès (superació constant dels propis límits, influència castellera, faixa, descalços) que ha acabat influenciant les altres colles del territori. L’any 1972 neixen els Falcons de Vilanova i la Geltrú, colla que es va refundar l’any 1998. L’any 1973 neixen els Falcons de Sitges, i l’any 1975 els Falcons de Cubelles. L’any 1992 es crea la colla de Falcons de Sant Sadurní d’Anoia. Totes aquelles colles decideixen, des dels seus inicis, seguir el model impulsat pels Falcons de Vilafranca, és a dir el model influenciat pels castellers, amb figures altes i impressionants, amb indumentària i castellera (faixa i mocador), i amb música de gralles de timbals per a guiar les construccions. Com en el fet casteller, les dones van entrar en el fet falconer als anys 1980 (a Vilafranca l’any 1988, per exemple).

Processos i preparatius: 

La temporada dels assajos s’estén avui en dia a gairebé tot l’any, amb una pausa a l’hivern. Les colles falconeres assagen cada setmana (en general només un vespre), en un local (propi o d’una entitat que les acull), assaig que dura entre 2 i 3 hores. Abans de cada assaig i de cada actuació, fan una sessió d’estiraments i escalfaments, per tal de reduir els riscos de lesions. A banda d’aquesta preparació, s’aconsella als falcons entrenar en un gimnàs, per enfortir la seva musculatura. El cap de colla (o responsable de tècnica) va indicant les figures que han de realitzar els membres, començant per les figures de petites dimensions (dues persones), fins a les de més grans. Per a cada figura, recorda la tècnica que han de seguir (on posar els peus, les mans, com repartir el pes, quan saltar, etc) i va passant entre ells per vigilar la bona postura. Quan son figures petites, se'n realitzen vàries (però totes les mateixes) alhora, i la coordinació entre els diversos conjunts és un dels punts més importants: s’han de realitzar els mateixos passos alhora, per una qüestió estètica. Per això, la disciplina és un dels trets més característics del fet falconer: els falcons han de poder atendre una indicació immediatament, confiant plenament en el responsable, i sense prendre cap iniciativa. En certes colles (sobretot Llorenç del Penedès, que segueix un model més gimnàstic), l’assaig es realitza sense música; però en altres colles la música és imprescindible ja que és la que va guiant els falcons. A cada figura està associada una cançó particular (però aquesta associació varia segons les colles: cada colla té una cançó diferent per la mateixa figura anomenada “l’Escala”, per exemple); els falcons que pugen necessiten doncs incorporar la música pròpia a cada figura, per tal de poder realitzar amb agilitat i velocitat la figura. L’assaig segueix amb figures cada vegada més complexes, que comprenen cada vegada més falcons. Generalment, les mateixes persones ocupen els mateixos llocs en una figura, ja que es busca la millor combinació per que la construcció s’aguanti: l’objectiu és la realització de la figura, no l’entrenament individual. Per això, una persona canvia de posició en una figura concreta només si el seu físic canvia (si s’engreixa per exemple) o si un nou membre és considerat més adequat i el reemplaça; d’altra manera, els falcons mantenen el seu lloc en cada figura, especialitzant-se així i contactant perfectament amb els cossos que l’envolten (els peus damunt de les espatlles, etc.).

Per poder realitzar aquestes construccions, no només es necessita agilitat, força muscular, velocitat, equilibri, sinó que es necessita també molta confiança entre els uns en els altres. Per aquesta raó, s’organitzen diverses activitats de convivència al llarg de l’any (sopars, festes, excursions, vacances, etc) que permeten que tots els falcons d’una colla es coneguin bé entre ells.

Pel que fa a l’actuació davant d’un públic, l’arribada és ritualitzada: els falconers arriben a la plaça en fila per ordre d'alçada (els més petits davant), i es col·loquen en semicercle, de manera disciplinada. A vegades les figures es representen directament a terra, però a vegades s’han de realitzar dalt d’un escenari, per una major visibilitat. Aquest fet transforma l’activitat, ja que opera un canvi en la relació amb el públic: quan els Falcons presenten les seves figures dalt d’un escenari, passen de ser part de l’espectacle a ser l’espectacle en si.

L’actuació comença amb les figures més petites, per anar cap a les més impressionants. En silenci i amb molta disciplina, els falcons segueixen les indicacions del responsable de tècnica (o « cap de colla », depenent de cada colla), que els indica el moment exacte per començar la seva ascensió. Els guia igualment la música de les gralles i timbals, indicant el ritme necessari a cada pas. Dalt de la figura, es col·loca una criatura petita, anomenada “l’angelet”, que obre els braços com si volés, senyal que la figura està acabada. És en aquell moment que el públic aplaudeix. Seguidament, es descarrega ràpidament la figura, intentant que no caigui, seguint amb el so de les gralles. Un cop descarregada, el públic aplaudeix un altre cop, i els falcons tornen a muntar altres figures per les quals s’havien preparat. 

Dedicació: 

Des del seu origen a Txecoslovàquia i la seva implantació a Catalunya (entre altres llocs, al Penedès), els Falcons són un moviment laic, sense cap dedicació a una entitat religiosa, natural o sobrenatural. Ara bé, el seu arrelament a Catalunya s’ha fet a partir dels sectors catalanistes catòlics, i segurament per aquesta raó trobem alguna terminologia religiosa, com el nom de certes figures (retaule, Cristos) o el nen que corona la figura (“àngel” o “angelet” que es pot dir també “enxaneta”). Després de la guerra civil, les colles que es van fundar es van desmarcar dels sectors catòlics, essent completament laiques. 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

L’actuació falconera no requereix gairebé cap eina o infraestructura, ja que es basa exclusivament en construccions humanes.

La vestimenta és estrictament blanca (camisa o polo de color blanc amb l’escut de la colla i pantalons blancs) per a totes les colles. Les colles més tradicionals (Llorenç del Penedès) porten, a més, un cinturó i sabatilles “victòria”. Les altres colles (influenciades pel fet casteller) van descalces i porten una faixa de color, sovint amb un mocador del mateix color (al cap o al voltant de la faixa). Cap dels elements distintius dels Falcons pot incorporar publicitat, ja que la vestimenta és l’element que defineix la disciplina. L’ús de publicitat està permès només als elements no definitoris de la disciplina (dessuadores, samarretes, etc.) sempre i quan no es facin servir en la pròpia execució de l’activitat dels Falcons.

En els últims anys, s’ha adoptat el casc per a la canalla quan realitzen figures de gran alçada, per reduir el risc de lesions.

Les colles de falcons necessiten un lloc on assajar: un local propi, o compartit amb altres agrupacions (balls populars, etc.).

A les actuacions a les places, a vegades s’utilitza un escenari per una millor visibilitat de les figures, però aquesta infraestructura no és imprescindible per a l’activitat falconera. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Les colles de falcons són entitats amateurs, sense ànim de lucre, i gratuïtes. S’hi poden apuntar els homes, les dones i les criatures, sempre i quan no presentin dificultats per pujar en una figura.

Les figures de petites dimensions (de dos, de tres o de quatre) impliquen la combinació de dos tipus de rol dins de la figura: el “fort” (o els forts) i el “fluix”, entenent que la persona “forta” (o les persones “fortes”) aguanta l’altra que és més “fluixa” (més petita, més prima, menys forta o més jove).

Algunes colles de Falcons (Vilafranca del Penedès, per exemple) són entitats constituïdes en associacions sense ànim de lucre (amb junta directiva). Altres colles no són pròpiament associacions, sinó que depenen d’una altra entitat (és el cas de la colla de Llorenç del Penedès, que forma part de l’Ateneu “El Centre”). Això implica que no tenen junta directiva específica per a la colla de Falcons. En algunes colles, a banda de la junta directiva, existeix un(a) “cap de colla” que decideix sobre els aspectes tècnics i el calendari d’actuacions, i que és un càrrec electe (clarament adoptat de les colles castelleres). En la colla de Vilafranca del Penedès, en canvi, es va decidir eliminar aquest càrrec, per una distribució més equilibrada de les decisions. Són els membres de la junta directiva que prenen les decisions, consultant-se entre ells, i impedint així que una sola persona pugui decidir sobre el conjunt de la colla; tanmateix, existeix un “responsable de tècnica”, especialista en tècnica falconera, que explica com trepar, però no pot prendre sol les decisions.

Les diferents colles de Falcons, malgrat presentar certa rivalitat, col·laboren per al bé de totes, agrupant-se en una Federació, contractant una mateixa assegurança per a totes, o organitzant una Trobada Anual de Falcons.

Finalment, els vincles amb els Ajuntaments solen ser molt positius, ja que els recolzen, els cedeixen un lloc on assajar, els deixen llocs protagonistes en moltes festes, a vegades assumeixen certes despeses, etc. Solen establir un conveni: a canvi de poder disposar d’un local d’assaig, la colla de Falcons es compromet a tota una sèrie d’actuacions al llarg de l’any, de manera gratuïta, per a festes locals. 

Participants/Executants: 

Les colles de Falcons es composen d’homes, dones i criatures de diverses edats (a partir de 4 o 5 anys), que poden inscriure's de manera gratuïta, sense distinció de nacionalitat, corpulència, alçada o religió, sent així una entitat oberta i integradora. Tot i així, la majoria de les colles no representa la diversitat cultural de la seva localitat, malgrat la seva obertura. Es requereix un mínim de condició física per poder assumir la construcció de les figures, i sobretot molta implicació i compromís de venir a la majoria dels assajos.

Les dones van començar a integrar les colles de Falcons a finals dels anys 1980 i avui en dia representen aproximadament la meitat dels seus membres. A partir de certa edat, ja no poden ocupar posicions molt altes en les figures (per una qüestió de pes), però tampoc poden baixar en la figura (com molts homes) per falta de musculatura; tot i així, se les col·loca en posicions laterals, allargant així el seu cicle de vida en la colla. En el moment de la maternitat, s’observa un trencament que dura diversos anys, però últimament moltes falconeres tornen a la colla, portant a més la seva canalla.

Els grallers i timbalers que toquen són considerats com Falcons. És important que la colla de grallers pertanyi a la colla, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix el vincle fort i la simbiosi necessaris pel bon desenvolupament de les figures, sobretot les més complicades. Per aquesta raó, sempre són els mateixos grallers que toquen (els Falcons no acostumen a llogar colles de grallers), i per aquesta raó també se’ls considera com falcons, al mateix nivell que els que pugen.

El públic és un altre participant de l’activitat falconera, sobretot per les colles que segueixen el model vilafranquí (inspirat dels castellers, buscant l’espectacularitat). És pel públic que es busca aquesta vessant més impressionant, és per a ell que es construeixen figures molts altes i arriscades. A més, el públic participa plenament a l’activitat, creant el context festiu i l’ambient d’expectativa necessaris a les actuacions.

Finalment, trobem un últim tipus de participants, tot i que no es poden veure: els “membres col·laboradors” que paguen quotes per a recolzar els Falcons, encara que no pugin a les figures. 

Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 

La funció de les colles de Falcons és doble, amb més èmfasi sobre un dels dos aspectes segons la colla: d’una banda, es tracta de practicar una gimnàstica regular (setmanal) basada en la cooperació, l’equilibri, la cohesió, la confiança, la coordinació i la disciplina; d’una altra banda, hi ha l’objectiu de bastir construccions humanes impressionants, jugant amb l’equilibri, en el marc d’una festivitat on hi ha un públic que pot admirar la construcció. La majoria de les colles de Falcons enfoquen més aquest segon aspecte, i busquen superar els seus propis límits per poder oferir un espectacle impactant. 

Patrimoni relacionat: 

Avui en dia, els Falcons sempre inclouen música tradicional catalana, generalment amb gralles i timbals, però també amb tarota i flabiol. Durant el període franquista, les actuacions de Falcons anaven sense música, o bé acompanyades de música gravada, però després de la dictadura s’hi van vincular colles de grallers. Una norma decidida en assemblea (Federació de Colles de Falcons de Catalunya) estableix que les actuacions de Falcons només poden ser acompanyades de música tradicional catalana, o amb instruments tradicionals (es va establir aquesta norma després que alguns grups toquessin batucada per exemple).

Aquí trobem dues modalitats: la majoria de les colles de falcons disposa d’una colla de grallers pròpia, però algunes petites colles ha d’assajar sense música i ha de llogar grallers per a cada actuació en públic. En el cas de les colles de grallers (grallers i timbalers) que pertanyen a una colla de Falcons, són considerats plenament com a Falcons, el que permet desenvolupar un vincle fort amb la resta de membres. La seva música anima i guia els falcons que pugen, indicant el ritme que han d’adoptar per trepar, marcant alguns moments especials com quan “l’angelet” corona la figura, animant també la “descàrrega”. A cada figura correspon una “cançó” particular (Gener, Febrer, Toc de Falcons, etc) i cada cançó es toca únicament per aquesta figura; però el vincle figura-cançó varia per a cada colla: tot i que representen la mateixa figura (l’Escala per exemple), l’associen cadascuna a una cançó diferent. 

Salvaguarda:

Transmissió: 

La transmissió de l’activitat falconera es desenvolupa de manera pràctica, al llarg dels assajos. La captació de nous membres es realitza a través del boca a orella i de les actuacions. Antigament, no hi havia transmissió familiar: solament participaven joves, i a partir de certa edat (servei militar o casament) sortien de la colla. Però avui en dia s’observa certa transmissió familiar: els falcons (homes i dones) porten les seves criatures a la seva colla, assegurant-ne així la continuïtat.

Viabilitat / Riscos: 

L’activitat falconera sols es pot mantenir amb un nombre suficient de membres, i necessita una renovació constant (fa falta canalla per coronar la majoria de les figures). Ara bé, sembla ser que en algunes localitats, el fet casteller constitueix una competència important per als Falcons: els membres que són a la vegada falconers i castellers tenen dificultats per mantenir el compromís amb les dues colles, i donen sovint prioritat a l’actuació castellera, en  detriment de l’actuació falconera. Per aquesta raó, a Vilafranca per exemple la colla de Falcons prohibeix explícitament als seus membres ser castellers si volen seguir a la colla. També s’ha vist com, en algunes colles, gran part dels seus membres abandonaven el moviment falconer per dedicar-se exclusivament als castellers.  Per contrarestar aquesta dinàmica, cal molta difusió i promoció (campanyes de captació, demostracions a escoles, etc.), cosa que demana temps i energia, sense oblidar que l’activitat falconera és totalment gratuïta. És una tasca difícil d’assumir per a les colles a nivell individual i per això formen part de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, que s’encarrega de la preservació, promoció i difusió dels Falcons a Catalunya. Tot i així, aquestes accions conjuntes, des de la Federació, no reemplacen les accions individuals que es duen a terme (o s’haurien de dur) des de cada colla falconera en concret.

L’altre element indispensable, a banda del nombre suficient de membres i sobretot de canalla, és el públic: sense ell, l’actuació falconera (sobretot la vessant vilafranquina, la que busca l’espectacularitat) no té sentit. Però el públic no només és el destinatari principal de l’actuació, sinó que a més és el que crea el context requerit: esperant l’actuació, callant quan toca, aplaudint quan s’aconsegueix carregar la figura, comentant l’actuació, etc.

La qüestió econòmica suposa també un factor de risc, ja que és una activitat que necessita una assegurança i que suposa despeses diverses (desplaçaments, camises, cascos per a la canalla, etc.). Fins ara, les colles de Falcons es beneficien d’una subvenció de la Generalitat que els cobreix l’assegurança (a través de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya). Però aquesta subvenció està subjecta a canvis i retallades i, per aquesta raó, moltes colles prefereixen adoptar una estratègia de sostenibilitat econòmica, amb pressupostos baixos: organitzen pocs viatges, i fan regals només per a Reis a la canalla, limitant al màxim les seves despeses. Busquen contractació d’actuacions per part dels municipis, assegurant-se que la seva tarifa els cobreix totes les despeses del desplaçament. D’aquesta manera, s’asseguren que el factor econòmic no impliqui massa risc per al futur de la seva colla.

S’ha de subratllar que disposar d’un local on assajar és un dels factors més importants també per a la viabilitat de la colla, i aquesta situació depèn dels bons tractes amb l’Ajuntament de la localitat on s’ubica la colla.

Finalment, la música de les gralles i dels timbals és un element imprescindible de l’actuació falconera tal com es presenta avui, tot i que, en l’opinió de diversos falconers, les colles es podrien adaptar si en algun moment els costés trobar grallers per actuar amb ells. 

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Tot i la competència del fet casteller, les colles de Falcons consideren que la seva activitat gaudeix d’una bona vitalitat global i de força regeneració dels membres dins les colles. No contemplen el futur del fet falconer amb preocupació. Consideren que l’assoliment de diverses figures altes i arriscades han aconseguit una bona imatge mediàtica, el que ha provocat un augment del públic, element indispensable a l’activitat falconera. 

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Les mesures de protecció i difusió del fet falconer es prenen bàsicament des de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, que s’encarrega, entre altres, de fomentar i donar a conèixer els Falcons, tractar i gestionar temes comuns (com poden ser l’assegurança d’accidents de les colles o l’assegurança de responsabilitat civil), promoure l’organització de trobades de Falcons, vetllar pels elements distintius del moviment falconer, gestionar les ajudes i subvencions comunes, arxivar i salvaguardar la documentació d’interès de la pròpia disciplina o millorar la promoció i difusió del fet falconer fent ús de les xarxes socials.

La unificació de la terminologia és una de les estratègies emprades per les colles falconeres per protegir el fet falconer. Fins fa poc, cada colla anomenava les seves figures com volia, però avui en dia els estatuts de la FCFC estableixen que, quan una colla crea una nova figura (o una nova composició a partir de diverses figures), les altres colles que la vulguin construir han de conservar el nom escollit per la seva colla creadora. Per aquest objectiu, la FCFC disposa d’un catàleg de totes les figures actuals o que ja no es fan, a disposició i consulta, per tal d’evitar problemes de denominació i de millorar l’homogeneïtzació i el reconeixement de la disciplina.

Una altra estratègia de protecció del moviment falconer es basa en la seva imatge de conjunt, totalment desvinculada de qualsevol element publicitari: “l’exhibició de banderes, o elements publicitaris o distintius, sempre s’ha de regir pel principi de no ofensa, i pel principi de preservació de la identitat col·lectiva. Per aquest motiu, en qualsevol manifestació pública de la disciplina, s’ha d’evitar qualsevol element extra que desprestigiï la pròpia disciplina. Entenent que quan una de les formacions participa en un acte privat pot utilitzar l’exhibició de banderes i elements aliens, sempre i quan aquests no alterin la solemnitat de la vestimenta definitòria” (FCFC).

Finalment, hem de destacar l’organització d’una Trobada Nacional de Colles de Falcons (a l’estiu, però la data canvia cada any), en què “es dóna difusió al fet falconer com a expressió d’una part de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, en què s’aprofita per mantenir els lligams entre colles, veure noves figures, aprendre tècniques d’execució, etc” (FCFC).

Informació técnica:

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Bona participació, contacte ràpid, facilitat per realitzar la entrevista i per assistir a l’assaig.

Restricció a l'ús de dades inventariades: 
Cap.
Informants: 
Sebastià Ràfols Mitjans, Falconer de Llorenç del Penedès
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
diumenge, 20 novembre, 2016
Actualitzacions de la fitxa: 
diumenge, 20 novembre, 2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

Interpretació [ètic]:

Significació simbólica/socioeconòmica: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

El fet falconer es recolza sobre diversos valors, que són representatius per als seus membres: el treball en equip, la disciplina, l’esforç, el compromís, la cohesió social, el valor, l’equilibri, la força, el seny, la superació, la creativitat i la integració. La dimensió integradora per exemple, implica, a més de no practicar cap discriminació, garantir l’accés a la colla fins i tots als membres més desafavorits econòmicament, exempts de pagar la quota (en el cas que n’hi hagi, ja que en algunes colles els Falcons no paguen quota). Les colles falconeres són obertes a tothom independentment del nivell socioeconòmic i la manca de recursos no pot ser un impediment per a la integració a la colla. Cal subratllar que els Falcons mai han estat associats a sectors marginats i que la canalla no ha rebut mai propina per coronar les figures (com passava amb els Castellers).

Els Falcons estan associats a la seva localitat, de qui prenen el nom (Falcons de Vilafranca, Falcons de Llorenç del Penedès, etc.) i a qui representen en les seves actuacions. Malgrat això, la identificació de la població local amb els seus Falcons és encara fluixa, ja que molta gent ignora la seva existència, o prefereix acudir a les actuacions castelleres. Tot i així, en els últims anys i gràcies a molts esforços per assolir figures molt altes i arriscades, han aconseguit atreure cada vegada més públic.