Creences, festes, rituals i cerimònies

(cerca en tots els camps)

Els aplecs de Dilluns de Pasqua

Al Penedès cada any, en el marc de la celebració de la Setmana Santa, l’últim dia després del diumenge de Resurrecció o de Pasqua, com exaltació de l’inici d’un nou cicle de la naturalesa, la primavera, es celebra el dilluns de Pasqua fent un aplec o anant a un espai natural a menjar la mona.  

Alguns d’ells recuperats i altres amb continuïtat històrica són celebracions associades a l’inici d’un nou cicle anual, un moment de trencament i d'exaltació de l’entorn i de la naturalesa, i que en el calendari litúrgic succeeix després de la celebració de la Quaresma i la Setmana Santa.

Aquesta celebració al Penedès no sempre es duu a terme en forma d’aplec, alguns grups d’amics o famílies s’organitzen per anar a menjar la mona en algun espai on poder passar-hi el dia gaudint de l’entorn. En el cas dels pobles que ho continuen celebrant, mitjançant la forma d’aplec, aquest dia té uns elements en comú: el tipus d’espai, al voltant d’una ermita o en un entorn natural; la pervivència del ritual religiós representat  amb el cant dels goigs; l’existència d’un acte de comensalisme comunitari; el consum de la mona;  i finalment les sardanes o la cantada de caramelles que és un tret distintiu de la Pasqua Florida. Aquests són els elements que, amb possibles variants, caracteritzen els Aplecs del Dilluns de Pasqua al Penedès.

S’han identificat  nou espais on actualment  hi ha la celebració dels Aplecs de Pasqua. Dels diferents casos alguns són recuperats com és  l'aplec de Torrelles de Foix i altres tenen continuïtat temporal com l'aplec de Penafel. No obstant, continuen sent tots rellevants en tant permeten comprendre la implantació al Penedès d’una celebració que té com element característic anar a menjar la mona a un paratge on gaudir en comunitat de l’entorn i de l’arribada de la primavera.

Data d'inici:
Data de finalització:

El Corpus al Penedès, festa de Corpus de Sitges

La festa de Corpus és una festivitat catòlica que va ser establerta pel Papa Urbà IV l’any 1264, tot i que té els seus orígens en la pietat popular medieval. Es tracta d’una celebració per homenatjar l’Eucaristia i des dels seus orígens combina elements religiosos amb d’altres de populars. Fou a partir del segle XVIII quan van prohibir-s’hi la majoria d’elements profans, fet que va provocar cert retrocés en el seguiment de la festa.

A l’actualitat, la popularitat de què gaudeix el Corpus al Penedès és molt variable segons el municipi. En diverses localitats es pot observar l’elaboració de catifes o decoració de petits altars en espais públics, com places o carrers, així com la realització de processons i pregàries en aquests altars. Tanmateix, es tracta d’una festivitat que, en termes generals, ha anat perdent popularitat, essent responsables del seu manteniment principalment els membres actius de les parròquies. D’altra banda, també s’observa en algun cas el fenomen invers, és a dir, l’eliminació de la vessant religiosa, i per tant de la processó, però mantenint la tradició del guarniment d’espais públics pel seu valor estètic i possible reclam de visitants.

Com a referent de Corpus, en tal que festa popular i religiosa alhora, i que genera adhesió i identitat entre la població local, hi ha el Corpus de Sitges, del qual es conserva documentació relativa a la processó des del segle XVII. El punt culminant de la festa és precisament la processó, que passa pels carrers del casc antic de la ciutat, engalanats amb catifes florals. La finalitat de les catifes es embellir els espais i honorar el seguici, format, entre d’altres, per elements de cultura popular i bestiari festiu, infants que han fet la Primera Comunió en l’any en curs, el penó de la Minerva, i la Custòdia amb el seu cos de portants.

D’altra banda, aquesta celebració té la particularitat que comprèn altres activitats, que s’hi han anat incorporant en diferents períodes, com el guarniment de balcons, façanes i altres espais de la ciutat; l’Exposició Nacional de Clavells, que en el seu origen era un acte independent del Corpus i, per últim, l’Exposició de Bonsais.

Es tracta d’una celebració amb gran adhesió popular, amb participació de grups d’amics, familiars o veïns, que han anat transferint els coneixements vinculats a l’elaboració de catifes florals de generació en generació, però on també s’hi ha anat afegint entitats culturals, esportives o educatives de la ciutat, tant en l’elaboració de catifes i el seguici de la processó, com en la participació de la resta d’activitats que conformen la festa avui. La convivència entre generacions permet que cadascú aporti el seu coneixement, de manera que per part dels integrants més joves s’introdueixen les noves tecnologies en diversos procediments de la festa. D’altra banda, moltes de les activitats resten obertes a la participació del públic visitant.

Data d'inici: 18/06/2017 - 00:00
Data de finalització: 03/06/2018 - 00:00

Els Reis d'Igualada

La Festa dels Reis d’Igualada està declarada Festa Popular d’Interès Cultural (2010) i Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2016). Originària de 1899, quan per aleshores només es duia a terme la Cavalcada dels Reis, s’ha construït des de llavors una celebració centenària que es caracteritza pel compromís i el sentiment identitari de la comunitat. 

Realitzada en un període que abasta nous dies, des del 28 de desembre al 5 de gener, es constitueix en tres actes principals, on el seguici de  ses majestats és l'actuació central. Tanmateix, l'arribada de l'emissari reial i el lliurament de les cartes, ambdós protagonitzats pel Patge Faruk, han convertit aquest personatge en un element referencial de la Festa; una particularitat que distingeix i diferencia la celebració igualadina.

Data d'inici: 28/12/2017 - 00:00
Data de finalització: 05/01/2018 - 00:00
Localització: Igualada

Festa Major en honor a Sant Pau de Sant Pere de Ribes

La celebració de sant Pau a Sant Pere de Ribes,  tot i ser una advocació celebració present a altres municipis de la vegueria del Penedès,  pren un caàcter singular princpalment per la participació de la comunitat, per les transformacions sofertes i perquè manté la representació de molts dels elements propis del fet festiu penedesenc.

En el marc de les festes majors d’hivern cada any al voltant del 25 de gener, dia que es celebra la conversió de Sant Pau, es duen a terme un seguit d’actes; Pregó de Festa Major, Correfoc, “vermuth musical”, Baixada Infantil, Ballada a les masies, Cercaviles la Vigília. Tanmateix l'acte central la celebració és l’Anada i Baixada a l’ermita de sant Pau o més conegut com la Baixada de Sant Pau e ldia 25.

Documentada històricament al segle XVIII, la festa major en honor a sant Pau tradicionalment implicava la celebració d’un aplec a l’ermita de sant Pau. Un aplec on la comitiva de l’ajuntament, acompanyada d’alguns elements propis del fet festiu penedesenc com són els balls de bastons o el ball de gitanes anava fins a l’ermita on es celebrava l’ofici religiós en honor al sant i es cantaven els goigs. Després a la tarda es celebrava l’Encant de coques (documentat fins a principis del segle XX) en benefici de l’ermita i després el ball a l’esplanada. Un ball que durant gairebé tot el segle XX va ser la ballada de sardanes.

Des de l’últim quart del segle XX aquesta celebració, sense modificar-ne l’esquema principal, ha accentuat alguns elements a la vegada que ha reforçat els més importants com és la Baixada de l’ermita. Acte que s’ha reafirmat augmentant en public i sobretot en el nombre de balls participants, alguns recuperats altres introduïts per mimetisme amb els pobles veïns. Els elements festius que acompanyen i participen de l’Anada i Baixada a sant Pau convinen el foc dels diables i el Drac de tres Caps amb els gegants i un seguit de balls blancs com els balls de bastons,  cercolets, pastorets, panderos i panderetes, el ball de cintes, i també el de Gitanes amb els seus repsectius parlaments. Tots formen part d’una cercavila que ja ha actuat durant la vigília i que també en té la seva versió infantil el diumenge abans de sant Pau.

Com a festa Major s’acompanya d’actes d’oci i festius diversos com el Ball de Festa Major o els diferents sopars, esmorzars, actes i concerts, trobades de diversa índole, que les principals entitats del poble, com els Xulius o el Gerc o altres entitats organitzen a les seus locals o alguna plaça del poble.  

Data d'inici: 20/01/2018 - 00:00
Data de finalització: 25/01/2018 - 00:00
Localització: Sant Pere de Ribes

Aplecs de primavera i inici de l'estiu

En els mesos de primavera de maig i juny, tenen lloc al Penedès diversos aplecs que s’emmarquen, principalment, en el calendari litúrgic; celebracions que, en alguns casos, presenten elements característics d’assimilació i sincretisme religiós.

Independentment de la seva causa i moment temporal, el conjunt de les manifestacions es particularitza per reivindicar els valors socials i identitaris de la corresponent comunitat en una jornada i en un espai determinat on conflueixen elements naturals, culturals i/o religiosos tant materials com immaterials.  

Data d'inici:
Data de finalització:

Festa Virgen de la Puerta (comunitat peruana)

La festivitat de la Virgen de la Puerta, que té lloc a mitjan de desembre, és organitzada per l'associació del mateix nom amb seu a Vilafranca. Es celebra des de l'any 1997, primer en cases particulars, després a la basílica de Santa Maria i, finalment, a l'església de Sant Francesc. En la festa s'apleguen principalment els devots d'aquesta advocació de la Mare de Déu i la comunitat peruana resident a Vilafranca del Penedès,  també hi participa la comunitat catòlica local.

Data d'inici: 08/12/2018 - 00:00
Data de finalització: 08/12/2018 - 00:00
Localització: Vilafranca del Penedès

Festes del Mar

Les festes marineres són celebracions lligades a l’activitat marinera que històricament i fins l’actualitat s’han dut a terme a l’àrea costanera del Penedès. Aquesta activitat econòmica, molt rellevant en els dos últims segles, ha definit les relacions entre les persones i el territori, de manera que en municipis com Calafell, Vilanova i la Geltrú, Sitges o el Vendrell, en què hi ha nuclis de població tant a tocar de la platja com a l’interior, s’observen diferències socials en la població que conforma cadascun d’ells. A Calafell, de forma recent, s’han instaurat denominacions per a la població de cadascun dels nuclis; els terrossos són els qui viuen a “Calafell poble” i els popets els qui viuen a “Calafell platja”. En el cas de Vilanova i la Geltrú, el municipi es troba dividit per la via del tren, així que les persones que es troben entre la platja i la via són de platja, i els que viuen més enllà de les vies de la platja són d’interior.

Actualment, a les localitats on se celebren festes marineres, aquestes també es fan servir per promocionar turísticament el municipi.  Per a les confraries de pescadors i les associacions culturals com el Bot Salvavides fan servir aquestes festivitats per honorar la memòria dels avantpassats, en canvi, les administracions públiques veuen aquesta celebració com una manera de promocionar el municipi.

Algunes de les activitats que es desenvolupen en el context de les festes marineres són semblants a les pròpies d’una festa major com la sortida de gegants, els balls de cultura popular, els diables i correfocs, etc. Tanmateix, també hi ha activitats diferenciades com la processó per terra i per mar (segons el tram) d’imatges de la Mare de Déu del Carme o de Sant Pere, exhibicions de pesca tradicional a Vilanova i la Geltrú, mostra d’embarcacions com el Bot Salvavides de Calafell, etc.

Data d'inici: 29/06/2018 - 00:00
Data de finalització: 29/06/2018 - 00:00

Festa de Santa Llúcia de Gelida i l'escudella dels pobres

La Festa de Santa Llúcia de Gelida és una de les més antigues que es coneix i amb més continuïtat en el temps d’aquestes característiques de la vegueria del Penedès i de Catalunya. L’element principal d’aquesta festa és l’escudella dels pobres que es reparteix, un cop el mossèn ha acabat l’ofici i en fa la corresponent benedicció, davant l’església. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos, com també s’anomenen en d’altres indrets, s’emmarca dins el cicle nadalenc, ja que la festivitat de Santa Llúcia és el 13 de desembre. Però també trobem que es reparteix escudella a dos pobles més de la vegueria: Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia). En aquest cas dins el cicle de Carnaval, abans de començar el dejuni obligat de la Quaresma.

La Festa de Santa Llúcia de Gelida se celebra des de 1855 amb la única interrupció dels anys de la Guerra Civil espanyola. El format actual ha pres la forma d’una festa major, en aquest cas la d’hivern, que ha guanyat en protagonisme i repercussió social a la d’estiu (per Sant Roc). 

Data d'inici: 13/12/2018 - 00:00
Data de finalització: 13/12/2018 - 00:00

Portada de pessebres a la muntanya

Pujada del pessebre al Fitó de Miralpeix (Els Colls)

Portar un pessebre a un cim, turó o un lloc emblemàtic des d’un punt de vista paisatgístic, a les vigílies de Nadal, és una iniciativa molt arrelada a Catalunya i que agermana dues grans tradicions de la nostra cultura: l’excursionisme i el pessebrisme, tant des d’un punt de vista associatiu com familiar.

Els formats són tan diversos i variats com els promotors de cada activitat. Però s’ajusta al perfil d’aplec, on preval el component de compartir una missió en un espai i temps molt concrets. Amb el valor afegit que suposa l’esforç físic per partida doble: la pujada, caminada o ascensió i l’època de l’any, lluny dels aplecs d’estiu o primavera que celebren l’arribada del bon temps.

En definitiva, es tracta d’una activitat de grup que consisteix en fer arribar un pessebre, fins un punt prèviament escollit, i un  cop allí dipositar-lo, esmorzar o fer una petita celebració anticipada de Nadal. Si s’ha esmorzat pel camí, es canten nadales o es menja torrons o coca i es brinda amb cava. Sense oblidar de fer la fotografia de grup.

El pessebre s’ha de realitzar amb temps suficient i el trajecte es fa, preferiblement caminant. Si el lloc escollit és lluny del municipi de sortida, es fa el primer tram en cotxe o, fins i tot, en autocar. Activitats alternatives són el dinar o la celebració d’una missa.

A la vegueria del Penedès hi trobem una colla d’entitats o grups que organitzen activitats d’aquest tipus. Són entitats excursionistes de Vilafranca del Penedès, Igualada, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Llorenç del Penedès i Subirats. També hem documentat casos de grups d’amics que ho fan sense cap suport associatiu al darrera, com els Amics del Gafarró de Sitges.

Data d'inici: 01/12/2018 - 00:00
Data de finalització: 31/12/2018 - 00:00

Les Festes dels Barris de Sant Sadurní d'Anoia

Festes dels barris. Catifa i banda dels barris

Sant Sadurní d’Anoia celebra durant vuit dies les Festes dels Barris, una manifestació festiva vinculada a la vuitada del Corpus, protagonitzada pels barris Ajuntament, Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval, en aquest ordre.

Manifestació d’origen religiós, si bé actualment  presenta un marcat caràcter lúdic i festiu, cadascun dels set barris duu a terme un conjunt d’activitats que responen a un mateix esquema - tronada d’inici, xocolatada popular, castell de focs d’artifici, ballada de sardanes i, l’endemà, el rengle - que es caracteritza, per l’alta implicació i participació de la comunitat veïnal, tant en l’organització, com en la mateixa celebració.

Sense poder-ne datar el seu origen històric, però llargament arrelades en la memòria oral, les Festes dels Barris de Sant Sadurní representen una de les celebracions més populars del municipi.

Cada un dels barris es distingeix per alguna singularitat: el barri Ajuntament té el rengle anomenat dels Confits; el barri Sant Antoni construeix i fa desfilar una carrossa; el barri Montserrat fa el rengle al migdia (com el de l’Església a diferencia dels altres que el fan a la tarda); el barri Església fa catifes de flors als carrers; el barri Diputació construeix una falla; el barri Cavallers en el seu rengle els homes porten barrets de copa i fa una representació amb bromes que dedica al barri Raval; finalment aquest darrer barri, el Raval, durant el rengle també fa una representació de bromes cap el barri Cavallers.

Data d'inici:
Data de finalització:
Localització: Sant Sadurní d'Anoia

Pàgines