Creences, festes, rituals i cerimònies

(cerca en tots els camps)

Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs

A Vilanova i la Geltrú, una de les festes assenyalades del calendari festiu és la celebració, cada 17 gener, dels Tres Tombs en honor a sant Antoni Abat. És la relació de la imatge de sant Antoni Abat amb els orígens de la ciutat el que estableix aquest lligams i part del valor comunitari de la celebració. Una celebració que consta de diferents actes, on no hi pot faltar el definit per la litúrgia catòlica, amb un ofici el dia 17 de gener en honor a sant Antoni Abat, i a la vegada, el més atractiu pel públic: la celebració dels tres tombs i la benedicció dels animals de peu rodó. Activitats que, en el marc de les festes patronals i en el context dels Tres Tombs, s’acompanyen d’actes més lúdics i festius, com els balls de gegants o la cercavila.

L’acte central de la celebració dels Tres Tombs és observar el seguici dels participants que fan dues voltes pels carrers de Vilanova, amb la corresponent benedicció dels equins a l’inici del recorregut, a la plaça de Sant Antoni. El seguici és de dues hores i mitja aproximadament. Durant aquest temps es veuen diferents races de cavalls, burros i mules; al mateix temps es poden contemplar diversos models de carros i de carruatges engalanats i carregats segons el secret professional. Algunes de les persones que participen com a espectadors de la festa conversen sobre com era en altres èpoques la feina i la seva duresa, de manera que els Tres Tombs són una celebració a la vegada que serveixen per rememorar i mantenir activa la memòria relacionada amb l’àmbit agrari i del transport.

 

Data d'inici: 17/01/2017 - 00:00
Data de finalització: 17/01/2017 - 00:00
Localització: Vilanova i la Geltrú

Festes majors d'hivern de Sant Sebastià

Sant Sebastià, a la vegueria del Penedès, és copatró d’algunes de les parròquies, cosa que ha donat lloc a les seves festes d’hivern, de molta antiguitat, i que actualment amb diverses tipologies festives. Aquestes poblacions són Copons i Òdena a l’Anoia, Cunit i Masarbonès (Masllorenç) al Baix Penedès, Olesa de Bonesvalls, el Pla del Penedès, Pontons, Sant Llorenç d’Hortons i Vilafranca del Penedès a l’Alt Penedès.

A Copons, a Olesa de Bonesvalls, al Pla del Penedès, a  Pontons i a Sant Llorenç d’Hortons l’acte principal, en el sentit de tradició, és l’ofici religiós, amb el vot del poble i el cant de goigs; a Cunit hi predomina el foc, amb l’actuació de diables i dracs, amb l’emplaçament de traques...; a Vilafranca del Penedès és redueix a un acte simbòlic davant la font de Sant Sebastià; a Masarbonès, nucli de Masllorenç, ho celebren amb un sopar al seu local social; mentre que a Òdena, omple tot un matí de diumenge, tenint caràcter de fira.

L'amplia representació de Sant Sebastià com a copatró de nou de les esglésies parroquials pendesenques (deu, si hi sumem el patronatge que exerceix a l'església de Sant Sebastià dels Gorgs, en terme d'Avinyonet del Penedès, tot i que la festa major que s'hi celebrava s'ha extingit), possiblement es deu a la importància que en l'època medieval és donava a la salut o al gauriment de malalties, donat el poc desenvolupament de la medicina. Un dels recursos era invocar a un sant o santa, i sant Sebastià és un dels que simbolitza aquest poder de guarir. 

Data d'inici: 26/01/2017 - 00:00
Data de finalització: 20/02/2017 - 00:00

La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui

Encesa de Candeles a la Tossa de Montbui

La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui és una diada commemorativa i religiosa que reuneix les festes, molt seguides al calendari religiós, d'aquests dos sants (respectivament el 2 i el 3 de febrer) el diumenge de febrer més proper a aquestes dates. La celebració d'aquest ritual tal i com s'ha establert a la Tossa de Montbui es configura amb la inauguració d'una exposició a l'espai d'informació turística de l'indret, la celebració de la missa dedicada a aquests dos sants i la benedicció de la fruita i els aliments amb l'acompanyament de la coral de Santa Maria d'Igualada, la donació d'una almosta d'avellanes a tots els participants a la sortida de l'ermita, i la rifa d'algun producte, normalment alimentari. La festa continua tenint un seguiment important a dia d'avui encara que la majoria dels seus participants són persones grans i els néts i netes que els acompanyen. 

Data d'inici: 05/02/2017 - 00:00
Data de finalització: 05/02/2017 - 00:00

Els Tres Tombs d'Igualada

La Festa dels Tres Tombs d’Igualada està organitzada per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, una associació molt activa en tot allò que fa referència a aquesta festa i al seu patró, sant Antoni Abat.

La festivitat dels Tres Tombs d’Igualada està constituïda per diversos actes, alguns d’ells són oberts a tota la població, com l’ofici en honor al sant o els Tres Tombs que tenen lloc pels carrers de la ciutat. Es tracta d’una celebració, la finalitat originària de la qual era la salvaguarda dels animals de tir, de lesions o malalties que impedissin poder-los dedicar a tasques agrícoles o de transport, i és que, de fet, aquests animals eren de gran rellevància en termes econòmics per tal de desenvolupar determinades feines més eficientment. Aquesta protecció es procurava a través de la benedicció dels animals.

Actualment, l’ús d’equins per al treball agrícola o de transport no es produeix, tanmateix el ritual dels Tres Tombs i la benedicció s’ha mantingut. Així, doncs, l’acte central d’aquesta festivitat consisteix en fer tres voltes per determinats carrers d’Igualada, seguint un recorregut establert, amb els animals i els carros. Quan finalitza l’última volta, un dels mossens de la ciutat beneeix els animals. Actualment, aquesta festa es manté com un record de la manera de viure i de fer dels avantpassats.

En el context dels Tres Tombs, però, també hi ha altres actes que resten reservats als socis i sòcies de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, com dinars de germanor, viatges per Catalunya, o activitats per al desenvolupament posterior de la festa, com la tria dels Banderers o de la Pubilla.

Als Tres Tombs d’Igualada  s’hi poden veure carros representatius de diverses activitats productives que es duien a terme entre el segle XIX i la primera meitat del XX, com la diligència, el carro de bigues o el de la palla. A més, la celebració igualadina conté diversos elements diferenciadors respecte d'altres Tres Tombs de la vegueria com són el llançament de caramels des d’algun dels carros o la participació d’una pubilla i dues dames d'honor a la festa.

Data d'inici: 22/01/2017 - 00:00
Data de finalització: 22/01/2017 - 00:00
Localització: Igualada

Festes de Sant Pau al Penedès

Versots dels diables de Sant Pau d'Ordal

Les festes de Sant Pau se celebren als municipis i ermites del Penedès que estan dedicades al sant. Aquestes celebracions poden ser festes majors com és el cas de Sant Pau d'Ordal, aplecs com el de l'ermita de Sant Pau de Vilafranca o celebracions combinades com són les de les festes de Sant Pau a Sant Pere de Ribes, que fusiona la tradició de la festa major amb la dels aplecs a l'ermita de Sant Pau. A més, hi ha d'altres municipis del Penedès que dediquen misses al sant, com és el cas de Gelida, que celebra una diada al castell.

La Festa Major de Sant Pau d'Ordal i la Festa Major de Sant Pau de Sant Pere de Ribes són les dues principals festes majors d'hivern dedicades a Sant Pau que se celebren al Penedès. En el cas de Sant Pau d'Ordal, es celebra la conversió del Sant Pau del 25 de gener com la seva Festa Major única. El programa de la festa consisteix en un conjunt d'actes comú a les festes majors penedesenques i la Catalunya meridional: lectura de pregó, esmorzar, cercaviles i balls de focs, versots dels diables, balls de festa major i misses dedicades al sant.

L'aplec a l'ermita de Sant Pau a Vilafranca també és una celebració anual en honor a Sant Pau. El culte i devoció al sant data en aquest indret de més de set-cents anys d'antiguitat registrada i, encara que és la base de la celebració, la participació religiosa no hi és imprescindible, atès que avui en dia l'aplec ha adquirit un caràcter més festiu. La celebració compta amb una missa musicada, balls tradicionals, la participació d'una coral, vermut popular i el joc de la cucanya per als més joves que es fan a l'aire lliure davant de l'ermita.

Un dels altres indrets identificats on hi ha actes en honor a Sant Pau, és a Gelida, concretament al Castell de Gelida. La Diada de Sant Pau al Castell de Gelida té com acte central la celebració d'un acte religiós en honor a la imatge del sant, una missa cantada, acompanyada  d'un cor Parroquial el qual interpreta uns goigs dedicats als Sants Reis originals del Dr. Melcior Cole i es manté el consum del Tortell de Sant Pau.

Finalment, hi ha el cas de Sant Pere de Ribes. A Ribes la festa de Sant Pau també és coneguda com a Festa Major d'Hivern, recull la tradició dels aplecs a l'ermita de Sant Pau i les cercaviles i els balls populars. El dia del copatró, l'anada i baixada de l'ermita de Sant Pau són l'esdeveniment principal de la festa, acte en què els balls populars fan el seguici pels camins de terra entre vinyes,  fins a arribar a l'ermita de Sant Pau, lloc que és l'origen de la festa que abans era un aplec. Atesa la singularitat d'aquesta festa major, té la seva pròpia fitxa a l'inventari.

Data d'inici:
Data de finalització:

Els aplecs de Dilluns de Pasqua

Al Penedès cada any, en el marc de la celebració de la Setmana Santa, l’últim dia després del diumenge de Resurrecció o de Pasqua, com exaltació de l’inici d’un nou cicle de la naturalesa, la primavera, es celebra el dilluns de Pasqua fent un aplec o anant a un espai natural a menjar la mona.  

Alguns d’ells recuperats i altres amb continuïtat històrica són celebracions associades a l’inici d’un nou cicle anual, un moment de trencament i d'exaltació de l’entorn i de la naturalesa, i que en el calendari litúrgic succeeix després de la celebració de la Quaresma i la Setmana Santa.

Aquesta celebració al Penedès no sempre es duu a terme en forma d’aplec, alguns grups d’amics o famílies s’organitzen per anar a menjar la mona en algun espai on poder passar-hi el dia gaudint de l’entorn. En el cas dels pobles que ho continuen celebrant, mitjançant la forma d’aplec, aquest dia té uns elements en comú: el tipus d’espai, al voltant d’una ermita o en un entorn natural; la pervivència del ritual religiós representat  amb el cant dels goigs; l’existència d’un acte de comensalisme comunitari; el consum de la mona;  i finalment les sardanes o la cantada de caramelles que és un tret distintiu de la Pasqua Florida. Aquests són els elements que, amb possibles variants, caracteritzen els Aplecs del Dilluns de Pasqua al Penedès.

S’han identificat  nou espais on actualment  hi ha la celebració dels Aplecs de Pasqua. Dels diferents casos alguns són recuperats com és  l'aplec de Torrelles de Foix i altres tenen continuïtat temporal com l'aplec de Penafel. No obstant, continuen sent tots rellevants en tant permeten comprendre la implantació al Penedès d’una celebració que té com element característic anar a menjar la mona a un paratge on gaudir en comunitat de l’entorn i de l’arribada de la primavera.

Data d'inici:
Data de finalització:

El Corpus al Penedès, festa de Corpus de Sitges

La festa de Corpus és una festivitat catòlica que va ser establerta pel Papa Urbà IV l’any 1264, tot i que té els seus orígens en la pietat popular medieval. Es tracta d’una celebració per homenatjar l’Eucaristia i des dels seus orígens combina elements religiosos amb d’altres de populars. Fou a partir del segle XVIII quan van prohibir-s’hi la majoria d’elements profans, fet que va provocar cert retrocés en el seguiment de la festa.

A l’actualitat, la popularitat de què gaudeix el Corpus al Penedès és molt variable segons el municipi. En diverses localitats es pot observar l’elaboració de catifes o decoració de petits altars en espais públics, com places o carrers, així com la realització de processons i pregàries en aquests altars. Tanmateix, es tracta d’una festivitat que, en termes generals, ha anat perdent popularitat, essent responsables del seu manteniment principalment els membres actius de les parròquies. D’altra banda, també s’observa en algun cas el fenomen invers, és a dir, l’eliminació de la vessant religiosa, i per tant de la processó, però mantenint la tradició del guarniment d’espais públics pel seu valor estètic i possible reclam de visitants.

Com a referent de Corpus, en tal que festa popular i religiosa alhora, i que genera adhesió i identitat entre la població local, hi ha el Corpus de Sitges, del qual es conserva documentació relativa a la processó des del segle XVII. El punt culminant de la festa és precisament la processó, que passa pels carrers del casc antic de la ciutat, engalanats amb catifes florals. La finalitat de les catifes es embellir els espais i honorar el seguici, format, entre d’altres, per elements de cultura popular i bestiari festiu, infants que han fet la Primera Comunió en l’any en curs, el penó de la Minerva, i la Custòdia amb el seu cos de portants.

D’altra banda, aquesta celebració té la particularitat que comprèn altres activitats, que s’hi han anat incorporant en diferents períodes, com el guarniment de balcons, façanes i altres espais de la ciutat; l’Exposició Nacional de Clavells, que en el seu origen era un acte independent del Corpus i, per últim, l’Exposició de Bonsais.

Es tracta d’una celebració amb gran adhesió popular, amb participació de grups d’amics, familiars o veïns, que han anat transferint els coneixements vinculats a l’elaboració de catifes florals de generació en generació, però on també s’hi ha anat afegint entitats culturals, esportives o educatives de la ciutat, tant en l’elaboració de catifes i el seguici de la processó, com en la participació de la resta d’activitats que conformen la festa avui. La convivència entre generacions permet que cadascú aporti el seu coneixement, de manera que per part dels integrants més joves s’introdueixen les noves tecnologies en diversos procediments de la festa. D’altra banda, moltes de les activitats resten obertes a la participació del públic visitant.

Data d'inici: 18/06/2017 - 00:00
Data de finalització: 03/06/2018 - 00:00

Els Reis d'Igualada

La Festa dels Reis d’Igualada està declarada Festa Popular d’Interès Cultural (2010) i Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2016). Originària de 1899, quan per aleshores només es duia a terme la Cavalcada dels Reis, s’ha construït des de llavors una celebració centenària que es caracteritza pel compromís i el sentiment identitari de la comunitat. 

Realitzada en un període que abasta nous dies, des del 28 de desembre al 5 de gener, es constitueix en tres actes principals, on el seguici de  ses majestats és l'actuació central. Tanmateix, l'arribada de l'emissari reial i el lliurament de les cartes, ambdós protagonitzats pel Patge Faruk, han convertit aquest personatge en un element referencial de la Festa; una particularitat que distingeix i diferencia la celebració igualadina.

Data d'inici: 28/12/2017 - 00:00
Data de finalització: 05/01/2018 - 00:00
Localització: Igualada

Festa Major en honor a Sant Pau de Sant Pere de Ribes

La celebració de sant Pau a Sant Pere de Ribes,  tot i ser una advocació celebració present a altres municipis de la vegueria del Penedès,  pren un caàcter singular princpalment per la participació de la comunitat, per les transformacions sofertes i perquè manté la representació de molts dels elements propis del fet festiu penedesenc.

En el marc de les festes majors d’hivern cada any al voltant del 25 de gener, dia que es celebra la conversió de Sant Pau, es duen a terme un seguit d’actes; Pregó de Festa Major, Correfoc, “vermuth musical”, Baixada Infantil, Ballada a les masies, Cercaviles la Vigília. Tanmateix l'acte central la celebració és l’Anada i Baixada a l’ermita de sant Pau o més conegut com la Baixada de Sant Pau e ldia 25.

Documentada històricament al segle XVIII, la festa major en honor a sant Pau tradicionalment implicava la celebració d’un aplec a l’ermita de sant Pau. Un aplec on la comitiva de l’ajuntament, acompanyada d’alguns elements propis del fet festiu penedesenc com són els balls de bastons o el ball de gitanes anava fins a l’ermita on es celebrava l’ofici religiós en honor al sant i es cantaven els goigs. Després a la tarda es celebrava l’Encant de coques (documentat fins a principis del segle XX) en benefici de l’ermita i després el ball a l’esplanada. Un ball que durant gairebé tot el segle XX va ser la ballada de sardanes.

Des de l’últim quart del segle XX aquesta celebració, sense modificar-ne l’esquema principal, ha accentuat alguns elements a la vegada que ha reforçat els més importants com és la Baixada de l’ermita. Acte que s’ha reafirmat augmentant en public i sobretot en el nombre de balls participants, alguns recuperats altres introduïts per mimetisme amb els pobles veïns. Els elements festius que acompanyen i participen de l’Anada i Baixada a sant Pau convinen el foc dels diables i el Drac de tres Caps amb els gegants i un seguit de balls blancs com els balls de bastons,  cercolets, pastorets, panderos i panderetes, el ball de cintes, i també el de Gitanes amb els seus repsectius parlaments. Tots formen part d’una cercavila que ja ha actuat durant la vigília i que també en té la seva versió infantil el diumenge abans de sant Pau.

Com a festa Major s’acompanya d’actes d’oci i festius diversos com el Ball de Festa Major o els diferents sopars, esmorzars, actes i concerts, trobades de diversa índole, que les principals entitats del poble, com els Xulius o el Gerc o altres entitats organitzen a les seus locals o alguna plaça del poble.  

Data d'inici: 20/01/2018 - 00:00
Data de finalització: 25/01/2018 - 00:00
Localització: Sant Pere de Ribes

Aplecs de primavera i inici de l'estiu

En els mesos de primavera de maig i juny, tenen lloc al Penedès diversos aplecs que s’emmarquen, principalment, en el calendari litúrgic; celebracions que, en alguns casos, presenten elements característics d’assimilació i sincretisme religiós.

Independentment de la seva causa i moment temporal, el conjunt de les manifestacions es particularitza per reivindicar els valors socials i identitaris de la corresponent comunitat en una jornada i en un espai determinat on conflueixen elements naturals, culturals i/o religiosos tant materials com immaterials.  

Data d'inici:
Data de finalització: