Cerca Recursos Documentals

Llistat d'uns vuitanta-cinc espècies de peix d'interès pesquer, amb el seu corresponen nom científic (llatí)

Després d'anomenar modalitats o arts de pesca desaparegudes entre els anys 20 i 30 del segle XX (soltes, palangre, perrussar, vaca a mans, encesa, rall), en descriu una d'elles també desapareguda per la mateixa època, el sardinal.

Escandallar per conèixer la profunditat de la mar i el tipus de fons ha estat sempre important per a l'activitat pesquera, tant per evitar accidents (perdre la xarxa, embarrancar) com per millorar la pesca o, simplement per ancorar adequadament. L'article explica la forma primitiva d'escandallar de les diferents arts de pesca així com la seva evolució històrica a la platja de Vilanova. Les dades de profunditat dels fons i el dibuix de la geografia d'aquests fons eren altres elements que els patrons s'anotaven a les seves llibretes a més de les senyes.

L'article ens parla de les primeres botigues a la platja de Vilanova, al segle XVI, habitades generalment per pescadors forasters i de com la vila els obligava a vendre peix a les seves places els dies de quaresma a canvi d'oferir-los seguretat contra els moros i ajuda contra els naufragis. Es pescava a l'ham i al palangre i amb xarxa (artet, almadrava), apareixen els sardinals al segle XVII i les parelles de bou forasteres, de Barcelona i de Tarragona, al XVIII, que van ocasionar conflicte amb els pescadors locals.

Anuncia la propera instal·lació d'un escull a les platges de Vilanova er protegir el "brut". Diu que a Calafell se'n va instal·lar un l'any 1987. Parla del tipus de mòduls que constituiren dit escull i de la participació dels pescadors artesanals a l'hora d'escollir el lloc que es convertirà en un viver repoblador de peixos.

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Explica set aspectes o caractrístiques del llenguatge mariner tot exposant exemples; tmbé exposa el vocbulari de les parts d'un bastiment.

Resum de la conferència que Eugeni Giralt va impartir a les Jornades de Cultura Marítima de Vilanova i la Geltrú, el juliol de 1993.

L'extracció de sorra davant de Sitges i Vallcarca per regenerar les platges al sud de Vilanova (Cubelles, Cunit, Calafell, Coma-ruga, etc.) també significa l'eliminació de les algues (posidònia) de la zona i que són beneficioses per a la vida de les espècies pesqueres.

Les praderies de posidònia (alguers o bruts) han disminuït a tota el Mediterrani els últims 30 anys. N'apunta les causes: a) Els abocaments d'aigües residuals i industrials que fan augmentar les marees roges, enterboleixen les aigües costaneres i porten contaminants; b) Les agressions mecàniques (extraccióo de sorres); c) Les arts de pesca (arrosegaments i gabies almegeres); d) els ancoraments de les embarcacions esportives.