Cerca Recursos Documentals

Ús de les carboneres, les barraques i els marges. Llocs d'aigua: pous, planaques, safrejos i fonts.

Narracions que dibuixen les vivències de l'autor relacionades amb la vida i costums de Sant Jaume dels Domenys. Incorpora també un petit diccionari de vocabulari vinyeter.

Audiovisual que proposa descobrir el Baix Penedès a través dels sentits i les sensacions que desgrana cada un dels racons, persones, fets, olor, gustos i costums propis.

Destaca el capítol dedicat al conreu de la vinya a Sant Martí Sarroca. També fa referència a l'associacionisme del poble.

Els capítols d’aquest volum de la Història Agrària dels Països Catalans dels segles moderns se centren tant en l’observació de les continuïtats com en la identificació dels canvis. S’hi examinen les conjuntures seculars, les transformacions dels conreus i de les tècniques (amb atenció especial a la vinya i el vi) i les estructures socials. Els autors distingeixen tres conjuntures en el transcurs dels segles XVI al XVIII. A finals del XV i inicis del XVI s’identifica un moviment expansiu en termes demogràfics i productius que es prolonga fins al final de la dècada del 1580. Els guanys vegetatius de la població, encavalcats amb l’ajut decisiu de la immigració, col·laboren en la reconstrucció de es bases agràries d’una producció en què la rotació biennal i els cereals són arreu encara hegemònics i les novetats socials i productives escasses. El període 1580-1680 és reconegut com una fase històrica ambivalent en què la crisi es combina amb les transformacions. Els canvis en les estructures socials precediren les novetats agràries i les diferències entre els territoris catalans rauen en bona part en el distint paper que la noblesa o els sectors urbans tenen en les relacions socials agràries, en les quals la pagesia tendeix a erosionar la renda feudal. Arreu, però, l’endeutament per raons privades o fiscals engendra diferenciació social. El segle XVIII es veu com el segle de l’expansió i la formació del mercat, però també com la culminació i final d’un model de creixement. A Catalunya permeté la formació de xarxes protoindustrials i al País Valencià la formació d’una agricultura intensiva totalment comercialitzada.

Història documentada i oral sobre els Gegants de Vilafranca. Descriu la vessant històrica, literària, musical i tècnica.

L'Agrupació de Balls Populars de Les Cabanyes" enregistra els balls populars i la Festa Major del poble, l'any 2006.

Inclou dos capítols dedicats a les festes i entitats de Banyeres del Penedès. Parla de la Festa dels Tres Tombs, de les festes nadalenques i les festes de Setmana Santa de Banyeres del Penedès.

La fundació Àngels Garriga de Mata ha ideat la col·lecció "Contes del Penedès", que abasta des de la prehistòria fins a l'època més recent. Els personatges penedesencs que hi apareixen són reals o tenen una base real. En aquest conte es fa referència a Na Guilia de Banyeres, nom que porta la geganta de Banyeres del Penedès.

Catalogació de les danses  del Baix Penedès i del Tarragonès.