Cerca Recursos Documentals

Informació relativa al procés d'elaboració del vi.

El llibre fa referèncie a les torrades de Carnestoltes, a les festes i tradicions del poble, al Centre i el Casino i al conreu de la vinya del Pla del Penedès.

Ús de les carboneres, les barraques i els marges. Llocs d'aigua: pous, planaques, safrejos i fonts.

Narracions que dibuixen les vivències de l'autor relacionades amb la vida i costums de Sant Jaume dels Domenys. Incorpora també un petit diccionari de vocabulari vinyeter.

Audiovisual que proposa descobrir el Baix Penedès a través dels sentits i les sensacions que desgrana cada un dels racons, persones, fets, olor, gustos i costums propis.

Destaca el capítol dedicat al conreu de la vinya a Sant Martí Sarroca. També fa referència a l'associacionisme del poble.

Els capítols d’aquest volum de la Història Agrària dels Països Catalans dels segles moderns se centren tant en l’observació de les continuïtats com en la identificació dels canvis. S’hi examinen les conjuntures seculars, les transformacions dels conreus i de les tècniques (amb atenció especial a la vinya i el vi) i les estructures socials. Els autors distingeixen tres conjuntures en el transcurs dels segles XVI al XVIII. A finals del XV i inicis del XVI s’identifica un moviment expansiu en termes demogràfics i productius que es prolonga fins al final de la dècada del 1580. Els guanys vegetatius de la població, encavalcats amb l’ajut decisiu de la immigració, col·laboren en la reconstrucció de es bases agràries d’una producció en què la rotació biennal i els cereals són arreu encara hegemònics i les novetats socials i productives escasses. El període 1580-1680 és reconegut com una fase històrica ambivalent en què la crisi es combina amb les transformacions. Els canvis en les estructures socials precediren les novetats agràries i les diferències entre els territoris catalans rauen en bona part en el distint paper que la noblesa o els sectors urbans tenen en les relacions socials agràries, en les quals la pagesia tendeix a erosionar la renda feudal. Arreu, però, l’endeutament per raons privades o fiscals engendra diferenciació social. El segle XVIII es veu com el segle de l’expansió i la formació del mercat, però també com la culminació i final d’un model de creixement. A Catalunya permeté la formació de xarxes protoindustrials i al País Valencià la formació d’una agricultura intensiva totalment comercialitzada.

El llibre que teniu a les mans s'hi aplega una selecció de les músiques que al llarg de tres dècades el cantautor penedesenc Paton Soler ha escrit per a les festes de la seva comarca. Musiques per a gralla que mostren la vitalitat dels seguicis festius d'aquesta comarca i que conformen un corpus d'obres molt adequat per a introduir qualsevol jove en les tècniques bàsiques de la gralla. (Text de Joan Cuscó i Clarasó)

Fa referència a la introducció del flabiol al Ball de Bastons. Conté la biografia de Pau Orpí Gili (1873-1941) i Anton Orpí Gili (1887-1962) de Sant Llorenç d'Hortons

Història del Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès. Descriu la vessant històrica, literària, musical i tècnica del ball.