Cerca Recursos Documentals

Malgrat el títol explica  més de les "soltes" la pesca de les nanses, mitjançant dues anècdotes de pesquera de 1941. La xarxa de soltes era llavors de cànem. En aquella època també es practicava o s'anava al parrussà, a la sípia, als voleros, al tresmall i al palangró, totes elles anomenades "oficis petits".

Després d'endinsar-se científicament en els conceptes de l'ecologia en general passa a descriure les característiques del mar de Vilanova (des del Peu de l'Areny a Castelldefels a Punta Plomera a Rod de Berà) en quan a fons i geografia sotaiguada per dir quins són els principals peixos que s'hi pesquen en cada una de les zones.

Malgrat que no es tracti de barques artesanals sinó d'una llum i d'un petit arrossegament, ens il·lustra -a banda d'aportar les seves històries somerament- de dues formes de morir d'una barca, per desballestament en drassanes o per enfonsament al mar passant així a ser un biòtop.

Totes les immigracions produïdes (de pescadors s'entén) procedeixen del sud. La primera que remarca, del segle XIX eren pescadors i les seves famílies procedents d'Altafulla, Tarragona, Cambrils... Els anys vint del XX hi passaren molts procedents d'Alacant (Vilajoiosa, Benidorm, Altea) però per curtes temporades, sense acabar d'establir-s'hi. La segona i més important va ser a conseqüència del conflicte social produït per la fundació del Pòsit de Vilanova, i foren els caleros, la gent procedent de l'Ametlla de Mar els seus protagonistes. La tercera, ja després de la guerra civil, la procedent d'altres contrades espanyoles, sobretot d'Andalusia.

Article de caràcter científic sobre la vida de la tonyina i que dedica unes paraules per dir que a Vilanova i la Geltrú hi ha unes sis barques que es dediquen a pescar-la, sigui amb nanses o palangre o amb almadrava.

Els anys 50, abans de la construcció del port de Vilanova, el fum dels trens, les xemeneies de les fàbriques de Barcelona i de les fàbriques de ciment (Vallcarca, la Griffi de Vilanova), els camions, les fàbriques de paper del Prat... contaminaven  l'atmòsfera, el mar quedava blanc i contaminat, no es veia la costa. Els rius baixaven plens de bosses, de plàstics... Ara, en canvi, després de 50 anys, tot és net. Una barca es dedica a netejar les aigües i port en terra deixalles i brutícia.

Evoca la vida i les tasques dels pescadors abans de disposar del port, que en dies de mal temps no podien descarregar la pesquera i havien d'anar a vendre a Barcelona o a Tarragona. Explica la construcció del port i les diferents millores que ha suposat pel món de la pesca.

Explica la demarcació marítimo-pesquera de Vilanova des d'una perspectiva històrica i la lluita el 1966 per conservar-la donat que quedava per llei modificada, ja que aquesta la feia coincidir amb les províncies, i per tant perdien els caladors calafellencs, així com els representants dels pescadors de Calafell a la Junta de Pesca. Entre d'altres arguments per conservar els seu àmbit consuetudinari, i per tant, poder pescar fins a Punta Barona (Roda de Berà), hi havia el fet que els pescadors de Calafell tinguessin base i amarra al port de Vilanova.

Mostra l'evolució contextualitzada del nombre de barques de pesca, des de 1886 i fins el 1999.

Notes històriques sobre l'operació de treure les barques a la platja de Vilanova, des de 1885 a 1903.