Cerca Recursos Documentals

L'article ens parla de les primeres botigues a la platja de Vilanova, al segle XVI, habitades generalment per pescadors forasters i de com la vila els obligava a vendre peix a les seves places els dies de quaresma a canvi d'oferir-los seguretat contra els moros i ajuda contra els naufragis. Es pescava a l'ham i al palangre i amb xarxa (artet, almadrava), apareixen els sardinals al segle XVII i les parelles de bou forasteres, de Barcelona i de Tarragona, al XVIII, que van ocasionar conflicte amb els pescadors locals.

Anuncia la propera instal·lació d'un escull a les platges de Vilanova er protegir el "brut". Diu que a Calafell se'n va instal·lar un l'any 1987. Parla del tipus de mòduls que constituiren dit escull i de la participació dels pescadors artesanals a l'hora d'escollir el lloc que es convertirà en un viver repoblador de peixos.

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Explica set aspectes o caractrístiques del llenguatge mariner tot exposant exemples; tmbé exposa el vocbulari de les parts d'un bastiment.

Resum de la conferència que Eugeni Giralt va impartir a les Jornades de Cultura Marítima de Vilanova i la Geltrú, el juliol de 1993.

L'extracció de sorra davant de Sitges i Vallcarca per regenerar les platges al sud de Vilanova (Cubelles, Cunit, Calafell, Coma-ruga, etc.) també significa l'eliminació de les algues (posidònia) de la zona i que són beneficioses per a la vida de les espècies pesqueres.

Les praderies de posidònia (alguers o bruts) han disminuït a tota el Mediterrani els últims 30 anys. N'apunta les causes: a) Els abocaments d'aigües residuals i industrials que fan augmentar les marees roges, enterboleixen les aigües costaneres i porten contaminants; b) Les agressions mecàniques (extraccióo de sorres); c) Les arts de pesca (arrosegaments i gabies almegeres); d) els ancoraments de les embarcacions esportives.

Important pel vocabulari i les expressions pròpies del llenguatge mariner; aporta la definició de les paraules emprades més difícils d'interpretar.

Malgrat el títol explica  més de les "soltes" la pesca de les nanses, mitjançant dues anècdotes de pesquera de 1941. La xarxa de soltes era llavors de cànem. En aquella època també es practicava o s'anava al parrussà, a la sípia, als voleros, al tresmall i al palangró, totes elles anomenades "oficis petits".

Després d'endinsar-se científicament en els conceptes de l'ecologia en general passa a descriure les característiques del mar de Vilanova (des del Peu de l'Areny a Castelldefels a Punta Plomera a Rod de Berà) en quan a fons i geografia sotaiguada per dir quins són els principals peixos que s'hi pesquen en cada una de les zones.