Cerca Recursos Documentals

Aquest article analitza el paper jugat pel cooperativisme vitivinícola en la modernització tecnològica i productiva i en els canvis socials que hi estan associats, en l'àmbit territorial del Penedès durant el període 1960-2002. L'estratègia triada per aproximar-se al fenomen que es pretén estudiar ha consistit en centrar l'atenció en un determinat model cooperatiu vitivinícola, el de les entitats més potents de la zona com són CEVlPE i COVlDES, i en contextualitzar degudament la trajectòria d'aquestes entitats en el marc històric de les grans transformacions socioeconòmiques que ha viscut el món vitivinícola català durant la segona meitat del segle XX i els primers anys del segle XXI.

Empra molts textos de l'obra de Carles Barral. Il·lustrat amb moltes fotografies. Dos anexos, un que indic els ranxos més habituals dels pescadors, i l'altra mostra un glosari del vocabulari que empraven.

Primera part: L'associacionisme agrari a Catalunya i el Penedès durant el primer terç del segle XX (1900-1936). Segona part: Els pioners del moviment cooperatiu vitivinícola del Penedès: El Sindicat Agrícola del Vendrell en el seu context històric. Tercera part: El cooperativisme vitivinícola a l'Alt i el Baix Penedès (1900-1936): Llums i ombres de la via cooperativa com a projecte per a la modernització economicoempresarial i la solució de la problemàtica comercial.

Entrevista a Josep Raventós, nascut el 1934, resident a l'Arboçar i, amb 57 anys d'experiència, és l'últim pastor de l'Arboçar. 

Tot i ser un treball de la ramaderia en general, l'autor, nét de pastor, s'endinsa un xic més en la ramaderia ovina. Són interessants les entrevistes que efectua a quatre pastors d'ovelles i a un de cabres al Baix Penedès (Llorenç del Penedès, Bonastre, El Vendrell, El Montmell i Sant Jaume dels Domenys).

L'autora ens explica les seves experiències o rocords amb diferents pastors i des de que era una nena. Es parla de la transhumancia d'estiu i de la d'hivern; de la borda i els gossos; dels diferents coneixements que té un pastor: d'herbes, de metreologia, d'ocells, d'ovelles, de com mantenir quiet el ramat durant una forta tempesta, etc., de l'artesania que solien desenvolupar amb fusta i un ganivet (una cullera, un bastó, un collar per a les ovelles...)

Entrevista a un pastor qui explica, a nivell, antropològic, diferents aspectes del seu ofici.

Article d'un professor de l'Escola Agrària de Manresa on proposa un sistema experimentat per ell pel qual les mateixes ovelles intervenen en l'augment de la fertilitat de sòl i fan evolucionar la vegetació cap un prat permanent amb espècies de pastura perennes.

És un recull de la cultura mil·lenària dels pastors transhumants de les terres catalanes. De fet, es tracta d'una acta notariall d'un món que, després de segles d'existència, ha arribat a la seva fi. De manera que el llibre salva un patrimoni que es troba en l'arrel de la cultura catalana.