Cerca Recursos Documentals

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Descriu detalladament els principals fons de la mar de Vilanova i la Geltrú, des de Vallcarca a Calafell; hi afegeix els princials peixos que es pesquen en cada un dels fons.

S'hi expliquen algunes experiències de Joan Lloveras i Pla, conegut pel "Bullo", nat el 1901, fill de cal Nago, orfre als cinc anys, i afillar per una família de pescadors; sobretot els canvis que va viure en l'ofici, el pas del sardinal a la llum (1918), els primers motors, l'abandó del carbur per la benzina a presió, i aquesta per les bombones de butà,  aquestes ultimes pel llum elèctric per pescar la sardina de nit. Interessant també per conèixer com era la pesca amb barques de vela.

Article basat en una entrevista als germans Salvador i Josep Guasch qui, al seu torn, parlen del seu pare Jaume Guasch, el "vell Manyes", els avis del qual van deixar la platja de Creixell per establir-se a Vilanova en temps de les guerres carlines. Relata l'ambient a la platja vilanovina en temps d'aquells besabis. Es parla de la pesca amb nanses, al bou, a la vaca a mans, totes amb barca de vela, i al rossegall en temps de la postguerra i que es va prohibir en fer-se el port llevat si es pescava per donar peix a l'Hospital i a la Casa d'Empar.

Llistat d'uns vuitanta-cinc espècies de peix d'interès pesquer, amb el seu corresponen nom científic (llatí)

Després d'anomenar modalitats o arts de pesca desaparegudes entre els anys 20 i 30 del segle XX (soltes, palangre, perrussar, vaca a mans, encesa, rall), en descriu una d'elles també desapareguda per la mateixa època, el sardinal.

Escandallar per conèixer la profunditat de la mar i el tipus de fons ha estat sempre important per a l'activitat pesquera, tant per evitar accidents (perdre la xarxa, embarrancar) com per millorar la pesca o, simplement per ancorar adequadament. L'article explica la forma primitiva d'escandallar de les diferents arts de pesca així com la seva evolució històrica a la platja de Vilanova. Les dades de profunditat dels fons i el dibuix de la geografia d'aquests fons eren altres elements que els patrons s'anotaven a les seves llibretes a més de les senyes.

L'article ens parla de les primeres botigues a la platja de Vilanova, al segle XVI, habitades generalment per pescadors forasters i de com la vila els obligava a vendre peix a les seves places els dies de quaresma a canvi d'oferir-los seguretat contra els moros i ajuda contra els naufragis. Es pescava a l'ham i al palangre i amb xarxa (artet, almadrava), apareixen els sardinals al segle XVII i les parelles de bou forasteres, de Barcelona i de Tarragona, al XVIII, que van ocasionar conflicte amb els pescadors locals.

Anuncia la propera instal·lació d'un escull a les platges de Vilanova er protegir el "brut". Diu que a Calafell se'n va instal·lar un l'any 1987. Parla del tipus de mòduls que constituiren dit escull i de la participació dels pescadors artesanals a l'hora d'escollir el lloc que es convertirà en un viver repoblador de peixos.