Cerca Recursos Documentals

Relat de la vida al camp, la vida a la llar i la vida de relació. En aquest darrer apartat es fa referència a les festivitats religioses de la Bisbal del Penedès, a les festes populars, als aplecs, personatges populars i jocs i entreteniments.

Cooperativa versus Hermandad, a través de la legislació. La constitució de les hermandades, uniformisme lineal i orgànic, burocràcia i estatuts igualitaris. Les juntes de les hermandades durant el període del 1943-44 als diversos pobles del Baix Penedès, implicació política. L'informe socio-econòmic fundacional de les diverses fundacions. Conclusions.

El llibre que teniu a les mans s'hi aplega una selecció de les músiques que al llarg de tres dècades el cantautor penedesenc Paton Soler ha escrit per a les festes de la seva comarca. Musiques per a gralla que mostren la vitalitat dels seguicis festius d'aquesta comarca i que conformen un corpus d'obres molt adequat per a introduir qualsevol jove en les tècniques bàsiques de la gralla. (Text de Joan Cuscó i Clarasó)

Fa referència a la introducció del flabiol al Ball de Bastons. Conté la biografia de Pau Orpí Gili (1873-1941) i Anton Orpí Gili (1887-1962) de Sant Llorenç d'Hortons

Història documentada i oral sobre els Gegants de Vilafranca. Descriu la vessant històrica, literària, musical i tècnica.

Recerca històrica i peces del grup de Grallers de la Bisbal del Penedès.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Totes les immigracions produïdes (de pescadors s'entén) procedeixen del sud. La primera que remarca, del segle XIX eren pescadors i les seves famílies procedents d'Altafulla, Tarragona, Cambrils... Els anys vint del XX hi passaren molts procedents d'Alacant (Vilajoiosa, Benidorm, Altea) però per curtes temporades, sense acabar d'establir-s'hi. La segona i més important va ser a conseqüència del conflicte social produït per la fundació del Pòsit de Vilanova, i foren els caleros, la gent procedent de l'Ametlla de Mar els seus protagonistes. La tercera, ja després de la guerra civil, la procedent d'altres contrades espanyoles, sobretot d'Andalusia.