Cerca Recursos Documentals

Relat de la vida al camp, la vida a la llar i la vida de relació. En aquest darrer apartat es fa referència a les festivitats religioses de la Bisbal del Penedès, a les festes populars, als aplecs, personatges populars i jocs i entreteniments.

Primera part: L'associacionisme agrari a Catalunya i el Penedès durant el primer terç del segle XX (1900-1936). Segona part: Els pioners del moviment cooperatiu vitivinícola del Penedès: El Sindicat Agrícola del Vendrell en el seu context històric. Tercera part: El cooperativisme vitivinícola a l'Alt i el Baix Penedès (1900-1936): Llums i ombres de la via cooperativa com a projecte per a la modernització economicoempresarial i la solució de la problemàtica comercial.

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

El llibre és un viatge imaginari des de Peníscola a Cotlliure; inclou, doncs, la totalitat de la costa Catalana. Diem imaginari perquè és la suma i la síntesi de multiples viatges que l'autor va fer amb la seva pròpia barca i al llarg de la seva vida fins a la publicació de l'obra. Es tracta d'una descripció totalitzadora on hi trobem la representació de la geografia física de la costa, la geografia humana i la seva dimensió històrica, l'ecologia amb els seus perills i la nostalgia del que era i ara és; ple d'anecdotes que rementen a tradicions perdudes. Sense cap pretenció científica i dins els marges d'un text literari, intenta rescatar el llenguatge en extinció de la marina catalana, particularment el lèxic de la pesca artesanal, que empraren els últims pescadors al rem i a la vela.

Dedica tres capítols a la costa penedesenca: "Del Cupot al Murot de Calafell" (p. 85-98), "Del Barcot de Calafell als Tres Pins de Cunit" (p. 99-120) i "Del Mas Segur al Peu de l'Areny" (p. 121-144).

Somera biografia de Francesc Baqué, els pares del qual s'establiren a Vilanova el 1913 procedents de la Cala. Ell com el seu pare ha estat pescador, malgrat que després en Francesc va treballar a la Pirelli. Constructor de nanses.

Hi trobem aquesta frase: "Quan anàvem a Calafell compràvem regalèssia i al Vendrell compràvem bufats. Els pescadors de fora, quan arribaven aquí portaven una bosseta amb borregos de Cal Caba".

Després d'anomenar modalitats o arts de pesca desaparegudes entre els anys 20 i 30 del segle XX (soltes, palangre, perrussar, vaca a mans, encesa, rall), en descriu una d'elles també desapareguda per la mateixa època, el sardinal.

Malgrat el títol explica  més de les "soltes" la pesca de les nanses, mitjançant dues anècdotes de pesquera de 1941. La xarxa de soltes era llavors de cànem. En aquella època també es practicava o s'anava al parrussà, a la sípia, als voleros, al tresmall i al palangró, totes elles anomenades "oficis petits".