Cerca Recursos Documentals

Conté un capítol dedicat a la societat civil del municipi (associacionisme, grups populars i festes populars). També parla de l'activitat agrària i, com a anecdotari, del guariment dels malalts.

Audiovisual que proposa descobrir el Baix Penedès a través dels sentits i les sensacions que desgrana cada un dels racons, persones, fets, olor, gustos i costums propis.

Treball etnogràfic referent a la vida social i costums del Penedès del segle XIX i XX. Destaquen: les cobles de nuviances, Goig a llaor de Sant Martí Sarroca, dites, frases fetes i jocs populars. Hi apareixen diversitat de topònims, variants dialectals de la comarca, frases fetes i vocabulari propi de la pagesia del Penedès

Relat de la vida al camp, la vida a la llar i la vida de relació. En aquest darrer apartat es fa referència a les festivitats religioses de la Bisbal del Penedès, a les festes populars, als aplecs, personatges populars i jocs i entreteniments.

Primera part: L'associacionisme agrari a Catalunya i el Penedès durant el primer terç del segle XX (1900-1936). Segona part: Els pioners del moviment cooperatiu vitivinícola del Penedès: El Sindicat Agrícola del Vendrell en el seu context històric. Tercera part: El cooperativisme vitivinícola a l'Alt i el Baix Penedès (1900-1936): Llums i ombres de la via cooperativa com a projecte per a la modernització economicoempresarial i la solució de la problemàtica comercial.

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

El llibre que teniu a les mans s'hi aplega una selecció de les músiques que al llarg de tres dècades el cantautor penedesenc Paton Soler ha escrit per a les festes de la seva comarca. Musiques per a gralla que mostren la vitalitat dels seguicis festius d'aquesta comarca i que conformen un corpus d'obres molt adequat per a introduir qualsevol jove en les tècniques bàsiques de la gralla. (Text de Joan Cuscó i Clarasó)