Cerca Recursos Documentals

Relat de la vida al camp, la vida a la llar i la vida de relació. En aquest darrer apartat es fa referència a les festivitats religioses de la Bisbal del Penedès, a les festes populars, als aplecs, personatges populars i jocs i entreteniments.

Primera part: L'associacionisme agrari a Catalunya i el Penedès durant el primer terç del segle XX (1900-1936). Segona part: Els pioners del moviment cooperatiu vitivinícola del Penedès: El Sindicat Agrícola del Vendrell en el seu context històric. Tercera part: El cooperativisme vitivinícola a l'Alt i el Baix Penedès (1900-1936): Llums i ombres de la via cooperativa com a projecte per a la modernització economicoempresarial i la solució de la problemàtica comercial.

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Entrevista a Josep Raventós, nascut el 1934, resident a l'Arboçar i, amb 57 anys d'experiència, és l'últim pastor de l'Arboçar. 

L'autora ens explica les seves experiències o rocords amb diferents pastors i des de que era una nena. Es parla de la transhumancia d'estiu i de la d'hivern; de la borda i els gossos; dels diferents coneixements que té un pastor: d'herbes, de metreologia, d'ocells, d'ovelles, de com mantenir quiet el ramat durant una forta tempesta, etc., de l'artesania que solien desenvolupar amb fusta i un ganivet (una cullera, un bastó, un collar per a les ovelles...)

Entrevista a un pastor qui explica, a nivell, antropològic, diferents aspectes del seu ofici.

Article d'un professor de l'Escola Agrària de Manresa on proposa un sistema experimentat per ell pel qual les mateixes ovelles intervenen en l'augment de la fertilitat de sòl i fan evolucionar la vegetació cap un prat permanent amb espècies de pastura perennes.