Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

La primera referència històrica de la festa de Sant Pere data de 1624. Parla de la construcció de l'església de mar, que es va inaugurar el 1855; i de la recuperació de la festa de Sant Pere el 1971, en ocasió de la qual mossèn Josep Maideu, organista de la basílica de Vilafranca del Penedès va fer el dibuix, lletra i música dels Goigs en lloança del gloriós Sant Pere Pescador, xil·lografiat per Ricart Vives i Sabaté.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Explica com el 1750 es van unir la Confraria de Sant Telm, la Confraria de Sant Pere i la Confraria de Sant Ramon, en una Germandat per tal de solventar el problema de càrrega i descàrrega a la platja de Vilanova, tot adjudicant-se el monopoli d'aquestes activitats; també fa rederència a les quotes dels socis, a l'admisió de nous socis o a on han de ser enterrats quan els arribi la mort.

S'hi parla sobre el què calia fer en cas que un mariner o un pescador fos capturat pels moros.

Reproducció integre de l'homilia que va pronunciar mossèn Alvar Pérez a la missa celebrda a la parròquia per les festes de Sant Pere de 1995. Més enllà del contingut religiós és interesant per les notes històriques de les confraries marineres vilanovines des del segle XVI.

Totes les immigracions produïdes (de pescadors s'entén) procedeixen del sud. La primera que remarca, del segle XIX eren pescadors i les seves famílies procedents d'Altafulla, Tarragona, Cambrils... Els anys vint del XX hi passaren molts procedents d'Alacant (Vilajoiosa, Benidorm, Altea) però per curtes temporades, sense acabar d'establir-s'hi. La segona i més important va ser a conseqüència del conflicte social produït per la fundació del Pòsit de Vilanova, i foren els caleros, la gent procedent de l'Ametlla de Mar els seus protagonistes. La tercera, ja després de la guerra civil, la procedent d'altres contrades espanyoles, sobretot d'Andalusia.