Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

La primera referència històrica de la festa de Sant Pere data de 1624. Parla de la construcció de l'església de mar, que es va inaugurar el 1855; i de la recuperació de la festa de Sant Pere el 1971, en ocasió de la qual mossèn Josep Maideu, organista de la basílica de Vilafranca del Penedès va fer el dibuix, lletra i música dels Goigs en lloança del gloriós Sant Pere Pescador, xil·lografiat per Ricart Vives i Sabaté.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Parla d'alguns pescadors que també han estat pagesos, tot compaginant ambdues feines; o d'altres relacions del pescador vers la terra, sobretot la importància de les senyes, i com en funció d'on vol anar a pescar se les representarà; de la diferència d'alguns topònims segons el coneixen els pescadors o els homes de terra; parla també dels aparells moderns d'escandallar, electrònics, que indiquen amb menys esforç les senyes, però que aquestes també permeten corregir els possibles errors d'aquells. Dels canvis en el paisatge costaner, que obliga a una reestructuració de les senyes; de les senyes més o menys per tots els pescadors conegudes i d'aquelles altres personals, d'investigació pròpia.

Presenta a Maria Teresa Muntaña qui, des de 1974, s'ha dedicat a estudiar els noms de llocs sotaiguats des de la mar sitgetana a la rapitenca, i que va rebre el 1977 la Beca Manuel de Montoliu. El 1992 va guanyar el premi Sanchis Guarner a la unitt de la llengua catalana. Per a la seva obra, Maria Teresa va consultat a una dotzena de pescadors vilanovins.

Seguit de dit article de presentació, a partir de la pàgina 10, es transcriuen tots el topònims que l'estudiosa ha trobat, des de Barcelona a Alcanar, terme per terme.