Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Entrevista a Josep Raventós, nascut el 1934, resident a l'Arboçar i, amb 57 anys d'experiència, és l'últim pastor de l'Arboçar. 

L'autora ens explica les seves experiències o rocords amb diferents pastors i des de que era una nena. Es parla de la transhumancia d'estiu i de la d'hivern; de la borda i els gossos; dels diferents coneixements que té un pastor: d'herbes, de metreologia, d'ocells, d'ovelles, de com mantenir quiet el ramat durant una forta tempesta, etc., de l'artesania que solien desenvolupar amb fusta i un ganivet (una cullera, un bastó, un collar per a les ovelles...)

Entrevista a un pastor qui explica, a nivell, antropològic, diferents aspectes del seu ofici.

Article d'un professor de l'Escola Agrària de Manresa on proposa un sistema experimentat per ell pel qual les mateixes ovelles intervenen en l'augment de la fertilitat de sòl i fan evolucionar la vegetació cap un prat permanent amb espècies de pastura perennes.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Sant Sebastià és compatró de l'església de Copons i per aquest motiu l'autor ens ofreix una ben documentada història del sant, comenta també els diferents pobles i ciutats on Sant Sebastià és patró o compatró; què diu sobre el sant el Costumari Català de Joan Amades i, finalment, explica el paper del sant a Copons, al qual és dedicada la seva Festa Major d'Hivern.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Parla d'alguns pescadors que també han estat pagesos, tot compaginant ambdues feines; o d'altres relacions del pescador vers la terra, sobretot la importància de les senyes, i com en funció d'on vol anar a pescar se les representarà; de la diferència d'alguns topònims segons el coneixen els pescadors o els homes de terra; parla també dels aparells moderns d'escandallar, electrònics, que indiquen amb menys esforç les senyes, però que aquestes també permeten corregir els possibles errors d'aquells. Dels canvis en el paisatge costaner, que obliga a una reestructuració de les senyes; de les senyes més o menys per tots els pescadors conegudes i d'aquelles altres personals, d'investigació pròpia.

Presenta a Maria Teresa Muntaña qui, des de 1974, s'ha dedicat a estudiar els noms de llocs sotaiguats des de la mar sitgetana a la rapitenca, i que va rebre el 1977 la Beca Manuel de Montoliu. El 1992 va guanyar el premi Sanchis Guarner a la unitt de la llengua catalana. Per a la seva obra, Maria Teresa va consultat a una dotzena de pescadors vilanovins.

Seguit de dit article de presentació, a partir de la pàgina 10, es transcriuen tots el topònims que l'estudiosa ha trobat, des de Barcelona a Alcanar, terme per terme.