Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Descripció de la festa i processó de Sant Pere a Vilanova i la Geltrú

Narra antigues costums en ocasió de les festes de Sant Joan i de Sant Pere. Així, pel primer dels sants s'acostumava anar a la platja abans que sortís el sol pertures. Per Sant Pere era costums cremar les barques velles i obsoletes o batejar les noves, també banyar-se en sortir el primer raig dell sol, amb la creença que això els gaudiria de malalties i desvenes cantaven goigs.

Parla també del "Rei Gall" que tenia lloc quan s'emblanquinava el campanar, els pescadors engalanaven llurs barques, es feia missa i un cop acabada, el sagristà pujava al campanar i deixava anar un gall perquè la jovenalla l'empaités i l'agafés (el rei gall és qui l'agafa i se'l pot quedar)

Sant Sebastià és compatró de l'església de Copons i per aquest motiu l'autor ens ofreix una ben documentada història del sant, comenta també els diferents pobles i ciutats on Sant Sebastià és patró o compatró; què diu sobre el sant el Costumari Català de Joan Amades i, finalment, explica el paper del sant a Copons, al qual és dedicada la seva Festa Major d'Hivern.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.