Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

En Xavier Fabregas i Pol Llonch van portat a terme un projecte de recerca antropològic i sanitari per estudiar la percepció dels propis actors d’aquesta activitat a Catalunya com la descripció de les bases tècniques de la matança. L’abast de l’objectiu descrit havia de permetre analitzar i compara les diferents tipologies de matança del porc des d’una metodologia pluridisciplinar de recerca. Van basar el treball en visites concertades amb entrevistes personals en les que es va passar un qüestionari a les persones que encara celebraven la matança.

Entrevista a Josep Raventós, nascut el 1934, resident a l'Arboçar i, amb 57 anys d'experiència, és l'últim pastor de l'Arboçar. 

L'autora ens explica les seves experiències o rocords amb diferents pastors i des de que era una nena. Es parla de la transhumancia d'estiu i de la d'hivern; de la borda i els gossos; dels diferents coneixements que té un pastor: d'herbes, de metreologia, d'ocells, d'ovelles, de com mantenir quiet el ramat durant una forta tempesta, etc., de l'artesania que solien desenvolupar amb fusta i un ganivet (una cullera, un bastó, un collar per a les ovelles...)

Entrevista a un pastor qui explica, a nivell, antropològic, diferents aspectes del seu ofici.

Article d'un professor de l'Escola Agrària de Manresa on proposa un sistema experimentat per ell pel qual les mateixes ovelles intervenen en l'augment de la fertilitat de sòl i fan evolucionar la vegetació cap un prat permanent amb espècies de pastura perennes.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Descripció de la festa i processó de Sant Pere a Vilanova i la Geltrú

Narra antigues costums en ocasió de les festes de Sant Joan i de Sant Pere. Així, pel primer dels sants s'acostumava anar a la platja abans que sortís el sol pertures. Per Sant Pere era costums cremar les barques velles i obsoletes o batejar les noves, també banyar-se en sortir el primer raig dell sol, amb la creença que això els gaudiria de malalties i desvenes cantaven goigs.

Parla també del "Rei Gall" que tenia lloc quan s'emblanquinava el campanar, els pescadors engalanaven llurs barques, es feia missa i un cop acabada, el sagristà pujava al campanar i deixava anar un gall perquè la jovenalla l'empaités i l'agafés (el rei gall és qui l'agafa i se'l pot quedar)