Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Somera biografia de Francesc Baqué, els pares del qual s'establiren a Vilanova el 1913 procedents de la Cala. Ell com el seu pare ha estat pescador, malgrat que després en Francesc va treballar a la Pirelli. Constructor de nanses.

Hi trobem aquesta frase: "Quan anàvem a Calafell compràvem regalèssia i al Vendrell compràvem bufats. Els pescadors de fora, quan arribaven aquí portaven una bosseta amb borregos de Cal Caba".

Després d'anomenar modalitats o arts de pesca desaparegudes entre els anys 20 i 30 del segle XX (soltes, palangre, perrussar, vaca a mans, encesa, rall), en descriu una d'elles també desapareguda per la mateixa època, el sardinal.

Malgrat el títol explica  més de les "soltes" la pesca de les nanses, mitjançant dues anècdotes de pesquera de 1941. La xarxa de soltes era llavors de cànem. En aquella època també es practicava o s'anava al parrussà, a la sípia, als voleros, al tresmall i al palangró, totes elles anomenades "oficis petits".

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.