Cerca Recursos Documentals

(lloc de publicació, editorial, any)
(en tots els camps)

El cooperativisme vitivinícola i els processos de modernització agrària al Penedès (1960-2002)

Saumell, A.

Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Aquest article analitza el paper jugat pel cooperativisme vitivinícola en la modernització tecnològica i productiva i en els canvis socials que hi estan associats, en l'àmbit territorial del Penedès durant el període 1960-2002. L'estratègia triada per aproximar-se al fenomen que es pretén estudiar ha consistit en centrar l'atenció en un determinat model cooperatiu vitivinícola, el de les entitats més potents de la zona com són CEVlPE i COVlDES, i en contextualitzar degudament la trajectòria d'aquestes entitats en el marc històric de les grans transformacions socioeconòmiques que ha viscut el món vitivinícola català durant la segona meitat del segle XX i els primers anys del segle XXI.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Cooperativisme, Viticultura

Comunitat, societat i gènere en el món rabassaire a les terres de l’Anoia i l’Alt Penedès en el segle XIX

Josep Colomé

Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: conreu
Descriptors geogràfics: PENEDÈS, EL

Mestres d'aixa i calafats

Ortoll i Mercader, P.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1989
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Antics costums mariners

F. M., A.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1992
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques, Tradició oral i particularitats lingüístiques / Descriptors temàtics: RELIGIOSITAT POPULAR, ACTIVITATS PESQUERES
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú, Sitges, Calafell

La processó de Sant Pere

Gassó, Fra X.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1990
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Descripció de la festa i processó de Sant Pere a Vilanova i la Geltrú

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies / Descriptors temàtics: RELIGIOSITAT POPULAR
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Costums i creences antigues de la gent de mar

Ferrer i Martí, A.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1990
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Narra antigues costums en ocasió de les festes de Sant Joan i de Sant Pere. Així, pel primer dels sants s'acostumava anar a la platja abans que sortís el sol pertures. Per Sant Pere era costums cremar les barques velles i obsoletes o batejar les noves, també banyar-se en sortir el primer raig dell sol, amb la creença que això els gaudiria de malalties i desvenes cantaven goigs.

Parla també del "Rei Gall" que tenia lloc quan s'emblanquinava el campanar, els pescadors engalanaven llurs barques, es feia missa i un cop acabada, el sagristà pujava al campanar i deixava anar un gall perquè la jovenalla l'empaités i l'agafés (el rei gall és qui l'agafa i se'l pot quedar)

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies / Descriptors temàtics: RELIGIOSITAT POPULAR
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Sant Sebastià

Muñoz Pallarés, C.

Copons: Ajuntament de Copons, 2013
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Sant Sebastià és compatró de l'església de Copons i per aquest motiu l'autor ens ofreix una ben documentada història del sant, comenta també els diferents pobles i ciutats on Sant Sebastià és patró o compatró; què diu sobre el sant el Costumari Català de Joan Amades i, finalment, explica el paper del sant a Copons, al qual és dedicada la seva Festa Major d'Hivern.

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies / Descriptors temàtics: Festes Majors, RELIGIOSITAT POPULAR, història, relíquia
Descriptors geogràfics: Copons

Festa Major d'Hivern. Primera trobada de Músics Coponencs

Closa Franquet, J.

Copons: Ajuntament de Copons, 2011
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies, Manifestacions musicals i sonores / Descriptors temàtics: MÚSICA I SONS, Instruments, festa major
Descriptors geogràfics: Copons

Xarxes de pesca. Evolució en el seu ús i fabricació a través del temps

Rosell, J.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1985
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Es situa al segle XIX quan les xarxes es fabricaven amb fibres vegetals (lli per a la xarxes primes, cànem per a les xarxes gruixudes); les xarxes es fabricaven mitjançant telers moguts per les mans i els peus dels operaris, generalment dones; telers que es fabricaven a la mateixa fàbrica de xarxes, situada a Barcelona. Al segle XX el lli es va anar substituint pel cotó, que es va generalitzar després de la Primera Guerra Mundial. També comencen a aparèixer telers mecànics d'importació, accionats per força motriu. El 1950 desapareixen definitivament els telers manuals. Les fibres vegetals, sobretot el cotó, exigien unes dures operacions de conservació (calia tintar les xarxes amb taní o amb escorça de pi. Cap el 1960 apareixen les fibres sintètiques (niló), més resistents i que evitent aquelles tasques de conservació; aquestes, progressivament van acabar desplaçant les fibres vegetals. De la xarxa sintètica amb nusos es va passar a la xarxa sense nusos, i finalment a les de doble nus; la xarxa sense nus permet fabricar xarxes més amples i llargues; les de doble nus és força eficient en xarxes de tremall i similars.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Xarxes de fibres sintètiques (niló), Xarxes de fibres vegetals (cànem, lli, cotó)
Descriptors geogràfics: CATALUNYA, BARCELONA