Cerca Recursos Documentals

(lloc de publicació, editorial, any)
(en tots els camps)

El cooperativisme vitivinícola i els processos de modernització agrària al Penedès (1960-2002)

Saumell, A.

Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Aquest article analitza el paper jugat pel cooperativisme vitivinícola en la modernització tecnològica i productiva i en els canvis socials que hi estan associats, en l'àmbit territorial del Penedès durant el període 1960-2002. L'estratègia triada per aproximar-se al fenomen que es pretén estudiar ha consistit en centrar l'atenció en un determinat model cooperatiu vitivinícola, el de les entitats més potents de la zona com són CEVlPE i COVlDES, i en contextualitzar degudament la trajectòria d'aquestes entitats en el marc històric de les grans transformacions socioeconòmiques que ha viscut el món vitivinícola català durant la segona meitat del segle XX i els primers anys del segle XXI.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Cooperativisme, Viticultura

Baix Penedès: sentir els sentits

Tort, R.

Tarragona: Ramon Tort, 2005
Tipologia: Audiovisual (pel·lícules, documentals, dvd's)
Format: En suport físic

Audiovisual que proposa descobrir el Baix Penedès a través dels sentits i les sensacions que desgrana cada un dels racons, persones, fets, olor, gustos i costums propis.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques, Cerca creences, festes, rituals i ceremònies / Descriptors temàtics: Cultiu de la vinya, ACTIVITATS PESQUERES, agricultura, Viticultura
Descriptors geogràfics: Baix Penedès

Comunitat, societat i gènere en el món rabassaire a les terres de l’Anoia i l’Alt Penedès en el segle XIX

Josep Colomé

Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: conreu
Descriptors geogràfics: PENEDÈS, EL

Mestres d'aixa i calafats

Ortoll i Mercader, P.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1989
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

La dona a la fàbrica

Revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica

Eix: cultura industrial, tècnica i científica núm. 1 (maig 2016)
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Es tracta d'un article que repassa el paper de la dona a la fàbrica durant el procés d'industrialització del nostre territori.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Formes d'organització social
Descriptors geogràfics: Torrelavit

Xarxes de pesca. Evolució en el seu ús i fabricació a través del temps

Rosell, J.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1985
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Es situa al segle XIX quan les xarxes es fabricaven amb fibres vegetals (lli per a la xarxes primes, cànem per a les xarxes gruixudes); les xarxes es fabricaven mitjançant telers moguts per les mans i els peus dels operaris, generalment dones; telers que es fabricaven a la mateixa fàbrica de xarxes, situada a Barcelona. Al segle XX el lli es va anar substituint pel cotó, que es va generalitzar després de la Primera Guerra Mundial. També comencen a aparèixer telers mecànics d'importació, accionats per força motriu. El 1950 desapareixen definitivament els telers manuals. Les fibres vegetals, sobretot el cotó, exigien unes dures operacions de conservació (calia tintar les xarxes amb taní o amb escorça de pi. Cap el 1960 apareixen les fibres sintètiques (niló), més resistents i que evitent aquelles tasques de conservació; aquestes, progressivament van acabar desplaçant les fibres vegetals. De la xarxa sintètica amb nusos es va passar a la xarxa sense nusos, i finalment a les de doble nus; la xarxa sense nus permet fabricar xarxes més amples i llargues; les de doble nus és força eficient en xarxes de tremall i similars.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Xarxes de fibres sintètiques (niló), Xarxes de fibres vegetals (cànem, lli, cotó)
Descriptors geogràfics: CATALUNYA, BARCELONA

Sardinals

Gassó, Fra X.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1987
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Després d'anomenar modalitats o arts de pesca desaparegudes entre els anys 20 i 30 del segle XX (soltes, palangre, perrussar, vaca a mans, encesa, rall), en descriu una d'elles també desapareguda per la mateixa època, el sardinal.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Xarxes de fibres vegetals (cànem, lli, cotó), ACTIVITATS PESQUERES, Ormeig de pesca
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

La pesca de les "soltes"

O., P.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1995
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Malgrat el títol explica  més de les "soltes" la pesca de les nanses, mitjançant dues anècdotes de pesquera de 1941. La xarxa de soltes era llavors de cànem. En aquella època també es practicava o s'anava al parrussà, a la sípia, als voleros, al tresmall i al palangró, totes elles anomenades "oficis petits".

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Xarxes de fibres vegetals (cànem, lli, cotó), ACTIVITATS PESQUERES, Ormeig de pesca
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú