Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Entrevista a Josep Raventós, nascut el 1934, resident a l'Arboçar i, amb 57 anys d'experiència, és l'últim pastor de l'Arboçar. 

L'autora ens explica les seves experiències o rocords amb diferents pastors i des de que era una nena. Es parla de la transhumancia d'estiu i de la d'hivern; de la borda i els gossos; dels diferents coneixements que té un pastor: d'herbes, de metreologia, d'ocells, d'ovelles, de com mantenir quiet el ramat durant una forta tempesta, etc., de l'artesania que solien desenvolupar amb fusta i un ganivet (una cullera, un bastó, un collar per a les ovelles...)

Entrevista a un pastor qui explica, a nivell, antropològic, diferents aspectes del seu ofici.

Article d'un professor de l'Escola Agrària de Manresa on proposa un sistema experimentat per ell pel qual les mateixes ovelles intervenen en l'augment de la fertilitat de sòl i fan evolucionar la vegetació cap un prat permanent amb espècies de pastura perennes.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Descriu detalladament els principals fons de la mar de Vilanova i la Geltrú, des de Vallcarca a Calafell; hi afegeix els princials peixos que es pesquen en cada un dels fons.

S'hi expliquen algunes experiències de Joan Lloveras i Pla, conegut pel "Bullo", nat el 1901, fill de cal Nago, orfre als cinc anys, i afillar per una família de pescadors; sobretot els canvis que va viure en l'ofici, el pas del sardinal a la llum (1918), els primers motors, l'abandó del carbur per la benzina a presió, i aquesta per les bombones de butà,  aquestes ultimes pel llum elèctric per pescar la sardina de nit. Interessant també per conèixer com era la pesca amb barques de vela.

Article basat en una entrevista als germans Salvador i Josep Guasch qui, al seu torn, parlen del seu pare Jaume Guasch, el "vell Manyes", els avis del qual van deixar la platja de Creixell per establir-se a Vilanova en temps de les guerres carlines. Relata l'ambient a la platja vilanovina en temps d'aquells besabis. Es parla de la pesca amb nanses, al bou, a la vaca a mans, totes amb barca de vela, i al rossegall en temps de la postguerra i que es va prohibir en fer-se el port llevat si es pescava per donar peix a l'Hospital i a la Casa d'Empar.