Cerca Recursos Documentals

(lloc de publicació, editorial, any)
(en tots els camps)

La platja de Calafell, la nostra companya

Ayza, J.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1982
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

L'autor, pescador de Vinaròs emigrat a Vilanova i la Geltrú de ben jove, presenta Calafell mitjançant senyes, arribant-hi per la mar, per parlar de la importància que hi havia tingut la pesca i el seu declivi per manca de port. Parla de les bones relacions entre els pescadors de Vilanova i els de Calafell i n'entrevista a un d'ells, el "Manco", qui es va fer construir l'última barca de pesca a vela i que avui es pot admirar al Museu de les Drassanes de Barcelona.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Pescadors
Descriptors geogràfics: Calafell

Comunitat, societat i gènere en el món rabassaire a les terres de l’Anoia i l’Alt Penedès en el segle XIX

Josep Colomé

Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: conreu
Descriptors geogràfics: PENEDÈS, EL

Mestres d'aixa i calafats

Ortoll i Mercader, P.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1989
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Sant Pere pescador, copatró de la platja vilanovina

Huguet i Prats, J. F.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1987
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

La primera referència històrica de la festa de Sant Pere data de 1624. Parla de la construcció de l'església de mar, que es va inaugurar el 1855; i de la recuperació de la festa de Sant Pere el 1971, en ocasió de la qual mossèn Josep Maideu, organista de la basílica de Vilafranca del Penedès va fer el dibuix, lletra i música dels Goigs en lloança del gloriós Sant Pere Pescador, xil·lografiat per Ricart Vives i Sabaté.

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies / Descriptors temàtics: FESTA, Goig
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Festa Major d'Hivern. Primera trobada de Músics Coponencs

Closa Franquet, J.

Copons: Ajuntament de Copons, 2011
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En línia

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies, Manifestacions musicals i sonores / Descriptors temàtics: MÚSICA I SONS, Instruments, festa major
Descriptors geogràfics: Copons

Apunts sobre les Confraries de Mariners i Pescadors de Vilanova i la Geltrú al segle XVIII

Martínez, Miquel A.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1983
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Explica com el 1750 es van unir la Confraria de Sant Telm, la Confraria de Sant Pere i la Confraria de Sant Ramon, en una Germandat per tal de solventar el problema de càrrega i descàrrega a la platja de Vilanova, tot adjudicant-se el monopoli d'aquestes activitats; també fa rederència a les quotes dels socis, a l'admisió de nous socis o a on han de ser enterrats quan els arribi la mort.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques, Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social / Descriptors temàtics: Associacionisme
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Activitats de la Confraria de Sant Elm al primer terç del s. XVIII

Martínez, Miquel A.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1984
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

S'hi parla sobre el què calia fer en cas que un mariner o un pescador fos capturat pels moros.

Descriptors IP: Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social / Descriptors temàtics: Associacionisme
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Sant Pere i nosaltres

Pérez i Marqués, A.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1996
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Reproducció integre de l'homilia que va pronunciar mossèn Alvar Pérez a la missa celebrda a la parròquia per les festes de Sant Pere de 1995. Més enllà del contingut religiós és interesant per les notes històriques de les confraries marineres vilanovines des del segle XVI.

Descriptors IP: Cerca creences, festes, rituals i ceremònies, Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social / Descriptors temàtics: Associacionisme, Festes marineres
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

La immigració a la platja de Vilanova

Garriga, M.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1996
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Totes les immigracions produïdes (de pescadors s'entén) procedeixen del sud. La primera que remarca, del segle XIX eren pescadors i les seves famílies procedents d'Altafulla, Tarragona, Cambrils... Els anys vint del XX hi passaren molts procedents d'Alacant (Vilajoiosa, Benidorm, Altea) però per curtes temporades, sense acabar d'establir-s'hi. La segona i més important va ser a conseqüència del conflicte social produït per la fundació del Pòsit de Vilanova, i foren els caleros, la gent procedent de l'Ametlla de Mar els seus protagonistes. La tercera, ja després de la guerra civil, la procedent d'altres contrades espanyoles, sobretot d'Andalusia.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques, Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social / Descriptors temàtics: Associacionisme, ACTIVITATS PESQUERES
Descriptors geogràfics: Vilanova i la Geltrú

Xarxes de pesca. Evolució en el seu ús i fabricació a través del temps

Rosell, J.

Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, 1985
Tipologia: Article de revista o part component d'una publicació periòdica
Format: En suport físic

Es situa al segle XIX quan les xarxes es fabricaven amb fibres vegetals (lli per a la xarxes primes, cànem per a les xarxes gruixudes); les xarxes es fabricaven mitjançant telers moguts per les mans i els peus dels operaris, generalment dones; telers que es fabricaven a la mateixa fàbrica de xarxes, situada a Barcelona. Al segle XX el lli es va anar substituint pel cotó, que es va generalitzar després de la Primera Guerra Mundial. També comencen a aparèixer telers mecànics d'importació, accionats per força motriu. El 1950 desapareixen definitivament els telers manuals. Les fibres vegetals, sobretot el cotó, exigien unes dures operacions de conservació (calia tintar les xarxes amb taní o amb escorça de pi. Cap el 1960 apareixen les fibres sintètiques (niló), més resistents i que evitent aquelles tasques de conservació; aquestes, progressivament van acabar desplaçant les fibres vegetals. De la xarxa sintètica amb nusos es va passar a la xarxa sense nusos, i finalment a les de doble nus; la xarxa sense nus permet fabricar xarxes més amples i llargues; les de doble nus és força eficient en xarxes de tremall i similars.

Descriptors IP: Activitats productives, processos i tècniques / Descriptors temàtics: Xarxes de fibres sintètiques (niló), Xarxes de fibres vegetals (cànem, lli, cotó)
Descriptors geogràfics: CATALUNYA, BARCELONA

Pàgines