Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Sant Sebastià és compatró de l'església de Copons i per aquest motiu l'autor ens ofreix una ben documentada història del sant, comenta també els diferents pobles i ciutats on Sant Sebastià és patró o compatró; què diu sobre el sant el Costumari Català de Joan Amades i, finalment, explica el paper del sant a Copons, al qual és dedicada la seva Festa Major d'Hivern.

En gran, notícia de El 3 de Vuit de divendres, 28 d’agost de 1987 amb titular:  “Dissabte 29, a les 12 del migdia, Repicada General de Campanes...”. Parla sobre l’espera del toc de campanes a la Basílica de Santa Maria per la festa major de la vila, amb una petita entrevista a Isidre Català, campaner que va substituir el jove Roman Catasús, qui parla dels joves campaners i el funcionament del Toc de Quatre.

A la cantonada inferior dreta, trobem un petit retall del Noticiari datat del 28 agost/13 de setembre de 1998 amb titular “Les campanes de Santa Maria de Vilafranca no entornaran més el toc de quatre” on es descriu el canvi que patiria el campanar i la opinió dels campaners. 

Adaptació de l’article CATALAN BELL HERITAGE, publicat en anglès a la revista tècnica ACTA CAMPANOLOGICA que edita la Nordisk Selskab for Campanologi og Klokkespil (NSCK).