Cerca Recursos Documentals

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Sant Sebastià és compatró de l'església de Copons i per aquest motiu l'autor ens ofreix una ben documentada història del sant, comenta també els diferents pobles i ciutats on Sant Sebastià és patró o compatró; què diu sobre el sant el Costumari Català de Joan Amades i, finalment, explica el paper del sant a Copons, al qual és dedicada la seva Festa Major d'Hivern.

Parla dels mestres d'aixa i calafats que han treballat a la platja vilanovina, tot descrivint les eines que empraven.

Explica la primera trobada de músics coponencs, acte de la festa major d'hivern de Copons, descriu els músics participants, els instruments i els temes que interpreten. Ànima a què la cosa tingui continuïtat pels propers anys.

L'article fa referència a la celebreció dels 30 anys del Pessebre vivent de les Gunyoles d'Avinyonet, fent un repàs de la seva hisòria i trets característics més importants.

Es situa al segle XIX quan les xarxes es fabricaven amb fibres vegetals (lli per a la xarxes primes, cànem per a les xarxes gruixudes); les xarxes es fabricaven mitjançant telers moguts per les mans i els peus dels operaris, generalment dones; telers que es fabricaven a la mateixa fàbrica de xarxes, situada a Barcelona. Al segle XX el lli es va anar substituint pel cotó, que es va generalitzar després de la Primera Guerra Mundial. També comencen a aparèixer telers mecànics d'importació, accionats per força motriu. El 1950 desapareixen definitivament els telers manuals. Les fibres vegetals, sobretot el cotó, exigien unes dures operacions de conservació (calia tintar les xarxes amb taní o amb escorça de pi. Cap el 1960 apareixen les fibres sintètiques (niló), més resistents i que evitent aquelles tasques de conservació; aquestes, progressivament van acabar desplaçant les fibres vegetals. De la xarxa sintètica amb nusos es va passar a la xarxa sense nusos, i finalment a les de doble nus; la xarxa sense nus permet fabricar xarxes més amples i llargues; les de doble nus és força eficient en xarxes de tremall i similars.

Després d'anomenar modalitats o arts de pesca desaparegudes entre els anys 20 i 30 del segle XX (soltes, palangre, perrussar, vaca a mans, encesa, rall), en descriu una d'elles també desapareguda per la mateixa època, el sardinal.

Malgrat el títol explica  més de les "soltes" la pesca de les nanses, mitjançant dues anècdotes de pesquera de 1941. La xarxa de soltes era llavors de cànem. En aquella època també es practicava o s'anava al parrussà, a la sípia, als voleros, al tresmall i al palangró, totes elles anomenades "oficis petits".