Cerca Recursos Documentals

Relat de la vida al camp, la vida a la llar i la vida de relació. En aquest darrer apartat es fa referència a les festivitats religioses de la Bisbal del Penedès, a les festes populars, als aplecs, personatges populars i jocs i entreteniments.

Treball etnogràfic referent a la vida social i costums del Penedès del segle XIX i XX. Destaquen: les cobles de nuviances, Goig a llaor de Sant Martí Sarroca, dites, frases fetes i jocs populars. Hi apareixen diversitat de topònims, variants dialectals de la comarca, frases fetes i vocabulari propi de la pagesia del Penedès

Història del Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès. Descriu la vessant històrica, literària, musical i tècnica del ball.

S'hi transcriuen les llibretes de senyes de set pescadors sitgetans, tot fent-ne un estudi de la llengua emprada i del seu estil i del seu lèxic, així com dels topònims que hi apareixen.

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Explica set aspectes o caractrístiques del llenguatge mariner tot exposant exemples; tmbé exposa el vocbulari de les parts d'un bastiment.

Important pel vocabulari i les expressions pròpies del llenguatge mariner; aporta la definició de les paraules emprades més difícils d'interpretar.

Capítol primer dedicat a la contextualització històrica dels balls parlats de la Bisbal del Penedès. Segon capítol dedicat als balls parlats bisbalencs: Ball de Serrallonga, ball de Joan Portela, ball de Marcos Vicente, ball de Santa Margarida. Tercer capítol dedicat als Xiquets bisbalencs.

El ball de Sant Crist de Salomó és una peça que s'integra de ple en la tradició del teatre popular català, en la seva tipologia dels balls parlats, tan representativa a les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Penedès. El ball salomonenc situa aquesta població interior del Tarragonès en un primer pla d'aquesta tradició, ja que és l'únic de caràcter hagiogràfic que s'ha representat ininterrompudament, de fa dos segles, cada dècada.