Cerca Recursos Documentals

Relat de la vida al camp, la vida a la llar i la vida de relació. En aquest darrer apartat es fa referència a les festivitats religioses de la Bisbal del Penedès, a les festes populars, als aplecs, personatges populars i jocs i entreteniments.

Primera part: L'associacionisme agrari a Catalunya i el Penedès durant el primer terç del segle XX (1900-1936). Segona part: Els pioners del moviment cooperatiu vitivinícola del Penedès: El Sindicat Agrícola del Vendrell en el seu context històric. Tercera part: El cooperativisme vitivinícola a l'Alt i el Baix Penedès (1900-1936): Llums i ombres de la via cooperativa com a projecte per a la modernització economicoempresarial i la solució de la problemàtica comercial.

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització  vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Llibre que inclou un capítol dedicat a costums i tradicions de caràcter religiós al municipi de Sant Llorenç d'Hortons.

Reprodueix i comenta el que va deixar dit Joan Amades sobre "Tallar manegues" i "Aixecar vent per impulsar les barques", costums perdudes; per crticar la manca de respecte actual a la mar (contaminació, alga vermella) que comporta la desaparició d'espècies.

Descripció de la festa i processó de Sant Pere a Vilanova i la Geltrú

Narra antigues costums en ocasió de les festes de Sant Joan i de Sant Pere. Així, pel primer dels sants s'acostumava anar a la platja abans que sortís el sol pertures. Per Sant Pere era costums cremar les barques velles i obsoletes o batejar les noves, també banyar-se en sortir el primer raig dell sol, amb la creença que això els gaudiria de malalties i desvenes cantaven goigs.

Parla també del "Rei Gall" que tenia lloc quan s'emblanquinava el campanar, els pescadors engalanaven llurs barques, es feia missa i un cop acabada, el sagristà pujava al campanar i deixava anar un gall perquè la jovenalla l'empaités i l'agafés (el rei gall és qui l'agafa i se'l pot quedar)