Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 

De manera general, les quatre entitats analitzades s’enfronten o s’han enfrontat a dificultats per mantenir el número de persones associades a l’entitat i, també, implicades  en el seu funcionament i el desenvolupament de les activitats que s’hi duen a terme. Amb tot, també totes quatre entitats són conegudes i remeten a una tradició organitzativa a cadascun dels municipis on han funcionat. D’aquí que persones o institucions que deriven d’aquestes entitats participin de la seva transmissió i de la difusió del prestigi de les mateixes. Anteriorment, totes quatre entitats es transmetien entre les xarxes informals de les persones sòcies i que participaven de les activitats. Ara, cerquen mecanismes adequats al moment present, com la relació amb les AMPA i les escoles o bé la millora de les eines de comunicació en línia. 

Amb una mica més de detall, pel que fa al Foment Vilanoví, se n’havia transmès la pertinència a partir de l’herència familiar i els grups d’afinitat (durant molt temps, per al Foment, la preocupació per la cultura, el pensament i el “vilanovisme”). Els darrers anys, l’entitat ha vist la pèrdua de molts socis i no ha sabut trobar un relleu generacional. El fet de ser una entitat generalista, sense un objectiu concret, fa difícil, segons l’informant, que es pugui regenerar. La idea de ser associat d’un espai com a lloc de trobada, per un dels membres de la Junta del Patronat, es fa complicat en un temps en què l’espai virtual ja permet encontres (a través de xarxes socials) i a més els espais de trobada física generen molts costos per a mantenir-los actius. Es valora que el restaurant - bar funciona molt bé perquè genera activitat i participació a l’entitat, i, així mateix, ajuda a la transmissió de la mateixa. També es valora que el fet que el local no estigui a la planta baixa sinó a una primera planta de vegades fa difícil que les persones s’animin a accedir al local per primera vegada. Ara el Foment buscar donar-se a conèixer i animar la participació a través d’altres entitats, més joves, que empren els seus equipaments.

Segons els informants, la transmissió de la participació a les activitats de El Retiro i la pertinença a l'entitat tenien un component familiar i de filiació. Normalment, els joves s'integraven a l'entitat a la qual formaven els seus progenitors. A Sitges, aquesta participació estava fortament polaritzada entre dues grans entitats: El Prado i El Retiro. Durant gran part del segle XX, la participació dels joves quedava garantida perquè aquestes associacions eren les organitzadores de la festa i les activitats de lleure i entreteniment popular, on tenien lloc la majoria dels rituals col·lectius. Des de les darreries del segle XX i especialment des del tombant de mil·lenni, la captació de socis s'aconsegueix sobretot a través d'una ampla oferta d'activitats (cursos, tallers, tertúlies, banda de música, colla de caramelles, carrosses de Carnaval...). Per poder-hi participar, cal que els usuaris es facin socis de l'entitat. 

És destacable com El Retiro actua com a salvaguarda i transmissor de patrimoni cultural com, especialment, les caramelles de reputats compositors que han estat vinculats a l'entitat, com el Mestre Gabriel Pallarès o Janio Martí. 

El Casal - Societat La Principal havia estat un lloc de referència a Vilafranca i s’havia transmès a través de l’activitat de les seccions, que ha deixat productes alguns dels quals ara són a l’Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (per exemple, els documents audiovisuals de la secció de cinema amateur). Anteriorment la societat transmetia la seva importància a través de les famílies amb capital cultural de la vila, i també sent pionera oferint serveis. Ara, les extraescolars i la relació amb les escoles són una font de transmissió central i estratègica. A banda, el Casal - Societat La Principal està treballant de manera específica la comunicació i, així, les xarxes socials són un espai on el Casal comunica i mostra imatges de la diversitat d’activitats que ofereix. Instagram, Twitter i Facebook són canals que fa servir amb profusió. 

Per a l’Ateneu Igualadí l’escola és un dels eixos estratègics no només per fomentar un model educatiu progressista, sinó també per mantenir l’esperit educatiu de l’entitat i per a transmetre el valor de la mateixa a les noves generacions. Els alumnes són socis sense cost accessori fins a acomplir els 18, i aleshores se’ls ofereix 10 anys més de quota reduïda. En el cas d’aquest Ateneu, el fet que s’interrompés el seu funcionament durant el Franquisme (a diferència de la resta d’entitats analitzades aquí) fa que la transmissió del seu valor patrimonial hagi hagut de recuperar-se des de la Transició. Des de l’Ateneu es va editar un llibre i s’ha renovat la pàgina web per tal de posar en valor la iniciativa i la seva història i donar-les a conèixer al públic. 

L’Ateneu Igualadí és l’entitat de les analitzades que fa un ús més complert de les xarxes socials per comunicar les seves activitats i també una identitat, sota el hashtag #ElTeuAteneu.

Viabilitat / Riscos: 

En general totes les entitats estudiades perceben riscos en quant a la seva continuïtat, encara que amb diferències. Per a tots els ateneus ha estat complicat mantenir el nombre de persones sòcies i participants basant-se només en la sociabilitat que pot oferir l’entitat. Els ateneus que han aconseguit diversificar les activitats i inserir-les en un context de mercat educatiu, tenen més associades i esperances de continuïtat, sobretot si fan obligatòria l’associació per tal de poder gaudir de les activitats. El pagament de les quotes, i la sensació d’arribar a moltes persones, dona certa estabilitat econòmica per afrontar els préstecs que la majoria d’entitats tenen contrets (pels costos de manteniment o restauració de les infraestructures). De fet, la rehabilitació o restauració dels equipaments suposa obres costoses per a aquest tipus d’entitats, que normalment les condueix a l’endeutament. Succeeix amb El Retiro i el Foment, i ara el Casal Societat La Principal també s’enfronta al repte d’aconseguir fons per a rehabilitar el Teatre. Pel que fa a l’Ateneu Igualadí, va haver de cedir el teatre a l’ajuntament per no poder-se fer càrrec dels costos de la seva restauració.

Des del Foment asseguren que els moments de més influència de l’entitat, després dels anys 20, serien els anys 50 i 60 amb la recuperació cultural impulsada després de la repressió franquista, i es considera que les persones que més s’havien implicat en l’entitat ja són molt grans o han desaparegut. També es valora que la tradició que els descendents o nissaga dels associats es fessin socis s’ha perdut, també arran de la diversificació d’entitats a la vila i dels canvis en els estils de vida (i, particularment, la sociabilitat a través de les xarxes socials). Amb tot, es raona que encara queden persones sòcies del Foment que són descendents dels qui van fundar el Círculo Villanovés i que, per tant, senten l’entitat com un vincle familiar. També es considera que les preocupacions per la gestió i supervivència de la pròpia institució poden enfosquir la il·lusió que hauria de suposar participar d’una entitat cultural. S’afirma que costa que persones que no són de l’entitat passin a formar-ne part, això malgrat siguin usuàries habituals dels equipaments del Foment (des d’altres entitats o a títol particular).

Les amenaces que ha patit la Societat Recreativa El Retiro s'han degut a la pèrdua d'influència generacional pel que fa a la captació de socis, i al deute econòmic, que l'associació ha arrossegat durant gran part de la seva existència però que s'aguditza a finals del segle XX quan costen d’amortitzar els préstecs contrets. En algun moment ha costat de trobar candidats per a la Junta Directiva de l'entitat i també ha costat que es fes un relleu generacional en aquesta, i s’han allargat massa les durades dels càrrecs, segons els informants. Ara ja s’ha superat aquesta situació i hi ha gent jove que suposa un relleu a la junta, que han entrat a l’entitat sobretot a través de les activitats musicals (la recuperació de les caramelles, la banda de jazz i l’escola de música).

Pel que fa al Casal - Societat La Principal, ara no es tem per la seva continuïtat, després d’uns anys (des de la crisi econòmica del 2008, amb impacte en les economies familiars sobretot el 2012 i 2013) de pèrdua de socis. El Casal s’ha adaptat al moment més individualista actual a través de l’oferta d’activitats per al mercat educatiu i la professionalització dels serveis que ofereix. 

L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera tampoc no pateix per la continuïtat, encara que sí que detecta la necessitat d’incloure persones joves a través de noves activitats (com un concurs de poesia “slam”) i de dur a terme accions conjuntament amb altres entitats (des del cineclub fins a festivals locals com el Zoom). L’escola i la tradició de les infraestructures, i el bon funcionament del cafè, fan que l’Ateneu estigui integrat a la vida quotidiana de moltes persones igualadines. L’objectiu que es proposen des de l’entitat és el d’arribar fins a les 1500 persones associades (ara són 1175). No temen per la viabilitat en certa mesura gràcies a l’escola i a les col·laboracions que tenen amb moltes entitats i associacions que duen a terme les seves activitats als equipaments de l’Ateneu Igualadí.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Albert Tubau, membre de la Junta del Patronat del Foment, és pessimista respecte a la continuïtat de l’entitat, atès que creu que les associacions de tipus generalista ara no tenen una funció clara i per tant a mig termini no podran atreure persones. Hi ha certa preocupació que l’estímul que motiva a les persones a participar d’una entitat s’acaba convertint en una preocupació, la d’haver d’assumir les despeses que té el manteniment de les infraestructures i de la tresoreria. Amb tot, valora el prestigi que ha tingut el Foment i la importància que ha suposat per Vilanova, i considera que les entitats com el Foment podrien trobar solucions a través d’unir-se. En aquest sentit, parla de converses informals amb La Unió (entitat històricament rival) de cara a una possible fusió.  

Els informants de El Retiro, per la seva part, participants de l'entitat, es mostren optimistes en relació a la continuïtat de la Societat Recreativa El Retiro malgrat no creuen que això hagi estat una constant. Manifesten que s'ha superat l'estancament en el número de socis i que l'entitat s'està recuperant econòmicament. Així mateix, detecten una bretxa entre els associats més joves, participants dels cursos, la Colla de Caramelles i la banda de música Suburband, i un nucli de socis d'edat molt gran, que especialment fan ús de l'espai social per als jocs de cartes, billars i lectura de diaris i participen de les festes especials i els concerts organitzats per l'entitat. La sensació és que cal cridar a la gent per tal que s'impliqui a l'entitat atès que s'ha perdut el vincle entre el grup familiar i la participació a El Retiro. També es percep que la ciutadania no respon de manera automàtica a les convocatòries si no se cerquen estratègies comunicatives eficaces. 

Amb tot, els informants defineixen El Retiro com un "pulmó" de Sitges, l'espai on es fan les activitats més rellevants de la vila, ja sigui per iniciativa de la pròpia entitat o en col·laboració amb l'ajuntament o d'altres associacions. Hi ha una voluntat d'obertura a diverses iniciatives i persones i la percepció que aquesta col·laboració és beneficiosa recíprocament. 

En el cas del Casal - Societat la Principal, es valora la capacitat de professionalitzar-se com a garant d’una oferta convincent per a les persones que vulguin associar-se a l’entitat. En aquest sentit, la percepció és que el Casal és capaç de ser un espai de programació cultural de referència que, així, manté el prestigi de l’entitat i, alhora, un impulsor del lleure i l’esbarjo a través de cursos i activitats esportives. 

El fet que el gerent de l’entitat els darrers anys sigui el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya fa que el Casal participi activament en els debats que es tenen sobre com actualitzar la funció social d’aquestes entitats. 

L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera es valora com un actiu comunitari de caràcter progressista, i participa de la iniciativa Ateneus per la Democràcia. Mantenir el projecte d’escola pedagògicament avantguardista ha estat un dels puntals de l’entitat. A banda, moltes de les activitats com l’organització de debats polítics o tallers donen a l’Ateneu un caràcter que el vincula amb l’objectiu de bastir una ciutadania crítica. Aquesta identitat progressista es vincula amb la voluntat de ser un espai obert a tota la ciutadania i que englobi i resolgui moltes de les necessitats de la ciutat. 

Recuperar el teatre com a infraestructura pròpia de la cessió municipal seria un dels objectius de l’entitat, encara que no resolta a curt ni a mig termini.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Les caixes d'estalvis havien col·laborat a finançar les activitats d’associacions. Per exemple, l’Obra Social de Caixa Penedès i altres entitats semblants havien permès que continuessin els programes dels ateneus. A mesura que les caixes es van ensorrant o són absorbides per grans grups bancaris, aquests ateneus establiran convenis amb l’administració pública, que finançarà activitats. Avui dia, i amb l’aprimament i major control administratiu, els finançaments tancats permeten realitzar algunes activitats però no ajuden a que les entitats puguin tenir fons o autonomia financera. 

Les estratègies actuals, per tant, passen per participar de mercats específics o bé de lloguer d’infraestructures (dels serveis de bar i de sales a altres entitats) o bé de proveïment de serveis educatius o socials. 

El Foment ha trobat en la col·laboració amb altres entitats una manera de mantenir l’activitat en l’associació. Les col·laboracions són permanents amb Òmnium Cultural Vilanova, amb La Medusa i amb l’Orfeó Vilanoví (que fa els seus assajos a les instal·lacions del Foment). El lloguer de les instal·lacions i del servei de restaurant són també una manera que es puguin rebre fons per al manteniment del funcionament de les entitats. Les campanyes que s’han intentat fer dirigint-se a un públic concret han tingut pocs resultats i, per tant, per ara l’estratègia del Foment és intentar mantenir la majoria d’actes possibles per a públics diversos a l’espai de l’entitat per tal d’obtenir visibilitat i presència social. El futbol de pagament és ara una de les activitats que porten més persones, com també facilitar que entitats més joves celebrin festes o concerts a l’espai. En síntesi, el Foment ara té una estratègia sobretot de resistència més que no de cercar o forçar la captació de sòcies i socis. Fins i tot quan s’ha participat en altres iniciatives (com l’assessorament gratuït a treballs de final de grau), no s’ha aconseguit la incorporació de les persones beneficiàries a l’entitat. La respiració assistida per a les entitats també s’aconsegueix gràcies al futbol de pagament. Es considera que és una solució provisional perquè en poc temps la gent ja tindrà el futbol de pagament a casa.

Un plantejament és unir entitats assemblades generacional i tipològicament per sumar recursos, encara que històricament hagin estat rivals. En aquest sentit, s’ha plantejat alguna conversa (sense que hi hagi res determinat) entre el Foment i la Unió (històricament enfrontades durant la Transició). 

Pel que fa a El Retiro, des de l'entitat es reitera la voluntat d'estar obert a les propostes d’altres entitats i a organitzar activitats que mobilitzin nous públics. D'aquesta manera, a més de les activitats vinculades al calendari festiu i tradicional, incorpora una escola de música ("la Caixa Escènica", que es valora que proveeix 150 socis per a el Retiro) i tallers de disciplines diverses, a més d'obrir el seu espai per a l'organització de tertúlies.

Pel que fa al deute econòmic, al 1994 El Retiro va acordar construir un aparcament subterrani sota l'àrea de l'entitat, ara al centre de la localitat de Sitges, i vendre'n dues plantes, a més del dret de vol del nou edifici. La recuperació econòmica de l'entitat ha estat lenta i progressiva i ara sembla que s'apropa a eixugar tot el préstec contret. Per la mateixa raó, alguns dels espais de l'entitat estan llogats a serveis privats, com és el servei de bar del cafè, el servei de bar de La Jazz Cava, i l'espai de jocs de taula "Doctor Game", a més de la sala de cinema (durant un període del calendari).

També s'està organitzant, de manera voluntariosa i per part de Jordi Fusté, ex-secretari de l'entitat i membre de la Junta Consultiva, un arxiu dels materials de l'entitat que inclou els elaborats carnets de ball que s'obsequiaven a les dones que hi assistien, les cartelleres cinematogràfiques de principis de segle, retalls de premsa, i un extens arxiu de fotografies. Es preveu una exposició o publicacions per al 150è aniversari de El Retiro, que se celebrarà al 2020.

El Casal - Societat La Principal ha aconseguit frenar la pèrdua de socis el 2017 (i fins i tot incrementar-los lleugerament) i, en aquest sentit, valora positivament l’estratègia de diversificar les activitats en oferta i també de seccionar els públics per grups d’edat, per tal d’afavorir la participació i identificació de persones d’edats diferents. 

L’objectiu actual és de treballar els valors simbòlics relatius a la identitat del Casal i, per això, s’ha contractat una tècnica de comunicació que intensificarà i definirà una estratègia per als canals de comunicació existents. A banda, a través de les xarxes però també del programa s’han posat en marxa iniciatives com concursos i sortejos i, cada any, se celebra l’Homenatge als Socis, una vetllada solemne en què es reconeix el paper de les persones associades però també d’entitats que ajuden al Casal (per exemple, empreses d’arquitectura o construcció local que fan bons preus per a les rehabilitacions). 

En el cas de l’Ateneu Igualadí, s’intenta que les entitats que formen part de l’Ateneu tirin endavant moltes de les activitats, així com tenir prou diversitat d’horaris i propostes com per a què tothom s’hi senti còmode. Així, a més de les activitats habituals, els dissabtes es proposen jornades obertes de jocs de taula amb l’entitat El Pati, es conviden professionals a fer classes específiques (de disciplines tan diferents com l’aikido o el ball swing), i es programen tot tipus de pel·lícules al llarg de la setmana (el cinema comercial ha esdevingut una de les fonts de finançament principals ara que no hi ha sales de cinema al centre de la ciutat). També s’organitzen dilluns de tapes al cafè (de vegades juntament amb altres activitats com sessions obertes de ball swing), i concursos de disciplines més associades a la gent jove com la recitada de “poesia slam”. 

A més, també s’intenta donar més visibilitat a les activitats i la importància històrica de l’entitat, així com al seu caire ideològicament progressista, que es veu reflectit en el seu nom i emblema (l’abella), a través d’un ús notable d’eines de comunicació en xarxa.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

L’edifici del Foment Vilanoví està reconegut des del 1987 com a Bé Cultural d’Interès Local. 

Els informants de El Retiro consideren que si haguessin mantingut elements arquitectònics originals del teatre/cinema de Miquel Utrillo i del jardí modernista, com les pèrgoles i balustrades, potser aquestes instal·lacions haurien estat susceptibles de protecció patrimonial. Però no queden aquests elements originals que es puguin activar patrimonialment.

El teatre del Casal - Societat La Principal té el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local, i ara es vol apel·lar al seu reconeixement al catàleg de patrimoni nacional. El teatre també haurà de restaurar-se i aquest reconeixement forma part dels mecanismes que s’estan cercant per a aconseguir una fórmula per fer-ho. El teatre és de fusta, de l’estil del Paral·lel barceloní de principis de segle, i manté pràcticament la seva forma original.  

 

 

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

Recentment, el Casal Societat La Principal ha anunciat que posarà en marxa un pla estratègic per aconseguir més presència social. Part d'aquest pla estratègic passa per impulsar nous òrgans de participació com un Consell Consultiu i un Cercle Social