Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Localització:

Descripció de la localització: 

El Foment Vilanoví manté la localització i estructura de l’edifici històric de l’entitat (que als orígens portava per nom Círculo villanovés), obra de nova planta del 1853 de l’arquitecte Josep Oriol Bernadet, a la plaça de les Cols (aleshores anomenada plaça de la Verdura). Amb tot, l’edifici és una restauració de l’original, mantenint-ne l’estructura i forma de la façana. En el moment de la restauració, romandre en la localització inicial va ser considerat fonamental per als membres de la Junta de l’entitat, considerant que formava part de la identitat del Foment. L’immoble compta amb el cafè, que conserva la planta original, i cinc sales polivalents, les més destacades de les quals ocupen l’espai del que havia estat la Sala de Ball. L’edifici té la mateixa escala amb barana de balustres  que dona idea de la condició noble de la construcció. Encara que avui dia el cafè està llogat a particulars, l’entitat continua sentint-lo una infraestructura pròpia i central per al funcionament quotidià del Foment. La versatilitat ha estat la prioritat en la remodelació dels espais del Foment, alguns dels quals poden separar-se o funcionar com una sala única per la seva contigüitat. La Sala Joaquim Mir i les sales adjacents (anomenades “setrilleres”) Enric C. Ricart i Martí Torrents mantenen part de la decoració original, amb columnes metàl·liques pintades de color daurat i l’aranya del sostre que caracteritzava els actes del Foment en la seva etapa daurada als anys 40 i 50 del segle XX. A banda, hi ha la petita sala de reunions o de formació anomenada Amics del Foment, i la sala Alexandre de Cabanyes, que acull exposicions però també presentacions i sessions de formació. Els noms de les sales mantenen la referència als artistes i intel·lectuals que han format part de l’entitat i, així, en destaquen el caràcter de prestigi. El Foment acull activitats de manera freqüent i durant tot l’any en les esmentades sales, algunes organitzades des de la mateixa entitat i d’altres per tot tipus d’associacions (professionals, partits polítics, CDR...), que poden llogar-ne els espais. L’encariment dels preus dels lloguers a Vilanova i la Geltrú ha fet que el teixit associatiu de la vila, que solia disposar d’espais propis anteriorment, ara hagi de llogar sales, i el Foment continua sent referencial en aquest sentit. En particular, l’entitat cultural La Medusa té el Foment com a seu de la majoria dels seus actes (mercat de Nadal, festival de música La Medusa Fest, concerts i, fins a l’any 2017, la festa de Cap d’Any). A l’edifici adjacent al Foment, l’entitat també té unes instal·lacions per oficines, sala de reunions i lavabo. Per a l’informant del Foment, membre de la Junta del Patronat, l’edifici del Foment és definitori i fonamental per a l’identitat de l’entitat i per això s’han fet esforços per poder-lo mantenir i dur a terme les remodelacions de manera adequada.

La Societat Recreativa El Retiro ha ocupat el mateix emplaçament des de la seva fundació al 1870, al carrer Àngel Vidal de la població costanera de Sitges. Aquest carrer, que ara es troba al centre de la vila, al darrer terç del segle XIX era un terreny a l'anomenat carrer de la Muralla, als afores, i propietat d'Eduard Ferret Bofill, conegut com "el metge dels pobres" (Fontanals, 1994:12). A ell se li va demanar el solar per constituir les primeres instal·lacions de la Societat Recreativa El Retiro. Aquest primer espai, pensat especialment com a cafè per als homes i com a sala de ball i espectacles, i que ben aviat acollirà les primeres projeccions cinematogràfiques estables de la comarca (Borderia, 2008: 13), quedarà obsolet a principis de segle. Després d'un incendi el 1916, gràcies a l'import del cobrament de l'assegurança i de noves aportacions dels socis, es construeix un edifici de nova planta dissenyat per l'arquitecte Miquel Utrillo al mateix emplaçament. La crònica del diari local, l'Eco de Sitges, d'aquell mateix any destaca: "las obras que están convirtiendo el modesto salón de espectáculos devorado por las llamas, en suntuoso teatro (...) [i expressa les altes expectatives pel projecte:] ninguna de las poblaciones a ella similares podrá ofrecer al visitante un centro de recreo tan admirablemente ideado, tan atrevidamente construido y tan originalmente decorado." (Sierra i Farreras, 1991: 121). El recinte comptarà també amb un jardí modernista amb pèrgoles que durarà fins a mitjans de segle. A finals dels anys 60 del segle XX es fan obres mantenint l'estructura fonamental del recinte, fent caure la torreta de l'entrada, reformant l'interior del teatre amb un sostre fals i una nova decoració de l'espai. Al 1994 es construeix un aparcament que ocupa subterràniament tota la superfície de l'entitat i es fa un local nou per a reunions, magatzem i activitats, que és el vigent avui dia, venent el dret de vol de l’immoble (és a dir, que el que es construeix per damunt de la planta edificada de El Retiro, pertany a un particular que l’ha adquirit). Finalment, entorn el canvi de mil·lenni, es recupera l'espai que queda a sota de l'escenari del teatre, que s'havia emprat com a magatzem, i que passa a constituir-se com una jazz cava. Ara mateix, el Retiro manté el cafè com a espai encara important de trobada per als socis, la sala de cinema que té funcionament regular (pren protagonisme durant el Festival de Cinema de Sitges) i que també acull espectacles dels cursos que ofereix l’entitat, un conjunt d’aules per a l’escola de música, un espai-arxiu que recull tota la documentació de l’entitat, i sales de reunions per a la preparació de les diferents activitats. A més, es manté el pati, amb un teatre exterior (ique és centre d’activitats a l’aire lliure al llarg de l’any, principalment a la primavera i l’estiu) i la subcontractació del seu espai de bar del pati a un grup de restauració particular molt conegut a Sitges (per deriva d’un bar tradicional molt conegut a Sitges, El Cable). El turisme de la vila de Sitges i la localització cèntrica i en direcció a la platja de El Retiro obren possibilitats per a l’afluència de persones al bar i a la sala de cinema. 

El Casal - Societat La Principal compta actualment amb 4 edificis al centre de Vilafranca del Penedès, entre la Rambla, el carrer del Migdia i el passatge Alcover, que ha anat adquirint al llarg de la seva història. És una entitat que neix al 1904 sense local i conformada per persones més joves que les de les entitats preexistents, i també cercant diferenciar-se’n buscant un model interclassista (vers la composició i funció de classe i professional de les anteriors) i una pretesa voluntat modernitzadora. Inicialment, per tant, la preocupació d’una entitat que naixia molt lligada al ball no era de disposar d’un espai propi, sinó que es llogava o s’emprava per cessió gratuïta el Teatre Principal de Joan Aixelà (espai del qual l’entitat treu el nom), el saló del teatre Tívoli i, més endavant, el saló del Centre Agrícola. A l’any 1920, davant conflictes amb Josep Bolet, empresari propietari de les principals infraestructures de ball de la vila, la Societat La Principal té la necessitat de disposar d’espai propi i compra uns terrenys on construeix el seu primer edifici (El Casal i Teatre), en el qual ara s’hi celebren moltes activitats formatives i espectacles escènics i, poc després, s’adquireixen el pati i el magatzem-pallissa del costat (que durant molt temps s’habilitaran com a pista de bàsquet i gimnàs, respectivament). Un premi a la rifa del 1938 permet a l’entitat d’adquirir nous edificis; de fet, l’adquisició d’equipaments serà un element estratègic de la Societat la Principal al llarg de la seva història, per poder garantir l’oferta variada d’activitats en espais autogestionats. Ara mateix els edificis responen a les activitats que ofereix l’entitat: l’edifici de la Rambla 35 acull el teatre, la sala Zazie de cinema, i sala de ball; l’edifici adjacent, el de la Rambla 37, acull les oficines i aularis per a dur a termes classes com les de llengua, a més d’un punt d’informació i una sala de lectura; l’edifici al carrer Migdia 18 conté les aules polivalents per a activitats com la dansa, el teatre, la gimnàstica o la zumba (l’escola de dansa Assumpta Trens hi té un pes específic i les seves pròpies xarxes), i finalment el pavelló Joan Marqués, al passatge Alcover, acull la Secció Esportiva de l’entitat, que a més del pavelló de bàsquet pròpiament també acull una sala de billar. A banda, la sala magatzem ara mateix s’està habilitant com una sala per a espectacles de petit format, amb un aforament d’unes 40 persones, per poder ampliar activitats. A més dels espais esmentats, el Casal - Societat La Principal compta amb dos espais de restauració, en l’actualitat llogats a particulars (Despertaferro i Mussonades). Ara, el Casal no té espai cafè autogestionat com havia tingut anteriorment (el lloguer d’espais és una de les estratègies de manteniment de l’entitat, com veurem que succeeix amb altres casals). El Teatre, amb un aforament per a 800 persones, continua sent l’espai no només primigeni de l’entitat, sinó també de referència per la seva peculiaritat: és un teatre de l’arquitecte Andreu Audet i Puig, conegut arquitecte barceloní encarregat de molts projectes al Paral·lel i, particularment, del Teatre Onofri (avui Teatre Condal). El Teatre de Vilafranca és precisament una rèplica d’aquest teatre del Paral·lel i amb poques reformes manté la seva estructura original del 1921 i, com a tal, té un valor singular que l’ha fet ser reconegut Bé Cultural d’Interès Local. És dels pocs teatres completament de fusta i que gairebé no ha patit cap intervenció que continua en actiu i, per això, l’entitat s’està plantejant posar en marxa les gestiones per a sol·licitar el seu reconeixement com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’edifici original amb què es va posar en marxa l’Ateneu Igualadí al 1863 va ser al carrer Sant Magí, d’on ben aviat, ja al 1864, es traslladaria al carrer del Vidre (per l’augment ràpid de socis, cosa que feia necessitar un espai més gran). Allà van continuar augmentant els socis i les seccions de l'Ateneu. Les instal·lacions d’aquests primers anys d’Ateneu van ser cremades per les tropes carlistes durant la III Guerra Carlista al juliol del 1873. L’actual edifici és el que s’alça posteriorment a aquests incidents, al carrer Sant Pau, i data del 1878. Aquest Ateneu al carrer Sant Pau va ser inaugurat a l’agost de 1878. Les escoles s’inauguraven el mes de setembre i el teatre, el de novembre. Amb aquest nou edifici, l’Ateneu emprendria una gran volada. 

La font del jardí de l'Ateneu Igualadí, de formes sinuoses i revestit per un trencadís o mosaic on predomina el color verd, està adossada a la paret del pati, i té a banda i banda dos bancs, el mosaic dels quals conté més color marró. Entre els dibuixos del trencadís hi figuren fues flors, la lletra “A”, d’Ateneu, i el símbol de l’abella que identifica l’entitat. Aquesta font va ser construïda pel Senyor Roura, propietari fabril, i ara forma part de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les treballadores de l’Ateneu Igualadí comenten que informalment a aquest espai se l’anomenava “El Jardí Prohibit” per tal com estava descurat i ple de males herbes, fins que fa vint-i-cinc anys un dels socis de l’Ateneu va decidir-se a netejar-lo i dignificar-lo. Les instal·lacions originals es van anar ampliant progressivament cobrint activitats esportives, culturals, publicacions, o centres d’estudi, tal i com pot observar-se en les infraestructures actuals.

El teatre, edificat al 1910 (després que el vestíbul quedés limitat per les activitats escèniques programades), té la forma de ferradura dels teatres “a la italiana”, i:

 decoracions en guix a la part superior, amb l’escut de la ciutat amb l’aigua plana o llarga (l’aqua lata), un rusc de mel que simbolitza l’Ateneu com a casa d’acollida d’obrers i treballadors, i les curioses escultures, mig abella i mig dona, que representen els obrers” (Alcázar Serrat, 2012: 25-26).

Al 1987, després del restabliment de l’entitat passada la dictadura, el teatre es troba degradat i l’entitat endeutada, i això obliga a cedir-lo a la gestió municipal a canvi que l’ajuntament es faci càrrec de la rehabilitació de l’espai. La reforma va començar la 1900 i va suposar reduir a més de la meitat l’aforament que havia tingut (de 1200 a 500 seients), restaurar elements decoratius i homologar les mesures de seguretat. 

L’espai de les escoles de l’Ateneu és un dels que ha tingut més reconeixement i ha estat la principal preocupació dels ateneistes. L'edifici del carrer Sant Pau va incorporar l'ensenyament de música i també de teoria i pràctica de teixits. El 1916, s'implantaven a l'Ateneu les Escoles Montessori, iniciativa pionera al Penedès. El setembre del 1920 s'inaugurava el Palau Escolar, adjacent al local social, que acollia l'activitat docent. Aquest Palau Escolar de l’Ateneu data del 1919 i va ser inaugurat al 1920, és de Josep Pausas Coll i va ser restaurat al 1977 amb la recuperació de l’escola. Des d’aleshores, hi ha una escola de projecte pedagògic aconfessional, catalanista i modernitzador, que es va veure interrompuda durant la dictadura i que amb la Transició, en reprendre’s, va segmentar-se de l’associació de l’Ateneu Igualadí per permetre’n la concertació. Ara mateix l’Ateneu Igualadí compta amb el teatre, cedit a l’ajuntament, una sala de cinema, una biblioteca, una sala d’estudi, una sala d’arts (40 persones d’aforament, àmplia per a dur terme múltiples activitats), una sala de socis (més adequada per a conferències, reunions i classes, i amb una capacitat de 80 persones), un espai de reunions (per a 16 persones) i l’Espai Lab Auditori (també adequat per a classes i conferències, amb capacitat de 50 persones), a més d’una pista per a esdeveniments esportius i un cafè. A banda, el bar musical Acústic, situat al costat de l'Ateneu, també és propietat de l'entitat, però com el cafè està llogat a un particular. 

En les darreres dues dècades a l’Ateneu s’han realitzat diferents reformes i remodelacions d’espais com la sala de socis, el cafè, el vestíbul, la biblioteca i darrerament l’auditori que ha passat a ser la sala cinema. Totes aquestes actuacions ha optimitzat i modernitzat els espais adequant-los a les necessitats de l’entitat i han permès que l’Ateneu sigui un espai aglutinador de sinergies. Totes les persones sòcies poden disposar d’un d’aquests espais per als seus usos personals (xerrades, reunions, tallers) un cop l’any. A més de les activitats que programa l’Ateneu Igualadí a través de les seves seccions o entitats, els espais també es lloguen per a qui vulgui celebrar-hi qualsevol esdeveniment que s’adeqüi a les normes d’ús de l’espai.

Georeferenciació: