Patrimoni Cultural Immaterial

IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0004
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Festa Major de Sant Pau
Altres denominacions: 
Baixada de sant Pau
Grup i/o comunitat: 
Festes de participació municipal, quan el dia coincideix en festiu de cap de setmana hi ha una major assistència de públic de pobles veïns
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La celebració de sant Pau a Sant Pere de Ribes,  tot i ser una advocació celebració present a altres municipis de la vegueria del Penedès,  pren un caàcter singular princpalment per la participació de la comunitat, per les transformacions sofertes i perquè manté la representació de molts dels elements propis del fet festiu penedesenc.

En el marc de les festes majors d’hivern cada any al voltant del 25 de gener, dia que es celebra la conversió de Sant Pau, es duen a terme un seguit d’actes; Pregó de Festa Major, Correfoc, “vermuth musical”, Baixada Infantil, Ballada a les masies, Cercaviles la Vigília. Tanmateix l'acte central la celebració és l’Anada i Baixada a l’ermita de sant Pau o més conegut com la Baixada de Sant Pau e ldia 25.

Documentada històricament al segle XVIII, la festa major en honor a sant Pau tradicionalment implicava la celebració d’un aplec a l’ermita de sant Pau. Un aplec on la comitiva de l’ajuntament, acompanyada d’alguns elements propis del fet festiu penedesenc com són els balls de bastons o el ball de gitanes anava fins a l’ermita on es celebrava l’ofici religiós en honor al sant i es cantaven els goigs. Després a la tarda es celebrava l’Encant de coques (documentat fins a principis del segle XX) en benefici de l’ermita i després el ball a l’esplanada. Un ball que durant gairebé tot el segle XX va ser la ballada de sardanes.

Des de l’últim quart del segle XX aquesta celebració, sense modificar-ne l’esquema principal, ha accentuat alguns elements a la vegada que ha reforçat els més importants com és la Baixada de l’ermita. Acte que s’ha reafirmat augmentant en public i sobretot en el nombre de balls participants, alguns recuperats altres introduïts per mimetisme amb els pobles veïns. Els elements festius que acompanyen i participen de l’Anada i Baixada a sant Pau convinen el foc dels diables i el Drac de tres Caps amb els gegants i un seguit de balls blancs com els balls de bastons,  cercolets, pastorets, panderos i panderetes, el ball de cintes, i també el de Gitanes amb els seus repsectius parlaments. Tots formen part d’una cercavila que ja ha actuat durant la vigília i que també en té la seva versió infantil el diumenge abans de sant Pau.

Com a festa Major s’acompanya d’actes d’oci i festius diversos com el Ball de Festa Major o els diferents sopars, esmorzars, actes i concerts, trobades de diversa índole, que les principals entitats del poble, com els Xulius o el Gerc o altres entitats organitzen a les seus locals o alguna plaça del poble.  

Data identificació: 
dilluns, 15 gener, 2018 to divendres, 26 gener, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0004
Nom propi de l'element: 
Pastorets
Altres denominacions: 
Els Pastorets d’Igualada
Els Pastorets de Vilanova i la Geltrú
Els Pastorets del Vendrell
Els Pastorets de Sitges
Grup i/o comunitat: 
Les entitats participants: Associació Els Pastorets del Vendrell, Grup de Teatre Esbart Igualadí, Associació Teatral Els Pastorets de Sitges, Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, L’Escotilló Grup de Teatre.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els Pastorets són representacions teatralitzades d’origen litúrgic que es produeixen al voltant de Nadal, desenvolupades al teatre amb actors i actrius amateurs. Els textos que s’interpreten s’inspiren en relats evangèlics o, fins i tot bíblics amb la incorporació d’escenes populars. Però no deixa de ser la narració de l’eterna lluita del bé contra el mal encarnats amb uns personatges que se situen en el moment i en el lloc del Naixement de Jesús. Molts d’ells estan escrits en vers i amb una estructura ben definida, que es complementa amb música, molt important en la majoria de casos i ball.

Es caracteritzen per la participació d’un gran nombre de persones de forma voluntària, de totes les edats i gèneres; on hi participen diverses generacions del mateix grup familiar, que cohesiona el grup, l’entitat o la població generant un sentiment identitari de col·lectivitat i generador de sinèrgies entre la comunitat i amb entitats i projectes socials i culturals del municipi.

Els textos documentats més antics són del segle XVII, però cal situar l’origen en els entremesos de l’edat mitjana quan se celebraven a les esglésies la vigília de Nadal, durant l’anomenada Missa del Gall. Es desmarquen definitivament  amb la reforma litúrgica sortint del Concili de Trento (1545-1563), i ja en el segle XVII es documenta el primer text en català.

A la vegueria del Penedès es tracta d’una manifestació vigent en diversos municipis de forma ininterrompuda des de fa forces anys: Els Pastorets d’Igualada; Els Pastorets del Vendrell, Els Pastorets de Sitges i Els Pastorets de Vilanova. També se’n fan a Capellades, tot i que no ha estat així la temporada 2019/20. A Canyelles es van recuperar, ara farà cinc anys amb una versió local del text. Anys enrere també se n’havien fet a Llorenç del Penedès.

Data identificació: 
dijous, 19 desembre, 2019 to diumenge, 12 gener, 2020
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0009
Grup i/o comunitat: 
El treball de camp s’ha realitzat a l’Anoia sent els seus habitants la comunitat a qui es dirigeix. Tanmateix, la seva afectació traspassa aquest territori.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Tradicionalment l’alimentació d’una comunitat estava estretament lligada a la seva activitat agrícola i ramadera, a la seva cultura, i als cicles anuals. En les darreres dècades, fruit de noves tendències gastronòmiques, de la globalització, i de la desvinculació entre la població i el territori, la cultura gastronòmica i les varietats tradicionals amb les quals s’elaboraven les diferents receptes han anat desapareixent de la major part de llars. Tanmateix, són moltes encara les persones, majoritàriament d’edat avançada, que mantenen viu aquest patrimoni agrícola i gastronòmic, i que fins i tot tenen per objectiu difondre’l, actualitzar-lo, i fer de nou que el seu ús sigui corren i que vertebri la identitat cultural de la comunitat. En la present fitxa es presenten alguns dels usos gastronòmics més rellevants associats a les varietats agrícoles tradicionalment cultivades a la zona, les quals també desapareixen amb la desaparició dels seus usos gastronòmics.

Data identificació: 
dijous, 19 desembre, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0017
Tipus d'element: 
Altres denominacions: 
Terrissaire o Terrisser
Grup i/o comunitat: 
Terrissers, ceramistes de la vegueria del Penedès
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El treball dut a terme amb l'argila a la vegueria del Penedès es documenta des de la terrisseria ibèrica datada als segles V-VI a.C a Pontons, a les bòbiles industrials dels segles XIX i XX ubicades en diferents zones del territori.

Des del darrer terç del segle XX, l'aparició de nous materials i el canvi d'hàbits i gustos de la societat han condicionat la progressiva disminució de la producció d'objectes i utensilis domèstics elaborats amb fang; i consegüentment, els oficis de rajoler i terrissaire, artesans i indústries de caràcter familiar i transmissió generacional, han anat esdevenint residuals.

Per la seva part, l'ofici de ceramista es manté al territori  sigui combinant la ceràmica creativa amb la productiva - de caràcter més funcional i menys artística, en termes generals -, exercint la docència o participant en fires i exposicions. Paral·lelament, però, sobreïxen noves formes de treballar, on es suma la tecnologia puntera als coneixements artesanals. 

 

Data identificació: 
dilluns, 28 gener, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0019
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Les Festes de Barris de Sant Sadurní d’Anoia
Altres denominacions: 
Capvuitada del Corpus
Fira dels Barris
Grup i/o comunitat: 
La població de Sant Sadurní d’Anoia en general, amb diversos graus d’implicació segons el dia, així s'acostuma a viure amb més intensitat la del barri al què es pertany, tot i que hi ha també un fort interès per acudir a les festes de la resta de barris.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Sant Sadurní d’Anoia celebra durant vuit dies les Festes dels Barris, una manifestació festiva vinculada a la vuitada del Corpus, protagonitzada pels barris Ajuntament, Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval, en aquest ordre.

Manifestació d’origen religiós, si bé actualment  presenta un marcat caràcter lúdic i festiu, cadascun dels set barris duu a terme un conjunt d’activitats que responen a un mateix esquema - tronada d’inici, xocolatada popular, castell de focs d’artifici, ballada de sardanes i, l’endemà, el rengle - que es caracteritza, per l’alta implicació i participació de la comunitat veïnal, tant en l’organització, com en la mateixa celebració.

Sense poder-ne datar el seu origen històric, però llargament arrelades en la memòria oral, les Festes dels Barris de Sant Sadurní representen una de les celebracions més populars del municipi.

Cada un dels barris es distingeix per alguna singularitat: el barri Ajuntament té el rengle anomenat dels Confits; el barri Sant Antoni construeix i fa desfilar una carrossa; el barri Montserrat fa el rengle al migdia (com el de l’Església a diferencia dels altres que el fan a la tarda); el barri Església fa catifes de flors als carrers; el barri Diputació construeix una falla; el barri Cavallers en el seu rengle els homes porten barrets de copa i fa una representació amb bromes que dedica al barri Raval; finalment aquest darrer barri, el Raval, durant el rengle també fa una representació de bromes cap el barri Cavallers.

Data identificació: 
dijous, 15 juny, 2017 to dijous, 7 juny, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0007
Nom propi de l'element: 
Usos lúdics de les plantes
Altres denominacions: 
Jugar amb plantes
Grup i/o comunitat: 
Si bé el treball de camp s'ha realitzat a l'Anoia, la seva afectació traspassa aquest territori i els usos lúdics descrits poden ser compartits en altres zones on les espècies citades també creixen.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La necessitat de jugar, crear, construir un món imaginari, és quelcom inherent de tots els infants, i malgrat que de forma menys tangible també perdura en l’edat adulta. Els elements a partir dels quals construir aquest relat lúdic poden ser múltiples, i s’han transformat de forma molt intensa en poc més de dos dècades, amb l’arribada de l’era digital. Tanmateix, perduren encara un gran nombre de jocs que es desenvolupen a partir d’elements ben simples, sempre i quant els infants hi puguin accedir. Una de les principals característiques del joc lligat a la infantesa és que es proveeix dels recursos i materials que es tenen a l’abast en cada moment, de tal forma que pràcticament qualsevol element pot ser font de joc. En conseqüència els materials i recursos que els infants tenen a l’abast definiran els materials i recursos amb els quals els infants jugaran.

Resulta lògic per tant que si els infants creixen, o si més no passen bona part del temps de lleure (vacances o caps de setmana) en un entorn rural on les plantes són un  element quotidià i omnipresent, les plantes esdevinguin un element de joc i font de creativitat. D’acord amb l’esmentat, els usos lúdics de les plantes eren el principal element de joc dels infants durant la primera meitat del segle XX, en què la societat era eminentment rural, les “joguines manufacturades” eren quelcom excepcional, i on els infants passaven bona part del seu temps rodejats de plantes. Tanmateix, a mesura que la societat ha esdevingut més urbana, i a mesura que les “joguines manufacturades” primer analògiques, i després digitals, han arribat en massa a les llars, els jocs a partir de plantes han adquirit un rol secundari i mantingut tant sols en aquells infants que passen almenys una part del temps dedicat al  lleure en un entorn on les plantes són un element habitual. En la present fitxa es presenten alguns dels usos lúdics a base de plantes documentats a la comarca de l’Anoia, essent una combinació d’usos vigents desenvolupats per infants en l’actualitat i d’usos documentats a partir dels records d’infantesa de persones ara ja molt grans.

Data identificació: 
dimarts, 4 febrer, 2020
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0004
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
El conreu de la vinya
Grup i/o comunitat: 
Pagesos del Penedès
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El conreu de la vinya és una pràctica agrícola representativa i identitària del territori penedesenc,  una activitat tradicional que ha modificat progressivament el paisatge, amb les consegüents repercussions mediambientals i sociològiques.

Estès pel litoral, la plana i la muntanya, i abastant una àmplia diversitat de varietats blanques i negres destinades, unes o altres, a la producció del cava i el vi; el conreu de la vinya - motor econòmic, social i cultural de la zona - ha convertit el Penedès en la demarcació vitivinícola més important de Catalunya.

Data identificació: 
divendres, 21 octubre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0002
Nom propi de l'element: 
Festes del Mar
Grup i/o comunitat: 
Les festes marineres estan organitzades pels pescadors i associacions locals i administracions públiques de Calafell, Sitges i Vilanova i la Geltrú respectivament..
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les festes marineres són celebracions lligades a l’activitat marinera que històricament i fins l’actualitat s’han dut a terme a l’àrea costanera del Penedès. Aquesta activitat econòmica, molt rellevant en els dos últims segles, ha definit les relacions entre les persones i el territori, de manera que en municipis com Calafell, Vilanova i la Geltrú, Sitges o el Vendrell, en què hi ha nuclis de població tant a tocar de la platja com a l’interior, s’observen diferències socials en la població que conforma cadascun d’ells. A Calafell, de forma recent, s’han instaurat denominacions per a la població de cadascun dels nuclis; els terrossos són els qui viuen a “Calafell poble” i els popets els qui viuen a “Calafell platja”. En el cas de Vilanova i la Geltrú, el municipi es troba dividit per la via del tren, així que les persones que es troben entre la platja i la via són de platja, i els que viuen més enllà de les vies de la platja són d’interior.

Actualment, a les localitats on se celebren festes marineres, aquestes també es fan servir per promocionar turísticament el municipi.  Per a les confraries de pescadors i les associacions culturals com el Bot Salvavides fan servir aquestes festivitats per honorar la memòria dels avantpassats, en canvi, les administracions públiques veuen aquesta celebració com una manera de promocionar el municipi.

Algunes de les activitats que es desenvolupen en el context de les festes marineres són semblants a les pròpies d’una festa major com la sortida de gegants, els balls de cultura popular, els diables i correfocs, etc. Tanmateix, també hi ha activitats diferenciades com la processó per terra i per mar (segons el tram) d’imatges de la Mare de Déu del Carme o de Sant Pere, exhibicions de pesca tradicional a Vilanova i la Geltrú, mostra d’embarcacions com el Bot Salvavides de Calafell, etc.

Data identificació: 
dimecres, 2 gener, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0020
Nom propi de l'element: 
Revetlles de Sant Joan
Grup i/o comunitat: 
Les festes de Sant Joan són celebrades per tot tipus de persones arreu del Penedès. En el seu context, es realitzen activitats destinades a gent de totes les edats, pensades per afavorir la interacció amb familiars, amics i veïns.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La nit de 23 al 24 de juny es duu a terme la revetlla de Sant Joan, una celebració d’origen pagà vinculada amb el culte al solstici d’estiu. 

La festa es caracteritza pel valor ritual i simbòlic que li atorguen diferents elements com el foc i l’aigua, entre d’altres; però també pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador, que s’evidencia en la varietat d’actes i accions, públics i privats, que es duen a terme. En són exemple: l’encesa i crema de les fogueres, els balls, o els actes de comensalisme, amb la coca de Sant Joan com a element representatiu.

Així es constata al Penedès, on arreu del territori es reuneix la població per celebrar la nit més curta de l’any. Una celebració però que també té, per una part de la societat, un altre significat: la reivindicació identitària catalana representada per la Flama del Canigó.

Data identificació: 
divendres, 23 juny, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0007
Nom propi de l'element: 
Elaboració del vi
Grup i/o comunitat: 
Productors penedesencs que desenvolupen la seva activitat en empreses vitivinícoles de diferent magnitud o vinculats a cooperatives. També les persones que executen aquesta activitat en contextos pedagògics, turístics o, a nivell particular.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’elaboració de vi és una activitat que es realitza al Penedès des de l’Edat de Ferro, període en què s’inicia el cultiu de la vinya al territori. D’aleshores ençà les tècniques emprades per dur-la a terme, així com les pautes de consum i comercialització, han anat canviant, sobretot degut a la mecanització del procés i al pas d’una economia tradicional a una de liberal. Tanmateix, es tracta d’una activitat en plena vigència, que es desenvolupa al si de cooperatives agrícoles o empreses privades, tot sovint en entorns familiars.

La matèria primera per a la producció de vi és el raïm, de manera que cultiu de la vinya i elaboració van íntimament lligats; diferents models de cultiu impliquen l’ús de tècniques concretes d’elaboració, i això va associat a estàndards de qualitat i certificacions.

Des d’una perspectiva econòmica és una activitat molt rellevant arreu del Penedès tot i que té un impacte relatiu més elevat en localitats d’interior. A més, al seu voltant s’hi genera tota una indústria vinculada als processos productius, de transport i de comercialització, que encara en reforça més l’impacte.

El vi, però, al Penedès, no només s’elabora (en el sentit estricte de la paraula), sinó que també se socialitza, s’aprèn, se celebra, s’hereta, o s’investiga, ja que al seu voltant es produeixen tota mena d’activitats culturals, lúdiques, pedagògiques, científiques o turístiques que contribueixen a la consideració d’aquest producte com a part de la identitat local.

Data identificació: 
dissabte, 1 octubre, 2016 to diumenge, 27 octubre, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0001
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Festes del Most i de la Verema
Altres denominacions: 
Festa del Most
Festa de la Verema
Festa de la Collita
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les Festes del Most i de la Verema són unes festes que estan íntimament lligades a la tradició del vi, de la vinya, de l’agricultura i del paisatge de la vegueria del Penedès.

Aquestes festes mostren una manera de concebre el món on el temps està marcat pels ritmes que imposa el cultiu de la vinya; en d’altres èpoques, per a moltes persones l’any començava o acabava després de la verema. Cal tenir en compte que el raïm, pràcticament,  madura tot alhora; així que un cop començada la tasca de veremar, no pot aturar-se fins el dia que es cull l’últim raïm de la vinya. Això implica una feina intensa concentrada en poc temps, i que a més, és la culminació de totes aquelles tasques desenvolupades al llarg de l’any; un conjunt d’activitats per tal que la vinya doni el seu fruit. A això s’hi afegeix el patiment que pot causar la climatologia.

És per aquestes raons que quan l’activitat ja s’ha acabat, hom necessita un moment de relaxació, de gaudir de la feina feta al llarg de l’any, i poder donar gràcies al patró o patrona del poble per la bona collita. Aquest és l’origen d’aquesta festa, i tot i que a dia d’avui ha canviat de significat, el vi i la verema es continuen situant al centre de la celebració.

Avui dia la importància d’aquestes festes es vincula a significacions comercials, culturals i de lleure, no tant a la idea de descans després de les tasques agrícoles, ja que la majoria de la població d’aquestes contrades ja no es dedica al cultiu de la vinya com activitat econòmica principal.

Data identificació: 
dissabte, 1 octubre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0014
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Productors i cooperatives que elaboren oli al Penedès.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’oli d’oliva és un producte considerat de primera necessitat en moltes cultures de l’àrea mediterrània, sobretot en aquells territoris més favorables, en termes ambientals, al cultiu de l’olivera. En aquest sentit, es tracta d’un producte que confereix una identitat pròpia al Penedès, tot i que depenent del territori no sigui amb la mateixa intensitat que ho fa el vi.

L’olivera, per hectàrees conreades, és el segon conreu més freqüent a la vegueria. Alhora, l’oli que s’hi produeix és només de les classes verge i verge extra, fet que afavoreix que aquest producte guanyi prestigi i valor. Com a exemple, hi ha cadenes de restauració vinculades al luxe que en fan ús.

Aquesta situació, però, no sempre ha estat igual. En el passat, l’oli d’oliva s’elaborava bàsicament com un producte d’autoconsum, ja que hi havia altres conreus que resultaven més rentables de cara al comerç, com la vinya. Així, les superfícies més accessibles, continuades i planes es destinaren principalment a la vinya, mentre que les oliveres es trobaven  en aquelles zones de muntanya i més pedregoses.

A més de ser un aliment, però, l’oli presentava altres usos i funcions. En alguns municipis, l’oli de major qualitat s’havia fet servir per pagar impostos eclesiàstics. D’altra banda, l’oli llampant, de qualitat més baixa, era emprat per il·luminar les cases, tot i que en moments d’escassetat o de males collites també es feia servir a la cuina. Altres productes que s’elaboraven amb els residus derivats de la producció d’oli eren els sabons, a base de greix d’oliva i de sosa. Actualment se’n continuen realitzant, tot i que de forma molt minoritària i artesanal.

A l’actualitat, l’elaboració d’oli d’oliva té una gran importància en aquells municipis productors, tant en termes econòmics com culturals, i de fet, encara hi ha molts nuclis que continuen realitzant un acte festiu vinculat a aquest producte, generalment entre els mesos de novembre i febrer. Són les anomenades Festes de l’Oli Novell.

Data identificació: 
dimecres, 10 gener, 2018 to dilluns, 29 octubre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0015
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El conreu de l’olivera, conjuntament amb el de la vinya, és un dels majoritaris a la vegueria del Penedès, i en aquest sentit ha dotat el paisatge d’aquest territori d’una identitat pròpia. L’olivera, com a conseqüència de la seva adaptabilitat, va facilitar el desenvolupament econòmic i social d’aquelles zones on el terreny era de pitjor qualitat, sobretot per l’abundància de roques, i va facilitar la supervivència econòmica de la població en aquells indrets on la vinya no es podia conrear.

A més, va afavorir el sorgiment de relacions socials al voltant de la temàtica de l’olivera, fins el punt que encara queden municipis on se celebra la Festa de l’Oli Novell, una adaptació de les relacions sòcio-econòmiques vinculades a la producció d’oli que es produïen en el passat.

El conreu de l’olivera ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves maneres de fer. Inicialment era una feina on participaven tots els membres de la família, distribuint les tasques segons l’edat, el sexe i l’experiència. Era una feina manual i que implicava jornades molt més llargues que a l’actualitat. En el present, per contra, ha esdevingut una feina més individual, i de fet, en el gruix de les tasques que s’han de desenvolupar, el pagès treballa majoritàriament sol, en molt bona part gràcies a una major mecanització del camp ja que no es necessita tanta mà d’obra per realitzar les mateixes tasques.

Tot i que al Penedès hi ha homogeneïtat en la forma de treballar, s’observen diferències segons la mida de la finca i el tipus d’explotació. En termes generals, en aquelles finques de menor extensió es realitzen les tasques amb un nivell de mecanització més baix que les grans explotacions. Així, es poden veure diferents sistemes de treball de la terra, malgrat que la tendència dominant és que els petits productors vagin abandonant el camp degut al poc rendiment econòmic que n’extreuen.

Data identificació: 
dijous, 18 gener, 2018 to divendres, 9 novembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-3-0002
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Les campanes i els seus tocs són un element comunicatiu dirigit al conjunt de la comunitat.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les campanes són un element sonor de comunicació, un símbol de la comunitat que ha marcat el seu cicle cronològic i vital.
Amb una funció social i religiosa, els tocs han estat un element cohesionador que ha regulat la vida de les persones d'un territori delimitat; i la figura del campaner/a, el responsable de conformar-ne el llenguatge propi.
Com va succeir a la resta de Catalunya, a la vegueria del Penedès s'escoltaven diferents paisatges sonors que expressaven la vida de les diverses comunitats. Tanmateix, amb la progressiva automatització i electrificació dels campanars, la tipologia de tocs s'anaren reduint, així com substituint per altres de forans, perdent aquest patrimoni.
En els darrers anys però, diferents grups de persones s'han organitzat per recuperar alguns dels tocs manuals. Es tracta principalment de tocs de festa, repics que progressivament s'han anat reincorporant a la societat de la qual en formaven part.

Data identificació: 
divendres, 25 octubre, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0006
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Festa de Santa Llúcia
Altres denominacions: 
Escudella dels pobres
Festa Major de Santa Llúcia
Festivitat de Santa Llúcia
Festa de l’escudella
Grup i/o comunitat: 
L’organització va a càrrec dels membres de la Comissió de Festes de Santa Llúcia. A la festa també hi participa l’Ajuntament, en la organització de la fira d’artesania i d’entitats i l’Església, per la celebració de l’Ofici i la benedicció de l’escudella.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa de Santa Llúcia de Gelida és una de les més antigues que es coneix i amb més continuïtat en el temps d’aquestes característiques de la vegueria del Penedès i de Catalunya. L’element principal d’aquesta festa és l’escudella dels pobres que es reparteix, un cop el mossèn ha acabat l’ofici i en fa la corresponent benedicció, davant l’església. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos, com també s’anomenen en d’altres indrets, s’emmarca dins el cicle nadalenc, ja que la festivitat de Santa Llúcia és el 13 de desembre. Però també trobem que es reparteix escudella a dos pobles més de la vegueria: Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia). En aquest cas dins el cicle de Carnaval, abans de començar el dejuni obligat de la Quaresma.

La Festa de Santa Llúcia de Gelida se celebra des de 1855 amb la única interrupció dels anys de la Guerra Civil espanyola. El format actual ha pres la forma d’una festa major, en aquest cas la d’hivern, que ha guanyat en protagonisme i repercussió social a la d’estiu (per Sant Roc). 

Data identificació: 
dimarts, 6 novembre, 2018 to dijous, 13 desembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0021
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Fiesta de la Virgen de la Puerta
Grup i/o comunitat: 
Asociación de la Hermandad Peruana de la Virgen de la Puerta de Vilafranca. També participen els membres de l'Església catòlica de Vilafranca.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La festivitat de la Virgen de la Puerta, que té lloc a mitjan de desembre, és organitzada per l'associació del mateix nom amb seu a Vilafranca. Es celebra des de l'any 1997, primer en cases particulars, després a la basílica de Santa Maria i, finalment, a l'església de Sant Francesc. En la festa s'apleguen principalment els devots d'aquesta advocació de la Mare de Déu i la comunitat peruana resident a Vilafranca del Penedès,  també hi participa la comunitat catòlica local.

Data identificació: 
dissabte, 8 desembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0005
Nom propi de l'element: 
Ball dels malcasats.
Altres denominacions: 
Ball de malcasats.
Grup i/o comunitat: 
Població en general, aficionats al teatre.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El ball dels malcasats és una representació teatral de carrer, anomenada a la zona ball parlat, que repassa en forma de crítica satírica els fets ocorreguts durant l'any al país i a la població on es representa.

Aquest ball dels malcasats és una versió del ball de dames i vells (molt popular a la zona del tarragonès) que apareix documentat per primera vegada a la ciutat de Tarragona el 1514 i que continua en actiu avui dia. A principis del segle XIX aquest ball de dames i vells també el trobem representat al Penedès però passarà a ser substituït pel dels malcasats com una versió més actualitzada de l’anterior. La seva pervivència al territori durarà fins a principis del segle XX, i no serà fins a finals de segle i canvi de mil·lenni que es recuperarà a les 3 capital de comarca: a Vilafranca el 1999, a Vilanova i la Geltrú el 2000 i al Vendrell el 2001.

L'argument de la representació és un grup de matrimonis amb una gran diferència d’edat (la dona és jove i el marit vell) que es dirigeixen a l’autoritat competent (l’alcalde i el capellà) per tal de manifestar les seves queixes envers la seva parella, i amb la figura de l’agutzil o policia municipal com a garant de l’ordre. 

Els tres grups vigents avui dia comparteixen una caracterització que defuig del realisme i el rigor històric, on trobem potenciats els arquetips clàssics de l’avarícia, la usura, l’alcoholisme, el llibertinatge sexual, etc. 

El text de la representació, que es renova gairebé en la seva totalitat cada any, està escrit en vers, el vers popular de quartetes heptasil·làbiques on rimen, com a mínim, el segon i quart vers. Per tal de separar les diverses escenes que configuren la representació trobem uns interludis musicals amb la seva corresponent coreografia, de marcat caràcter senzill, i que és un dels trets característics dels balls parlats.

Aquestes representacions es duen a terme al carrer o en un entarimat, però sempre a l’aire lliure, durant la festa major o el carnaval, i acostumen a tenir una durada de 30 a 40 minuts aproximadament.

Data identificació: 
dimecres, 12 juny, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-5-0004
Nom propi de l'element: 
Manxa borrega
Altres denominacions: 
Borrega
Sac de gemecs
Cornamusa
Altres denominacions en altres comarques de Catalunya (coixinera, caterineta...)
Grup i/o comunitat: 
Músics de diverses edats que toquen la manxa borrega (sac de gemecs), generalment acompanyats d’un altre músic que fa sonar el flabiol i tamborí. A vegades, també es toca la manxa borrega amb d’altres formacions musicals.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La manxa borrega és un instrument tradicional que acostuma a sonar acompanyat del flabiol i tamborí formant el que s’anomena una “cobla rústega” o “mitja cobla”. A vegades el grup es pot ampliar per formar una “cobla de tres quartans”, on intervé un tercer músic. I en d’altres ocasions pot formar part de conjunts més amplis com pot ser una cobla de ministrers.

Acostuma a acompanyar activitats festives tradicionals com poden ser alguns balls i comparses, o a vegades pot participar en l’acompanyament d’autoritats. Els darrers anys també s’ha consolidat la seva presència en concerts realitzats per grups de música tradicional.

 

Data identificació: 
divendres, 5 abril, 2019
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Portada de pessebres a la muntanya
Altres denominacions: 
Plantada del pessebre
Pujar el pessebre
Col·locar el pessebre
Portar el pessebre
Grup i/o comunitat: 
Veïns del poble, socis de les entitats organitzadores i famílies.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Portar un pessebre a un cim, turó o un lloc emblemàtic des d’un punt de vista paisatgístic, a les vigílies de Nadal, és una iniciativa molt arrelada a Catalunya i que agermana dues grans tradicions de la nostra cultura: l’excursionisme i el pessebrisme, tant des d’un punt de vista associatiu com familiar.

Els formats són tan diversos i variats com els promotors de cada activitat. Però s’ajusta al perfil d’aplec, on preval el component de compartir una missió en un espai i temps molt concrets. Amb el valor afegit que suposa l’esforç físic per partida doble: la pujada, caminada o ascensió i l’època de l’any, lluny dels aplecs d’estiu o primavera que celebren l’arribada del bon temps.

En definitiva, es tracta d’una activitat de grup que consisteix en fer arribar un pessebre, fins un punt prèviament escollit, i un  cop allí dipositar-lo, esmorzar o fer una petita celebració anticipada de Nadal. Si s’ha esmorzat pel camí, es canten nadales o es menja torrons o coca i es brinda amb cava. Sense oblidar de fer la fotografia de grup.

El pessebre s’ha de realitzar amb temps suficient i el trajecte es fa, preferiblement caminant. Si el lloc escollit és lluny del municipi de sortida, es fa el primer tram en cotxe o, fins i tot, en autocar. Activitats alternatives són el dinar o la celebració d’una missa.

A la vegueria del Penedès hi trobem una colla d’entitats o grups que organitzen activitats d’aquest tipus. Són entitats excursionistes de Vilafranca del Penedès, Igualada, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Llorenç del Penedès i Subirats. També hem documentat casos de grups d’amics que ho fan sense cap suport associatiu al darrera, com els Amics del Gafarró de Sitges.

Data identificació: 
dimarts, 23 octubre, 2018 to dimarts, 25 desembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0001
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Pessebres vivents
Grup i/o comunitat: 
Veïns i veïnes del poble de totes les edats. En la majoria de casos organitzats mitjançant una comissió o associació.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els pessebres vivents són representacions teatralitzades d’escenes, inspirades en relats bíblics i apòcrifs del Naixement de Jesús, on s’hi afegeixen quadres costumistes de la vida rural, com oficis i tasques del camp, i quadres extrets de les representacions dels pastorets. Es representen a l’aire lliure, en espais rellevants pel seu valor paisatgístic o arquitectònic del municipi i hi participa un gran nombre de veïns i veïnes de totes les edats. Es realitzen dins el cicle festiu de Nadal, entre els mesos de desembre i gener.

A la vegueria del Penedès es tracta d’una manifestació vigent en diversos municipis. Hi trobem representacions parlades en moviment, estàtiques o mixtes; amb música enregistrada o en directe. N’hem trobat a les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, que es realitza ininterrompudament des de l’any 1976; a Torrelavit; a Sant Quintí de Mediona; a Sant Pere de Ribes, a Canyelles; a  La Pobla de Claramunt; a Bellvei i a Sant Jaume dels Domenys.

Data identificació: 
dissabte, 1 desembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Diorames i pessebres
Altres denominacions: 
Pessebrisme
Mostra de pessebres
Exposició de pessebres
Exposició de diorames
Grup i/o comunitat: 
El pessebrisme és una manifestació que es desenvolupa en un doble àmbit social: el públic i el privat. En l’àmbit privat els actors responsables de la seva execució són els membres de la família. En l’àmbit públic, les diferents associacions pessebristes
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Una de les manifestacions més característiques de les festes de Nadal és el pessebre. Aquest, entès com a la representació plàstica del naixement de Jesús, seria una de les tradicions més antigues i arrelades en l’àmbit d’influència catòlica. Promoguda per ordres religioses, com franciscans i caputxins, passa de les esglésies als palaus i a les cases particulars i es converteix en un dels esdeveniments més esperats per la mainada a les cases. Les fires de pessebre com la de Santa Llúcia de Barcelona, ja són l’any 1786 una de les grans cites per tots aquells que es volen assortir per tal de fer un bon pessebre a casa i que no hi falti de res.

Amb la popularitat dels pessebres s’incrementa l’aspecte lúdic i social d’aquests, que serveixen d’excusa per fer trobades al seu voltant i visitar-ne d’altres, d’amics, de coneguts o de persones que s’anuncien als diaris i conviden a la gent a visitar-los en el domicili particular. A partir del primer quart del segle XX s’inicia el fenomen de l’associacionisme pessebrístic a Catalunya. L’any 1917 ja es convocaven concursos de pessebres a Rubí, i l’any 1921 es refunda l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que ja havia tingut una primera versió l’any 1863.

L’associacionisme a la vegueria del Penedès el trobem una mica més tard. A Vilanova i la Geltrú, s’organitza el primer concurs de pessebres l’any 1943, promogut per mossèn Llorenç Garriga. I a Vilafranca neix, l’any 1951, la primera associació que fa una exposició pública de diorames. És a dir, pessebres construïts en un espai tancat, amb un únic punt de vista i, per tant, on s’accentua la perspectiva per donar-li profunditat al paisatge. Però la tradició de pessebres públics ja existia de molt abans. Actualment són diverses les poblacions on es fan exposicions públiques de pessebres o diorames: Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Riudebitlles i Torrelavit. Aquestes exposicions estan organitzades per les associacions de pessebristes. Però també hi ha altres entitats veïnals o culturals sense vinculació pessebrística que organitzen concursos de pessebres, com el cas d’Igualada.

El pessebrisme és una manifestació que es desenvolupa també des de fa segles en l’àmbit privat i s’ha convertit en una tradició que depassa el seu significat religiós original i s’ha convertit en un esdeveniment lúdic, festiu i de celebració ritual en l’àmbit familiar. Aquests pessebres s’allunyen dels cànons oficialistes, i acostumen a utilitzar materials molt diferents dels de les associacions. El suro i la molsa són elements predominants en aquests pessebres. El suro s’acostuma a guardar durant anys i la molsa es pot adquirir en llocs autoritzats. L’extracció de molsa a la muntanya està regulada.

Aquests pessebres casolans se’ls anomena sovint, pessebres tradicionals o populars. També de suro i molsa. I tot i que el seu període d'estandardització es produeix, bàsicament, en el segle XIX, és el que s’ha adaptat més a les característiques de cada moment. El rol del pessebre s’ha diversificat i ha adquirit nous significats que han permès que es convertís també en joc, en taller, en forma lliure d’expressió artística, en denúncia política i social. Les famílies que no contemplen el significat religiós del Nadal, han enriquit els seus pessebres amb valors culturals i socials diferents als atorgats fins fa poc.

Data identificació: 
dissabte, 1 desembre, 2018 to dilluns, 31 desembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-5-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Missa de pastors
Altres denominacions: 
Missa del Gall
Missa de Nadal
Grup i/o comunitat: 
Comunitat de la Llacuna i entorn i també alguns veïns que han marxat a viure a fora i venen per Nadal i altres festes al poble natal. Cor parroquial de la Llacuna.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La missa de pastors de la Llacuna és una obra musical que s’interpreta durant la nit de Nadal a l’església parroquial de Santa Maria de la Llacuna. Tot i ser una composició del segle XIX s’ha anat transmetent de pares a fills i de generació en generació, de manera que actualment forma part del corpus de tradicions de la població. Aquesta missa del gall és cantada en llatí per gent del poble amb l’acompanyament d’un orgue. Malgrat que antigament hi havia misses d’aquest tipus a d’altres poblacions del país, en l’actualitat és una de les poques (o potser l’única) que es manté viva. Durant la missa també es canten unes quantes nadales. En sortir de l’església, a la plaça es fa una mica de ressopó popular amb coca, torrons i mistela o cava. Tot i que la mitjana d’edat és força alta, els darrers anys hi ha hagut una entrada de gent més jove, que garanteixen per un temps la pervivència d’aquest esdeveniment centenari.

Data identificació: 
dilluns, 24 desembre, 2018 to dimarts, 25 desembre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-7-0001
Tipus d'element: 
Variants terminològiques: 
Societat Recreativa
Ateneu
Casino
Casal
Nom propi de l'element: 
Casals i ateneus al Penedès
Grup i/o comunitat: 
Persones sòcies o treballadores de les entitats El Retiro (Sitges), El Foment (Vilanova i la Geltrú), l’Ateneu Igualadí (Igualada) i el Casal Societat La Principal (Vilafranca del Penedès) o participants de llurs activitats
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els casals i ateneus del Penedès són entitats de caràcter privat que provenen de l'emergència de l'associacionisme a la Catalunya de l'era industrial. Durant els segles XIX i a principis del XX es constitueixen entitats pioneres a la península ibèrica, com el mutualisme que exemplifica la Sociedad de Tejedores / Asociación Mutua de Tejedores (que aplega múltiples associacions obreres) o l’ateneisme. Les classes benestants posaran en marxa entitats com casinos, orfeons, liceus, institucions culturals o societats recreatives, que voldran construir cultura academicista i, també, espais de fortificació de la identitat grupal i de classe. Per la seva banda, des del moviment obrerista es bastiran els ateneus obrers, d’entrada orientats a promoure l’educació popular, però també els cors claverians i entitats de tipus més conservador com els cercles catòlics. Aquestes entitats passen a ser un element bàsic del lleure i de l’educació popular difosa, a més de centres per l’impuls dels interessos econòmics de determinats sectors socials. Des de mitjans del segle XIX aquests espais construeixen una xarxa de sociabilitat que afavoreix tant l'educació reglada com la informal, a més de la transmissió cultural de diferents pràctiques i tradicions culturals. A més, algunes de les entitats burgeses inclouran en els seus programes elements progressistes d’instrucció de les classes treballadores o invertiran en els ateneus obrers, generant un panorama complex. Cada entitat, en funció del context i la composició social canviant, també adquirirà la representativitat de sectors socials diferents. Sigui com sigui, en temps de conflicte, aquests espais seran clau per articular la conscienciació ideològica de diferents grups socials i també per representar localment les tensions polítiques. Durant la Transició i en alguns casos ja des del Tardofranquisme, els casals i ateneus van tenir un paper destacat en la recuperació (i reinvenció) de tradicions i balls populars, a més de festes que havien estat censurades pel Franquisme. Des del 1983, la Federació d’Ateneus de Catalunya aplega moltes d’aquestes entitats sota la denominació genèrica d’ateneus, malgrat la consciència de les nomenclatures i històries diverses de cada entitat. Aquesta fitxa considera ateneus del Penedès (emprant la denominació en un sentit laxa) els que provenen d’algunes de les diferents principals tradicions econòmiques i socials que, a més, han derivat cap a acomplir funcions socials molt diverses en l’actualitat (des de la programació d’activitats culturals fins a l’organització de programes educatius o festes populars). Les entitats seleccionades són el Foment (de Vilanova i la Geltrú), la Societat Recreativa El Retiro (de Sitges), el Casal - Societat la Principal (de Vilafranca del Penedès), i l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (d’Igualada).

Data identificació: 
dimecres, 14 desembre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-3-0001
Nom propi de l'element: 
Memòria oral de la comunitat gai de Sitges
Grup i/o comunitat: 
Comunitat gai masculina, col·lectiu homosexual de Sitges, grup LGTBI+
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La memòria oral de la comunitat gai masculina a Sitges, col·lectiu molt heterogeni, s'ha desenvolupat molt recentment (del 2006 ençà) i dona sentit a la seva trajectòria en relació amb la vila. De la mateixa manera, els sitgetans han estat testimonis i còmplices del curs dels esdeveniments entorn a la comunitat d’homosexuals i han creat la seva pròpia narrativa, que a vegades coincideix i d’altres s’oposa al discurs històric dels protagonistes.

Aquestes narratives han estat escassa o nul·lament documentades des de les institucions museístiques de la vila. A dia d’avui les podem trobar, principalment, parlant amb els seus protagonistes o indagant i preguntant als sitgetans que han parat atenció a aquest fenomen, que algunes vegades han volgut justificar i altres cops han silenciat.

En general i segons la construcció d’un relat comú, s’ha volgut vincular el naixement de la comunitat gai amb l’arribada i establiment a Sitges d’artistes modernistes a finals del segle XIX. Però hi ha un altre moment culminant per al col·lectiu: la represa dels carnavals, sota llibertat condicionada, durant el darrer període de la dictadura franquista (1970-1975).

Sitges ha estat el primer municipi a Espanya en erigir un monument contra l’homofòbia. Es tracta d’un triangle equilàter de color rosa en la base del qual hi ha gravat el lema "Sitges contra l’homofòbia / Mai més / 5 d’octubre 1996 – 2006". L’any 2006 fou instal·lat damunt les pedres del quart espigó, entre les conegudes com a platja de la Bassa Rodona i la platja de l’Estanyol. El maig de 2013 el monument fou restaurat i traslladat al seu nou emplaçament, els jardins del Passeig Marítim, on té plena visibilitat i s’ha convertit en un lloc de referència per tota la comunitat. També ha esdevingut espai de reivindicació espontània en moments de crisi, com per exemple en els dies immediats a la massacra a la discoteca Pulse d’Orlando (Florida, EUA) el 12 juny de 2016.

Data identificació: 
divendres, 1 juliol, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0007
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Ranxos mariners
Altres denominacions: 
Ranxets
Grup i/o comunitat: 
Els ranxos mariners són elaborats, normalment, per persones amb alguna vinculació amb la mar i la pesca; si bé també són cuinats per persones alienes a aquest àmbit, en el context de les festes populars i en l’àmbit de la restauració.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Designem amb el nom de ranxos mariners o ranxets el conjunt de plats que tenen el seu origen en l’activitat marinera i pesquera pròpia de localitats litorals, en què els homes que es dedicaven a aquestes feines passaven bona part del dia a la mar i, per tant, realitzaven alguns dels àpats a la platja o a bord de barques o vaixells.

Es tracta de plats en què l’ingredient principal és el peix, sovint aquelles espècies que tenen menys valor comercial, que es cuina amb ingredients senzills i disponibles al territori, com patates, alls o tomàquets. En tractar-se de plats que sorgeixen de les cuines de les barques, la infraestructura que requereixen és mínima; una cassola, una font de calor per coure i els ingredients.

En el context de l’activitat pesquera, aquests plats són elaborats pel patró o pel ranxer d’a bord, i es consumeixen de forma comunitària. El plat s’aboca a una safata gran, i al voltant, els comensals van menjant cadascú del tros de safata que li queda just davant, creant unes línies imaginàries que delimiten la ració de cadascú.

La transmissió d’aquests plats es produeix entre persones de diverses generacions, generalment per observació i imitació. D’una banda, quan nois més joves començaven la seva activitat laboral a la mar, aprenien a elaborar aquests plats del patró o del ranxer de la barca on estaven, veient com ho feia. D’altra banda, en entorn familiar, són plats que els fills i filles aprenen veient com ho fan els pares, que són o havien estat pescadors.

En algunes localitats o barris costaners, l’activitat a la mar és part de la identitat local, en molt bona mesura perquè gran part de la població que hi resideix manté algun tipus de vincle amb el mar. En aquest context, sovint coincidint amb festivitats com Sant Pere o la Mare de Déu del Carme, patrons de pescadors i mariners, se celebren concursos on es valora la realització d’algun d’aquests plats, com el Concurs d’All Cremat de Vilanova i la Geltrú o el Concurs de Ranxos Mariners de Calafell, oberts a tothom qui vulgui participar-hi. En aquestes localitats, també és habitual trobar algun d’aquests plats disponibles en restaurants.

Data identificació: 
divendres, 29 juny, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0025
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Fires de Maig i Fira de Santa Teresa
Altres denominacions: 
Fires dels enamorats (Vilafranca del Penedès)
Fires i Festes de Maig (Vilafranca del Penedès)
Festa Major de la tardor (El Vendrell)
La petita Festa Major (El Vendrell)
Fira pixotera (El Vendrell)
Grup i/o comunitat: 
Organitzades per l’administració en col·laboració amb comissions i entitats associatives. Dirigides a la mateixa comunitat del municipi amb projecció ultra comarcal.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Distanciades en origen per tres segles de diferència, les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès i la Fira de Santa Teresa del Vendrell són avui en dia, dues mostres multisectorials de referència al Penedès. Ubicades en una situació estratègica que les ha facilitat la comercialització a la comarca - gràcies a la xarxa de camins, carreteres i ferrocarril -, en diferent mesura, ambdues han fomentat l’actuació comercial i l’engranatge econòmic del territori, esdevenint espais d’intercanvi. Tanmateix, el valor de les respectives mostres recau també en la comunicació i les relacions socials que propicien: des del simple passeig amb la família i els amics, a la participació en activitats de caràcter gastronòmic, lúdic i cultural, entre els quals els elements festius de cultura popular tradicional, que afavoreixen el sentiment de comunitat.

Data identificació: 
divendres, 12 maig, 2017 to dilluns, 15 octubre, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0023
Nom propi de l'element: 
La Festa de la Bicicleta
Grup i/o comunitat: 
La Festa de la Bicicleta del Vendrell és una activitat que porten a terme persones de totes les edats, sense distinció de gènere. S’hi pot participar a títol individual o en grups d’amics, familiars o de membres d’entitats i associacions.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa de la Bicicleta és una celebració popular que va dur-se a terme per primera vegada l’any 1942 a la localitat del Vendrell. Joan Fusté, el seu impulsor, era un jove de la vila que va pensar en la possibilitat de celebrar una festa anàloga a la dels Tres Tombs o la benedicció de cotxes de Sant Cristòfol, però en aquest cas amb bicicletes, si bé també en formen part carrosses tirades per bicicletes.

Hi participen grups escolars, d’entitats, famílies o grups d’amics que s’organitzen per anar vestits, decorar les bicicletes o construir carrosses amb alguna temàtica concreta. Es porta a terme un recorregut pel municipi en el transcurs del qual es produeix la benedicció de les bicicletes i participants, i l’avaluació dels mateixos per part d’un jurat segons les categories establertes a les bases del concurs.

Des dels seus inicis s’ha combinat aquest acte definitori de la festa amb altres activitats com balls i concerts, en les primeres edicions, o competicions de BTT i pedalades nocturnes, en les darreres. A més, és freqüent que alguna de les activitats de la festa tingui una vessant solidària. Més enllà de la pròpia celebració, però, la preparació de vestuari i carrosses, així com la participació en la resta d’activitats o la component de rivalitat sana entre grups afavoreixen la interacció social, la transmissió de coneixements i valors lligats a la festa i la cohesió, tant dins dels grups com a nivell local.

Amb els anys, altres localitats del Penedès i d’arreu de Catalunya han iniciat les seves pròpies festes de la bicicleta, generalment sense benedicció dels vehicles i amb una visió entre lúdica i esportiva. Aquestes festes han tingut més o menys durada en el temps, essent algunes de les que encara se celebren la de Calafell o la de Santa Margarida de Montbui.

Data identificació: 
diumenge, 28 maig, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0015
Nom propi de l'element: 
L'Encantament dels Rotllos
Grup i/o comunitat: 
Es tracta d'un acte popular obert a qualsevol persona que desitgi veure'l o participar-hi. El públic més nombrós són els habitants de Llorenç del Penedès, concretament aquells més vinculats a la parròquia de Sant Llorenç.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’Encantament dels Rotllos és una activitat d’origen religiós que se celebra a la localitat de Llorenç del Penedès el diumenge més proper al dia de la Mare de Déu de la Candelera, que és el dos de febrer. Es tracta d’una activitat tradicional i popular destinada a l’obtenció de fons per al manteniment de la parròquia, en la qual hi participen diverses persones del poble, ja sigui a través de l’organització o en el mateix moment de la celebració.

La festa consisteix en la subhasta de lots de dos rotllos, un de gran i un de petit; uns dolços semblants a les mones de Pasqua tradicionals, que prèviament han estat beneïts. En acabar la missa de dotze, sortint de l’església de Sant Llorenç, es forma un cercle al voltant de les escales, i es porten, des de l’interior del temple fins a la porta, els calaixos de forner que contenen els rotllos (darrerament se subhasten uns 80 lots). Els encantadors són les persones que agafen els lots i, tot caminant per l’interior del cercle amb els rotllos aixecats, van demanant si algú està disposat a donar més diners per cadascun dels paquets, procés que es repeteix fins que tots els rotllos s’han exhaurit. Just abans de l’inici de la subhasta es reparteixen entre tots els assistents trossos de coca beneïda per menjar al mateix moment.

Tradicionalment, l’organització de la festa, juntament amb la d’altres activitats relacionades, ha recaigut en les famílies del poble, concretament les que viuen al Barri de Dalt i al Barri de Baix. En principi, cada any li correspon als habitants d’una casa, seguint l’ordre del carrer, encarregar-se de gestionar la compra dels rotllos, assegurar-se que són a l’església quan correspon i efectuar la gestió econòmica. En els darrers anys, però, els informants admeten que costa més trobar persones que acceptin la responsabilitat quan els arriba el torn a casa, bé sigui per desconeixement o per no mantenir vincles amb la parròquia. Tanmateix, les persones vinculades a la parròquia expliquen que resulta esperançador trobar organitzadors que, malgrat no tenir aquests vincles religiosos, accepten realitzar la tasca en considerar-ho una tradició del poble.

Data identificació: 
dissabte, 28 gener, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
El Terrazel
Altres denominacions: 
L'Espectacle
Festa de l'Espectacle
Ball de l'Espectacle
Grup i/o comunitat: 
Veïns de Sant Llorenç d'Hortons
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El Terrazel – expressió de nova invenció que significa literalment “amor per la terra” –és la festa-espectacle principal de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons, que s’escenifica cada 10 d’agost.

Realitzada des del 1990,  es caracteritza per tractar un tema contemporani com la defensa dels valors ecològics - concretament del món rural enfront del creixement desmesurat de la industrialització i de l’urbanisme de les polítiques neoliberals -, des de la construcció d’un argument de caire mitològic, on es representa la lluita de les forces del bé i del mal a través d’una posada en escena que combina elements tradicionals del seguici popular (gegants, nans, grallers, bestiari, diables, balls de bastons, etc.) amb d’altres d’innovadors (música electrònica, ginys elèctrics, dansa contemporània, veus distorsionades, etc.).

Data identificació: 
divendres, 4 novembre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0008
Nom propi de l'element: 
La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui
Altres denominacions: 
Missa en honor a Sant Blai
Festa de la Candelera
Festa de la Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui
Grup i/o comunitat: 
Consorci de la Tossa de Montbui (Fundació la Tossa de Montbui i ajuntament de Montbui) i veïns i veïnes del municipi
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui és una diada commemorativa i religiosa que reuneix les festes, molt seguides al calendari religiós, d'aquests dos sants (respectivament el 2 i el 3 de febrer) el diumenge de febrer més proper a aquestes dates. La celebració d'aquest ritual tal i com s'ha establert a la Tossa de Montbui es configura amb la inauguració d'una exposició a l'espai d'informació turística de l'indret, la celebració de la missa dedicada a aquests dos sants i la benedicció de la fruita i els aliments amb l'acompanyament de la coral de Santa Maria d'Igualada, la donació d'una almosta d'avellanes a tots els participants a la sortida de l'ermita, i la rifa d'algun producte, normalment alimentari. La festa continua tenint un seguiment important a dia d'avui encara que la majoria dels seus participants són persones grans i els néts i netes que els acompanyen. 

Data identificació: 
diumenge, 5 febrer, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0003
Nom propi de l'element: 
Aigua, estiueigs i salut
Grup i/o comunitat: 
L'estiueig era practicat per la burgesia i les classes benestants, principalment. Avui en dia, diferents formes i models de turisme, així com activitats de caràcter històric i natural són accessibles per al conjunt de la societat, majoritàriament.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, la burgesia i les classes benestants es traslladaven a certa distància d’on residien habitualment a passar l’estiu. El trasllat a una zona de costa o d’interior – preferiblement, municipis de muntanya mitjana i baixa, ubicats en contorns naturals lligats a la presència d’aigua – es realitzava amb l’objectiu principal de descansar i de relacionar-se amb la resta d’estiuejants, membres de la mateixa colònia .

Durant quasi un segle, l’estiueig es mantingué en un contorn social de protecció i seguretat que afavorí el creixement urbanístic de la construcció d’immobles d’estil modernista, noucentista i eclèctic i propicià  el redescobriment del patrimoni cultural (principalment, d’origen medieval) i natural del territori. D’aquesta pràctica ja desapareguda, supeditada ara pel turisme de massa, roman el valor material i simbòlic d’uns espais – bé mobles i entorns naturals - que han pogut mantenir-se i conservar-se, tot sigui en el seu ús original o reinterpretant-se.

Data identificació: 
dijous, 15 març, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0024
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
El Corpus de Sitges
Grup i/o comunitat: 
El Corpus, a Sitges, és una festa celebrada per persones de totes les edats, generalment en grups familiars, de veïns o en el context d'entitats.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La festa de Corpus és una festivitat catòlica que va ser establerta pel Papa Urbà IV l’any 1264, tot i que té els seus orígens en la pietat popular medieval. Es tracta d’una celebració per homenatjar l’Eucaristia i des dels seus orígens combina elements religiosos amb d’altres de populars. Fou a partir del segle XVIII quan van prohibir-s’hi la majoria d’elements profans, fet que va provocar cert retrocés en el seguiment de la festa.

A l’actualitat, la popularitat de què gaudeix el Corpus al Penedès és molt variable segons el municipi. En diverses localitats es pot observar l’elaboració de catifes o decoració de petits altars en espais públics, com places o carrers, així com la realització de processons i pregàries en aquests altars. Tanmateix, es tracta d’una festivitat que, en termes generals, ha anat perdent popularitat, essent responsables del seu manteniment principalment els membres actius de les parròquies. D’altra banda, també s’observa en algun cas el fenomen invers, és a dir, l’eliminació de la vessant religiosa, i per tant de la processó, però mantenint la tradició del guarniment d’espais públics pel seu valor estètic i possible reclam de visitants.

Com a referent de Corpus, en tal que festa popular i religiosa alhora, i que genera adhesió i identitat entre la població local, hi ha el Corpus de Sitges, del qual es conserva documentació relativa a la processó des del segle XVII. El punt culminant de la festa és precisament la processó, que passa pels carrers del casc antic de la ciutat, engalanats amb catifes florals. La finalitat de les catifes es embellir els espais i honorar el seguici, format, entre d’altres, per elements de cultura popular i bestiari festiu, infants que han fet la Primera Comunió en l’any en curs, el penó de la Minerva, i la Custòdia amb el seu cos de portants.

D’altra banda, aquesta celebració té la particularitat que comprèn altres activitats, que s’hi han anat incorporant en diferents períodes, com el guarniment de balcons, façanes i altres espais de la ciutat; l’Exposició Nacional de Clavells, que en el seu origen era un acte independent del Corpus i, per últim, l’Exposició de Bonsais.

Es tracta d’una celebració amb gran adhesió popular, amb participació de grups d’amics, familiars o veïns, que han anat transferint els coneixements vinculats a l’elaboració de catifes florals de generació en generació, però on també s’hi ha anat afegint entitats culturals, esportives o educatives de la ciutat, tant en l’elaboració de catifes i el seguici de la processó, com en la participació de la resta d’activitats que conformen la festa avui. La convivència entre generacions permet que cadascú aporti el seu coneixement, de manera que per part dels integrants més joves s’introdueixen les noves tecnologies en diversos procediments de la festa. D’altra banda, moltes de les activitats resten obertes a la participació del públic visitant.

Data identificació: 
dijous, 1 juny, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0012
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Conreu de cereals al Penedès
Grup i/o comunitat: 
Actualment el conreu de cereals no té un perfil determinat, són agricultors de diferents edats.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A la vegueria del Penedès el conreu dels cereals havia sigut històricament un producte predominant i rellevant pel desenvolupament socioeconòmic. El conreu de cereals, pel consum humà i animal, ha estat present en un sistema de conreu llavors divers que assegurava la supervivència de la unitat de producció familiar. No obstant fou a partir del segle XVIII i durant el segle XIX, amb la implantació de la vinya, que el conreu de cereals va progressivament disminuint fins al context actual.
Actualment el conreu de cereals, pel consum humà i animal, es concentra principalment a la zona nord de la vegueria penedesenca, principalment a la comarca de l'Anoia. Aquest conreu majoritàriament es caracteritza per ser intensiu i determinat per un model de producció agroindustrial, altament mecanitzat. Paral·lelament existeix una xarxa de petits productors que desenvolupen un model productiu de conreu que es diferencien d'aquest model agroindustrial. Això comporta la recuperació de les varietats històriques però també respondre a un model de producció que treballa amb tècniques tant tradicionals com actuals però tenint com a referent un model de producció sostenible ecològicament i econòmicament.
El conreu de cereals és un conreu que, tot i avui estar en un segon pla davant la identitat vitivinícola de la vegueria, se l'associa una memòria col·lectiva relacionada amb un model desaparegut caracteritzat en part amb la masia policultura (secà, horta i ramaderia). Tanmateix en el seu procés de recuperació el conreu del cereal es converteix en un referent tant per la memòria i coneixements relacionats amb el món agrari i model de vida com pel valor que se li atribueix en tant que reformula un model d'explotació agrari monocultural en pro de la recuperació d'un model de producció divers.

Data identificació: 
diumenge, 24 setembre, 2017 to diumenge, 22 juliol, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0018
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Consultar apartat "altres denominacions"
Altres denominacions: 
Aplec del Pa i l’Empenta al Castell de Subirats
Aplec de la Santa Creu a la Pobla de Claramunt (anomenat també aplec del Castell de Claramunt)
Aplec de Mas Bonans a Piera
Aplec del Pontnou/ Pont Nou a Sant Pere de Riudebitlles
Aplec de l'ermita de Sant Antoni Abat de la Llacuneta a l'Arboç (anomenat també aplec de la Llacuneta de l'Arboç)
Aplec del Roser del Castell de Queralt a Bellprat
Aplec del Roser a la Tossa de Montbui
Aplec del Castell de la Llacuna o Aplec (del castell) de Vilademàger
Aplec del Montmell
Aplec del castell de Miralles o Aplec del castell de Santa Maria de Miralles
Aplec del castell de Penyafort
Aplec de Sant Joan a Pontons
Grup i/o comunitat: 
Veïns del poble i terme municipal on es du a terme, així com puntualment, també amics seus i familiars procedents d'altres zones.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

En els mesos de primavera de maig i juny, tenen lloc al Penedès diversos aplecs que s’emmarquen, principalment, en el calendari litúrgic; celebracions que, en alguns casos, presenten elements característics d’assimilació i sincretisme religiós.

Independentment de la seva causa i moment temporal, el conjunt de les manifestacions es particularitza per reivindicar els valors socials i identitaris de la corresponent comunitat en una jornada i en un espai determinat on conflueixen elements naturals, culturals i/o religiosos tant materials com immaterials.  

Data identificació: 
dijous, 28 juny, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-4-0006
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Colla de falcons
Altres denominacions: 
Grup de falcons, falconers
Grup i/o comunitat: 
Colla de Falcons; homes, dones i criatures de diverses edats que es reuneixen regularment per a preparar, de manera gratuïta i desinteressada, unes construccions humanes, que presenten en públic en un context festiu.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els Falcons són una manifestació, una activitat cultural, on persones de diferents edats s'agrupen per construir i executar figures humanes de diverses tipologies i mesura, habitualment en el context festiu (tradicionalment, festes majors). 

Les colles estan formades per persones amateurs que es reuneixen cada setmana en el seu local per assajar aquestes construccions humanes. Utilitzant la força, l’equilibri, la confiança i la coordinació entre els seus membres, les colles aconsegueixen una gran variació de figures, que combinen des de dues persones fins a més de 60. El fet falconer s’inspira d’una disciplina txecoslòvaca de finals del segle XIX (els Sokols, que significa falcons), que tenia com a objectiu enfortir el cos i la ment dels seus membres a través d’una gimnàstica estricta, al mateix temps que fomentar la cohesió social gràcies al treball de confiança i coordinació. Aquest moviment va ser introduït a Catalunya a partir dels anys 1930, sobretot per la Federació de Joves Cristians de Catalunya, amb l’objectiu d’oferir una disciplina cohesionadora i sana pel jovent, treballant els aspectes físics, intel·lectuals, culturals i socials. Les primeres colles van seguir de manera més fidel el model txecoslovac, mentre que altres colles en van modificar la dinàmica i certs objectius, seguint un rumb impulsat per Vilafranca del Penedès. Així, trobem a Catalunya dos tipus de colles de falcons: d’una banda el model més gimnàstic, amb figures de poques persones (2, 3 o 4 persones) realitzades totes alhora, l’objectiu del qual és la gimnàstica corporal i la disciplina en si; d’una altra banda el model més espectacular i influenciat per les colles castelleres, que busca figures més altes i arriscades, amb un objectiu de superació constant dels límits i d’espectacularitat de les seves representacions. Les colles de falcons (sigui el model que sigui) actuen principalment en festes locals, en simbiosi amb els seus grallers que els animen i els guien gràcies a la música. Les actuacions de les colles de falcons necessiten també el públic, que crea el context festiu necessari, animant i aplaudint les diverses figures. No existeix competició pròpiament dita entre les colles de falcons, que s’han posicionat clarament en contra de tot tipus de concurs; però sí existeix certa rivalitat per l’espectacularitat d’algunes figures, rivalitat que no impedeix la bona entesa i la solidaritat (per contractar una assegurança conjuntament, per exemple) i que a més impulsa la creativitat, ja que es poden crear noves figures. Avui en dia, les colles de falcons existeixen gairebé solament a Catalunya, sobretot a la vegueria del Penedès (sols subsisteixen dos grups de Sokol a Txèquia, en la seva versió més original, és a dir, gimnàstica i no espectacularitzada), on s’han pogut adaptar a les transformacions de la societat, oferint un tipus de lleure altruista, no consumista, i que transmet valors com la cohesió social, la solidaritat, la disciplina, l’esforç, la confiança, la responsabilitat, i el compromís. Gràcies a aquestes característiques, els és possible construir figures de molta complexitat, bé per la seva alçada, bé pel nombre impressionant de membres col·locats amb postures diverses (drets, acotats, etc), tot aguantant l’equilibri i molt de pes: d’aquesta manera, ofereixen unes construccions de molt impacte visual, que busquen causar impressió en el públic. 

Data identificació: 
dimarts, 4 octubre, 2016 to diumenge, 20 novembre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0011
Nom propi de l'element: 
Elaboració de farina
Grup i/o comunitat: 
Actualment l’elaboració de farina és du a terme o per grans empreses amb un volum de producció industrial o per petits productors agrícoles que per motius relacionats amb el control del producte o per noves propostes productives elaboren farina
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’elaboració de farina i la molta de cereals per funcions diverses a la vegueria del Penedès ha estat una activitat lligada històricament al territori per dos fets claus, la producció cerealística al territori i l’existència de dues conques, l’Anoia i el Foix, amb suficient cabal per afavorir la presència de petits molins fariners hidràulics.

Aquests elements ajuden a consolidar una activitat, l’elaboració de farina, que amb els anys tot i disminuir la presència del cereal, concentrant-se a la zona de l’Anoia, i quedar en desús els molins fariners d’aigua perviu en la memòria col·lectiva i amb la producció a poques però rellevants farineres.

Actualment a la vegueria del Penedès s’han identificat dos models producció farinera, un que està representat per empreses com Harinera Vilafranquina, un sistema altament mecanitzat i globalitzat i un altre model, en alguns casos mantingut i altres recuperat, de producció farinera a petita escala i on el productor de farina ho és dins d’un sistema de producció integrat on també és productor de cereal i posteriorment de farina o pel contrari acaba elaborant la farina per tenir un major control del producte amb l’objectiu de perfeccionar les posteriors elaboracions, com és el cas del forner que molt la farina.

L’elaboració de farina tradicionalment ha estat lligada a la figura del moliner que avui està representada pel mestre moliner però amb canvis en les funcions i tasques lligades a la producció de farina degut a que aquestes han evolucionat i tot i que l’objectiu de l’ofici de moliner continua sent moldre cereals, el model de treball ha canviat.

Al Penedès als molins i fàbriques de farina principalment es produeix farina de blat amb les seves variants pel consum humà, farina d’altres cereals per l’elaboració de derivats, com sèmola, i en menor mesura derivats pel consum animal. 

Data identificació: 
divendres, 8 setembre, 2017 to dilluns, 14 maig, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Carquinyolis i bufats
Grup i/o comunitat: 
Els carquinyolis s’elaboren a tota la vegueria del Penedès. No succeeix el mateix amb els bufats, produïts principalment al Vendrell i destinats als visitants i turistes, en termes generals.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Una pasta de farina de blat, ou, sucre i fruits secs és la base de l’elaboració de carquinyolis i bufats, dos dolços amb ametlles i avellanes, respectivament, representatius del territori.

L’elaboració de carquinyolis s’estén arreu de tota la vegueria del Penedès i Catalunya. Tanmateix, són els municipis de la Llacuna, Sant Quintí de Mediona i Torrelles de Foix, on aquest producte pren un valor identitari. No succeeix el mateix amb els bufats, pasta seca vendrellenca que, malgrat la seva producció autòctona a la capital del Baix Penedès (es localitza també una producció industrial a Olèrdola), està desvinculada de la població i es destina als visitants i turistes, principalment.

D’elaboració domèstica i/o professional, es poden documentar almenys des del segle XIX la seva producció al territori i el seu consum, dut a terme en qualsevol moment de l’any, sense estar determinat a cap celebració concreta.

Data identificació: 
divendres, 21 octubre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0005
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
La Cargolada
Altres denominacions: 
Cargols amb conill
Grup i/o comunitat: 
Membres de la Societat Nova de Banyeres del Penedès
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El dissabte de Carnaval, data variable entre febrer i març, segons l’any, es celebra a Banyeres del Penedès un dinar col·lectiu: la cargolada. Ocasionalment, la celebració coincideix amb la Festa Major d’hivern del municipi, les Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer), convertint-se en un acte festiu més.

Aquest àpat, que es realitza al local de la Societat Nova, entitat associativa encarregada de l’activitat, congrega als membres de l’associació, així com a altres habitants del poble i visitants de poblacions veïnes.

L’any 2017 es van repartir, aproximadament, 190 racions de cargols amb conill, un plat que s’elabora seguint la recepta original que inicià aquesta celebració, l’any 1955.

Data identificació: 
dissabte, 4 març, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0004
Nom propi de l'element: 
El xató
Grup i/o comunitat: 
El xató és elaborat per persones de totes les edats. En el context de les xatonades populars es realitzen tallers, cursos, exhibicions i concursos. Al marge d'aquestes celebracions també es fa en l’entorn domèstic i al sector de l’hostaleria.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El xató és un plat d’origen penedesenc, format bàsicament per escarola amanida amb salsa de xató, bacallà i tonyina dessalats, i olives. Existeixen diverses variants de la recepta associades a les localitats d’on són típiques, tot i que no exclusives. En algunes d’aquestes variants també s’inclouen truites de diversos ingredients (mongetes, botifarra, o ceba i patata, entre d’altres) com a elements integrants del plat.

La paraula xató, en part del territori penedesenc, també es fa servir per designar la salsa amb què s’elabora el xató-plat. Aquesta salsa, les variants territorials de la qual són la base de les diverses versions del plat, incorpora en la majoria de casos ingredients com les ametlles, les avellanes, els alls, el pa, la nyora, l’oli, el vinagre i la sal. Tanmateix, es tracta d’una recepta amb una elevada diversitat que, segons la variant o les preferències de la persona elaboradora, pot incloure altres ingredients, com els tomacons, el seitó o les galetes Maria. D’altra banda, una segona diferència ve donada per la cocció (o ús en cru) dels ingredients. En algunes versions és més habitual emprar tots els ingredients crus, en d’altres es combinen i n’hi ha on s’incorpora tot cuit. El tercer punt de divergència es produeix ja en el mode de consum; que pot ser acabat d’amanir o macerat, segons la variant.

Actualment, en diverses poblacions del Penedès, majoritàriament entre febrer i març, es produeixen xatonades populars o festes del xató, en què és habitual l’organització de concursos de Mestres Xatonaires, i tallers o exhibicions destinats a infants per tal que aprenguin o mostrin la seva habilitat elaborant el plat. En aquestes celebracions també es possible adquirir racions de xató per tal de tastar-lo. D’altra banda, tant el plat com aquestes festes populars es fan servir com a element de promoció turística, amb la participació de molts establiments de restauració del territori i dels gremis d’hostaleria.

Data identificació: 
dilluns, 30 gener, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0008
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Puntes de coixí
Altres denominacions: 
Puntes al coixí
Randa al coixí
Punta al coixí
Grup i/o comunitat: 
Puntaires de l'Arboç
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La punta al coixí és una pràctica rellevant en la història i l’actualitat de la vila de l’Arboç. La punta arbocenca té un renom mundial en els cercles puntaires des del primer quart del segle XIX, moment en què s’internacionalitza el seu comerç fins al punt que a dia d’avui, encara, les puntes fetes a l’Arboç decoren els palaus de molts països. 

Situada al mig del Penedès, entorn rural i de tradició agrícola on les famílies sovint han recorregut a pràctiques artesanals per complementar la seva economia, la punta arbocenca es diferencia de les d’altres territoris catalans per una major sofisticació de la tècnica, aconseguint més finor, delicadesa i originalitat dels motius del teixit. Aquest coneixement s’estén pels diferents pobles de la contornada, sobretot del Baix Penedès, les puntaires dels quals sempre han contribuït com a treballadores a la indústria de la punta arbocenca.

La cartolina on s’han picat els patrons del dibuix que ha fet la dissenyadora es fixa damunt el coixí de palla de sègol folrat amb roba, i s’hi col·loquen les agulles per on la puntaire farà passar els fils enrotllats als boixets. El resultat, valuós des de sempre per la bellesa i les hores de dedicació que amaga, és la punta, un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. 

Avui en dia, la punta es sol reduir als ornaments per a la llar i als complements per al vestuari d’ocasions especials. Amb l’ús d’un fil més prim i d’un major nombre de boixets, l’elaboració d’espessos, figures i dibuixos més elaborats respecte d’altres indrets, a l’Arboç perviu aquest costum ancestral en forma de relació social, hobby i tradició local, lluny del significat econòmic que havia tingut en altres èpoques a la vila.

Data identificació: 
dijous, 22 febrer, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-5-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Caramelles
Altres denominacions: 
Cantada de caramelles
Grup i/o comunitat: 
Entitats musicals o grups d'aficionats que es reuneixen per cantar caramelles
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les caramelles, cançons populars de contingut religiós, satíric o galant, són l’expressió musical que commemoren l’inici de la Pasqua. El dissabte de Glòria comença una celebració, que es perllonga o s’emprèn, segons la població, els següents dos dies, i on s’exalta la joia de viure i l’arribada de la primavera, en coincidència amb la resurrecció de Crist  i  la fi de l’abstinència i prohibició de la Quaresma.

La diversitat de corals i grups al Penedès reafirma que es tracta d’una celebració vigent i heterogènia que s’interpreta de diverses maneres: des de grups masculins a corals mixtes, des de cantar a cappella a actuar amb acompanyament instrumental; des de vestir-se a l’estil tradicional a portar tan sols barretina o anar de carrer, des de cantar cançons populars a adaptar peces modernes d’actualitat. Sigui un cas o sigui un altre, la pluralitat i la presència de conjunts a gran part dels pobles i ciutats del territori evidencien que es tracta d’una tradició en vigència i arrelada al territori.

Data identificació: 
divendres, 4 novembre, 2016 to dilluns, 2 abril, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0013
Nom propi de l'element: 
La pirotècnia al Penedès
Grup i/o comunitat: 
No existeixen actualment limitacions ni trets particulars pel treball en la pirotècnia.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Al Penedès la presència de la pirotècnia en el fet festiu és un dels elements característics que, tot i compartits amb altres zones del territori català, dona un alt grau de singularitat al fet festiu penedesenc. Tronades, castells de foc, carretilles i sortidors que cremen diables al ball de diables o en correfocs, el bestiari de foc; elements que estan presents i molt dinàmics i són l’exemple de la importància de la pirotècnia al Penedès, tant per l’elaboració com en el seu ús.

Però a la vegada, junt amb les representacions de caràcter festiu amb pirotècnia, el Penedès té la singularitat de ser fabricant de pirotècnia. La presència d'una de les tres fabriques de pirotècnia catalanes, Pirotècnia Igual a Canyelles, aporta al territori un valor afegit en aquest àmbit que és el de productor. Relació que sense ser clau, la fàbrica arriba al 1962, si que indirectament i per la implantació prèvia de les festes amb foc al territori defineix una relació més enllà del fet productor.

L’elaboració de material pirotècnic continua essent, en bona part dels processos, una activitat manual de caràcter artesanal en tant que és el treballador qui en defineix el ritme i la màquina té un paper secundari. Des de l’elaboració de les proporcions per fer la pólvora (sofre, nitrat de potassa i carbó), afegir els químics respectius per aconseguir els colors desitjats a omplir cada un dels tubs de paper o cartó que després es tancaran amb un cartutxs i s’encolaran per acabar formant una carretilla o un “fuet” (nom de les bengales de foc) cada tipologia i cada part demana un treball individualitzat i separat físicament dels altres.

Aquest foc pirotècnic avui al Penedès continua complint unes funcions: exaltació, anunciació, joc i representació. Cada un dels actes que en sorgeixen fan que ens trobem amb accions diferents i també si cal artefactes diferents; tronades, masclets, traques que anuncien l’inici de la festa, correfocs amb carretilles per jugar, bengales i sortidors que acompanyen els balls de diables i els seus parlaments o castells de foc amb les tradicionals carcasses que anuncien el final de les festes o serveixen per exaltar i com ofrena. Tot aquests actes presents en la majoria d’actes festius de la vegueria fan del foc pirotècnic i de la seva elaboració un element identitari del territori.

Data identificació: 
dijous, 15 març, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-7-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Confraries de Pescadors
Altres denominacions: 
El Pes
El Pòsit
Grup i/o comunitat: 
Comunitats de pescadors de Calafell, de Vilanova i la Geltrú i de Sitges
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Al Penedès existeixen tres confraries de pescadors, la de Calafell, la de Vilanova i la Geltrú i la de Sitges. Les confraries de pescadors són l'equivalent a les cooperatives de pagesos i, com aquestes, vetllen pels interessos dels seus socis que, en aquest cas, són els pescadors professionals. Així, s'ocupen de qualsevol tràmit administratiu relacionat fins a la comercialització de la pesquera mitjançant la llotja, des del combustible per a les barques fins al subministrament del gel per a la millor conservació del peix, des que és pescat i fins que és venut.

La funció de les confraries, en un inici, es planteja com una organització de suport i protecció entre els pescadors davant la inestabilitat i la falta d’institucions socials que recolzessin al pescador i la família davant d’accidents o altres adversitats pròpies de l’activitat pesquera. Avui quan la societat ha desenvolupat estratègies generalitzades d’ajut social,  les confraries continuen sent espais amb un caràcter gremial però amb una funció més dirigida a defensar els interessos col·lectius del sector, en la captura i la distribució, i a facilitar la gestió burocràtica necessària per dura terme l’activitat pesquera.

De la pervivència de la funció social i comunitària manté els ajuts als pescadors jubilats, de manera que també ofereixen un servei d'assistència social que ve a complementar el de caràcter estatal. També com entitat participa del fet festiu comunitari. Tant les pròpies relacionades amb el patró sant Pere, com en el cas de Vilanova que participa del fet festiu rellevant, com és el carnaval amb la Comparsa de Pescadors.

Data identificació: 
dimecres, 16 novembre, 2016 to divendres, 9 febrer, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0017
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Aplec de Collbàs o Coll Bas; Aplec de Sentfores; Aplec de la Llinda; Aplec de Penafel o Penyafel; Aplec de Montanyans; Aplec de Foix; Aplec de Sant Antoni; Aplec dels Arquets; Aplec de Santa Cristina.
Grup i/o comunitat: 
Veïns dels pobles on es celebra, acompanyats de gent dels pobles veïns i persones referencials.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Al Penedès cada any, en el marc de la celebració de la Setmana Santa, l’últim dia després del diumenge de Resurrecció o de Pasqua, com exaltació de l’inici d’un nou cicle de la naturalesa, la primavera, es celebra el dilluns de Pasqua fent un aplec o anant a un espai natural a menjar la mona.  

Alguns d’ells recuperats i altres amb continuïtat històrica són celebracions associades a l’inici d’un nou cicle anual, un moment de trencament i d'exaltació de l’entorn i de la naturalesa, i que en el calendari litúrgic succeeix després de la celebració de la Quaresma i la Setmana Santa.

Aquesta celebració al Penedès no sempre es duu a terme en forma d’aplec, alguns grups d’amics o famílies s’organitzen per anar a menjar la mona en algun espai on poder passar-hi el dia gaudint de l’entorn. En el cas dels pobles que ho continuen celebrant, mitjançant la forma d’aplec, aquest dia té uns elements en comú: el tipus d’espai, al voltant d’una ermita o en un entorn natural; la pervivència del ritual religiós representat  amb el cant dels goigs; l’existència d’un acte de comensalisme comunitari; el consum de la mona;  i finalment les sardanes o la cantada de caramelles que és un tret distintiu de la Pasqua Florida. Aquests són els elements que, amb possibles variants, caracteritzen els Aplecs del Dilluns de Pasqua al Penedès.

S’han identificat  nou espais on actualment  hi ha la celebració dels Aplecs de Pasqua. Dels diferents casos alguns són recuperats com és  l'aplec de Torrelles de Foix i altres tenen continuïtat temporal com l'aplec de Penafel. No obstant, continuen sent tots rellevants en tant permeten comprendre la implantació al Penedès d’una celebració que té com element característic anar a menjar la mona a un paratge on gaudir en comunitat de l’entorn i de l’arribada de la primavera.

Data identificació: 
dilluns, 17 abril, 2017 to dilluns, 2 abril, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0006
Nom propi de l'element: 
Pesca marítima tradicional
Altres denominacions: 
Oficis petits
Arts menors
Grup i/o comunitat: 
Comunitats pesqueres de Calafell, Vilanova i la Geltrú i Sitges
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Al Penedès, junt amb un sector agrari que continua definint part de la identitat de la vegueria, ha estat històricament present i amb una activitat rellevant per volum i influència en la identitat dels municipis de litoral penedesenc, l'activitat pesquera. Actualment aquesta activitat es concentra en el port de Vilanova i la Geltrú, que és el que recull i distribueix el producte de l'activitat pesquera de les embarcacions de Vilanova i dels ports de Sitges i Calafell. Aquesta activitat inclou tant les arts pesqueres tradicionals i considerades menors (el tresmall, el palangre, la nansa) com la pesca amb un alt grau de mecanització i producció (l'arrossegament o la llum).
La flota artesanal penedesenca suposa l'11,39% de les barques de la seva modalitat a Catalunya, mentre que l'extensió de la seva costa, poc més de 46 quilòmetres, suposa el 8,42%.
Les activitats pesqueres tradicionals són desenvolupades mitjançant poc més de cinquanta barques que amarren als ports de Segur de Calafell (dues barques), Vilanova i la Geltrú (quaranta-una barques) i Sitges (deu barques). La major part d'aquestes barques són tripulades per una sola persona (el patró), però algunes d'elles ho són per dues o tres (el patró i un o dos mariners); no s'allunyen més enllà de 30 brases (prop de 50 metres) de profunditat que és el seu radi d'acció, que correspon a una distància d'unes tres milles de la costa, i on no poden feinejar les barques considerades industrials (encerclament i arrossegament). Aquestes barques poden desenvolupar qualsevol dels arts considerats artesanals però normalment estan especialitzades en una sola art (tresmall, palangre, nansa, gàbies de marisqueig, cargolers, etc.).
Una activitat pesquera que ha influenciat en l'aparició de barris i espais propis com "les botigues" que amb els anys queden en un segon terme però continuen sent referents de l'origen de poblacions o barris que tot i mantenir-se avui tenen unes altres funcions. La memòria dels quals s'ha recuperat amb la intervenció i creació d'espais com l'Espai Far a Vilanova i la Geltrú.

Data identificació: 
dimecres, 12 octubre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0016
Nom propi de l'element: 
Festa Major d'Hivern de Sant Sebastià / Fira dels Torrons o de Sant Sebastià
Altres denominacions: 
Fira del Torró o Fira de Sant Sebastià a Òdena
Festa de Sant Sebastià a Sant Llorenç d'Hortons
Festa de Sant Sebastià al Pla del Penedès
Festa Major de Sant Sebastià a Cunit
Festa de Sant Sebastià a Olesa de Bonesvalls
Festa Major de Sant Sebastià a Copons
Festa Major d'Hivern de Sant Sebastià a Masarbonès (Masllorenç)
Ofrena floral a Sant Sebastià a Vilafranca del Penedès
Festa Major de Sant Sebastià a Pontons
Grup i/o comunitat: 
La celebració reuneix, principalment, als veïns de cada població.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Sant Sebastià, a la vegueria del Penedès, és copatró d’algunes de les parròquies, cosa que ha donat lloc a les seves festes d’hivern, de molta antiguitat, i que actualment amb diverses tipologies festives. Aquestes poblacions són Copons i Òdena a l’Anoia, Cunit i Masarbonès (Masllorenç) al Baix Penedès, Olesa de Bonesvalls, el Pla del Penedès, Pontons, Sant Llorenç d’Hortons i Vilafranca del Penedès a l’Alt Penedès.

A Copons, a Olesa de Bonesvalls, al Pla del Penedès, a  Pontons i a Sant Llorenç d’Hortons l’acte principal, en el sentit de tradició, és l’ofici religiós, amb el vot del poble i el cant de goigs; a Cunit hi predomina el foc, amb l’actuació de diables i dracs, amb l’emplaçament de traques...; a Vilafranca del Penedès és redueix a un acte simbòlic davant la font de Sant Sebastià; a Masarbonès, nucli de Masllorenç, ho celebren amb un sopar al seu local social; mentre que a Òdena, omple tot un matí de diumenge, tenint caràcter de fira.

L'amplia representació de Sant Sebastià com a copatró de nou de les esglésies parroquials pendesenques (deu, si hi sumem el patronatge que exerceix a l'església de Sant Sebastià dels Gorgs, en terme d'Avinyonet del Penedès, tot i que la festa major que s'hi celebrava s'ha extingit), possiblement es deu a la importància que en l'època medieval és donava a la salut o al gauriment de malalties, donat el poc desenvolupament de la medicina. Un dels recursos era invocar a un sant o santa, i sant Sebastià és un dels que simbolitza aquest poder de guarir. 

Data identificació: 
dijous, 5 gener, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-7-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Administradors i Pabordes
Altres denominacions: 
Administradors de Santa Anna (el Vendrell)
Administradors de Sant Fèlix (Vilafranca del Penedès)
Pabordes de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus (Vilanova i la Geltrú)
Grup i/o comunitat: 
Veïns majors d’edat d’ambdós sexes, generalment vinculats, encara que no necessàriament, a alguna entitat cultural del municipi.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Administradors i pabordes són aquelles persones a les quals s’encarrega l’organització de la Festa Major en algunes ciutats del Penedès. El terme administrador es fa servir al Vendrell i a Vilafranca del Penedès, on són els Administradors de Santa Anna i els Administradors de Sant Fèlix, respectivament, els qui s’ocupen de les festes majors d’aquestes localitats. La designació paborde s’utilitza a Vilanova i la Geltrú, on la Festa Major se celebra en honor de la Mare de Déu de les Neus. Tots dos mots tenen un origen vinculat al fenomen religiós, concretament s’anomenaven administradors o pabordes, segons l’indret, els individus que s’encarregaven de regir les confraries que gestionaven les activitats vinculades a la devoció dels sants o marededéus presents a cada localitat. Aquest fet té origen en època medieval, i era habitual que els membres de cada confraria pertanyessin a un mateix gremi, de manera que la imatge venerada esdevenia patrona del gremi (si més no a nivell local) i les activitats o elements festius que es gestionessin des de la confraria, també guardaven estreta relació amb l’agrupació gremial.

En cadascuna de les ciutats esmentades els sistemes d’elecció actuals d’administradors i pabordes són diferents, però tenen en comú que, generalment, es tracta de persones vinculades al món de la cultura popular local o pertanyents a algun tipus d’associació o entitat de la ciutat.

Entre les seves tasques principals hi ha l’organització de la majoria d’actes de la Festa Major, la gestió dels recursos econòmics proporcionats pels Ajuntaments o obtinguts a través de sistemes de captació diversos, l’assistència a tots els actes tradicionals i l’elaboració d’una memòria on es recullin tots els detalls de l’activitat que han desenvolupat, document que servirà de guia a properes generacions d’administradors i pabordes.

Data identificació: 
dijous, 8 desembre, 2016 to divendres, 9 febrer, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-6-0001
Grup i/o comunitat: 
Els embotits de la Llacuna s'elaboren al mateix municipi, tanmateix la seva venda es realitza també a altres zones del territori com l'Alt Penedès i l'Anoia meridional.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Durant centenars d’anys, el porc ha constituït un dels productes bàsics de l’alimentació catalana i la matança del porc, un dels rituals festius més important en l’àmbit domèstic rural. De com de l’excedent generat i del desig de prosperar econòmicament se n’ha sabut extreure un complement econòmic, s’exemplifica en la professionalització de l’elaboració d’embotits. Així ha succeït  a la població de la Llacuna, vila de 863 habitants (dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya), referent per la seva producció.

Pertanyent a la comarca de l’Anoia, però geogràficament i històricament vinculada amb l’Alt Penedès, va prosperar entorn el camí ral, via de circulació de persones i mercaderies protegit pel rei, i va ser reconeguda amb la Fira anual de Sant Andreu, concedida pel comte-rei Alfons III el 1335. Convertida en punt de trobada de venedors de bestiar i altres productes fins als anys 70, avui en dia s’ha reconvertit en una fira on la matança del porc, establerta des de 1980 és l’acte més representatiu i multitudinari del municipi. Una jornada de promoció i difusió dels seus embotits, reconeguts i valorats pels mateixos vilatans i ciutadans de l’Alt Penedès per les característiques que els diferencien: les condicions climàtiques de la zona (el fred i la frescor) i la qualitat de la seva matèria primera.

Data identificació: 
dijous, 30 novembre, 2017 to dimecres, 31 gener, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0010
Tipus d'element: 
Variants terminològiques: 
Margener
Barraquer
Grup i/o comunitat: 
Margeners, arquitectes i associacions que reconstrueixen o cataloguen les construccions existents.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l’ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l’olivera i de l’ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Actualment, l’ofici de margener es troba en una situació delicada per la poca activitat que es desenvolupa, tot i que encara hi ha persones que s'hi dediquen, per exemple, a la Bisbal del Penedès o a Santa Oliva. També hi ha grups de persones, com el Centre Excursionista del Penedès o l'Associació Drac Verd de Sitges, que han realitzat reconstruccions d’algunes barraques.

Les zones del Penedès on hi ha una major concentració de construccions de pedra seca són el Baix Penedès, principalment a l’interior, i el Garraf. Aquesta distribució guarda relació amb el tipus de substrat que predomina en aquests territoris, més rics en roques carbonatades. Per contra, a l’Alt Penedès, ubicat a la plana del Penedès, hi predominen els llims, molt pobres en pedres, motiu que explica per què les construccions hi són més residuals. Tanmateix, se n'observa una densitat força elevada a l’àrea muntanyosa situada més al nord. Pel que fa a l’Anoia, tot i que l’agricultura ha estat una font d’ingressos rellevant, s'ha donat en convivència amb la indústria tèxtil, gràcies a la gran disponibilitat de cursos d’aigua al territori. Possiblement per aquesta menor dependència de l'activitat agrícola hi ha menys quantitat de construccions de pedra seca que a la resta de la vegueria del Penedès, també pel fet que la tipologia del cultius presents al territori i la seva pròpia orografia no les requereixen.

Les construccions de pedra seca, pel que fa a la tècnica emprada, són molt semblants entre elles. L’estructura bàsica és el mur que conté terres (marge o marjada), i a partir d’aquesta es desenvolupen barraques, aljubs, carrerades, etc. amb petites variants per adaptar-les a les necessitats. La finalitat de cada construcció és diferent: els marges, per exemple, serveixen per guanyar espai per al cultiu en zones amb pendents i subjectar la terra; les barraques com espai d’aixopluc pel fred, la calor o la pluja; els aljubs i pous per emmagatzemar aigua per ús animal o humà. Al mateix temps, la utilització de les pedres que hi ha a la parcel·la per a fer aquestes construccions redueix la seva quantitat i facilita el conreu de la terra.

Data identificació: 
dilluns, 4 setembre, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0007
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
La Festa dels Reis
Altres denominacions: 
Els Reis Mags d'Igualada, els Reis d'Orient d'Igualada
Grup i/o comunitat: 
La població d'Igualada, tanmateix, també hi participa gent de la resta de la comarca
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa dels Reis d’Igualada està declarada Festa Popular d’Interès Cultural (2010) i Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2016). Originària de 1899, quan per aleshores només es duia a terme la Cavalcada dels Reis, s’ha construït des de llavors una celebració centenària que es caracteritza pel compromís i el sentiment identitari de la comunitat. 

Realitzada en un període que abasta nous dies, des del 28 de desembre al 5 de gener, es constitueix en tres actes principals, on el seguici de  ses majestats és l'actuació central. Tanmateix, l'arribada de l'emissari reial i el lliurament de les cartes, ambdós protagonitzats pel Patge Faruk, han convertit aquest personatge en un element referencial de la Festa; una particularitat que distingeix i diferencia la celebració igualadina.

Data identificació: 
dilluns, 4 desembre, 2017 to divendres, 5 gener, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0005
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Elaboració del cava
Altres denominacions: 
Elaboració del vi escumós
Grup i/o comunitat: 
Cavistes i vinicultors del Penedès
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’elaboració del cava al Penedès ha seguit rigorosament les pautes que marca el mètode tradicional provinent de la regió de la Xampanya, a França: s’obté a partir d’un vi de 10 a 11 graus d’alcohol, que fa una segona fermentació dins l’ampolla gràcies a l’addició de sucres i llevats.

És una activitat del sector secundari que es desenvolupa posteriorment a la verema, fase de la collita del conreu de la vinya, i prèviament a tot un circuit de distribució, consum i promoció del producte.

Al Penedès hi ha un pes simbòlic de tots aquests processos que l’envolten, ja que es concep la vinya com a territori, paisatge, història. Aquest fet, juntament amb l’important pes econòmic del sector a la zona, que es veu afectat per la competitivitat i la incertesa, fa que el procés tècnic d’elaboració es vegi influenciat per uns criteris i maneres de fer que tenen en compte determinats valors com la tradició i la pertinença a la zona, i alhora els interessos tan privats com col·lectius del sector. És un element del patrimoni cultural immaterial d’una gran complexitat i d’un fort arrelament al territori.

Data identificació: 
dimecres, 2 novembre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0001
Variants terminològiques: 
Ofici del paper
Molins paperers
Papereres
Nom propi de l'element: 
Elaboració del paper
Grup i/o comunitat: 
Treballadors i artesans
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El territori penedesenc, caracteritzat per la presència de nombrosos rius i fonts, així com la proximitat de grans ciutats, va permetre el desenvolupament de l’activitat paperera des de l’època medieval, activitat que ocupa encara una funció important en el sistema productiu de la regió. Tot i les transformacions que l’han marcat i la seva progressiva industrialització, l’elaboració del paper segueix sent un referent del Penedès, per la seva especialització en papers de qualitat fets a mà.

L’elaboració del paper al Penedès consisteix actualment en dos processos diferenciats. D’una banda, gran part de les fàbriques han adoptat les noves tècniques industrials que els ha permès respondre a les necessitats del mercat, amb una producció mecanitzada, elaborant un paper estandarditzat, regular i més econòmic, o bé paper mecanitzat però especial (amb gramatges, textures i colors específics).

D’altra banda, el Penedès manté viva (tot i que de manera reduïda) la tradició d’un procés artesanal, amb paper fet a mà, d’alta qualitat, per a una clientela específica (artistes, empreses de luxe, papers especials per a regalar).

Aquests dos processos, el mecanitzat i l’artesanal, són evolucions de la tradició paperera del Penedès, quan es fabricava paper full a full, a base de draps triturats, utilitzant l’energia hidràulica per accionar diverses màquines, i l’aire per assecar els fulls de paper. Aquest procés artesanal es realitzava dins els molins paperers, masies edificades la majoria d'elles al segle XVIII, al costat de l’aigua, i que es caracteritzaven per les seves rodes hidràuliques i pels seus miradors, és a dir, els pisos superiors que disposaven d’una multitud de petites finestres obertes als quatre vents. 

Data identificació: 
dijous, 15 desembre, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Pastor d'ovelles
Altres denominacions: 
Pastor
Pastor de ramat d'ovelles
Pastor de bestiar de llana
Grup i/o comunitat: 
Pastors de la vegueria del Penedès, majoritàriament homes majors d'edat.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El pastor o l'ofici de pastor d'ovelles és una activitat que té com a principal funció la cria i engreix del bestiar de llana, és a dir, el ramat d'ovelles, principalment mitjançant la pastura del ramat. L'ofici de pastor, des del neolític, sempre ha estat present en el paisatge de la vegueria penedesenca, tot i que avui es troba en una situació de franca regressió. Com tot ofici tradicional comporta, la pràctica d'una sèrie de coneixements que s'han anat transmetent de generació en generació.

Actualment al Penedès, la ramaderia ovina és duta a terme per petites empreses de caràcter familiar en un sistema de semiestabulació: el ramat es sol treure diàriament a pasturar però també diàriament se'l tanca al corral abans que es pongui el sol. Aquest sistema permet combinar l'aprofitament dels recursos naturals de les pastures properes (transterminància) amb el suport alimentari al corral, i donar una atenció concreta als animals en les diferents fases productives.

Per pasturar, el pastor s'ajuda d'un o més gossos especialitzats que controlen i guien el ramat. L'ofici ha experimentat una sèrie de transformacions durant les últimes dècades, així, la pràctica de la transhumància, que consisteix a desplaçar el ramat a l'estiu cap a les muntanyes pirinenques, gairebé ha desaparegut, i si es fa, s'efectua amb camions i no pas utilitzant les velles carrerades; el moviment contrari, el desplaçament dels ramats pirinencs a les nostres contrades, ja no es dona.

Data identificació: 
dijous, 12 gener, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0009
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
El Gall del Penedès
Altres denominacions: 
Raça Penedesenca Negra millorada
Grup i/o comunitat: 
Criadors i avicultors
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El Gall del Penedès és un pollastre de la varietat penedesenca negra millorada de la raça penedesenca tradicional. Va ser recuperat el 1992 pel genetista Amadeu Francesch, previs treballs del veterinari Antoni Jordà. L’origen de l’espècie es perd en la història davant la dificultat de poder datar un producte quotidià i habitual a les masies i cases de pagès. Tanmateix, sembla evident associar aquesta au amb els mercats i fires que es realitzaven a Vilafranca del Penedès, documentats des de l’Edat Mitjana.

Des del seu restabliment, s’està duent a terme un procés de conservació i de criança de l’espècie. L’obtenció del segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és el reconeixement a un producte amb característiques específiques, circumscrit a la vegueria del Penedès. Una acreditació que n'impulsa la seva comercialització. 

Data identificació: 
dijous, 18 gener, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0009
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Festa Major de Sant Pau d'Ordal; Aplec de l'Ermita de Sant Pau; Festa de Sant Pau de Sant Pere de Ribes
Altres denominacions: 
Festa Major d'Hivern
Festes de Sant Pau
Aplec a l'Ermita de Sant Pau
Aplec de l'Ermita de Sant Pau
Grup i/o comunitat: 
Les festes i aplecs de Sant Pau són participats pel veïnat de les poblacions on se celebren, les entitats organitzadores, i també persones de poblacions veïnes. En el cas de Sant Pau d'Ordal, persones de diversos nuclis de Subirats són molt actives.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les festes de Sant Pau se celebren als municipis i ermites del Penedès que estan dedicades al sant. Aquestes celebracions poden ser festes majors com és el cas de Sant Pau d'Ordal, aplecs com el de l'ermita de Sant Pau de Vilafranca o celebracions combinades com són les de les festes de Sant Pau a Sant Pere de Ribes, que fusiona la tradició de la festa major amb la dels aplecs a l'ermita de Sant Pau. A més, hi ha d'altres municipis del Penedès que dediquen misses al sant, com és el cas de Gelida, que celebra una diada al castell.

La Festa Major de Sant Pau d'Ordal i la Festa Major de Sant Pau de Sant Pere de Ribes són les dues principals festes majors d'hivern dedicades a Sant Pau que se celebren al Penedès. En el cas de Sant Pau d'Ordal, es celebra la conversió del Sant Pau del 25 de gener com la seva Festa Major única. El programa de la festa consisteix en un conjunt d'actes comú a les festes majors penedesenques i la Catalunya meridional: lectura de pregó, esmorzar, cercaviles i balls de focs, versots dels diables, balls de festa major i misses dedicades al sant.

L'aplec a l'ermita de Sant Pau a Vilafranca també és una celebració anual en honor a Sant Pau. El culte i devoció al sant data en aquest indret de més de set-cents anys d'antiguitat registrada i, encara que és la base de la celebració, la participació religiosa no hi és imprescindible, atès que avui en dia l'aplec ha adquirit un caràcter més festiu. La celebració compta amb una missa musicada, balls tradicionals, la participació d'una coral, vermut popular i el joc de la cucanya per als més joves que es fan a l'aire lliure davant de l'ermita.

Un dels altres indrets identificats on hi ha actes en honor a Sant Pau, és a Gelida, concretament al Castell de Gelida. La Diada de Sant Pau al Castell de Gelida té com acte central la celebració d'un acte religiós en honor a la imatge del sant, una missa cantada, acompanyada  d'un cor Parroquial el qual interpreta uns goigs dedicats als Sants Reis originals del Dr. Melcior Cole i es manté el consum del Tortell de Sant Pau.

Finalment, hi ha el cas de Sant Pere de Ribes. A Ribes la festa de Sant Pau també és coneguda com a Festa Major d'Hivern, recull la tradició dels aplecs a l'ermita de Sant Pau i les cercaviles i els balls populars. El dia del copatró, l'anada i baixada de l'ermita de Sant Pau són l'esdeveniment principal de la festa, acte en què els balls populars fan el seguici pels camins de terra entre vinyes,  fins a arribar a l'ermita de Sant Pau, lloc que és l'origen de la festa que abans era un aplec. Atesa la singularitat d'aquesta festa major, té la seva pròpia fitxa a l'inventari.

Data identificació: 
dilluns, 23 gener, 2017 to diumenge, 28 gener, 2018
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0011
Nom propi de l'element: 
Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A Vilanova i la Geltrú, una de les festes assenyalades del calendari festiu és la celebració, cada 17 gener, dels Tres Tombs en honor a sant Antoni Abat. És la relació de la imatge de sant Antoni Abat amb els orígens de la ciutat el que estableix aquest lligams i part del valor comunitari de la celebració. Una celebració que consta de diferents actes, on no hi pot faltar el definit per la litúrgia catòlica, amb un ofici el dia 17 de gener en honor a sant Antoni Abat, i a la vegada, el més atractiu pel públic: la celebració dels tres tombs i la benedicció dels animals de peu rodó. Activitats que, en el marc de les festes patronals i en el context dels Tres Tombs, s’acompanyen d’actes més lúdics i festius, com els balls de gegants o la cercavila.

L’acte central de la celebració dels Tres Tombs és observar el seguici dels participants que fan dues voltes pels carrers de Vilanova, amb la corresponent benedicció dels equins a l’inici del recorregut, a la plaça de Sant Antoni. El seguici és de dues hores i mitja aproximadament. Durant aquest temps es veuen diferents races de cavalls, burros i mules; al mateix temps es poden contemplar diversos models de carros i de carruatges engalanats i carregats segons el secret professional. Algunes de les persones que participen com a espectadors de la festa conversen sobre com era en altres èpoques la feina i la seva duresa, de manera que els Tres Tombs són una celebració a la vegada que serveixen per rememorar i mantenir activa la memòria relacionada amb l’àmbit agrari i del transport.

 

Data identificació: 
diumenge, 17 gener, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-2-0010
Nom propi de l'element: 
Els Tres Tombs d'Igualada
Grup i/o comunitat: 
Antic Gremi de Traginers d’Igualada, i els assistents
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa dels Tres Tombs d’Igualada està organitzada per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, una associació molt activa en tot allò que fa referència a aquesta festa i al seu patró, sant Antoni Abat.

La festivitat dels Tres Tombs d’Igualada està constituïda per diversos actes, alguns d’ells són oberts a tota la població, com l’ofici en honor al sant o els Tres Tombs que tenen lloc pels carrers de la ciutat. Es tracta d’una celebració, la finalitat originària de la qual era la salvaguarda dels animals de tir, de lesions o malalties que impedissin poder-los dedicar a tasques agrícoles o de transport, i és que, de fet, aquests animals eren de gran rellevància en termes econòmics per tal de desenvolupar determinades feines més eficientment. Aquesta protecció es procurava a través de la benedicció dels animals.

Actualment, l’ús d’equins per al treball agrícola o de transport no es produeix, tanmateix el ritual dels Tres Tombs i la benedicció s’ha mantingut. Així, doncs, l’acte central d’aquesta festivitat consisteix en fer tres voltes per determinats carrers d’Igualada, seguint un recorregut establert, amb els animals i els carros. Quan finalitza l’última volta, un dels mossens de la ciutat beneeix els animals. Actualment, aquesta festa es manté com un record de la manera de viure i de fer dels avantpassats.

En el context dels Tres Tombs, però, també hi ha altres actes que resten reservats als socis i sòcies de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, com dinars de germanor, viatges per Catalunya, o activitats per al desenvolupament posterior de la festa, com la tria dels Banderers o de la Pubilla.

Als Tres Tombs d’Igualada  s’hi poden veure carros representatius de diverses activitats productives que es duien a terme entre el segle XIX i la primera meitat del XX, com la diligència, el carro de bigues o el de la palla. A més, la celebració igualadina conté diversos elements diferenciadors respecte d'altres Tres Tombs de la vegueria com són el llançament de caramels des d’algun dels carros o la participació d’una pubilla i dues dames d'honor a la festa.

Data identificació: 
dimecres, 22 març, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Codi: 
IP-1-0002
Grup i/o comunitat: 
Blanquers d'Igualada
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Basat en una producció d’aprofitament dels recursos propis i d'enclavament estratègic - Igualada s'ubicava en la cruïlla de la xarxa viària de la Corona d’Aragó, que connectava la capital de l’Anoia amb la resta de Catalunya, Castella i Aragó i la via d'enllaç de Tarragona amb França - s’inicià a l’edat mitjana el desenvolupament d’un ofici que esdevindria motor econòmic de la ciutat: el blanquer. Naixia una activitat artesana de reciclatge i transformació que aturava el procés de descomposició i putrefacció natural de la pell per generar productes bàsics de consum – pell per a soles de sabates; tires i cinturons de pell per a guarnimentera; pells per a culs de selleria; i pells de xai i cabres per a bosses i recipients contenidors de líquids - i diversos subproductes, fruit  del tractament de les deixalles sobrants o derivats.

En el transcurs dels anys, el mester s’ha continuat traspassat generacionalment adaptant-se a les necessitats i exigències dels temps; i en el present, en l’àmbit de la tecnificació, la producció i la responsabilitat ambiental. De tal forma, la mecanització ha desplaçat a la producció artesanal, la monoproducció ha derivat en la diversificació productiva i una nova gestió de les aigües residuals, residus sòlids i contaminants atmosfèrics ha minimitzat l’impacte ambiental generat en la fabricació.

La indústria adobera és un dels trets identitaris de la ciutat d’Igualada d’ahir, d’avui i probablement de demà.  Les restes en peu que transformaren segles enrere la trama urbana; les empreses actives que dinamitzen l’economia local actualment, i l’aposta en col·lectiu per créixer en diferents àrees d’actuació del sector, auguren el manteniment d’aquest patrimoni industrial, referent mundial de producció de cuir de qualitat.

Data identificació: 
dimecres, 22 febrer, 2017
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Breu descripció: 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent ullamcorper tortor eu leo mattis, eu lacinia dui auctor. Curabitur ut vehicula lorem.

Data identificació: 
dimecres, 6 abril, 2016
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Breu descripció: 

Aliquam efficitur at lectus ut malesuada. In non tortor et neque tincidunt blandit ac nec justo. Aliquam eu erat at est dapibus malesuada. Vestibulum a lacus dignissim leo auctor fringilla. Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada fames ac turpis egestas. Nullam ut vulputate velit, at tempor odio. Pellentesque mollis et tellus in posuere. Nam volutpat, erat vel placerat pretium, tellus diam viverra diam, at finibus sem arcu id arcu.

Data identificació: 
dimecres, 6 abril, 2016