Etnologia.cat

Subscriure a Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 1 hora 12 minuts

8a MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC A SOLSONA

dv., 05/10/2018 - 09:38

El Centre d’Estudis Lacetans participa un any més en la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, conjuntament amb onze entitats d’aquesta xarxa. Enguany la cultura convidada és Occitània.

El divendres 5 d’octubre arriba la Mostra a Solsona, amb la projecció d’una excel·lent pel·lícula de 1922 sobre la història de la bruixeria. Les altres dates de projecció seran els divendres 19 i 26 d’octubre.

Totes les projeccions són gratuïtes i es portaran a terme al Saló d’Homílies d’Organyà (Biblioteca Carles Morató), a les 21,30 h.

Divendres 5 d’octubre. Häxan. La bruixeria a través dels temps (1922), de Benjamin Christensen

El film documental Haxan és una petita joia de principis del segle XX, de l’època del cinema mut. Aquest film danès tracta el tema de la bruixeria i supersticions, barrejant amb total llibertat documental i ficció. El film va escandalitzar a bona part dels espectadors de l’època, essent censurada en diversos països i criticada per l’Església catòlica. La pel·lícula adopta la forma de fals documental o assaig històrico-etnològic per recrear com s’imaginaven a l’Edat Mitjana aquestes creences.

Gostanza da Libbiano (2000) de Paolo Benvenuti
Film italià basat íntegrament en documentació històrica del segle XVI, sobre el judici fet a Gostanza da Libbiano, una curandera local acusada de bruixeria després de la mort d’un noi jove al que havia intentat curar. Va ser empresonada, interrogada i fins i tot torturada, arribant a fer una confessió dels seus “crims”.

Fecas e Godilh (2004) de Pèire Brun
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, són els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval.

Fira del Cistell de Salt

dv., 05/10/2018 - 08:59

La Fira Internacional del Cistell de Salt és uns dels esdeveniments de referència dels artesans cistellers d’arreu d’Europa, un espai per a la trobada, l’intercanvi de coneixements i el gaudi de l’ofici. Aquesta Fira, ha esdevingut un espai de recuperació, coneixement, formació i difusió de l’art cisteller. Cada primer cap de setmana d’octubre  es reuneixen a Salt artesans procedents de diferents llocs dels Països Catalans, de la resta de l’Estat i, en els darrers anys, cistellers procedents d’altres països europeus i d’arreu del món mostren els seus sabers.

Data: Dissabte 6  i diumenge 7 d’octubre.

Lloc: Salt

Organitza: Associació de Cistelleres de Catalunya i Associació de Veïns del Barri Vell

Per a més informació: programa

 

L’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” viatge a Girona

dj., 04/10/2018 - 11:19

L’exposició commemoració del centenari del naixement de Ricard Viladesau produïda pel Museu de la Mediterrània, va ser inaugurada a Torroella de Montgrí el 27 de gener d’enguany i ja s’ha pogut veure a Calonge i ara es presenta a Girona.

L’exposició s’inaugurarà divendres 5 d’octubre a les 19 h a la Casa de Cultura de Girona i es podrà visitar fins al 23 de novembre.

Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 – Barcelona 2005), que ha estat possiblement el músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

Ricard Viladesau

Com a intèrpret de tenora va ser un cas prodigiós. Amb una formació totalment autodidacta i en un entorn poc propici, va assolir un nivell d’interpretació totalment desconegut fins aleshores. Durant tres dècades, formant part de la cobla orquestra Caravana (1943-1950) i posteriorment de La Principal de la Bisbal (1950-1970), Viladesau esdevindrà el sobirà indiscutible de la tenora, l’home de condicions úniques, capaç de traduir amb la màxima eloqüencia els passatges més compromesos i delicats del repertori sardanista.

Paral·lelament a la seva faceta d’instrumentista, inicià ben aviat el seu camí com a compositor. Va compondre havaneres, boleros, obres corals, pasdobles i alguna obra de format lliure per a cobla, però la sardana fou la seva gran passió. Des d’un profund coneixement de la cobla, les seves sardanes tenen una empremta característica, plena d’exhuberància i joia vital, i molt ràpidament van assolir l’acceptació del públic i el reconeixement de la crítica especialitzada. El díficil equilibri aconseguit en la seva música entre la qualitat d’escriptura i l’idoneÏtat pel ball, han fet que encara avui en dia sigui un dels compositors més programats.

En l’aspecte personal en “Sau” era conversador, temperamental, apassionat, sensible, molt inteligent i un pel irònic. Nascut a Calonge, posteriorment va viure a Palafrugell, Torroella de Montgrí, La Bisbal i els últims anys de la seva vida professional a Barcelona, tot mantenint la seva casa, ben a prop del mar, a Llafranc. Un empordanès de socarrel. Oriol Martorell va dir d’ell: “Ricard Viladesau ha estat sempre fidel a l’ambient de la seva terra natal i a tot el que ella representa”.

Després d’un periple per diverses cobles a l’edat adolescent i els posteriors anys de guerra i estada a l’exèrcit, Viladesau va desenvolupar la seva trajectòria professional en tres formacions històriques: les cobles orquestres Caravana (1943-1950) i Principal de la Bisbal (1950-1970), que acolliran les seves llegendàries interpretacions i enregistraments amb la tenora, i l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona (1970-1984).

El conegudíssim episodi en el que Pau Casals el batejà l’any 1952 com el “príncep” de la tenora, després d’escoltar-lo amb La Principal de la Bisbal, en un concert a Perpinyà, és potser el més rellevant dels molts reconeixements que va tenir en vida i que no va deixar d’acompanyar-lo per sempre més.

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

dj., 04/10/2018 - 10:13

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Torelló acull una nova sessió de la mostra de cinema etnogràfic

dc., 03/10/2018 - 10:10

Aquest és el sisè any consecutiu que el Museu del Ter, conjuntament amb altres entitats del país, organitza la mostra de cinema etnogràfic. Per aquesta edició des del Museu del Ter s’han programat 8 sessions. Amb un caràcter multiseu, la mostra recórrer diferents localitats de la Catalunya central i la quarta parada serà al Museu de la Torneria de Torelló amb la projecció de “El fons audiovisual del Sr. Farran”. A través d’imatges enregistres fa unes dècades, farem un recorregut pel Torelló de la segona meitat del segle XX. Amb una mirada oberta i amb rerefons etnològic, ens endinsarem en algunes de les tradicions populars de la capital del Ges.

Data: Divendres 5 d’octubre a les 20h

LlocMuseu de la Torneria. Carrer de la Pau, 12-14. Torelló

Organitza: Museu del Ter i Museu de la Torneria de Torelló

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Properes presentacions del llibre del Dr. Toni Beltran “Ensenya’m la llengua”

dc., 03/10/2018 - 09:39

El lèxic del català referit a la salut i les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de la estandardització i el contagi del castellà. Els “tirons” i els “desgarros” guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els “chichons” i els “sarpullits” de mica en mica passen davant dels nyanyos i granissades.

Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que es van recuperar paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de recuperar el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats -molts quasi analfabets- van conservar els mots catalans, seria una trista paradoxa que els joves d’avui, que han estudiat català, els perdessin. Només de pensar-ho,senyor Doctor,em venen rimbomboris.

Animeu-vos a assistir a alguna d’aquestes presentacions, de segur que ho xalareu a l’hora que us vénen a la memòria un munt de mots i expressions que us pensàveu oblidades.

 

 

Dilluns 15 d’octubre Valls es despertarà ursulera

dt., 02/10/2018 - 14:11
Valls és la Ciutat Antena dels Castells dins l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Un dels eixos de la Fira de Santa Úrsula és el Simposi Casteller, singularitat de la ciutat de Valls implementada en les darreres Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011. La setena edició va ser celebrada dissabte21 d’octubre de 2017 a l’antic convent del Carme, un dels nous equipaments culturals que l’Ajuntament, junt amb la comunitat educativa i la Generalitat de Catalunya, ha construït en el Barri Antic. Al seu costat la nova Biblioteca Carles Cardó imbricada en l’Espai Ca Creus, i el Museu Casteller de Catalunya, amb l’immoble finalitzat i a punt per instal·lar-hi la museografia, en la plaça del Blat, són dues altres edificacions per contribuir a la regeneració del que fou un dels centres urbans més poblats en la Catalunya del segle XIX.

El 7è Simposi Casteller, que aplegà 151 participants procedents d’onze localitats catalanes i valencianes, fou organitzat per les dues colles dels Xiquets de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, junt amb l’Ajuntament de Valls i la Fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, dins la línia de treball de la nostra ciutat com la Ciutat Antena dels Castells dins l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, una àmplia xarxa estesa pel territori català i aglutinada pel Departament de Cultura de la Generalitat. Tots els agents ho idearen i realitzaren sense oblidar la situació complexa que travessa el país i la implicació forta de les entitats castelleres en aquest moment històric.

El Simposi centrà el primer debat en l’evolució del món casteller a partir de les noves dinàmiques d’assaig implementades, mentre que
el segon tractà la temàtica dels drets que es deriven de les actuacions castelleres, una dels més actuals del panorama de les arquitectures humanes.

Consulta el programa complet:

http://www.valls.cat/images/2018/PDFS/programa-Santa-Ursula2018.pdf

Funció especial de “Cafè, Coope i puro” l’èxit teatral d’aquest estiu al Museu del Ter

dl., 01/10/2018 - 10:12

Aquest estiu més de 800 persones van fer que l’espectacle per a les nits d’estiu al Museu del Ter “Cafè, coope i puro” fos un gran èxit. Per aquest motiu i coincidint amb la Festa del Porc i la Cervesa es farà un nou i únic passi.

El passat mes de juliol el Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre estrenaven l’espectacle per a les nits d’aquest passat estiu, “Cafè, coope i puro”. La restauració de l’antic Piano de la Cooperativa, que havia estat donat al Museu del Ter pels darrers responsables d’aquesta institució centenària desprès del seu tancament definitiu, va ser el detonant d’un espectacle que repassa la història d’aquesta entitat. La història es desenvolupa a l’antic cafè de la Cooperativa, on l’antic piano és un dels protagonistes principals d’aquest espectacle dissenyat novament per la companyia Corcia Teatre i dirigit per Joan Roura i Anna Presegué. Ha destacat, enguany, la participació dels músics Jordi Domènech i Maria Molet i un elenc d’artistes convidats que cada nit han interpretat una cançó ambientada en l’època.

Data: Diumenge 7 d’octubre de 2018 a les 19h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Preu: 16€

Venda d’enrades: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat o directament a la recepció del Museu del Ter

La mostra de cinema etnogràfic al Cineclub Vic

dg., 30/09/2018 - 15:15

Aquest és el sisè any consecutiu que el Museu del Ter, conjuntament amb altres entitats del país, organitza la mostra de cinema etnogràfic. Per aquesta edició des del Museu del Ter s’han programat 8 sessions. Amb un caràcter multiseu, la mostra recórrer diferents localitats de la Catalunya central i la tercera parada serà al Cineclub Vic amb la projecció de “Petitet” (Joan Ximénez Valentí, conegut com Petitet), un corpulent gitano del barri del Raval de Barcelona, havia acompanyat –tocant els bongos– molts dels grans músics de la rumba. Abans de morir la seva mare, en Petitet li va prometre que algun dia retornaria la rumba catalana a dalt de tot, a un dels escenaris més importants: al Gran Teatre del Liceu.  Per poder complir la seva promesa, haurà de reunir una vintena de músics gitanos genials, però indisciplinats– i aconseguir el miracle que suposa posar-se d’acord amb una orquestra simfònica. Els assaigs certament són un caos: els seus gitanos no han llegit mai una partitura. Tot i les dificultats, en Petitet aprofita tant els dies bons com els dolents, disposat a complir la promesa que va fer a la seva mare.

Títol: Petitet. Carles Bosch. Catalunya, 2017. 103’

Data: Dimarts 2 d’octubre  a les 21.30h

Lloc: Espai ETC. Vic. Passeig de la Generalitat, 46. Vic

Organitza: Museu del Ter i Cineclub Vic

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Visites comentades a l’exposició “Elois i Clarets: Els sants patrons, instruments del franquisme a Manlleu”

dv., 28/09/2018 - 09:10

L’exposició és la museïtzació de l’estudi “Elois i Clarets: la recuperació dels sants patrons del gremi durant el franquisme a Manlleu” de l’investigador manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, que va rebre el 14è Premi Ajuntament de Manlleu al millor projecte de recerca 2016.

En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès.

Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.

Visita guiada a càrrec de Joan Arimany, comissari de l’exposició

Data: Diumenge 30 de setembre a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: 938515176 – info@museudelter.cat – www.museudelter.cat

 

Cultura Viva 2018: Una aproximació a la terrissa de Breda. La terrissa de Els Forns

dj., 27/09/2018 - 16:02

Divendres 28 de setembre al vespre en el marc del Programa Cultura Viva 2018, es presenten a Arbúcies dues recerques sobre la terrissa tradicional de Breda: L’historiador Jordi Goñi presentarà la seva recerca sobre els fons conservats en el Centre Cultural “Els Forns”, recentment inventariats i Anna Anglisano, guanyadora de la Beca de Recerca La Selva 2017,  ens presentarà la seva recerca sobre la caracterització de la terrissa tradicional de Breda i les seves argiles

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6 Arbúcies

Hora: 19.30 h.

 

 

Acte de record i homenatge a Joaquim Pecanins i Fàbregas

dj., 27/09/2018 - 14:40

Joaquim Pecanins i Fàbregas (Prats de Lluçanès, 2 de maig del 1883 – Banyoles, 23 de gener del 1948) va ser un músic que es dedicà principalment a la direcció coral, la pedagogia i la composició. Músic polièdric, interessat no tan sols per la música anomenada culta i amb bona formació musical clàssica, sinó també amb una gran interès per la música popular i per l’ensenyament musical més modern i innovador.

Des de 1920 la seva activitat musical i pedagògica es va desenvolupar a Terrassa, on hi va viure fins a 1936, moment en què, amb motiu dels esdeveniments polítics, es va traslladar a Banyoles, on va continuar la seva tasca musical docent fins que va morir a 1948.

Aquesta important labor de recuperació del folklore i de la nostre música popular va anar unida a la publicació de diversos articles divulgatius de la identitat catalana a través de la seva música i de la llengua, la qual ell ensenyava a través de les cançons.

Sense anar més lluny, una de les nadales més interpretades a l’actualitat és la que coneixem amb el nom de “Fum, fum, fum”, una cançó que, com moltes d’altres de la mateixa tipologia, se’n desconeix l’origen, però de la qual els veïns de Prats de Lluçanès presumien de ser-ne una mica el bressol ja que aquesta cançó formava part del recull que el 1904 presentà el músic i pedagog Joaquim Pecanins a la primera edició de la Festa de la música catalana.

L’acte de record i homenatge consistirà en una passejada per Prats de Lluçanès (poble natal del músic) a càrrec de Roser Reixach, i d’una xerrada concert a càrrec de Glòria Ballús, amb la participació de la coral Lluçaveus.

Data: Dissabte 29 de setembre de 2018 a les 11h

Lloc: Cal Bach. Passeig del Lluçanès s/n. Prats de Lluçanès

Organitza: Ajuntament de Prats de Lluçanès

Santa Úrsula unirà el patrimoni immaterial universal i els públics familiars

dj., 27/09/2018 - 11:30
Participa el patrimoni universal de les torres i acrobàcies del Marroc Es ret homenatge al cuiner vallenc Àngel Solé La FiraCastells obre un nou espai de jocs populars a la plaça dels Alls El Simposi Casteller parla del lideratge dels caps de colla i dels valors Porto Bello, Joan Masdeu i La Loca Histeria entre les actuacions musicals

La Fira de Santa Úrsula de Valls posarà en valor el patrimoni immaterial universal a través de la mirada castellera i dels públics familiars entre el 15 i el 21 d’octubre. En el divers programa tenen especial protagonisme la 8a FiraCastells, amb un marcat accent familiar i creatiu amb el nou espai de jocs a la plaça dels Alls, que es suma a l’espai central del Pati; el 8è Simposi Casteller de Catalunya, amb la voluntat de definir els valors del fet casteller i analitzar el lideratge dels caps de colla, al convent del Carme; la participació del Groupe Acrobatique de Tànger, amb les seves torres procedents del Marroc i que formen part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, al Centre Cultural; els concerts dels grups Porto Bello, Nats, Joan Masdeu i la revetlla de versions de La Loca Histeria; l’homenatge al desaparegut cuiner vallenc i també casteller Àngel Solé; i la diada castellera del diumenge 21 amb les dues colles dels Xiquets de Valls, que de mutu acord han avançat l’horari d’inici a les 12.30 h. El conjunt del programa està dedicat als 150 anys del naixement del folklorista Aureli Capmany, pioner en considerar els castells dels Xiquets de Valls com una eina de projecció de Catalunya.

El programa de la Fira de Santa Úrsula, impregnat del groc que fa present la situació que travessa el país, abastarà del dilluns 15 al diumenge 21 d’octubre, i ha estat teixit per les quatre comissions dels Xiquets de Valls, ritual i seguici cerimonial, escoles i ampes, i comunicació. Els castells tindran un notable protagonisme en ser Santa Úrsula el programa més transversal dedicat no sols a gaudir de les actuacions castelleres sinó d’entendre-les en un sentit més ampli des de diferents òptiques. La fira vallenca enguany enllaça diferents formes del patrimoni immaterial que van més enllà de Catalunya, per la qual cosa han estat convidades les torres i acrobàcies del Marroc, amb el Groupe Acrobatique de Tànger (Centre Cultural, dissabte 20), els capatassos de la Setmana Santa de Sevilla per traçar paral·lelismes amb les quadrilles de “costaleros” dins el Simposi Casteller de Catalunya, o en aquest mateix àmbit el Museu Valencià de la Festa en representació de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, d’Algemesí, també Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

La 8a FiraCastells (del divendres 19 al diumenge 21) incidirà en un marcat accent familiar amb el nou espai de jocs populars i participatius, ubicat a la plaça dels Alls, que es suma a l’espai central del Pati. La Fira presenta vuit nous estands o activitats permanents, i permetrà descobrir aspectes definitoris del fet casteller com l’equilibri i el desafiament de les alçades. Així mateix, la creativitat serà marca distintiva de les àmplies i diverses activitats programades pels expositors. Prenen protagonisme elements vinculats a la viticultura, molt relacionada amb les tasques que bona part dels castellers realitzaven al segle XIX, com un taller instal·lació de bótes sobre les quals es fan equilibris, o el Castell Suro, un joc de construcció de castells amb taps de suro.

Simposi i homenatge a Àngel Solé

El 8è Simposi Casteller (dissabte 20) intentarà definir els valors del fet casteller, un mot del qual se’n parla molt però que té poca concreció, així com abordar el lideratge que exerceixen els caps de colla. Les taules rodones seran moderades pels periodistes Xavier Graset, director del programa Més324, i Jordi Andreu. Entre els ponents, a més de castellers, figuren persones procedents de diferents àmbits com l’empresarial, l’esportiu, el del coaching, l’històric, o l’associatiu, així com d’altres manifestacions del patrimoni immaterial, com és el cas dels capatassos de les germandats de la Setmana Santa de Sevilla. Hi destaca la presència de la “Hermandad de la Candelaria”, que comparteix advocació amb la ciutat de Valls.

La Fira de Santa Úrsula també retrà homenatge al desaparegut cuiner vallenc i també casteller Àngel Solé Guasch, un dels grans ambaixadors de la ciutat i dels calçots. Per això, el show cooking d’obertura del Simposi Casteller de Catalunya estarà protagonitzat per Judit Solé, la seva germana, que presentarà un dels plats protagonistes dels esmorzars de forquilla, la sípia amb mandonguilles, que podrà ser tastada popularment com a inici de la jornada del dissabte 20.

Segell de la UNESCO

En l’Any del Patrimoni Cultural, el patrimoni immaterial universal de la UNESCO serà present no sols a través dels castells sinó que tindran un marcat protagonisme les torres del Groupe Acrobatique de Tànger, en un espectacle popular apte per a públics familiars, que també podrà veure’s el dia següent en una altra important ciutat castellera, Mataró. 14 acròbates i músics marroquins, extraordinàriament qualificats, condueixen els espectadors cap a un viatge des de la bullícia d’un mercat fins als cafès i platges de Tànger. «Halka», el nom de l’espectacle, és també el mot que descriu el cercle format per una multitud reunida al voltant d’intèrprets de carrer, narradors, cantants i acròbates, com succeeix a la plaça Djemà-el-Fna a Marraquèix, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat precisament per aquesta història viva. Inspirats en ella, combinen acrobàcies tradicionals i contemporànies, piràmides humanes i «voltejadors» compartint històries amb humor i amb una energia autèntica i magnètica.

La seqüència ritual de Santa Úrsula també comptarà amb la Mostra de bestiari escolar que amplia el nombre de formacions musicals que acompanyaran les peces dels centres educatius (divendres 19); la cercavila de gegants del migdia del dissabte; el correbous amb figures procedents de tot Catalunya, i el correfoc, a la tarda vespre del mateix 20; i les matinades dels grallers i timbalers i balladetes dels gegants i la mulassa del diumenge 21.

Música, llibres i exposicions

La tradició es combinarà amb les actuacions musicals més actuals. Així els concerts dels grups catalans Porto Bello (divendres 19), Nats, Joan Masdeu –tots a l’escenari del Pati– i la revetlla de versions de La Loca Histeria (dissabte 20, plaça de l’Oli), i el vermut musical de Hit 103 (dia 20, el Pati), serviran per presentar els nous treballs discogràfics de la majoria d’aquestes formacions. Altres propostes culturals també tindran cabuda en el programa. En aquesta línia es troben les tres presentacions dels nous llibres castellers de Raquel Sans, Octavi Torné i Miquel Botella, així com les Actes de la darrera edició del Simposi Casteller, o les cinc exposicions dedicades al fotògraf vallenc Francesc Català Roca (Museu de Valls), a les publicacions castelleres del fons de la Biblioteca Carles Cardó, al Concurs de Castells (capella del Roser), al 50è aniversari de la construcció dels habitatges de la Colla Vella (pati de Sant Roc) i als 150 anys del lingüista Pompeu Fabra (sala Sant Roc).

 

La recerca etnogràfica sobre els remeis dels pescadors, present a la Jornada sobre “Oceans i Salut Humana”

dc., 26/09/2018 - 13:14

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols realitzarà un taller la tarda del dissabte 29 de setembre, en el marc del curs ISSE 2018 “Oceans i Salut Humana: explorant les relacions entre els ecosistemes marins i la salut i el benestar de les persones” que tindrà lloc a Roses (Alt Empordà).

El taller forma part del programa de 2 dies, 28 i 29 de setembre, organitzat per la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona. El primer dia està destinat a presentació de les darreres recerques, a càrrec de diferents universitats i centres de recerca, que inclouen comunicacions sobre els ecosistemes marins com a font de noves medicines, o el consum de peix, entre altres. Les sessions del mateix 28 de setembre es clouran amb una conferència sobre “Ment, salut i mar” del  Dr. Joan San (degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona).

El dissabte 29 de setembre es farà al vestíbul de Teatre de Roses una jornada de divulgació sobre aquest tema, gratuïta i destinada a tots els públics, amb realització de tallers interactius sobre “Mar i Salut”.

El taller que desenvoluparan el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i la Càtedra Dr. Martí Casals de medicina i salut en l’àmbit rural porta per títol “De la recerca etnogràfica a l’aplicació en salut” que anirà a càrrec de la infermera i antropòloga Rosa Subirós, i en el qual es realitzarà el procediment tradicional d’elaboració d’oli de peix porc.

Per a més informació: http://www.oceanshealth.udg.edu/ca/agenda.html;

Castells: una història d’èxit

dl., 24/09/2018 - 14:13

El dimecres 3 d’octubre, a les 19h, al Saló de Plens de la Seu del districte de Sants-Montjuïc (carrer de la Creu Coberta, 104, 1a planta) tindrà lloc la presentació del llibre “Castells: una història d’èxit”, de l’economista barceloní Miquel Botella, editat per Galaxia Gutenberg.

L’acte comptarà amb la presència de la senyora Montserrat Ballarín Espuña, presidenta del Consell Municipal de Sants-Montjuïc, la senyora Laura Pérez Castaño, regidora del Districte de Sants-Montjuïc, i el senyor Lluís Gómez Hernando, president de la Colla Castellera de Sants.

Jornades transfrontereres de pedra seca a Figueres

dl., 24/09/2018 - 12:41

De la recuperació de l’ofici de marger a la seva aplicació en noves construccions.
De la viticultura a nous models de comercialització turística.
De la creació d’itineraris a la gestió de grans espais naturals.

Els dies 28 i 29 de setembre, Jornades transfrontereres de pedra seca a Figueres. Consulta’n el programa complet aquí.

Dos dies de ponències, taules rodones i activitats relacionades amb el món de la pedra seca, tant de les nostres contrades com de més enllà, que serviran per construir un retrat de la situació de la pedra seca al nostre país i de les seves potencialitats com a element motor de les economies rurals i socials.

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA mitjançant el següent formulari.

8ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Barcelona (Gràcia-CAOC)

dl., 24/09/2018 - 09:32

Dates: Dimarts 25 de setembre a les 19 h. i dijous 27 de setembre a les 12 i les 19 h.
Lloc: CAOC – Cercle d’Agermanament Occitano Català (Hotel d’Entitats. C. Providència, 42, Barcelona)

8ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Barcelona (Gràcia-CAOC)

DIMARTS 25 DE SETEMBRE
19 H


Lo truelh d’Arsin
Real. i prod. Institut d’Estudis Occitans dau Lemosin, 2014 (18’)
Arrel de la guerra de 1914, algunes instal·lacions productives són abandonades, especialment per les persones que les utilitzaven. Aquest curtmetratge ens apropa a un molí d’oli, on ens explica el seu funcionament i les tècniques utilitzades.
Lo Pelòt
Real. Fabrice Bernissan; prod. Nosauts de Bigòrra, 2008 (17’)
El bandolerisme és un element transversal a totes les societats que apareix com a tal cap al segle XV i que s’allarga ben bé fins al XIX. La transmissió oral i la recreació literària romàntica de molts d’aquests bandolers ha donat lloc a tota mena de llegendes i de narracions on es barregen realitat i ficció d’una manera gairebé inseparable. Jan Lamon, “Lo Pelòt”, és un d’aquests bandolers llegendaris, a cavall entre la realitat i el mite. Nascut a Soriac (Bigòrra), el 1779, va entrar en l’imaginari col·lectiu per la seva oposició als exèrcits napoleònics i per la seva fama de robar els rics per donar als pobres, esdevenint així una mena de Robin Hood occità, tot i que sense la projecció que la literatura i posteriorment el cinema van atorgar a l’anglès. A partir dels testimonis de persones que han tingut notícia, encara per transmissió oral, de les aventures del bandoler, ens anem apropant a la figura de Lo Pelòt, a través de la sempre suggeridora nebulosa que hi ha entre la llegenda popular i els fets recollits per escrit i conservats als arxius, que donen raó de fets que hem donat per certs.

Le boulanger de Sant Prict
Real. Jean-Pierre Cavaillé, Jean Paul Faure i Jean-Françios Vignaud; prod. Institut d’Estudis Occitans dau Lemosin, 2013 (18’)
Reflexions sobre el present i el futur d’Alain, el forner de Sant Prict (Saint-Priest-la Plaine) conegut pels voltants i que és l’últim negoci del poble. El curtmetratge mostra la seva vida i els seus pensaments a l’hora de jubilar-se i veure com l’última activitat de Sant Prict s’ha de tancar per falta de comprador.

DIJOUS 27 DE SETEMBRE
12 H
Raymond Lagardère. Gemèir de Gasconha
Real. Patric Lavaud; prod. La SMAC-Les Nueits Atipicas, 2011 (45’)
Aquesta pel·lícula mostra la vida de Raymond Lagardère, parcer de Saint Symphorien, a la Gironda, nascut al 1925 a Sore, a les Landes. Resistent, membre del Partit Comunista Francès des de 1943, representant local durant quaranta-un anys, president del Cercle Obrer durant trenta anys, Raymond Lagardère va posar el sindicalisme en el cor de la seva lluita i va ser, durant vint-i-cinc anys, el secretari general de la Federació del Sud oest (1965-1990). A través de la història, les lluites i les passions singulars de Raymond Lagardère, aquesta pel·lícula dibuixa una història social i cultural dels parcers del bosc de les Landes i ens recorda la necessitat d’un compromís amb un món millor.
19 H
Lu pais de las bonas fonts
Real. Jean-Pierre Cavaillé; prod. Institut d’Estudis Occitans dau Lemosin, 2011 (18’)
Camina en Levenson
Real. Amic Bedel; prod. Piget-Frances 3 Sud, 2005 (26’)
Aquest curtmetratge forma parta de la sèrie documental escrita i dirigida per Amic Bedel que compta amb la col·laboració de la regió de Midi-Pyrénées. Cédric Viala, DJ de Mauresca Fracas Dub, mostra la transmissió oral de la cultura occitana al territori
d’Aveyron i ens mostra la descoberta de la literatura oral amb cançons, balls i altres expressions.

Organitza:   CAOC-Cercle d’Agermanament Occitano-Català, 
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaTaller d’Història de Gràcia. Centre d’EstudisCentre de Cultura Popular La Violeta, Institut Ramon Muntaner
Per a més informació:CAOC-Cercle d’Agermanament Occitano-Català. Tel.  93.284.36.34. Institut Ramon Muntaner. Tel. 977 40 17 57
e-mail: caoc@caoc.cat, carles@irmu.org

El món pessebrista homenatja Pere Catà i Vidal

dv., 21/09/2018 - 14:51
Església de Sant Pau del Camp
C. de Sant Pau, 101. Barcelona
Divendres 5 d’octubre, 19.00 h

El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona conviden tothom a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, mestre pessebrista, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a Sant Pau del Camp de Barcelona.

Es preveu que l’acte tingui una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri. Els organitzadors recomanen confirmar la participació als següents correus electrònics:

jordimontllo@gmail.com portsab@gmail.com

8a. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols

dv., 21/09/2018 - 10:31

22 de stembre a les 20:00 h. al Tinglado del Port

Trobadors, de Michel Gayraud

Versió original en occità, subtitulada en francès i català. Entrada Gratuïta. Aforament Limitat.

“Trobadors” forma part d’un seguit de films en què Michel Gayraud posa en imatges diferents aspectes de la tradició cultural a l’Occitània medieval i que avui són autèntics clàssics dins de la producció cinematogràfica occitana. El film presenta, gràcies a les paraules i als versos de diversos trobadors i a través d’una atmosfera onírica i minimalista, històries que dibuixen el riquíssim imaginari de l’amor cortès, base de la concepció posterior de l’amor a Occident, mitjançant els seus elements més característics. Així, l’amor de lluny, de Jaufré Rudel i la comtessa de Trípoli; la llegenda del cor menjat, de Guillem de Cabestany i Saurimonda; l’amor impossible, de Bernat de Ventadorn i Margarita. I també a través de figures mítiques com la dona lloba, de Peire Vidal; del Beau Chevalier de Raimbaut de Vaqueiras; o de la gairebé imprescindible referència a la croada albigesa, en el cas de Raimon de Miraval. La narració fílmica també presenta, entre les seqüències de diàleg, fragments musicals que recuperen la manera com aquests poemes arribaven al públic dels segles XII i XIII. El resultat final és una aproximació estètica, visual, literària i musical a l’ideari i a l’obra dels trobadors.

22 i 23 de stembre,  a l’antic Hospital Municipal. 

Passi continuat d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h

Lu Païs de las bonas fonts, de Jean-Pierre Cavaillé, Jean-Paul Faure, Jean-François Vignaud

Versió original en occità, subtitulada en francès. Entrada Gratuïta.

L’espai de l’Antic Hospital ofereix una filmació sobre l’ús popular de l’aigua per a finalitats curatives. Des de sempre, els manantials i les fonts han estat envoltats de llegendes de poders màgics conferits per alguna divinitat. La filmació descriu com al municipi de Cussac, al Llemosí francès, la senyora Raymonde Pragout segueix practicant els rituals de l’aigua com ho feien les seves mare, àvia i besàvia, i receptant als seus veïns les bones fonts i els rituals per alleugerir els seus mals.

 

Construint el territori. 5ª jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat

dt., 18/09/2018 - 11:49

Data: Dimecres 19 de setembre a les 19 h. 
Lloc: Centre Cívic Mas Lluí (
c/ Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat).

5ª Jornada de paisatges contemporànis del Baix Llobregat. 

Jornada organitzada en el marc de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” que es pot visitar al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat fins al proper 28 de setembre. 

Taula rodona: “El paper de l’arquitectura tradicional en la conservació del paisatge”. amb la participació de:

– Ferran Estrada, professor d’Antropologia de la UB i comissari de l’exposició
–  Francesc Muñoz, professor de Geografia de la UAB.
– Begonya Rull, arquitecta.
– Isidre Pastor, arqueòleg.
– Víctor Mata, historiador i membre del Centre d’Estudis Beguetans.
– Esther Hachuel, moderadora

Visita comentada a l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Organitza : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat 

Exposició promoguda per: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; coordinada perInstitut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de: Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI)
Amb el patrocini de:  Obra Social La Caixa
Per a més informació: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  Institut Ramon Muntaner, 977401757, elena@irmu.org

Pàgines