Etnologia.cat

Subscriure a Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 1 hora 21 minuts

Montgrí. Una història de gegants Un homenatge a l’imaginari festiu de Torroella

dl., 05/08/2019 - 15:05

El Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí produiran aquest any l’exposició “Montgrí. Una història de gegants”.

Aquesta exposició que s’inaugurarà el 24 d’agost a les 18.30 h, coincidint amb la Festa Major de Sant Genís, és comissariada per Xavier Cordomí expert en el món de la imatgeria festiva de Catalunya i gran coneixedor del seguici Torroellenc.

Després de diferents any treballant per la consolidació de l’imaginari festiu de Torroella, l’última dècada s’ha creat una nova àliga i un nou drac, es va creure oportú que era el moment de produir una exhaustiva exposició històrica dels elements festius de la vila. L’objectiu és realitzar una exposició des de la primera data documentada fins l’actualitat, vinculant la presència o l’absència d’aquest elements a la quotidianitat i l’excepcionalitat de la població i dels seus vilatans.

L’exposició serà una mirada als fets i esdeveniments festius importants en els que el gegant i la gegantessa, els capgrossos, el drac, l’àliga i els músics han estat protagonistes. Però, al mateix temps, posarem la lupa i farem aflorar l’impacte que sobre la societat torroellenca tenen aquests personatges. Volem que a l’exposició tinguin espai modistes i cosidores, fusters i metal·listes, perruquers i pintors, conservadors, mantenidors, portadors… la gent de Torroella que ha estat al voltant dels gegants i que fins ara han estat anònims.

L’exposició presentarà cinc àmbits expositius cronològics:

• Àmbit introductori. Un espai per contextualitzar des de la primera informació recollida i confirmada de l’existència d’un gegant i d’un drac a Torroella de Montgrí fins a la Festa Major de Sant Genís de 2019. Una línia del temps on s’anirà associant les notícies de locals amb fets rellevants a Catalunya i al món.

• Àmbit 1608 – 1879. Aquest apartat descriu les primeres descobertes sobre l’existència d’imatgeria a Torroella i les dates més significatives sobre la gegantessa, l’àliga i els músics, i les primeres noticies de festes com el Corpus, la Puríssima o Sant Genís..

• Àmbit 1880 – 1936. Aquest apartat es centra sobretot en les noves figures dels gegants i en la figura del personatge del “El Rellotger”, l’aparició de capgrossos, les noves funcions de la festa, els canvis de model festiu, els canvis socials i els progressos de la vila.

• Àmbit 1939 – 1975. Aquest apartat descriu la festa durant el franquisme, la presència dels gegants per Corpus i per Sant Genís i es centrarà detalladament en l’any “1950” amb la construcció dels nous, de nous vestits i la implicació de tota la vila.

• Àmbit 1976 – 2019. Aquest apartat descriu l’època contemporània de la imatgeria festiva torroellenca: els nous portadors, els Grallers del Montgrí, l’Home dels Nassos, els nous capgrossos, la rèplica dels gegants, els Amics dels Gegants i els Capgrossos, el Drac, l’Àliga. Noves formes i funcions noves.

L’exposició serà construïda a partir del treball intens de recerca realitzat per, una banda, a la confirmació de les dades que són conegudes o que han estat aportades per diferents autors i per altra part, per la investigació de noves dades no recollides en cap treball. Amb aquest objectiu s’ha iniciat una feina exhaustiva en diferents arxius: Arxiu Municipal d e Torroella de Montgrí (llibre de clavaria, llibre d’arrendament de tabes, llibre d’actes, etcètera), Arxiu Diocesà de Girona, Museu dels Sants d’Olot , Arxiu Parroquial de Sant Genís, Institut de Cultura de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, etcètera. I en la cerca d’imatges i documents gràfics: Fundació Mascort, Arxiu Mas Institut Ametller d’Art Hispànic, Arxiu Nacional de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya, fons privats, etcètera.

Des del Museu de la Mediterrània, i conjuntament amb l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí estem treballant un seguit d’activitats paral·leles a l’exposició. Unes activitats que aniran encarades a totes les edats però que volen incidir en la difusió i visualització dels gegants com un element de la societat, del poble.

9ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya a la Terreta- X Jornada Cultura Coneix la Terreta

dj., 01/08/2019 - 10:20

Dates: 2 i 3 d’agost de 2019
Lloc: Església de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia

9ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya a la Terreta- X Jornada Cultural Coneix la Terreta 

PROGRAMA
DIVENDRES 2 d’AGOST
18.00 h. Inauguració de la 9ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya a la Terreta, en el marc de la X Jornada Cultural Coneix la Terreta
Inauguració a càrrec del Sr. Albert Alins, Director General de Polítiques de Muntanya i del Litoral del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. 

Breus parlaments de: José María Cuesta (professor d’estudis hispànics, Université de Toulouse-Le Mirail) i Xabier Kerexeta Erro (tècnic superior d’etnografia a la DiputacióForal de Guipúscoa / goi mailako etnografoa Gipuzkoako Foru Aldundian).
18.30 h. L’art de la pedra seca a la Terreta i al Pirineu, patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO”, a càrrec de Carles Barrull, coordinador de la Secció de Patrimoni Agrari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida

19.00 “Pueblos fantasmas” Dir. José María Cuesta i Jean Jimenez, 2002 (87’).
Documental sobre la despoblació a la comarca del Sobrarb (Aragó) editat per SCPAM Université de Toulouse II-Le Mirail.
20.30 “Diari d’una transhumància”. Dir. Antoni Martí, 1987 (32’). A les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, a la primavera, uns quants homes i uns quants milers d’ovelles, mantenen aquest esperit desprès de tants segles.
21.00 “Pastura basca, ahir i avui” Produït per Productora Morgancrea per San Telmo Museoa/ Museu de Sant Telmo, 2019 (18’)
Transhumància de la comarca guipuscoana de Goierri a la serralada de Aizkorri, (entre Guipúscoa i Àlaba), a la serralada d’Aralar i a Urbasa (Navarra)DISSABTE 3 D’AGOST
9.30 Inauguració institucional de les X Jornades Culturals Coneix la Terreta, a càrrec de M. Pilar Cases, alcaldessa de Tremp
10.00h. “Les desamortitzacions a l’Alta Ribagorça ( 1835-1854)” a càrrec de Montserrat Moli Frigola ( II Universita di Roma “Tor Vergata”, Real Academia de la Historia)
10.30 h . “Els pilarets de la Terreta” a càrrec de Josep Sansalvador (Arxiu Gavin. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya)
11.00 h. Pausa-cafè
11.30 h.Presentacions i signatures de llibre :
 “50 anys. Un passeig per la vida” de Maria José Erta (Editorial Fonoll)
12.00 h. “Dues Europes. Èxit econòmic, fracàs polític” a càrrec de Ramon Tremosa i Balcells (Editorial Fonoll)
12.30 h.  Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món:
– El Pallars Jussà. El gran mar geològic (vol. 5)
– La Ribagorça catalana. Clavells de pedra, patrimoni mundial de la humanitat (vol. 7) de Joan Obiols i Puig-pinós ( Editorial Andorra i Edicions Salòria)
13.00 h.   “Inventario de las ermitas de Huesca. Tomo 2:  Ribagorza” de Cristian Laglera (Editorial Pirineo)
13.30 h. – Presentació de la Revista Ripacurtia. Revista pirinenca de la Ribagorça a càrrec d’Oscar Jané Checa (director de la revista, CERib-Centre d’Estudis Ribagorçans)

17.30 h. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya. Mostremp sobre rodes. curtmetratges del Festival Mostremp 2018:
“Hora blava”
– “Volada d’aire”
– “Sant Antoni, el contrapàs de Tremp”
– “les grues de Gallocanta”
18.30 h. Presentació i signatura de llibres:
“Benvolgut setembre” de  Glòria Francino (dins projecte educatiu “Implica’t” del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida
19.00h. “A peu pels camins del camçoner” :
– “Cançons del Pallars Jussà” (vol. 9; 2018)
– “Cançons de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça Oriental” (2019) d’Artur Blasco, editat per la Fundació Artur Blasco.
19.30 h. Documental “A peu pels camins del cançoner” d’Artur Blasco on es mostra la recerca de cançons tradicionals i cantants a la Ribagorça. .
20.30 h Concert de música tradicional a càrrec d’ Artur Blasco i Marién de Casimiro.

Organitza: Associació Cultural de la TerretaCentre d’Estudis Ribagorçans,
Amb el suport de:  Ajuntament de TrempConsell Comarcal del Pallars Jussà, , Institut d’Estudis Ilerdencs– Diputació de LleidaInstitut Ramon MuntanerDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mostremp-Associació d’Amics del cinema de TrempBisbat de Lleida, San Telmo Museoa/Museu de san Telmo, Anem Editors, Edicions Salòria, Editorial Andorra, Editorial Fonoll i Fundació Artur Blasco.
Per a més informació:
Centre d’Estudis Ribagorçans http://cerib.blogspot.com.es/
Associació Cultura del Terreta: http://laterretacultura.blogspot.com.es/
Institut Ramon Muntaner: http://www.irmu.cat
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 401 757 – carles@irmu.org, ce.cerib@gmail.com; ac.laterreta@gmail.com;

 

 

IV Simposi Internacional Focs Festius a la Mediterrània. “Les simbologies i els rituals al voltant del foc”

dc., 31/07/2019 - 13:34

1a circular-
Dates:  22, 23 i 24 de novembre de 2019.
Termini per a presentar comunicacions: 14 d’octubre de 2019
Lloc: Andorra la Vella
Imatge: Cremada de Falles. Associació de Fallaires d’Andorra la Vella, 2013.

PROPÒSITS
L’any 2016 es va convocar a Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016, un simposi amb l’objectiu de fer conèixer la gran diversitat de manifestacions que existeixen al calendari festiu al voltant del foc a la Mediterrània. Aquest primer simposi fou dedicat a la festa del solstici d’estiu, específicament als Focs de Sant Joan i a les falles pirinenques, recentment declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Al 2017 es va convocar a Reus un nous simposi amb la voluntat d’analitzar les celebracions del cicle hivernal, des dels volts de Nadal fins a l’entrada de la primavera, destacant la festa de Sant Antoni com a celebració que consta amb un costumari riquíssim d’elements de foc.
Al 2018, a Gandia, i Capital Cultural Valenciana, es va voler tractar les particularitats d’un element singular de les festes del foc. Sota el subtítol de “Els sons del foc: la pirotècnia a les festes”, el simposi va analitzar el paper i la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i normatiu.
Al 2019, al Principat d’Andorra, els diferents col·lectius fallaires mantenen viva la tradició de la cremada de falles i han estat impulsors de la candidatura de “Les festes del foc dels solstici d’estiu als Pirineus” inscrita al desembre de 2015 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Sota el títol de “Les simbologies i els rituals al voltant del foc” el simposi pretén analitzar el foc i la seva simbologia vinculada a rituals pagans, al calendari festiu cristià i a esdeveniments de la vida quotidiana. Per altra banda, i després d’haver passat uns anys de la declaració e la UNESCO, es vol radiografiar com incideixen aquests reconeixements en les diferents festivitats i si serveixen per consolidar i preservar el model de festa o si comporten problemàtiques que a priori no s’havien previst. També s’incidirà en el teixit associatiu que contribueix amb la seva pràctica a mantenir la tradició i la salvaguarda de les diferents festes del foc i que serveixen com a símbol d’identitat i de promoció econòmica i turística d’un determinat territori.
Àmbits
Es planteja una conferència inaugural doble: una xerrada teòrica entorn a la simbologia del foc i una específica dels fallaires de les Valls d’Andorra.

ÀMBITS DE TREBALL: 
Hem estructurat el Simposi en tres àmbits de treball:
1) Salvaguarda i reconeixement de les festes del foc
2) Recerques realitzades en els darrers anys entorn a les festes de foc
3) Compartir la festa: presentació d’entitats, persones i publicacions
INSCRIPCIONS AL SIMPOSI 
Des de setembre, cal formalitzar la inscripció enviant un correu electrònic a simposifoc@irmu.org amb les vostres dades:
Nom i cognoms:
DNI:
Institució / entitat (si escau):
Àmbit professional:
La quota de 45 € dona dret al dinar i al sopar de dissabte.
La quota de 45 + 15 € dona dret a rebre la publicació de les actes del Simposi, en format electrònic o paper.
L’organització facilitarà informació sobre allotjaments per a les persones que s’inscriguin al Simposi
L’assistència al Simposi és gratuïta i lliure, però la inscripció prèvia a les jornades dona dret a rebre’n el dossier i a la participació en diferents àpats
Comunicacions
Un cop feta la inscripció al Simposi, si hi voleu presentar una comunicació, cal enviar a simposifoc@irmu.org abans del 14 d’octubre de 2019, amb el títol de la comunicació i un resum d’una pàgina.
Un cop acceptada la comunicació per part del comitè científic, us comunicarem el dia i la hora de la presentació. L’organització podrà agrupar comunicacions de temàtica molt semblant en format de taula rodona.
Està previst que hi hagi una mostra d’audiovisual. Si teniu alguna proposta us agrairíem que ens enviéssiu títol, descripció i durada també a simposifoc@irmu.org
Organitza: Societat Andorrana de Ciències,  Associació de Fallaires de les Valls d’Andorra, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Muntaner
Amb la col·laboració de: Govern d’Andorra, Comú d’Andorra la Vella, Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus (CEPIP) de la Universitat de Lleida 
Amb el patrocini de: Obra Social “La Caixa”
Més informació: Institut Ramon Muntaner e-mail: simposifoc@irmu.org

L’Orquestra Junior’s, marc sonor de la societat ampostina, des del 1958.

dt., 30/07/2019 - 12:55

Els investigadors Marc Ballester Torrent, Clàudia Giménez Ferreres i Joan Francesc Vidal Arasa han finalitzat el treball de recerca etnològica titulat “L’Orquestra Junior’s. Retrat sonor d’una societat (1958-1973)”. L’han desenvolupat, sol·licitant una ampliació del termini temporal que se’ls va assignar, amb un dels tres Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre atorgats el 2017, aprovat a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta.

La recerca ha seguit les pautes metodològiques establertes per als treballs de camp per a l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya (IPEC), i inclou les fitxes de les entrevistes realitzades durant el treball de camp, documentació d’arxiu, bibliografia, fotografies, etc. sobre l’Orquestra Junior’s, una de les formacions musicals populars i de festes majors més emblemàtiques de les Terres de l’Ebre, encara en actiu des del 1958, i que, per la seva importància cultural va ser inclosa dins l’element “Les orquestres de ball” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Aquests Ajuts els atorga el Museu de les Terres de l’Ebre en la seva qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), des de l’any 2001.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Temps de Fibres 2019

dt., 30/07/2019 - 08:13

Dies: del 29 de juliol al 4 d’agost de 2019

Lloc: Mas de Barberans (Montsià)

El Mas de Barberans acollirà el cap de setmana del 3 i 4 d’agost el Racó dels Artesans, la Fira monogràfica de les Fibres Vegetals, que enguany arriba a la dissetena edició

Organitzada per l’Ajuntament del Mas de Barberans, amb l’assessorament de l’Associació de Cistellers, aquesta fira comptarà amb la presència d’una seixantena d’expositors, dels quals aproximadament 40 són artesans i artesanes que treballen les fibres vegetals. Entre aquests, hi ha una important representació internacional, de països com Holanda, Anglaterra, Dinamarca, Bèlgica, França o Alemanya. També venen artesans i artesanes d’altres punts de Catalunya i de la resta de l’Estat (País Basc, Galícia, Andalusia, País Valencià i Mallorca).

Un dels objectius principals del Racó dels Artesans del Mas de Barberans és apropar l’artesania de les fibres vegetals i transmetre els seus valors a un públic cada vegada més ampli i conscienciat, per això al voltant de la fira s’organitzen activitats de tota mena: exposicions (una amb les peces guanyadores de les dotze edicions del  Certamen Internacional de les Fibres Vegetals i una altra sobre l’artesana basca  Beatriz Unzueta), tallers per a tots els públics, espectacles de carrer, diferents activitats relacionades amb el món de la jota.

Pel que fa als tallers, se n’han programat set: des de fer un mòbil de pauma o un matamosques fins a joies o un petjapapers de vímet amb nus japonès, a més d’un taller col·laboratiu per construir una teulada de barraca del Delta amb borró, conduït per la cooperativa ARTRA i el mestre barraquer David Monllau . També hi haurà un taller de llatar i fer cordell, i un altre per ensenyar a fer paper amb marca d’aigua.

Seran dos dies intensos en què també tindrà un protagonisme important la Trobada de Llatadores de les Terres de l’Ebre, que enguany arriba a la tretzena edició. Un grup d’11 persones d’entre 70 i 85 anys, provinents d’alguns dels municipis de les Terres de l’Ebre on es treballava la pauma (Paüls, Els Reguers i Mas de Barberans), s’asseuran fent rogle per mostrar els secrets de l’ofici. Com a sorpresa de darrera hora i que omple de goig a l’organització és que un conjunt de sis persones de Vilanova d’Alcolea, població de la província de Castelló on el treball de la pauma és tradicional, participaran el dissabte dia 3 a la fira amb una demostració del seu saber fer.

A més, des del 29 de juliol a l’1 d’agost té lloc el Fibrescampus. La fusta de castanyer, el vímet i l’escorça de vímet són els materials protagonistes de la setena edició d’aquest campus, una activitat organitzada pel Museu de la Pauma del Mas de Barberans sota el segell de Campus de Cultura Popular  del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de quatre tallers que s’imparteixen des del dilluns 29 de juliol fins al dijous 1 d’agost, dos monogràfics estan dedicats a la fusta de castanyer i dos més al vímet. Lluís Grau i Beatriz Unzueta són els encarregats de realitzar els monogràfics del castanyer i Lieve Lieckens i Jette Mellgren els del vímet.

Paral·lelament al Fibres Campus, per explorar les possibilitats artístiques de les fibres vegetals,  té lloc durant tota la setmana la construcció d’unes escultures fetes de vímet, ciment i plaques de metall. Amb el títol de Willow Towers, aquesta obra és un projecte dels artistes cistellers Jan Johansen, de Dinamarca; i Klaus Titze, d’Alemanya que posaran en comú dos maneres diferents d’expressar la creativitat del vímet.

 

 

Deixa’t seduir pels Capvespres Musicals al Museu de la Mediterrània

dv., 26/07/2019 - 10:13

Durant el mes d’agost us convidem a tres concerts de petit format a la terrassa del Museu de la Mediterrània. Quan la marinada de les tardes deixa passar la frescor de la Mediterrània podeu gaudir d’un espai on descobrir, secretament, les propostes més interessants de l’escena actual de la música d’arrel: Els Capvespres Musicals.

El Museu de la Mediterrània programa per quart any consecutiu els Capvespres Musicals per apropar-nos a la música d’arrel més íntima i apassionada. Tres concerts gratuïts de petit format a la terrassa del museu el 1, 8 i 14 d’agost (a les 20.00 h). Tres concerts que seran maridats amb vins del Celler Mas Geli de Pals.

Capvespres Musicals

Els Capvespres Musicals arriben a la quarta edició. Amb aquesta proposta el museu us convida a endinsar-se en la música d’arrel, íntima i apassionada al recés de la marinada mediterrània i del sol de ponent. Us convidem a tres concerts de petit format a la terrassa del Museu, quan la calor baixa i la marinada de les tardes d’agost deixa passar la frescor de la Mediterrània.

Una nova proposta musical estiuenca i desimbolta per als vespres d’estiu, en un espai on podrem descobrir secretament les propostes personals més interessants de l’escena actual de la música d’arrel. Enguany amb una proposta molt interessant la possibilitat de degustar cada un dels concerts amb una copa de vi a la mà.

Un maridatge que us apropa a l’essència del territori gràcies a la col·laboració del Celler Mas Geli de Pals.

PROGRAMACIÓ

DIJOUS 1 D’AGOST – 20.00 h
Consciència de classe a càrrec de NÉVOA

Consciència de classe és el segon treball a duet sorgit de la col·laboració entre la Névoa i el guitarrista Vicenç Solsona, on escoltarem cançons de gèneres diversos triades per parlar, essencialment, de fraternitat, una forma de detectar allò que ens uneix als humans i fer-ho créixer. Veure i reconèixer l’altre per teixir alguna cosa que ens reconnecti.

Névoa, veu | Vicenç Solsona, guitarra

DIJOUS 8 D’AGOST – 20.00 h

Cançons aspres i de mala petja a càrrec de Jaume Arnella i Ferran Martínez

Dos artistes fonamentals de la nostra cultura popular s’uneixen per oferir-nos un recull de “Cançons aspres i de mala petja”, com la Garrotxa, la terra d’on n’han sortit moltes d’elles. Tonades d’amor, de gresca, algunes de fotetes i d’altres d’esfereïdores… a totes elles la nostra societat hi queda ben retratada, per bé i per mal.

Jaume Arnella, veu i guitarra | Ferran Martínez, acordió

DIMECRES 14 D’AGOST – 20.00 h
A trenc d’alba a càrrec de MARALA TRIO

Tres dones músics i compositores originàries de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que es mostren tal com són: valentes i feministes, despertes i conscients alhora que sensibles i vulnerables, carismàtiques i virtuoses. “A trenc d’alba” és el seu primer treball discogràfic: un aplec de composicions pròpies que giren l’ullada cap als cants de la terra. Una proposta d’arrel, lluminosa i trencadora que respira amb alens femenins.

Selma Bruna, veu i guitarra | Clara Fiol, veu i guitarra |Sandra Monfort, veu i guitarra

L’AMPOSTÍ HERNÁN EN H DISSENYA SANTA ÚRSULA 2019

dj., 25/07/2019 - 09:45

> La imatge gràfica interrelaciona les camises de les dues colles vallenques i la façana de l’Ajuntament

> Novetat per Santa Úrsula: sorteig entre la ciutadania per poder veure les diades castelleres des de la Casa de la Vila

El dissenyador i il·lustrador Hernán en H ha estat l’autor de la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula de Valls i el 9è Fòrum Casteller de Catalunya, que tindran lloc entre el 21 i 27 d’octubre. La temàtica juga amb castelleres i castellers de les dues colles dels Xiquets de Valls i la deconstrucció de la façana de l’edifici de l’Ajuntament de Valls, de l’emblemàtica plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller. Precisament enguany, com a novetat, balcons d’aquesta façana que apareix en el cartell se sortejaran per primer cop entre la ciutadania per gaudir de la Diada mare de totes les diades, Santa Úrsula, així com també les altres actuacions del calendari casteller a la plaça del Blat.

L’encàrrec a Hernán en H va ser realitzat per la comissió participativa d’imatge adscrita a la Xarxa de Cultura de Valls. Els colors vermell i rosat de les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls, junt amb el blanc dels pantalons i el negre de les faixes i del calçat, dialoguen amb el blau que presideix el fons de la imatge resultant.

Hernán en H és el nom artístic d’Hernán Grau Babió. Nascut a la localitat d’Amposta l’any 1989, va estudiar Artfinal a l’Escola d’art i disseny d’Amposta, il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, 1er Belles Arts Universitat de Barcelona, i Postgrau d’Il·lustració Infantil i Juvenil a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les seves activitats actuals se centren amb el món de la il·lustració, el disseny gràfic i la comunicació visual. És el creador de la marca Del Terreno, amb dibuixos 100% ebrencs, i codirector artístic del segell discogràfic Tutu Records. D’altra banda, ha publicat els contes infantils: “El Gegant del Burgà” (2015), “La vida de mi goma” (2013) i “La Llúcia i el tresor del gambutzí” (2013), i és il·lustrador i dissenyador de les nou guies turístiques infantils de La Berelluga.

Ha treballat per a La Berelluga, Estudi Ideogràfic, Mènsula Studio i Revista Aktual 3. També ha exposat a Barcelona, Albarracín, Mollerusa, Tarragona, Amposta, La Ràpita i Alcanar. Així mateix, ha col·laborat amb el projecte “Humanitzem els hospitals” de la Planta de pediatria de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, coordinat per Ignasi Blanch, durant el setembre de 2015, i ha il·lustrat els murals “Les aus del Delta de l’Ebre” a l’àrea pediàtrica de l’Hospital Comarcal d’Amposta el 2016.

Les dues colles dels Xiquets de Valls, la Revista Castells, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya, i l’Ajuntament de Valls coorganitzen el conjunt d’activitats de la setmana castellera més transversal de la tradicional Fira de Santa Úrsula del proper mes d’octubre, una celebració que compta també amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, dins d’ella, el 9èSimposi Casteller és una activitat integrada en l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, format per una àmplia xarxa d’antenes, de la qual Valls és l’Antena Castellera com a seu del Museu Casteller de Catalunya.

Sorteig per poder veure les diades castelleres des de la Casa de Vila

D’altra banda, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha anunciat durant la presentació pública de la imatge gràfica de la Fira que, com a novetat i coincidint amb Santa Úrsula, s’obrirà la Casa de la Vila perquè els ciutadans puguin veure les actuacions castelleres. La diada de Santa Úrsula del 27 d’octubre serà la primera de les actuacions en la que s’obriran els balcons de l’Ajuntament als vallencs però això s’estendrà també a totes les altres jornades castelleres a la plaça del Blat, en concret, la Nit de Completes, Sant Joan, Firagost i l’actuació de la Diada.

D’aquesta manera s’organitzarà un sorteig entre tots els vallencs que vulguin veure les diades des de l’edifici de l’Ajuntament. Els interessats s’hauran d’inscriure prèviament per participar en el sorteig, a través de la pàgina web www.valls.cat o bé fer-ho presencialment a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. El període d’inscripcions per al sorteig per veure alguna de les diades des de la Casa de la Vila serà entre el 16 de setembre i el 13 d’octubre. Està previst que puguin veure les actuacions des dels balcons 8 vallencs per cadascuna de les cinc diades.

La cistelleria de castanyer a la Mostra de Cinema Etnogràfic 2019.

dc., 24/07/2019 - 17:39

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

2 d’agost , a les 11h

La novena edició de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Departament de Cultura farà parada al Museu de la Pauma.

En el cas del Mas de Barberans, dins la Mostra de Cinema Etnogràfic, es projectaran tres audiovisuals que recullen un tipus d’artesania que estarà molt present al Racó dels Artesans d’aquest 2019: la de la fusta del castanyer. Així els documentals seleccionats són La cistelleria amb castanyer (1999) i Els cistells de castanyer (2002), tots dos dirigits per Eugenio Monesma, director la productora Pyrene P. V., amb seu a Osca. El primer explora els boscos de castanyers de Montemayor del Río (Salamanca) i mostra l’habilitat dels seus artesans. I el segon ens trasllada als boscos de Navarra, l’hàbitat natural d’Agustín Anchordoqui, un dels darrers artesans que treballa aquesta primera matèria per a teixir cistells. Finalment es projectarà Fusta Teixida de Beatriz Unzueta, un audiovisual de producció pròpia que servirà de presentació per a l’exposició temporal sobre aquesta artesana basca, filla de Juan Unzueta, un mestre de la cistelleria amb castanyer, que s’inaugurarà al Museu de la Pauma del Mas de Barberans el dia 1 d’agost.

La presentació d’aquestes projeccions anirà a càrrec d’Eugenio Monesma, director dels dos primers documentals; de Lluís Grau, estudiós de la cistelleria catalana i cisteller; i i Beatriz Unzueta.

La família Torres-Soriano i el patrimoni material dels pastors

dc., 17/07/2019 - 13:15
Museu de les Terres de l’Ebre
C. del Gran Capità, 34, Amposta
Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h

L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.

Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.

Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta
Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

dc., 17/07/2019 - 11:03
Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrés

Eix 1: La tàpia com a patrimoni arquitectònic.

Aquest eix temàtic acollirà comunicacions sobre les construccions pròpiament dites: el seu estat de conservació, les tècniques constructives, la tipologia existent, la seva adaptabilitat territorial, els materials utilitzats en la seva construcció, èpoques constructives, el marc legal que les empara, etc.

Eix 2:  La tàpia des del punt de vista socioeconòmic

El segon eix pretén aglutinar les comunicacions que tractin les construccions de tàpia des dels seus vessants funcionals i en relació amb l’hàbitat i l’ecosistema: funcions agrícoles, funcions econòmiques, influència en l’hàbitat i els ecosistemes, funcions socials i familiars, etc.

Eix 3: El futur de les construccions de tàpia: usos complementaris i procés de patrimonialització.

L’últim eix temàtic del congrés aposta per fer una mirada cap al futur, així com fer un recull de comunicacions que tractin sobre projectes que siguin bones pràctiques en la posada en valor de les construccions de tàpia, quines metodologies s’han utilitzat, quines entitats hi ha estat implicades, grau d’èxit dels projectes, com s’han finançat, la tàpia com a recurs turístic i de descoberta del territori, etc.

Crida de comunicacions

Les comunicacions es podran presentar en totes les llengües oficials: català, castellà, aranès i anglès.

Les propostes de comunicacions podran enviar-se fins el 14 de febrer de 2020. Hauran d’incloure: NOM I COGNOMS; ADREÇA ELECTRÒNICA, DIRECCIÓ POSTAL, NOM D’INSTITUCIÓ, ENTITAT O ORGANITZACIÓ, en el cas de pertànyer a; TÍTOL DE LA COMUNICACIÓ; RESUM de màxim de 1500 caràcters (espais inclosos) i l’eix temàtic on es considera que s’hauria d’incloure.

El Comitè científic procedirà a l’avaluació de les propostes rebudes i informarà de la seva acceptació a través de correu electrònic.

El text definitiu de la comunicació s’enviarà amb un document de text adjunt a un missatge, i en format Word o compatible, abans del 18 de SETEMBRE de 2020 COMPLINT LES NORMES DE PUBLICACIÓ QUE ES FACILITARAN.

Properament es facilitarà un correu electrònic on fer l’enviament de les comunicacions.

Inscripcions

Els detalls de la inscripció al congrés, condicions i formulari, es donaran a conèixer en una segona circular.

Comitè científic

  • Albert Puy Subirada, COECO.
  • Assumpció Vilaseca, Amics de l’arquitectura popular.
  • Carles Barrull, Secció Patrimoni Agrari IEI Institut Ramon Muntaner.
  • Eduard Trepat, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
  • Enric Morera, Associació Leader Ponent.
  • Jaume Granyó, Consell Comarcal de l’Urgell
  • Joan Cornudella, Centre d’Estudis de les Garrigues Jordi Ibars, Centre Estudis Comarcals del Segrià i Patrimoni Baix Segre.
  • Jordi Martí, Amics de l’arquitectura popular.
  • Jordi Soldevila, Mascançà.
  • Josep Maria Cabau, Mascançà.
  • Macari de Torres, FetdeTerra S.L.
  • Manuel Julià, Arpaq i Centre d’estudis del Guix
  • Maria Carme Masbernat, Consell Comarcal de les Garrigues.
  • Maria Jesús Llavero, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
  • Melitó Camprubí, Cap de serveis d’Arquitectura de la Diputació de Lleida i President D’Arpaq.
  • Miquel Ardèvol, tapiador al Poal.
  • Miquel Torres, Secció Patrimoni Agrari IEI i Grup de Recerques de Ponent.
  • Roger Costa, Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
  • Roger Riu, Consorci Estany d’Ivars i Vila-sana.
  • Teresa Fuentes, Associació Leader Ponent.
  • Ton Ardèvol, tapiador al Poal.

Comitè organitzador

  • Carles Barrull, Secció Patrimoni Agrari IEI i Institut Ramon Muntaner.
  • Eduard Trepat, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
  • Enric Morera, Associació Leader Ponent.
  • Jordi Ibars, Centre Estudis Comarcals del Segrià i Patrimoni Baix Segre.
  • Jordi Soldevila, Mascançà.
  • Josep Maria Cabau, Mascançà.
  • Mercè López, Institut d’Estudis Ilerdencs.

El llibre “Calendari de festes del mar”

dt., 16/07/2019 - 12:47

S’acaba de publicar el quart volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org, aquest cop dedicat a les festes populars que estan protagonitzades per la gent de mar. El seu autor, Manel Carrera i Escudé, aborda amb una mirada àmplia i panoràmica la relació entre el mar i les festes populars. No és un llibre dedicat només a les festes dels pescadors i mariners (que hi tenen, com és lògic, un paper molt important), sinó més aviat una proposta de costumari festiu de la gent de mar actual: un recull de les celebracions festives de tots aquells que, avui en dia, fan la seva vida a prop del mar.

En total hi ha ressenyades més de dues-centes festes populars, enteses com a aquells esdeveniments col·lectius que tenen lloc a l’espai públic, que consisteixen majoritàriament en activitats rituals que compten amb la participació simultània de persones de diferents generacions i on tothom és participant actiu –i no només un espectador–.

 

Els continguts es presenten en funció del nostre calendari tradicional, començant per les festes d’hivern i acabant amb les de tardor. El llibre va resseguint el curs de l’any, mes a mes, i va aturant-se en totes aquelles cites festives del cicle anual que tenen alguna relació amb el mar. Per a cada una d’elles, hi ha un text genèric que n’explica l’origen, la història i el ritu central que hi opera, i unes categories que permeten agrupar les festes en funció de determinats elements comuns. Intercalades entre els textos genèrics hi ha vint-i-nou festes destacades amb un article complet i abundants fotografies, cent noranta ressenyes breus d’altres festes i diverses referències a costums festius marítims desapareguts.

Es tracta d’un llibre finançat mitjançant un procés de micromecenatge a Verkami i que ha comptat amb el suport de diverses organitzacions del del sector marítim, de diversos ajuntaments, entitats i altres associacions, així com d’un centenar de mecenes individuals. El podeu comprar on-line a: http://www.festes.org/media.php?id_media=2543

 

 

XI Col:loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs. Comunicacions

dv., 12/07/2019 - 15:17

Dates: 4-6 d’octubre de 2019
Termini per a presentar comunicacions i comunicacions-pòsters: 15 de juliol de 2019

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre de 2019 se celebrarà a la Seu d’Urgell l’onzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner.

En aquesta ocasió, el col·loqui durà per títol “Els pobles abandonats al Pirineus: causes i conseqüències” i se centrarà en l’anàlisi dels pobles abandonats com a espais per a la reflexió entorn a la configuració actual dels Pirineus a través de l’estudi de les causes que ho van provocar i de la incidència que ha tingut en el paisatge, la història, l’economia i la societat del conjunt d’aquest territori. A més a més, també permetrà oferir claus de futur que ajudin a aturar el despoblament actual.

El congrés girarà al voltant de tres àmbits temàtics:

Àmbit 1. Els processos de despoblament

Àmbit 2: Realitats i conseqüències

Àmbit 3:  Representacions i propostes de futur

Comunicacions i comunicacions-pòsters

Els interessats a participar en el  col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació  o d’una comunicació-pòster poden enviar a l’adreça transpirinencs@irmu.org la seva proposta en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre cinc-cents i dos mil caràcters, fins al 15 de juliol de 2019.

 Inscripció

El preu de la inscripció general serà de 65€ i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants–,  de 50€.  El preu dona dret a les actes, al dinar de dissabte, als sopars de divendres i dissabte i a les activitats complementàries que es programin al llarg del col·loqui. El dinar de diumenge no hi està inclòs.

La inscripció es podrà fer per via ordinària (fent arribat la butlleta per correu o correu electrònic) o per via telemàtica (mitjançant la butlleta electrònica que trobareu a partir del març a http://www.irmu.org/projects/transpirinencs) abans del 27 de setembre de 2019.

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 transpirinencs@irmu.org

 

 

9a Mostra de Cinema Etnogràfic, a Vila-rodona

dc., 10/07/2019 - 15:26

Lloc: Casal de Vila-rodona (Carrer Enric Benet, 6), Vila-rodona
Dates:  Divendres, 5, 12 i 19 de juliol a les 22.15

DIVENDRES, 13 DE JULIOL

Projecció del documental sobre el barri antic de Valls:

UN OBLIT HISTÒRIC”. Co-dirigit per Guillem Voltas i Elisenda Trilla (17´) .

Documental sobre el barri antic de Valls, seguit  d’un col·loqui en el que hi participaran els directors del documental; Noèlia Ferré, presidenta de l’Associació Barri Antic de Valls, Sònia Vaquer, geògrafa (tots ells residents al barrin antic) i Ramon M. Bricollé, alcalde de Vila-rodona.

DIVENDRES 19 DE JULIOL 

“PICANT PEDRA” . Dir. Antoni Martí, 2018 ( 33´)
“RESTAURACIÓ DE BARRAQUES” Dir. Núria Repiso (TN Produccions, 20190, 15´) 

Organitza: Centre d’Estudis del GaiàCasal de Vila-rodona, Institut Ramon Muntaner
Amb el suport de: Ajuntament de Vila-rodona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  Produccions Saurines
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 carles@irmu.org  Centre d’Estudis del Gaià: 977 63 81 04, 629317449,   c.estudisgaia@gmail.comhttps://www.facebook.com/Centre-dEstudis-del-Gai%C3%A0-530743620343524/

 

Pescadors de Palamós, protagonistes de la sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic

dc., 10/07/2019 - 13:08

Dimarts 16 de juliol (Museu de la Pesca, 20 h), en el marc de la participació de Palamós en la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, es farà la presentació oficial de les noves imatges incorporades a l’exposició permanent del Museu de la Pesca, amb el dia a dia de quatre pescadors de Palamós: en Miquel (arrossegament), en Pere (arts menors), en Carles (encerclament) i en Quim (palangre).

Després de visionar les imatges, parlarem amb els protagonistes sobre la vida del mariner pescador en mar i en terra, i amb la productora de les condicions de gravar a bord d’una barca de pesca.

Aquesta activitat també està inclosa en el programa de celebració de la festivitat de la Verge del Carme 2019 a Palamós.

Mostra de Cinema Etnològic al Museu de la Mediterrània

dl., 08/07/2019 - 14:50
Descarregar programa

El Museu de la Mediterrània participa, un any més, en la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya, enguany dedicada a la Pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb la projecció de dos documentals: Picant Pedra, d’Antoni Martí (dimecres 10 de juliol a les 22.00 h) i Torroella, terra d’hortes, de Jordi Bellapart (dimarts 16 de juliol a les 22.00 h).

Uns films que tenen un gran interès etnogràfic, doncs mostren la forma de vida dels nostres avantpassats.

Picant Pedra d’Antoni Martí

Dimecres 10 de juliol a les 22.00 h

El maig de 2018 al Massís de les Gavarres es va tornar a encendre un forn de calç. El Forn Gran d’en Turró de Fonteta, un antic forn de calç que el 2011 s’havia declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), va tornar a fumejar. Gràcies al ceramista Josep Matés, i juntament amb un equip de voluntaris, es va recuperar per uns dies una de les activitats socials i econòmiques més importants del fins a mitjans del segle XX. El projecte pretenia apropar la memòria i el testimoni d’un ofici que va marcar una època, especialment a Fonteta i a Sant Climent de Peralta, un dels centres calciners més importants de Catalunya.

Projectarem el making of Per què hem tornat a fer calç? (23 minuts) i tot seguit es podrà veure el documental, Picant Pedra, d’Antoni Martí (33 minuts).

Al finalitzar les projeccions s’obrirà un col·loqui entre Josep Matés i el mateix Antoni Martí per resoldre possibles preguntes o consultes que puguin tenir els assistents a l’acte.

Torroella, terra d’hortes de Jordi Bellapart

Dimarts 16 de juliol a les 22.00 h

Torroella de Montgrí ha estat un municipi que històricament ha tingut un lligam molt especial amb les hortes. Envoltat d’un territori ric i fèrtil foren moltes les hortes que envoltaren el nucli. Horts, hortes, regos… formen part del nostre paisatge però també de la història del municipi i de la seva gent. El documental “Torroella, terra d’hortes” de Jordi Bellapart fa un repàs des de les grans hortes fins als petits regos del Tamariuà i recull la memòria oral que encara es ben viva del cultiu que s’hi realitzava.

Els jardins de la industrialització al Ter

dv., 05/07/2019 - 14:49

“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Begues: eines i oficis. Testimoni dels oficis del segle XIX fins a mitjans del segle XX

dv., 05/07/2019 - 12:29
Fundació Privada Col·legi Bosch. Camí Ral, 13, Begues
Del 29 de juny al 28 de juliol

L’exposició, organitzada per l‘Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), esdevé una mostra de les eines i materials emprats en oficis propis de la societat del segle XIX i mitjans del XX en el context de la població de Begues (Baix Llobregat). S’hi podran veure representants els oficis: calciner, carboner, guixer, picapedrer, sastre, matalasser, forner, coquessa, marxant, entre d’altres.

A més, també es podrà gaudir d’exhibicions d’oficis antics:

-Rajoleria, a càrrec de Rosa Maria Sánchez (30 de juny i 28 de juliol, 12h).

-Xerracar i estellar, a càrrec de Joan Guasch i Zequi Roig (6 de juliol, 12h.)

-Pedra seca, a càrrec de Josep Clavé i Jaume Viñas (7 de juliol, 12h).

-Cistelleria, 113 de juliol matí i tarda.

-Forja, a càrrec de Rafael Artigas i altres (20 de juliol, matí i tarda).

-Picapedrer, a càrrec d’Ulpià Fernández (27 de juliol, 12h).

Horaris de visita:
Dissabtes, de 10 a 14h i de 18 a 20h.
Diumenges, de 10 a 14h.
Cada dia a les 11.00h, audiovisual sobre els forns de calç.

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre (cicle de conferències)

dj., 04/07/2019 - 09:26
Museu Etnològic i de Cultures del Món
Carrer Montcada, 12, 08003 Barcelona

Horari: 19 h
Preu: gratuït
Inscripció: és recomanable fer inscripció prèvia a reservesmeb@bcn.cat

Els forns d’oli servien per extreure de la fusta del càdec un oli amb moltes propietats, emprat des de temps immemorials per a les malalties del bestiar i també per als humans. A Riba-roja d’Ebre hi ha una gran concentració de forns d’aquest tipus, de grans dimensions, testimonis d’una activitat preindustrial ben documentada des del segles XVII. El cicle de conferències ens ajudarà a entendre millor aquest valuós patrimoni etnològic i arquitectònic: des de les característiques de l’oli de ginebre i les seves propietats al seu procés d’extracció, passant pels mètodes de construcció i funcionament dels forns fins als usos actuals del producte.

Programa:

18 de juliol:
Presentació del llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre
Judit Vidal (autora del llibre)

25 de juliol:
Riba-roja d’Ebre: un poble, un territori, una història, una cultura
Daniel Piñol (Dept. d’Història i Arqueologia. Universitat de Barcelona).

12 de setembre:
Una visió tridimensional dels forns d’oli de ginebre
Sergio Coll, Agustí Costa i Cèlia Mallafré (Escola d’Arquitectura de Reus. Universitat Rovira i Virgili)

19 de setembre:
Oli de ginebre: producció i aplicacions
Francesc Roma (geògraf, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre)

26 de setembre:
Oli de càdec o miera: composició, activitat farmacològica i aplicacions
Maria Dolors Gonzàlez (biòloga, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre)

Organitza: Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona
Col·labora: Amics de Riba-roja d’Ebre

12ens Tallers i Jornades de Memòria Oral. Estirem el fil … de les teixidores d’Arbúcies

dc., 03/07/2019 - 10:41

La vila d’Arbúcies tingué un procés d’industrialització basat en tres activitats: carrosseries d’autocar, torneria de fusta i la indústria tèxtil. Aquesta darrera, amb la peculiaritat que, a diferència de les altres dues, ocupava bàsicament mà d’obra femenina. Seguint amb una recerca feta anys enrere sobre les cosidores que treballaven a casa, en aquesta ocasió, i dins el programa Tallers de Memòria Oral, es proposa una sessió participativa de documentació del paper de la indústria tèxtil en el passat industrial de la vila d’Arbúcies i en especial del paper que hi van tenir les dones, a través dels records de les antigues treballadores de les fàbriques de la vila.

Data: 3 de juliol de 2019

Lloc: Casa de Repòs d’Arbúcies, Plaça Doctor Santiago Geli, 3

Hora: 17 h.

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Fer de músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània

dl., 01/07/2019 - 16:09

El passat divendres 28 de juny es va inaugurar al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. Al voltant de l’exposició, que es podrà visitar fins el proper mes de setembre, s’han organitzat una sèrie d’actes i el primer és una conferència de Jordi Molina (tenora i compositor) i Gerard Cruset (director del Museu de la Mediterrània)  titulada “Fer de Músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània”.

El projecte “Fer de Músic” és un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. “Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional.

El projecte ha sortit també de les fronteres empordaneses i en la sessió veurem el treball i entrevista amb Lluís Turet, músic de Sant Hipòlit de Voltregà.

Properament el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter treballaran per acostar a Osona el projecte, amb la incorporació de músics de la nostra comarca.

Data: Dijous 4 de juliol de 2019 a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Pàgines